Joan Roma

HORA DEL SENY.

Hem sentit tantes vegades parlar del seny i la rauxa, en el nostre país, com elements fonamentals de la nostra manera de ser que , al final ens ho hem cregut. Almenys molts creuen que estan equilibrats.

No deu ser pas aquest el moment, perquè assistim a declaracions i posicionaments totalment inacceptables en un país democràtic. Ara més que mai, la prudència i el seny han d’imperar per sobre de qualsevol altra consideració i no és de rebut que alts càrrecs del país titllin el Tribunal Constitucional de partidista, o insolvent per resoldre determinades qüestions.

En tots els països democràtics, el respecte per les decisions judicials, és norma essencial, i més quan es tracta del màxim òrgan constitucional. Podem manifestar l’acord o el desacord, però d’aquí a declarar nul•la la seva competència o afirmar que no té cap conseqüència la seva decisió, hi va un llarg camí que mai s’hauria de traspassar.

Té raó Pere Navarro quan reclama claredat i prudència als altres partits, molt especialment els de govern. Si un moment és delicat, és aquest, i no solament per aquest trànsit cap al TC de la declaració de sobirania, sinó sobretot perquè la gent no entén que els partits es dediquin a discutir sobre aquesta qüestió en comptes de tractar dels temes més immediats i urgents com son l’atur, els serveis bàsics, la situació financera...

Aquesta escalada de tensió i declaracions en res ajuda a resoldre els problemes diaris, al contrari, només cal escoltar i seguir alguns programes dels mitjans de comunicació per constatar l’agreujament de les relacions entre territoris de l’estat, i entre aquests i el govern central. Tot a l’inrevés del que convindria en temps de conflictes com els que tenim.

Espero que la tempesta sigui de curta durada, perquè sinó els ciutadans respondran amb virulència , al veure que no se’ls escolta. Catalunya no té pressupost en ple mes de maig, no té previsions de finançament per multitud de deutes pendents, no pot planificar ni a tres mesos vista, no té capacitat de maniobra i està trencant amb totes les vies de negociació amb el govern central... tot alhora . Es evident que el govern ha perdut el nord, i s’ha embrancat en una fugida cap endavant sense rumb ni brúixola.

Amb aquest panorama, el seny ha d’imperar en els partits de l’oposició, i molt especialment en el PSC. Ara convé tenir una sola veu, la de Pere Navarro, afirmant les posicions pròpies i criticant les dels altres per negatives i impossibles. Al final el seny ha de guanyar. La rauxa està bé per moments puntuals, però mai com a norma habitual de govern. Es hora del seny.

Joan Roma, President del Consell FEd.XI del PSC