Tuesday, May 20, 2014
MOVIMENTS SOCIALS EFECTIUS
MOVIMENTS SOCIALS
EFECTIUS.
En una època de tanta crisis com aquesta, reconforta veure com hi ha
organitzacions capaces de dur a terme campanya i actuacions, sense violència, i
amb un grau enorme de solidaritat i voluntarisme.
Cada dia podem veure-ho en accions de recollida d’aliments, curses
benèfiques, caminades populars, diades de solidaritat, etc, però també
oposant-se a desnonaments realment punyents. La PAHC ha fet, més ben dit, està fent una feina
admirable, amb una constància digne de reconeixement. No és fàcil anar a un
Banc i posar-se durant hores, a vegades, dies i nits, reclamant que una
hipoteca no s’executi, posant una família al carrer. Família que a vegades es
composa de gent gran, o fills petits, i sinó és igual, el dret a una vivenda, és
elemental per poder viure amb dignitat.
I quan veiem els motius de molts desnonaments, encara puja més la
indignació. Avis que van avalar els fills o els néts i ara es troben sense
recursos, o amb el propi pis en perill...l’angoixa ha de suposar un mal viure
inimaginable pels qui no hem passat per un tràngol com aquest.
La crisis ha motivat l’aparició de nombrosos moviments socials, i alguns
han vingut per quedar-se, almenys durant molt de temps, a la vista de la
incertesa de la duració de tots aquests problemes. Ningú pot aventurar el final
de la crisis, ni tant sols, la seva disminució. Cada setmana escoltem noves
elucubracions que no garanteixen cap sortida a curt termini. Es lògic, doncs,
que ajudem aquests moviments a mantenir les seves accions i reivindicacions,
dintre del respecte i la no violència.
Estem a punt d’entrar en el període de vacances, i molts d’aquests
moviments hauran de pensar en com resoldre el problema dels menjadors escolars.
S’han de poder mantenir dintre de les mateixes escoles, o en altres equipaments
de fàcil accés. Però no es pot renunciar a que tots els infants amb problemes
de subsistència , no puguin fer un bon àpat al dia, dissabtes i diumenges
inclosos. Es a dir, cal una mobilització general per sumar esforços i fer
possible un pont entre l’inici de les vacances i l’inici del proper curs.
Molts ajuntaments estan fent ja els deures en aquest sentit, però els
recursos municipals no poden fer-hi front. Almenys no en tota la seva
necessitat, i per això calen aportacions privades. Gràcies a tots aquests
moviments socials s’està aconseguint recollir aliments i diners per afrontar
aquesta urgència.
Però en tenim més de més difícil solució. Les retallades a nivell social
comporten situacions molt complicades per famílies amb persones dependents, o
tallers per discapacitats que han perdut ajudes i han d’enviar la gent a casa,
o persones malaltes que veuen com les previsions d’intervenció quirúrgica
s’allarguen contínuament... això no poden solucionar-ho els moviments
associatius, però sí poden servir per exigir atenció i reformes. I pressionar
als governs per fer-hi front. Quantes coses s’han sabut gràcies a aquests
moviments, i quantes coses han canviat gràcies a ells. Cal animar-los a
continuar i tenir-los ben present en cada cas.