Joan Roma

DE CONFEDERACIÓ A FEDERACIÓ

Ens ha tocat viure, en viu i en directe, una de les majors crisis a nivell mundial, al mateix temps que la major transformació política d’Europa en els darrers segles. Tot un privilegi i tot un repte del qual encara no sabem com ens en sortirem.

Sóc de pensaments positius, i com després de tota tempesta arriba la calma, també la UE trobarà el camí cap el seu destí que no és altre que esdevenir els Estats Units d’Europa. Finalment arribarem a port si som capaços de transformar l’actual Confederació d’Estats, en una Federació, regida per les normes bàsiques d’un estat federal, a imatge i semblança dels Estats Units d’Amèrica, el Canadà, Austràlia, Suïssa, o la mateixa Alemanya.

No queda altre remei sinó volem prendre mal, i desfer tot el treball realitzat en els darrers 40 anys. Els visionaris , fundadors de la Europa Unida, no poden ser oblidats ni destrossats per la incapacitat dels actuals governants. Es massa important el que ens uneix com per menystenir-lo i llençar-lo per la borda.

Ara bé, el camí és llarg, dificultós i ple d’obstacles que cal saltar , al mateix temps que es crea la nova realitat política, econòmica i social. De totes maneres, no queda cap altra sortida, i estic convençut d’un bon resultat final.

De fet, estem seguint els passos d’altres realitats “confederals”, les quals a base de crisis com la que patim ara, varen haver de modificar la realitat per adaptar-la a les urgències i necessitats del moment. Es així, com succeí en els EUA, o a Suïssa per posar dos exemples típics, d’un naixement confederal, obligat a transformar-se en federal per adaptar-se als nous temps.

I el procés de “federalització europeu”, coincideix en el moment en que Espanya també ha d’esdevenir “federal” sinó volem prendre mal tots plegats, aquí. Es impensable un procés “segregador”a Espanya, quan hi ha en marxa el procés “agregador” a Europa, i cap estat europeu, ni cap instància de la UE donarà suport a l’independentisme català, ni ara ni en un futur proper. Es impensable perquè aniria en direcció contrària a la que precisa el continent europeu.

Ara i aquí, és urgent crear les estructures federals europees, que garanteixin un funcionament adequat, coordinat i equilibrat de totes les parts que la composen. Es a dir, hem d’anar cap una política comuna en temes vitals com l’economia, la fiscalitat, la política exterior, la de defensa...

I hem de tenir un govern europeu , amb autoritat i poder de decisió sobre tot el conjunt i vulguem, o no, ja el comencem a tenir, si bé, per intermediaris interposats que no han estat elegits pel conjunt dels ciutadans europeus. Sinó què signifiquen els deures posats a Espanya en matèries bàsiques, en el dia d’ahir ? Podem dir que Espanya té autonomia pròpia, o ja està sotmesa a directrius externes que li imposen unes decisions determinades en matèries essencials ? No hem perdut, o traspassat competències a la UE? Podem decidir el que volem , sense seguir les directrius de la UE?

Es evident que no. Qui cregui que Espanya pot anar per lliure, va molt equivocat, o senzillament no segueix la realitat quotidiana. Des de fa anys cedim sobirania, i ara la crisis ho posa més de manifest. Anem en la bona direcció, encara que sigui a trompades. El millor per a tots, és transformar la UE dels estats, amb la UE dels ciutadans, i això vol dir passar de la Confederació actual, a la Federació. I aquesta transformació afavoreix les aspiracions dels socialistes catalans, d’encaixar Catalunya en una Espanya federal, sense seguir camins abocats al fracàs. Ben aviat es podrà comprovar la total inviabilitat de les propostes de CiU i ERC. Serà fonamental en aquell moment tenir clara l’alternativa, i en aquest sentit és totalment oportuna la presència de Pere Navarro a Madrid per presentar la proposta federal del PSC i aprofitar tots els fòrums públics i privats per exposar aquesta via.

Joan Roma i Cunill, President del Consell Fed. XI del PSC