Joan Roma

AIGUA, A PREU D’OR

De ben segur que tots els lectors hauran comprovat l’augment del preu de l’aigua, molt especialment en els darrers anys. Doncs, puc anunciar que el preu anirà pujant, no tant per decisió dels ajuntaments, sinó de la Generalitat.

Si algú agafa qualsevol rebut d’aigua, comprovarà l’existència de 3 conceptes, clarament diferenciats. Una part del rebut, és per l’aigua que consumim, en funció del volum i del preu estipulat per l’ajuntament corresponent. Una altra part del rebut, correspon al cànon de l’aigua, establert per la Generalitat ( Agència Catalana d’Aigua – ACA) i també puja, en funció dels m3 gastat. I per últim hi ha l’aplicació de l’IVA.

El cànon de l’aigua que cobra la Generalitat, va destinat a la construcció i manteniment de les Estacions Depuradores d’Aigua ( EDAR) que s’han anat construint per tot el país. El problema és que els càlculs fets, anys enrere, han quedat totalment desfasats, i l’ACA té un forat econòmic immens. Això provoca que les EDAR’s que s’havien de construir en els darrers anys , hagin quedat paralitzades i no se sap quan es podran fer. I al mateix temps, no arriben prou diners per mantenir les que hi ha en funcionament.

Com sempre passa en aquests casos, la mala gestió, els mals càlculs, i la poca traça a l’hora de buscar recursos, es resolen , fent pagar més als que ja pagaven. En aquest cas a tots els ciutadans. D’aquí que hagueu vist com en la majoria de casos dels pobles del Lluçanès, pagueu més par cànon que no pas per l’aigua que consumiu.

I que quedi clar, pels qui no esteu en ajuntaments i no sabeu on va a parar el diner dels rebuts de l’aigua. L’import del cànon de cada rebut va directament a l’ACA. Es a dir, a la Generalitat. I l’import pel consum de l’aigua, a cada ajuntament, o a l’empresa subministradora si l’ajuntament ho ha donat en concessió.

El problema és que la Generalitat, tot i apujar l’import del cànon no arriba a finals de mes, i se’ls ha ocorregut una altra manera de cobrar més.

L’ACA, ara, demana controlar l’aigua que l’ajuntament capta de fonts, rieres, pous,... i la que factura en rebuts, a tots els consumidors. La diferència que surt, li imposa un cànon als ajuntaments perquè la paguin.

Per entendre’ns. A partir d’ara, els ajuntaments han de pagar cànon d’aigua de les fonts del poble, de la que es perd per les canonades, fuites esporàdiques o constants...En resum, que tota la gent de cada poble, paga el rebut particular d’aigua de casa seva, i ara li toca pagar ( via ajuntament) la que beuen visitants de fora, a les fonts, o la que perden per avaries o defectes de les canonades...

Com podem veure la mala gestió dels governants, al final, la paga la gent del poble. Si l’aigua ja era cara, ara s’anirà encarint, cada vegada més per tapar els forats econòmics d’una ACA mal portada. I és injust que els ajuntaments, una vegada més, hagin de fer front a pagaments per un consum d’aigua o per unes pèrdues, moltes vegades, inevitables. Quan obriu l’aixeta, penseu, en el cost que té l’aigua, i en el doble pagament que en feu.

Joan Roma i Cunill, alcalde de Borredà ( Berguedà).