Joan Roma

EL CAMÍ A SEGUIR.

A mesura que passen els dies, les setmanes i els mesos es va comprovant com en el pacte entre CiU i ERC, van apareixent fissures, escletxes, i ara ja diferències insalvables, en temes tant essencials com l’elaboració i aprovació del pressupost de la Generalitat per aquest 2013.

L’excusa de no poder fer el pressupost per no tenir clar el límit de dèficit, no és de rebut, perquè , sota aquests arguments els ajuntaments no haurien fet els seus pressupostos davant la incertesa de totes les previsions de la Generalitat, respecte les seves aportacions als municipis.

També, en la qüestió transcendental del pacte entre les dues forces polítiques, apareixen vies improvisades de cap on anar. El “dret a decidir” es mou bàsicament a nivell de declaracions, però no d’actuacions, excepte les de “publicitat” i relacions públiques. Els viatges d’Artur Mas per la UE han deixat clares les diferències insalvables per tenir aliats , en aquest tema.

Bé, doncs, calia trobar un guió concret, per sortir de la cova on estem ficats. No hi ha llum al final del túnel, perquè no hi ha túnel, sinó un pou o una cova que no deixa veure cap llum de sortida. Pretendre un pols amb l’estat, sortint-se de la legalitat, està totalment condemnat al fracàs absolut. Aquesta és una via inviable per impossible.

Davant aquest escenari si una cosa ha de fer un partit d’oposició és presentat alternatives. Ser capaç de buscar una sortida viable, encaixada en la legalitat. I aquest és el gran repte que ha iniciat el PSC de la mà de Pere Navarro, i la Fundació Campalans.

Tinc davant meu el document, presentat i aprovat per l’executiva nacional del PSC com el guió a seguir, de cara el futur immediat, per aconseguir exercir el dret a decidir, en una consulta legal, dintre del marc d’un nou model constitucional.

Aquesta iniciativa s’emmarca, en el que Pere Navarro ha batejat com “segona transició”, per deixar clar el bon paper exercit en la primera transició, però la necessitat d’impulsar canvis substancials per renovar aquell consens i trobar-ne un de nou que garanteixi un nou període constitucional pels propers decennis.

Recomano vivament la lectura d’aquest document de quaranta pàgines, en el qual figuren temes tant rellevants com : Reconeixement d’Espanya com Estat federal, integrat per nacionalitats i regions. La Reforma del Senat per convertir-lo en un Consell Federal, integrat per representants dels governs autonòmics. Una nova distribució de competències, fonamentada en l’experiència d’aquestes tres dècades. Un nou caràcter de l’Estatut d’Autonomia, eliminant les ambigüitats actuals que han complicat el seu funcionament. Les relacions de col•laboració entre les CCAA, i d’aquestes amb l’Estat. La descentralització del poder judicial, una de les grans reformes pendents. La regulació del finançament en la Constitució, amb unes noves regles clares i protegides constitucionalment. Tots aquests canvis suposen una modificació substancial en el funcionament de les institucions estatals i autonòmiques, de manera que totes elles, interactuïn per aconseguir el millor resultat.

I en aquest nou marc constitucional, el PSC hi encaixa el dret a poder consultar els ciutadans. Queda clara la voluntat dels socialistes a consultar la ciutadania, dintre d’un marc legal, encaixat en la Constitució. Aquest és el camí a seguir, i aquesta és la via que anirà salvant etapes, com autèntic desllorigador del procés en el qual ens trobem. Els altres camins no tenen sortida. Temps al temps.

Joan Roma i Cunill, President del Consell de Fed.XI del PSC