Joan Roma

EL PROGRAMA E-DIBAM VA ENDAVANT.
En un anterior escrit ja varem comunicar de que el municipi de Borredà va estar escollit per la Diputació de Barcelona, com un dels ajuntaments – pilot per introduir l’administració digital complerta. Es a dir, a convertir tots els tràmits administratius que ara es duen a terme, en format paper, a fer-ho en format digital.
Aquest dimecres dia 26 al mati, un equip de tècnics de la Diputació de Barcelona varen venir a l’ajuntament per tenir una nova reunió de treball. En aquesta reunió ja es varen planificar els passos concrets a donar per començar a portar el Registre d’entrades i sortides, via electrònica, i adequar l’arxiu i totes les instal•lacions municipals, al nou format.
En pocs mesos, l’ajuntament disposarà de les eines tècniques, formatives i en personal de la Diputació de Barcelona , per deixar enrere l’actual etapa i començar-ne una de nova , de forma experimental, que marcarà el futur de tots els ajuntaments catalans.
L’experiència de Borredà i dels altres pobles i ciutats – pilot, permetrà veure com han d’evolucionar les administracions per aconseguir fer el pas a l’era digital, amb plenes garanties de confidencialitat, seguretat i eficàcia.
El repte, és important i engrescador. El futur ja és aquí i les prestacions que donarà aquest nou funcionament suposa un canvi de funcionament i mentalitat a nivell d’administradors i administrats.
Dintre les properes setmanes, nous equips de tècnics vindran a l’ajuntament per posar en marxa el nou model. I a principis de l’estiu, la major de les operacions es faran ja, pel nou sistema.
Joan Roma, alcalde

ESTALVIS MUNICIPALS
La crisis financera ha colpejat ,també ,durament les finances municipals. Tothom pot veure i llegir les dificultats per pagar de molts ajuntaments, degut a molt diverses causes. I els retards en els pagaments, provoca dificultats en els proveïdors, en una roda infernal que perjudica totes les parts.
Només els equips de govern que varen fer previsions adequades en els moments de vaques grasses, han pogut mantenir el nivell de pagaments d’anys enrere. La resta ho està passant molt malament, i provoca greus situacions , a multitud d’empreses.
Què fer, doncs, en situacions com l’actual? Lògicament, un ajuntament és com una economia familiar o empresarial. O s’ingressa més del que es gasta, o malament. I sobretot ha d’evitar despeses inútils, poc necessàries, o sumptuàries. Es hora d’estalviar en tot i per tot, i no carregar-se de despeses ordinàries, que ja no te les treus durant anys.
Aquest és un factor que molts ajuntaments no han tingut en compte a l’hora de construir infraestructures i equipaments. El primer que cal estudiar és la funcionalitat,la seguretat i molt especialment, un baix manteniment de tot el que s’edifica. Ara mateix hi ha molts equipaments de difícil manteniment. Pavellons poliesportius, amb costos de calefacció prohibitius, o de neteja o consum elèctric. Piscines cobertes, poc utilitzades i amb problemes de supervivència, etc, etc,
En fi, s’han acabat les alegries d’anys enrere, i també, a nivell municipal toca buscar com reduir despeses en tot el que es fa, sense, per això tocar serveis essencials que els ciutadans necessiten. Aquí és on entren a debat les posicions de cada partit i de cada equip de govern. Aquí és on es veuen les prioritats i les sensibilitats de cada ajuntament.
Hi haurà qui decidirà tancar determinats equipaments, per estalviar. O qui farà pagar per utilitzar-los. O qui dirà que només es faran servir determinats dies, o estacions de l’any.
N’hi haurà que reduiran despeses, reduint qualitat dels serveis. Sigui en matèria de neteja viària, fent més espaiats els serveis, o modificant les zones, o abandonant determinats espais.
Altres , faran manteniment molt menys acurat del mobiliari urbà, o de parcs i jardins. No és igual pintar o repintar bancs, paperes, parcs infantils, etc, cada any que cada dos o tres anys. O podar els arbres, cada any o cada dos o tres, etc.
En definitiva, ara és quan es comprova la bona gestió dels ajuntaments i com se les ingenien per mantenir el poble, en bones condicions, malgrat l’estretor econòmica.
Però, tota crisis té el seu costat positiu. Sense les dificultats financeres, no s’hagués avançat en estalvis contundents en determinats serveis.Per exemple, la despesa elèctrica dels ajuntaments és molt elevada. Queda clar, doncs, que tot el que pugui funcionar per reduir-la , s’ha de fer. En aquest camp, hi ha molt per fer, i molt per estalviar. El mateix podem dir de la factura telefònica, i la de les noves tecnologies. Hi ha noves empreses i noves modalitats que permeten reduir costos, a prop de la meitat.
Crear mancomunitats d’ajuntaments per fer compres conjuntes, o mantenir determinats serveis, pot afavorir estalvis importants. També s’ha d’anar per aquí. I tocar de peus a terra, oblidant alguns aires de grandesa que tenien alguns ajuntaments, a la vista del que havien fet d’altres, de veïns o més llunyans.
Alguns pensaven que podien tenir pavellons, piscines cobertes, camp de gespa artificial, biblioteques, locals polivalents, etc, etc, independentment del nombres d’habitants i dels ingressos ordinaris. Això s’ha acabat. La crisis ha fet veure la dura realitat a molts alcaldes que confiaven en ajuts de fora, sense pensar que després el manteniment anava a càrrec de les arques municipals. Arques que ara estan mig buides, i no donen per més.
Serà interessant veure els programes electorals de les eleccions del 22 de maig. De ben segur seran molt diferents de quatre anys enrere. Qui no sigui realista, no tindrà la confiança de la gent. No és hora de fer volar coloms, sinó de garantir que els serveis essencials es puguin mantenir. Aquesta és l’autentica prioritat.
Joan Roma i Cunill, alcalde de Borredà ( Berguedà).

L’AJUNTAMENT ESTRENA MÒBILS I NOVA COMPANYIA TELEFÒNICA.
Des del passat dilluns dia 24 de gener, l’ajuntament ha posat en marxa els nous mòbils entregats per l’empresa Vodafone, en el marc del contracte entre aquesta empresa i l’ajuntament.
El segon tinent d’Alcalde, Antonio Velasco, es va encarregar de portar la negociació i arribar a un acord, clarament millor que el que teníem amb l’empresa Movistar. El canvi ha vingut motivat per la decisió de disminuir la despesa telefònica, i millorar el servei.
Creiem que amb el nou contracte es produeix el doble benefici, i d’aquí l’estudi d’altres millores a nivell de la telefonia fixa, tant de l’ajuntament com del consultori mèdic.
L’àmbit de les noves tecnologies permet millorar les prestacions, i ara mateix l’ajuntament pot comunicar-se amb tots els seus membres sense costos afegits. També hem demanat la possibilitat de disposar d’altres prestacions en l’àmbit d’Internet. La resposta la tindrem dintre de les properes setmanes.
També informem a les persones interessades, que comercials de l’empresa Vodafone, estaran el proper dijous dia 3 de febrer a partir de les 11 del matí, en el Centre Cívic per atendre a tothom. Qui vulgui saber condicions, tècniques i econòmiques pot obtenir-les aquest dia, un dels darrers en que vindran personalment al poble.

NOVES PETICIONS A LA DIPUTACIÓ DE BARCELONA
Aquesta setmana sortiran, via electrònica les peticions de l’ajuntament , a la Diputació de Barcelona, per tal d’obtenir ajuts per activitats de tota mena. Malgrat la greu crisis i el descens del ajuts, continua essent de vital importància aconseguir subvencions d’una institució cabdal pels ajuntaments.
Les ajudes veuran disminuit el seu import, però mantindran la pluralitat d’activitats habitual d’altres anys. Així, doncs, presentarem peticions per activitats de la Gent gran, o per esports, turisme, benestar social, ensenyament, medi ambient, etc.
Gràcies a totes aquestes ajudes, l’ajuntament pot emprendre actuacions com la d’encarregar una guia de caminades pels voltants del poble, o canviar la caldera de la calefacció del Centre Cívic, comprar material per les instal.lacions esportives, facilitar plans com el d’àpats a domicili, per la gent gran, o col.laborar en festes, etc.
Precisament, s’han pogut fer tantes coses en aquests anys, degut a la constant mobilització de l’equip de govern per buscar subvencions a tot arreu. I la crisis ha portat una disminució, però no la supressió, de manera que amb més feina que abans, aconseguim mantenir un bon nivell d’ajudes i d’aquesta manera , podem continuar millorant la vida dels borredanesos.

MÉS SOBRE IMMIGRACIÓ
Es evident que el tema de la immigració serà un dels més tractats en les properes eleccions municipals del 22 de maig, especialment a les ciutats. En moments de crisis, alguns partits i col•lectius aprofiten les dificultats per buscar possibles culpables, i res més fàcil que carregar-les a les espatlles dels més febles.
Portem uns anys de grans moviments migratoris a escala mundial. Espanya , en pocs anys s’ha convertit en un país receptor, després d’anys d’haver enviat centenars de milers de treballadors cap Europa i Llatinoamèrica. Actualment es calculen en prop de tres milions els immigrants presents en tot l’estat, i en uns vuit-cents mil, els instal•lats a Catalunya.
Es una xifra important, però no preocupant, si tots fan els seus deures. Un dels principals problemes s’ha produït en les concentracions excessives de població immigrant en determinades ciutats o barris. La capacitat d’absorció és proporcional al nombre de ciutadans del país, respecte els nous vinguts. Un gran desequilibri entre uns i altres, comporta l’aparició de problemes d’integració.
I la integració es fa difícil si es creen guetos, en llocs concrets. I a Catalunya en tenim uns quants que convé resoldre el més aviat possible per evitar problemes majors. També convé aclarir millor els drets i deures de tots ells. Aquest és un tema pendent que no entenc perquè no s’ha dut a terme, abans, i així evitar nombrosos malentesos entre uns i altres.
La crisis, ha complicat enormement la vida a tothom, però ha tingut un efecte contundent a l’hora d’aturar els fluxos migratoris. Ho podem veure en el nombre de pasteres capturades l’any passat, respecte anys anteriors, o en el gran nombre de retornats als seus països d’origen , sigui per falta de feina aquí, sigui perquè les condicions han millorat, allà.
El resultat és que la població immigrant està baixant, i fa més fàcil una bona integració. Això és fàcil de comprovar en la major part de les ciutats i pobles, on les escoles han vist disminuir el nombre de nens matriculats, o en l’ús d’altres serveis. Es un bon moment per passar revista a la situació anterior, i fer previsions de cara els propers anys.Qualsevol govern, ha de poder controlar les entrades i sortides, però ja no a nivell individual, com abans, sinó col•lectiu. Les fronteres ja no son nacionals, sinó comunitàries, i les polítiques migratòries han deixat de ser estatals, per passar a ser de la UE, i fins i tot a nivell mundial.
I hem de planificar la cooperació internacional, per facilitar formació i treball en els països emissors , per evitar la necessitat de marxar, a la recerca de millors condicions de vida. I només evitarem fluxos migratoris descontrolats, si som capaços de repartir la riquesa, de manera que la gent pugui viure en condicions adequades en els seus països d’origen.
Qui cregui que amb quatre regles senzilles és capaç de resoldre la problemàtica de la immigració és que no coneix la història de la humanitat. I res més irreal que pretendre solucionar un tema complexa, amb receptes úniques. Mai han funcionat.
Joan Roma i Cunill, President de la Fed. XI del PSC.

ADEU A LES REGIONS.
Encara en temps d’aterratge del nou govern, i no sabem ben bé què faran, però si el que no compliran. Ho hem vist en la mínima retallada de l’administració, a quilòmetres lluny del promès 25%; en una profunda remodelació del govern, que queda en uns pocs retocs; en un govern dels millors, que ha quedat format pels qui han dit que sí. No sabem quants varen dir que no. Un promès canvi, que ha quedat en un retorn de persones i maneres de fer, habituals vuit anys enrere.
I ara, toca dir adéu a les vegueries o regions. La Vicepresidenta, i responsable de la cosa, ja ha dit que no pensa impulsar-les ni donar compliment a la llei aprovada pel Parlament. Se li ha d’agrair la claredat i rapidesa en deixar clares les coses, el més aviat possible.
Portem trenta anys, parlant de la regionalització de Catalunya i somiant en el mapa comarcal i regional de Pau Vila. De fet, s’havia convertit en una mena de somni, o emblema per retornar a l’esperit català de la República. S’havia mitificat tant aquella ordenació territorial que tots teníem una certa angoixa per no haver complert aquell somni.
D’aquí , multitud d’iniciatives, propostes, debats i compromisos de fer-la per part de tots els partits. O gairebé, tots. Però, els governs Pujol, en parlaven molt, però mai varen posar-ho en pràctica. El mateix que la famosa llei electoral catalana que encara no existeix. Mentres se’n parla, no s’espatlla res, ni es modifica el que està funcionant.
La comarcalització de Catalunya, es va fer amb fòrceps, i després d’anys de parlar-ne i acabar amb un resultat clarament decebedor. Es va passar de trenta-vuit comarques, a quaranta-una, amb una tranquil•litat i alegria, ben poc justificada tècnicament ni contrastada sobre el terreny.
Perquè quaranta-una i no cinquanta? Per què el Moianès o el Lluçanès, no, i altres ,sí? Simplement perquè algú des de dalt, va dir prou. Parem aquí. I perquè unes comarques esquifides econòmica i competencialment, doncs, per la mateixa raó. Els governs Pujol, volien un poder central fort, sense competència territorial ni interferències polítiques. D’aquí la supressió de l’Area Metropolitana de Barcelona, i la creació de Consells Comarcals que malviuen per tot el país.
Perquè fer ara regions? Fa mandra, i sobretot no es volen reclamacions territorials vehiculades per medi de les vegueries. El més fàcil és no desplegar la nova llei. I no fer-ho equival a la seva mort definitiva. Tot té el seu moment, i la gran necessitat de descentralització i desconcentració del poder de la Generalitat, hauria estat en els primers anys de democràcia, creant un govern innovador i proper al territori. Catalunya seria molt diferent si s’hagués aplicat aquell model. Ara es vol continuar amb el vell model. Tot el govern, concentrat en un sol lloc, la capital.
La resta, pot aspirar com a mínim a ser un centre descentralitzat a nivell administratiu, però sense poder polític ni econòmic. Bé, és un altre model de país i un altre model d’administració, diferent del defensat pel govern Maragall i Montilla. Ningú s’ha d’estranyar. Qui pensés que un canvi de govern només comportava uns pocs canvis, ara veurà fins on poden arribar les iniciatives del nou govern. O fins on poden modificar les estructures del país.
Joan Roma i Cunill, President de la Fed. XI del PSC

L’AJUNTAMENT ESTRENA NOVA CALDERA DE CALEFACCIÓ – CENTRE CIVIC.
Avui s’ha procedit a canviar la caldera del Centre Cívic per una de nova, gràcies a un ajut de la Diputació de Barcelona, destinada a millorar les prestacions en estalvi energètic.
La nova caldera, més potent que la vella, permetrà una millor eficiència energètica, i al mateix temps s’ampliaran un parell de radiadors de la Sala 1, que és la més utilitzada per la gent gran, de manera que es millori l’escalfor tot i rebaixar el cost.
Fa unes setmanes, també es va procedir a millorar la instal.lació dels ordinadors, per evitar els problemes derivats de manipular els cables del darrera quan hi havia algun problema de cobertura.
Ara, tot està degudament protegit, i només l’encarregada de la informàtica pot accedir al sistema. La millora ha estat evident, en els dos casos. I és que el Centre Cívic, des de la seva creació ha anat augmentant les prestacions que dona, i ha mostrat la seva gran utilitat.

CANVI DE METGE
Tal com ja varem informar el seu dia, el Dr. Alberto Delgado, ha marxat cap un nou destí, prop de Madrid, on hi té la família.
Des del proper dilluns dia 24, la nova metgessa serà la Dra. Maria Casals Pons que ja havíem tingut, no gaire temps enrere.
Com alcalde, i en nom de tot el poble, agraeixo al Dr. Delgado, la seva dedicació i bona feina feta durant l’exercici de les seves funcions, i dono la benvinguda a la Dra. Casals. Disposem d’un excel.lent consultori mèdic, ben equipat i ben organitzat, i la figura del metge o metgessa, és essencial , en el conjunt de serveis que ofereix.
Encetem, doncs, una nova etapa que ,estem convençuts serà igual de satisfactòria que la que tanquem.
Joan Roma, alcalde de Borredà

NOU CURS PELS MEMBRES DE LA BRIGADA D’OBRES
Tothom està d’acord en que tenim una excel•lent brigada d’obres , especialitzada en totes les feines pròpies per mantenir els serveis municipals i tenir un poble arreglat, net i ben equipat.
Però sempre convé millorar la formació, i fa un parell de mesos l’ajuntament els va inscriure a un curs de “manipuladors d’aliments”, organitzat per la Cambra de Comerç , conjuntament amb la Generalitat. Tots tres varen obtenir el Diploma, i això permet que puguin fer feines o activitats que suposin manipular aliments.
Avui els hem inscrit a un nou curs, més llarg i intens que l’anterior, consistent en estudiar, i saber les actuacions a emprendre contra la legionel•la. De fet en el poble no tenim torres de refrigeració, ni determinades instal•lacions propenses a la legionel•la, però podem tenir-les en el futur. I obtenir els títols corresponents, per prevenir-la és important.
Així, doncs, properament i durant 4 dilluns, els tres components de la brigada d’obres assistiran a aquest curs, organitzat per la Cambra de Comerç i la Generalitat. D’aquesta manera continuarà la formació dels treballadors municipals.

DILLUNS DIA 24 COMENÇARAN LES OBRES DEL CAMÍ A SANT ESTEVE
El proper dilluns, dia 24, l’empresa Castellot, començarà les obres d’arranjament del camí de Sant Esteve, a la zona de la Riera de Merlès.
Es tracta d’una obra per un import de 30.000 euros, concedida per la Diputació de Barcelona, l’any passat. Aquesta obrar consisteix en arreglar una part del camí que surt de la Riera de Merlès, i va cap a la rectoria i l’església de Sant Esteve.
S’aprofitarà per modificar lleugerament el traçat, i asfaltar-lo en calent, i no amb doble rec asfàltic com s’ha fet en alguns altres casos. Tal com va acordar l’equip de govern, el passat mes de juny, tots els nous camins a realitzar es faran amb asfalt en calent, per garantir la durabilitat.
En aquest cas, l’import de l’ajut, no permet asfaltar tot el tram del camí, però preferim deixar-ne un tram que no fer-lo tot i que no duri uns quants anys.
L’obra es va adjudicar fa mig anys a l’empresa Castellot, que ja ha realitzat altres treballs en el poble i està especialitzada en aquests tipus de projectes. Les obres està previst que durin uns 15 dies si el temps acompanya.

PERILLA EL CATALÀ ?
En diversos números de la revista, han aparegut articles d’opinió, valorant recents sentències del Tribunal Suprem, o les anteriors del Tribunal Constitucional, lligades al nou Estatut.
Des de la recuperació de la democràcia, Catalunya ha tingut com a prioritat la salvaguarda de la llengua i la cultura, catalanes. Aquesta prioritat ha estat assumida per tots els partits catalans, amb alguna excepció. L’excepció no comporta cap perill pel futur de la nostra llengua, i els màxims defensors hem de ser tots, i cadascun de nosaltres, amb el seu ús i protecció.
Hem de creure els polítics i juristes quan diuen que ni la sentència referida al nou Estatut, ni les més recents del Suprem, no posen en perill el sistema d’immersió lingüística, bàsica per una correcte integració dels nou vinguts. Son molts els països que han fet servir aquest sistema, com el millor, per evitar guetos o diferències entre uns ciutadans i uns altres, especialment a nivell escolar.
Per articles i declaracions, podem pensar en sentències dispars, vistes les diferents interpretacions que n’han fet alguns partits, entitats i organismes. El cert, però, és que res ha canviat des que s’han produït. I això és l’important.
I tant des del Govern de la Generalitat, el d’abans i el d’ara, com des del govern central, s’ha deixat clar que res ha de canviar respecte la situació actual. La immersió lingüística, pot i ha de continuar, com fins ara. I si cal, només alguns petits retocs s’han de fer per millorar la coordinació i el coneixement de les llengües pròpies i de la principal forània, com per garantir que les futures generacions siguin trilingües, amb un total domini del català, castellà i anglès.
Tot i els retrets que molts han adreçat al govern central, el cert és que el propi Ministre d’Educació ha deixat clar que Catalunya compleix amb les competències que té, i amb els resultats obtinguts, de manera que no pensa emprendre cap actuació, amb sentències o sense. Per aquest cantó, doncs, no busquem enemics on no n’hi ha.
També és una bona noticia, el proper ús del català en el Senat. Fa anys i anys que es reclamava, però mai s’havia aconseguit. Ara serà una realitat. De fet una normalitat, en un país amb diverses llengües, que permet somiar en un futur similar al de Suïssa en que tenen 4 llengües nacionals, 3 de les quals,oficials. Una bona decisió , en un país que té clara la seva estructura federal.
Esperem arribar algun dia a una situació similar. Falta molt per arribar-hi. De federalistes convençuts no n’hi ha gaires, però moments com l’actual, en que la crisis colpeja fortament totes les administracions i tot el país, obliga a pensar en solucions adients, i no en les expressades per l’expresident Aznar en el sentit de suprimir Comunitats Autònomes o ajuntar-les o fer altres experiments, oblidant els preceptes de la Constitució.
Quan més federalista sigui Espanya, millor es poden coordinar i aplicar les receptes adients per superar la crisis. Alemanya ho està aconseguint, i la seva estructura és federal. A ningú se li ocorreria pensar en canvis constitucionals, en aquestes alçades, i menys que es puguin consensuar entre els dos grans partits. El PP pot tenir idees estranyes, però mai ens hi sumarem els socialistes. I els resultats, son els que compten. Ara per ara, ni el català està en perill ni es modificaran les normes que regulen l’ensenyament i la cultura catalana.
Joan Roma i Cunill, President de la Fed.XI del PSC.

AUDITORIA D’INFART ?
Qui no recorda les auditories d’infart , que pronosticaven, als inicis de la democràcia ,tots els nous governs municipals, autonòmics i estatals ? Aquells, eren temps de desconfiança i de batalles polítiques, amb acusacions mútues de mala gestió, encobriment de deutes, o enginyeria comptable, per donar peu a interpretacions molt diverses sobre el resultat econòmic de les administracions, objectes de polèmica.
Era lògic, parlar d’auditories d’infart, o amb resultats sorprenents, quan es tractava d’auditar organismes i institucions procedents del franquisme. La malfiança era lògica, i obligada, per raó de tècnics i funcionaris sota sospita, i càrrecs polítics nomenats a dit, i sense gaires escrúpols, la majoria d’ells.
Es lògic, trenta anys després, que un president acabat de ser elegit, encarregui una auditoria externa ? Era lògic, tenir en el programa electoral , aquest compromís? Francament sorprèn, i no s’entén que un polític en actiu, amb un bon coneixement de la administració de la Generalitat, prengui aquesta decisió. No és comprensible ni raonable que ho faci el president, amb el vist i plau del Conseller d’Economia, i ningú es posi les mans al cap.
Bé, de fet, segurament que moltíssima gent s’ha posat les mans al cap i troben incomprensible aquesta decisió. I penso especialment en tots els alcaldes, regidors, i homes i dones d’empresa, entre molts d’altres.
Que ve a significar encarregar una auditoria externa als serveis de la Generalitat, per conèixer el deute real de l’administració autonòmica ? En primer lloc que no es fien dels comptes donats per l’anterior govern. Això ja resulta força agosarat perquè la serietat del President MOntilla s’ha pogut veure en tots i cadascun dels passos donats, durant el seu mandat, i en el moment dels traspassos de govern.
Es impensable que ell, o l’anterior Conseller, Antoni Castells, hagin volgut emmascarar, camuflar o enganyar sobre la realitat financera de la Generalitat. Son persones series, solvents i honestes, personal i políticament. Sembla de força mal gust, posar en qüestió les xifres donades.
Però, això seria el de menys, sinó fos perquè l’encàrrec suposa llençar diners, per fer una feina que els propis funcionaris de la Generalitat han fet. I més greu, encara, suposa desconfiar d’ells. Es a dir, el president de la Generalitat no confia en els alts càrrecs de l’administració, per saber quins son els números reals del govern. En totes les administracions hi ha un Inventor General, responsable de l’execució del pressupost i de vetllar per la comptabilitat de l’administració. I cada Departament té el seu servei d’intervenció, i és ben fàcil saber la situació real de les finances, consultant les dades de cada Departament, i el del conjunt, tant sols mirant els resultats econòmics anuals.
I si es vol tenir un desglós més puntual, res més fàcil que demanar-lo a qui correspon: a la Intervenció General de la Generalitat. Com és que es va a fora, per fer una feina que es pot fer dintre. Es més, que ja està feta. Es que volem fer planejar dubtes sobre la rigorositat pressupostària anterior? Es que es vol perdre un cert temps, per justificar no emprendre actuacions financeres, amb l’excusa de que no es disposa dels resultats de l’auditoria encarregada?
Una decisió com aquesta ja ni tant sols es veu en els ajuntaments. Ha deixat de ser una eina política, el tema de les auditories, perquè es contradiu amb la confiança que mereixen els funcionaris municipals. I només en casos molt excepcionals, ha fet falta encarregar-ne alguna.
Doncs, bé, no estaria malament renunciar a un compromís electoral, poc meditat, i creure els números confeccionats pels propis funcionaris que paguem entre tots i mereixen la credibilitat dels ciutadans. Si una de les primeres actuacions del nou govern, ha de ser qüestionar la seva professionalitat, comencem malament.
Joan Roma i Cunill, President de la Federació XI del PSC.

ENTRAR EN POLÍTICA
El dia 22 de maig, tindran lloc les vuitenes eleccions municipals. Es a dir, portem ja 32 anys de democràcia municipal, i és ben palpable a tot arreu el que ha significat aquest llarg període democràtic. El més llarg de la nostra història.
Que qualsevol ciutadà recordi com era el seu poble, a principis dels anys 80 i com és ara. Sense cap mena de dubte la transformació ha estat intensa i extensa, amb més o menys fortuna, segons els equips de govern que hagi tingut el municipi.
I és que ningú pot dubtar que cada alcalde o alcaldessa imprimeix un cert caràcter a l’acció de govern. Mai un govern és neutre, impersonal, estrictament tècnic. Tots els equips de govern, marquen diferències amb els anteriors, i això dona una varietat enorme a la situació d’uns pobles i altres.
Els qui varen saber aprofitar els anys bons de subvencions, es varen poder equipar millor que altres que no ho varen fer. I qui ha tingut bons tècnics, i bona planificació, ha aprofitat millor els recursos que d’altres que no ho han tingut, de manera que a dia d’avui, podem veure grans diferències entre uns municipis i altres, en funció de qui han tingut en el govern.
I ara es tracta d’elaborar candidatures per les noves eleccions municipals. Molta gent critica els polítics, pensant en els que tenen grans càrrecs, però pocs s’aturen a pensar que polítics ho som gairebé tots. Catalunya té 946 municipis, i això vol dir que tenim més de 8.000 càrrecs municipals, entre alcaldes i regidors. Tots son polítics, en el bon sentit de la paraula. S’ocupen dels afers públics, de tothom, i tots tenen com a prioritat millorar les condicions de vida dels seus ciutadans, i per tant del poble o ciutat on exerceixen el càrrec.
Per tots aquells que fins ara, els ha agradat criticar la feina dels altres, és el moment adequat per entrar en política. No costa gens. A la comarca tenim 31 municipis, i segurament hi haurà més de 120 candidatures, en conjunt. Es necessiten entre 450 i 500 candidats o candidates per cobrir totes aquestes places. Vol dir que qui vol, pot estar en alguna de les candidatures per algun dels partits que es presentin. I pot col•laborar a millorar la situació del seu poble, i amb ell, el de la comarca.
Res millor per saber el pa que hi donen, que estar dintre d’un ajuntament i veure com funcionen les coses. I no s’ha de tenir cap títol especial per ser candidat. Simplement ganes de participar, aprendre, treballar honestament, i ambició per fer les coses millor.
I al contrari del que molts diuen, i malgrat alguns escàndols, entrar en política és un noble servei a la comunitat. Res hagués millorat si l’any 79, no s’haguessin presentat dotzenes d’equips disposats a transformar els municipis. Ara , res seria igual, però la vida continua, i l’esforç continua sent necessari. Ara és el millor moment per entrar en política.
Joan Roma i Cunill, Alcalde de Borredà.

NOVA REUNIÓ INFORMATIVA – VODAFONE
El proper dijous dia 20 a partir de 2/4 d’11 del matí els interessats en informar-se o contractar serveis amb l’empresa Vodafone, poden anar al Centre Cívic, on seran atesos per dos comercials d’aquesta empresa.
Tal com hem informat en anteriors escrits, aquesta empresa ha posat en funcionament el seu repetidor, i en aquests moments el municipi té una excel•lent cobertura de mòbil, Dintre de poc es podran contractar altres serveis d’Internet.
Per tant, reiterem l’avís de que tothom qui vulgui saber les condicions tècniques i econòmiques de l’empresa, les pot averiguar en aquesta reunió. I allà mateix pot fer contracte amb els comercials.
L’ajuntament ha decidit canviar la telefonia mòbil de Movistar a Vodafone, per les millors prestacions tècniques i econòmiques i degut al mal servei donat per l’empresa Movistar, al llarg de tots aquests anys.
També estem estudiant altres propostes de cara a la telefonia fixa i les altres modalitats de comunicacions.

CERTIFICATS RESIDÈNCIA – TÚNEL DEL CADÍ
Son moltes les persones , residents a Borredà, que aquests dies reben les cartes de l’empresa del Túnel del Cadí, per renovar el document d’exempció de pagar.
Recordem que tothom qui ha de renovar, ha de venir a l’ajuntament a buscar un certificat de residència, i tot seguit l’ha de fer arribar a l’adreça que li dona l’empresa, juntament amb un altre document que s’ha de signar.
Per part de l’ajuntament, treure un certificat de residència, és fàcil i ràpid, i a més, és gratuït. Recordem que els horaris d’oficina de l’ajuntament son els dilluns i dimecres de les 4 a les 7 de la tarda, i els dissabtes de 10 a 1.
Cas de no poder venir, podeu trucar al 938239151, i passar-lo a buscar quan tingueu temps.
Joan Roma, alcalde de Borredà

TALL D’AIGUA, DEMÀ DIMARTS DIA 18 , A LA ZONA NORD I PLACETA.
Degut a les obres que s’estan duent a terme a la Unitat d’Actuació núm. 1 de Cal Gall, demà està previst de connectar la xarxa general a un dels ramals de la zona, i per tant s’ha de tallar el subministrament a tota la zona nord i la Placeta.
El tall està previst que duri gairebé tot el dia, i per tant demanem a totes les persones que facin les previsions necessàries perquè aquest tall no els impedeixi fer una vida, més o menys normal.
Demanem disculpes, per aquesta operació que és indispensable per tirar endavant el darrer tram de les obres de la zona de Cal Gall.
El dissabte varem posar avisos a totes les cartelleres i botigues del poble, però aprofito aquest espai, per avisar d’aquest fet.
Joan Roma, alcalde de Borredà.

MODIFICACIÓ I AMPLIACIÓ SENYALITZACIÓ URBANA.
Des de fa unes setmanes l’equip de govern ha estat estudiant alguns comportaments poc adequats , a nivell de conducció , per part d’alguns conductors, així com la necessitat de millorar alguns apartats de la senyalització urbana, tant horitzontal com vertical.
Aquestes propostes han estat discutides i avalades per l’arquitecte municipal i de forma immediata es tiraran endavant.
Com a primera mesura per disminuir la velocitat dintre del casc antic, és canviarà el senyal a l’entrada del poble que permet circular a 40 /hora, per un altre de 20/hora. Considerem que el centre ha de ser bàsicament peatonal, i la velocitat era excessiva. Els ciutadans a peu, han de tenir total i absoluta preferència.
També es canviaran els senyals de 40 per altres de 30, a l’entrada del poble per la Carretera de Sant Jaume, i la del carrer Camí de la Roca.
Igualment es repassaran els senyals horitzontals , a tot el poble, i es col•locarà un nou pas zebra en el carrer Sant Marc, per poder creuar de la banda dreta a l’esquerra, per comunicar amb el c/ Dr. Vilardell. I no es permetrà aparcar en una part de la banda esquerra del carrer Sant Marc, coincidint amb el pas zebra.
Per últim, es procedirà a netejar de vegetació qualsevol punt que no permeti una perfecta visibilitat de la senyalització urbana.
Per acabar, es vigilaran comportaments inadequats com és aparcar a la banda dreta del Carrer de Dalt, a l’alçada de l’entrada a la zona esportiva. O la ocupació dels espais reservats a l’equip mèdic. Aquests espais, dues places d’aparcament, han de quedar lliures ,sempre. També els caps de setmana, perquè en qualsevol moment pot haver de venir el metge o la infermera a donar un servei i no pot trobar la plaça ocupada per algun altre vehicle no autoritzat.
Aquests casos d’incompliment seran denunciats als Mossos d’esquadra per tal que imposin la corresponent sanció.
I el més important, és aconseguir que tothom compleixi amb les regles de circulació. Aquesta és la regla bàsica de la immensa majoria de persones del poble. Només unes poques no segueixen aquestes normes, d’aquí l’avís i petició de compliment, per evitar sancions. Properament també es canviaran algunes de les jardineres deteriorades, per altres de noves, les quals no solament serveixen per guarnir el poble sinó també com a senyals de gran utilitat.

NI RACISME NI REALISME
Em va arribar tard el Celsona núm 703, d’aquí la meva opinió, una mica tardana a l’article d’opinió, signat per Elena Testagorda, sota el títol “racisme o realisme”. Recomano rellegir l’article, als qui no ho hagin fet, per tal de poder tenir més fresques les opinions donades, per una votant del partit Plataforma X Catalunya.
Com a ex-immigrant del 72 al 79 a Suïssa, i actualment Alcalde d’un municipi, que té un 18% d’immigració, bàsicament de Romania, Alemanya i Llatinoamèrica, voldria exposar alguns arguments basats en la realitat i no en la demagògia o les invencions.
Circulen per Internet, tot un seguit de vídeos, correus i documents, suposadament reals que mostren situacions “escandaloses” referides a col•lectius immigrants, especialment relacionats amb magrebins. Es tracta d’explicacions sobre suposades ajudes econòmiques, alimentàries, etc, que reberien persones que el que volen és viure sense treballar, i aprofitar-se del nostre sistema sanitari i social.
He fet comprovar en alguns casos, si les informacions eren verídiques o no, i en la majoria dels casos eren “casos inventats”. Tenim molts altres exemples de “llegendes urbanes” en que figura que hi ha ajuntaments que regalen vals de compra, cotxets de luxe, bolquers a dojo, etc, etc,
Fa ben poc, persones serioses, afirmaven que sabien d’algun immigrant que havia anat a comprar a botigues de perfums, amb vals d’un ajuntament determinat. Em va interessar el tema, i quan vaig voler saber el nom concret de l’ajuntament, o la botiga concreta, la informació es va desballestar.
En el meu mateix municipi, fa mesos va circular que nens immigrants no pagaven el menjador escolar, o l’escola de música, i alguna família disposava de vals, etc. Vaig anar a l’arrel del problema i vaig demanar qui feia córrer aquests rumors. Es varen acabar en dos dies. Ni existien vals de compra, ni regals ,pagats per l’ajuntament ni serveis sense pagar.
Podria allargar la llista de falsos rumors, que causen greus perjudicis a tots plegats. La veritat és més senzilla i real.
Tots hem estat en algun moment o altre, immigrants. Parlar de nosaltres i dels altres, ja forma part d’una determinada manera de pensar que comporta prejudicis i desitjos de crear diferències.
Recents estudis demostren que sense la immigració interior , a nivell d’Espanya, dels anys 60 i 70, Catalunya tindria uns dos milions d’habitants i una renda familiar molt per sota de l’actual. Si varen venir d’Andalusia, Extremadura, Galícia, etc, centenars de milers de persones, era perquè aquí feien falta. Es convertiren en els nous catalans, barrejats amb els vells catalans i formant , ara una sola comunitat.
Ara, arriben nous immigrants de llocs més llunyans. Uns de la Unió Europea que ja és el nostre nou país, i altres de més lluny. La immensa majoria estan treballant en sectors i àmbits que no son atractius o desitjats pels catalans. I es converteixen o convertiran en els novíssims catalans, barrejats amb els nous catalans dels anys seixanta, i amb els vells catalans, conformant una nova realitat.
Ara, som 7,5 milions d’habitants a Catalunya, i tenim una renda familiar raonablement alta, gràcies a l’esforç de tots els que hi vivim. Comporten alguns problemes el creixement i la conducta d’un determinat petit percentatge dels nous vinguts? Sense cap mena de dubte, però no generalitzem, ni anem ara a buscar el cost d’un estranger a la presó, o en algun altre servei, mal utilitzat.
Qui la fa, la paga, sigui originari d’aquí o d’un altre lloc. Tothom ha de tenir papers en regle, i adaptar-se a les condicions del país. S’expulsen d’Espanya milers de persones ,cada any, per no complir els requisits legals, i estem d’acord en que cal parar atenció a determinades conductes que no son apropiades i s’han d’obligar a modificar. Els comportaments individuals i col•lectius s’han d’adaptar a les habituals en el nostre país i no a l’inrevés, però no vulguem ara exigir als nou vinguts, coses que no fem pels originaris d’aquí.
Qualsevol estudi una mica seriós de la demografia i el progrés, indica la necessitat de mantenir un cert creixement, sinó es vol caure en la paràlisis. Els treballadors actuals paguen les pensions dels antics treballadors, i la roda s’ha d’anar renovant sinó es vol trencar la trajectòria.
Els immigrants son peça fonamental per garantir la continuïtat de l’activitat . Ho han estat sempre, si bé en mesura molt diferent. I l’actual crisis ajuda a veure’ls com competidors dels aturats nacionals. No era així, tres o quatre anys enrere, i tampoc ho serà dintre de poc temps, amb la represa econòmica.
Guardem-nos, doncs, d’opinions com la de l’article, perquè barreja conceptes tant contradictoris com democràcia, racisme, religió, fanatisme, il•legalitat i criminalitat. L’existència de màfies, comportaments indignes, discriminatoris, abusius, etc, no poden mai generalitzar-se al col•lectiu “immigrant” sense més. S’han de perseguir, castigar i foragitar. I així es fa, i qui tingui proves del contrari, que les mostri públicament, amb noms i cognoms. No emparats per anonimats i generalitzacions impossibles de comprovar.
Joan Roma i Cunill, President de la Fed. XI del PSC.

ARXIU COMPLETAT
Una de les grans feines fetes per l’ajuntament, amb ajuda de la Diputació de Barcelona, ha estat ordenar i classificar tot l’arxiu municipal. Anys enrere, l’arxiu estava dispers en diferents armaris, habitacions i sales.
L’arxiu històric es va perdre durant la guerra civil, i no queda gaire res d’antic. A més els trasllats per obres a l’ajuntament, i després d’anys de moltes humitats a l’edifici antic de la casa consistorial, varen malmetre una part del llegat històric.
De totes maneres a partir dels anys 80, ja es va començar a ordenar i protegir l’arxiu en llocs més adequats, aprofitant la renovació total de l’edifici de l’ajuntament. I en els anys 90, una vegada desallotjat el segon pis, es va decidir posar-hi tota la documentació antiga, en prestatges però sense classificar.
Finalment a principis del 2000, l’ajuntament va demanar ajuda a la Diputació de Barcelona, i un arxiver va començar a ordenar tot el material, col•locant-lo per temes i anys. Finalment hem aconseguit signar un conveni pel qual , de forma permanent disposem d’un arxiver que cada mes ve a classificar els documents municipals.
A dia, d’avui l’arxiu municipal està constituït per multitut de carpetes, que ocupen dues sales senceres de la segona planta de la casa consistorial, i cada any afegim prou material com per començar a ocupar una tercera sala. Igualment tenim ben guardat en sala a part, el vestuari de l’Esbart de Borredà, i alguns altres elements del folklore borredanès.
En resum, aquests darrers anys s’han fet un important esforç de preservació i ordenació de tot el material documental per garantir el seu traspàs a les generacions futures. Es material que explica la història del nostre poble i és lògic vetllar per la seva preservació.

EL DR VILARDELL, UN ALTRE CÀRREC RELLEVANT.
Avui, oficialment s’ha nomenat al Dr. Miquel Vilardell i Tarrès, President del Consell Assessor en matèria sanitària, un càrrec rellevant de confiança política que ha de servir per informar, assessorar i proposar actuacions en el camp de la sanitat, per fer-la més eficient i econòmicament sostenible.
De fet, l’informe Vilardell, ja va servir en el seu dia, per donar una visió general i professional de tots els elements que intervenen en la sanitat i que han de ser resolts per fer-la viable.
El nou Conseller d’Economia, ja ha manifestat que la despesa principal de la Generalitat i la que motiva els principals dèficits, és la sanitària, de manera que s’han d’emprendre accions a curt i llarg termini per evitar el col.lapse del sistema.
Es en aquest marc de crisis generalitzada, i increment de costos que se situa la feina a fer per part del Consell Assessor. Ha de ser un ens generador de propostes i solucions per garantir la sostenibilitat del sistema sanitari.
Davant aquest nou repte, felicitem el Dr. Vilardell, per l’encàrrec que li han fet, en la confiança que sabrà sortir-se’n i donarà un bon servei al país.
Joan Roma, alcalde de Borredà.

HORA DE PARTICIPAR
Portem ja un bon grapat d’anys sentint tota mena de crítiques als càrrecs polítics i institucionals, en ajuntaments, o en altres àmbits de la vida política. Es cert que uns quants han donat peu a embrutar la imatge, però sempre he dit que uns pocs, no poden posar en dubte a la immensa majoria.
De totes maneres, ara, tothom té una magnífica oportunitat per posar-se al lloc dels qui critiquen. El dia 22 de maig, tindran lloc les vuitenes eleccions municipals, i en aquest moment totes les maquinàries dels partits polítics estan a ple rendiment per preparar les candidatures.
Ara mateix, qualsevol ciutadà de més de 18 anys, pot ser candidat a qualsevol dels municipis de Catalunya i Espanya. Tothom es pot presentar a tot arreu, fins i tot bona part dels immigrants que tenim en el país, si procedeixen de la UE, o de tot un conjunt de països amb els quals Espanya té conveni de reciprocitat. Es a dir, que ells poden votar i presentar-se, aquí , i nosaltres ho podem fer allà.
Es el moment, no de criticar sinó de participar. Quantes vegades hem escoltat, en múltiples fòrums, “jo faria això”, “haurien d’haver-ho fet així”, etc,etc. Es fàcil fer de tècnic o de polític des de fora i de lluny estant. Qui cregui que ho pot fer millor que els càrrecs actuals, el lògic és que es presenti. Pot triar entre un gran nombre de partits, i sinó li’n agrada cap, pot decidir-se per una Agrupació d’electors, recollir signatures i esdevenir candidats totalment independents.
Si surten elegits, tindran els mateixos drets i deures que qualsevol altre que s’hagi presentat per un determinat partit. Des de dintre o des de fora, els problemes i les solucions es veuen de manera molt diferent.
I la feina és apassionant perquè permet posar en pràctica les idees, propostes, projectes que s’han criticat o no s’han dut a terme. Cada equip de govern és protagonista del seu destí i del municipi que governa. Molts veuran la immensa diferència entre el que alguns prediquen i el que acaben fent. Veuran dificultats mai pensades ni previstes. Es trobaran amb carències tècniques, personals i econòmiques per dur a terme el programa plantejat.
En resum, tocaran de peus a terra, i comprovaran les dificultats de governar. Veuran també com algunes promeses fetes, no es poden dur a terme, no per falta de voluntat sinó de possibilitat. Han canviat els temps, i la migradesa de recursos no permet mantenir serveis creats o en vies de creació. Obliga a formular noves prioritats, o a renunciar a projectes – estrella.
En fi, com en tot, res millor per valorar el que un col•lectiu fa, que ficar-s’hi i participar-hi. També comprovaran que la immensa majoria de càrrecs electes son totalment honestos, i només uns pocs han traït la confiança dels electors.
Ara és el moment de donar el pas, a tots els qui han fet de la crítica , un costum quotidià. Es hora de demostrar que les coses es poden d’una altra manera, amb altres mitjans, i amb altres resultats. Si volem veure noves formes de governar, o d’estar a la oposició, s’han de veure sobre el terreny. No només sobre els papers.
Joan Roma i Cunill, President de la Fed. XI del PSC

BORREDÀ A LA PREMSA
Aquests darrers dies el nostre poble ha estat objecte de diverses aparicions en els mitjans de comunicació. Concretament Regió 7 s’ha fet ressò, de la petició de l’ajuntament al nou Conseller de Política Territorial i Sostenibilitat , Lluís Recoder, de poder invertir els diners procedents del 10% d’aprofitament mitjà, en altres projectes no lligats a la vivenda, com està establert , ara.
Anteriorment, el mateix diari, havia parlat del l’àvia centenària, i les subvencions de la Generalitat per la construcció d’un magatzem municipal.
També, el Berguedà Actual s’ha fet ressò d’algunes d’aquestes noticiés. I just ahir mateix, la revista Tasta, conté un article sobre la redacció d’una guia de caminades per Borredà i entorn.
Igualment el diari Esport, informava sobre el magnífic resultat obtingut per la Penya Blaugrana i voluntaris, per la Marató de TV3.
Aquestes i altres noticies informen sobre la dinàmica de treball existent en el poble i el consoliden com un municipi, acollidor, solidari i actiu.

RESPECTAR ELS GUALS
Recordem la necessitat de respectar tots els guals del poble, així com els altres senyals de circulació. L’ajuntament té delegades les funcions de supervisió, control i sanció en els Mossos d’Esquadra i aquesta setmana han hagut d’imposar una sanció per haver aparcat davant d’un gual i haver impedit la sortida del vehicle.
Tenim degudament senyalitzat el poble, amb un gran aparcament municipal, gratuït i amb prou places com per encabir tots els vehicles. I , cas de convenir, l’ajuntament pot habilitar el camp de futbol per aparcar més vehicles.
L’important és complir amb tots els senyals. Deixar lliures els passos de vianants, respectar tot el carrer Manresa, la cruïlla del carrer de Berga amb el camí de la Coma, i altres punts del poble. No aparcar en la zona reservada per l’equip mèdic, ni dissabtes i diumenges, perquè poden tenir alguna urgència i haver de venir a qualsevol hora.
En definitiva, en un poble petit, és fonamental deixar lliures els espais reservats, i conduir amb la màxima prudència. Hi ha uns quants punts amb poca visibilitat que requereixen poca velocitat, i molta vigilància, per evitar accidents materials o personals.
Cas d’incomplir les normes, pertoca els Mossos d’Esquadra fer-les complir i sancionar-les, a falta de policia municipal , pròpia.
Periòdicament l’ajuntament va repassant els senyals horitzontals, aixì com els verticals, per tal que tots estiguin en les degudes condicions.
L’important és complir amb les normes de civisme, i respectar tots els senyals. Demà, dia de la Cavalcada, per exemple, és important que tots els vehicles aparcats a la Plaça Major, en tot el seu àmbit quedi lliure per poder rebre degudament els Reis de l’Orient.
Joan Roma, alcalde de Borredà.

QUÈ FER EN EL TEMPS LLIURE?
Algú pot pensar que el títol és provocatiu, perquè sembla que tothom tingui prou coses per fer i no hi hagi temps per l’avorriment. Res més incert. Quanta gent té por dels caps de setmana perquè no troba com invertir les hores, on anar, què fer, amb qui anar,etc.
I ja no diguem el drama que pot suposar arribar a la jubilació i no haver-se preparat a temps per aquesta nova etapa de la vida. Viure sense objectius, sense una disciplina diària, sense noves activitats i noves ambicions, pot portar a l’aïllament i a males costums.
Fa pocs dies llegia els resultats de l’enquesta més gran feta mai sobre el benestar psicològic, publicat per l’Acadèmia Nacional de Ciències dels Estats Units, el qual conclou que els comportaments generosos i la participació en activitats socials son el principal ingredient per ser feliços.
Es a dir, res millor, per sentir-se satisfet amb un mateix, que participar en la resolució de problemes dels altres. En resum, puix que estem en aquest món, ajudem el millor que puguem a fer-lo més just i més habitable, en tots els sentits.
Pels qui es troben en el llindar de la jubilació, tenen la gran oportunitat de preparar-se per continuar sent actius en altres camps d’on procedeixen. Hi ha un munt d’organitzacions i entitats que demanen voluntaris per col•laborar en els projectes que volen dur a terme. Tot i viure en pobles petits, com la majoria del Lluçanès, es pot participar en aquests projectes, sigui en el mateix poble , a la capital, o a la comarca.
Les grans organitzacions humanitàries precisen de persones de totes les edats i totes les professions. Tothom pot ser útil, en algun camp o altre. En pobles petits, es pot col•laborar al manteniment dels parcs, jardins, zona esportiva, etc, Son feines voluntàries que tothom agraeix i el poble en surt clarament beneficiat.
Ho veiem a Prats, amb els voluntaris que fan el manteniment del Santuari de Lurdes. Es evident que el manteniment seria radicalment diferent si l’hagués de pagar l’església o l’ajuntament. Farien el més indispensable, però perdria bona part de l’encant que té el santuari i el seu entorn. I seria impensable tenir el Santuari obert tots els dies.
Però, hi ha d’altres ocupacions , més importants, sobretot quan es tracta d’atendre persones grans o amb discapacitats. Anar unes hores a la residència, d’aquí o de fora, per fer petar la xerrada, o passejar alguna persona gran, jugar a qualsevol joc de taula, fer gestions pels qui no es poden moure, etc, etc, son feines immensament agraïdes pels qui les reben.
N’hi ha d’altres, tant variades, com variades son les professions. Perquè no donar classes de català a immigrants ? Perquè no donar classes de repàs a nens amb problemes? Perquè no convertir-se en família d’acollida temporal ? Perquè no recollir aliments i roba per destinar als més necessitats? Perquè no ensenyar com portar un negoci a nous emprenedors ?
En fi, en els més petits pobles, hi ha menys diversitat d’ocupacions, però sempre n’hi ha algunes a l’abast i necessàries. I en els pobles ja més grans, les possibilitats es multipliquen, i si es vol, es pot anar un o dos dies a la setmana a la capital per oferir el temps lliure disponible.
El tema està en ser útil, i sentir-se satisfet, d’aquesta utilitat. I ara en temps de crisis les necessitats han augmentat enormement. Animo els lectors, a buscar temps, per dedicar als altres. En aquests moments Creu Roja fa una àmplia campanya per trobar nous socis i nous voluntaris. Es un bon lloc per anar, però sense exclusivitat. Hi ha d’altres organitzacions i entitats on oferir els serveis. I quan s’hi entra, es pot comprovar la satisfacció de ser realment útil a la societat i satisfet amb un mateix.
Joan Roma i Cunill, Alcalde de Borredà.

FALTARÀ UN VOLUNTARI
Es llei de vida que uns prenguin el relleu dels que marxen, tot i que no sempre és fàcil reemplaçar, persones especialment preparades i dotades per una feina determinada. Avui vull dedicar aquest article, a Josep M. Duocastella Morera, a qui la majoria de la comarca del Solsonès coneixia, per ser pagès – propietari d’una finca de la comarca del Bages, però amb forts lligams per aquestes terres.
De ben segur tots recordem el gran incendi del 98. La comarca del Solsonès com altres veïnes varen veure cremar milers d’hectàrees, i els seus efectes son encara ben visibles per tot arreu. Tardarem anys a recuperar la verdor i la talla dels arbres dels boscos cremats.
Els incendis no son cap gran novetat en el nostre país, amb un clima mediterrani i una vegetació especialment vulnerable, però el del 98 serà recordat durant molts i molts anys per la seva capacitat destructora i la rapidesa en que va recórrer municipis sencers a molts quilòmetres de distància.
Abans d’aquest, ja n’havíem tingut alguns altres de força dramàtics, i de fet va ser arran del gran incendi a l’entorn de Montserrat, l’any 86 en que la Generalitat va impulsar la campanya Foc verd, i la creació de les ADF ( Agrupació de Defensa Forestal). Va ser una bona decisió que encara ara dona els seus fruits, i ha permès prevenir, i salvar bona part del país. I fou en aquell any en que es crearen tot un seguit d’Agrupacions, en llocs on hi havia una especial sensibilitat, i gent que ja havia preparat una certa estructura d’intervenció ràpida.
Així nasqué una de les Agrupacions “Amics del Bosc” presidida durant molts anys per en Josep M. Duocastella. Tots els qui estem agrupats en alguna ADF ens coneixem i procurem copiar o intercanviar idees i opinions amb els més veterans, i l’ADF Amics del Bosc, sempre ha estat en una primera línia d’innovació i preparació.
Ha estat gràcies a aquest intercanvi constant com les ADF s’han modernitzat, s’han equipat, i han endegat projectes de millora, adequació i manteniment de camins, xarxes d’aigua, dipòsits , vehicles, etc, la seva actuació ha permès ser els millors col•laboradors dels Bombers professionals a qui pertoca la intervenció en primera línia i marcar les estratègies més adients.
Son moltes les regions i països que han vingut a veure aquesta singular organització, formada per propietaris, caçadors, pagesos, ramaders, i voluntaris en general, ajudats per les administracions més properes: ajuntaments, Diputació de Barcelona, Generalitat que han facilitat mitjans econòmics i materials per estar preparats per dur a terme la feina encomanada.
Si mirem enrere, veurem com molts dels incendis han estat immediatament apagats per les ADF que estan a peu del territori, i el cobreixen pràcticament tot. En Josep M. Duocastella va ser un dels fundadors, un dels impulsors i un dels més veterans a l’hora d’actuar i fer propostes per millorar l’eficàcia. Ell mateix va patir en pròpia pell els efectes de l’incendi del 98, però va continuar la lluita , per tornar vida al bosc, fins que la mort se l’ha endut als 81 anys.
En les properes alertes, i intervencions faltarà un voluntari, però ha deixat prou llavor com perquè molts altres segueixin els seus passos. Que descansi en pau.
Joan Roma i Cunill, Alcalde de Borredà. Voluntari ADF Sobrepuny.

ADEU A UN VOLUNTARI.
Pels qui vivim a pagès, o en l’anomenat món rural, sabem que res millor per protegir el territori que tenir-hi gent que se l’estimi, el conegui i el vulgui transmetre, en iguals o millors condicions de com l’ha trobat, a les noves generacions.
Gent que se sent responsable del patrimoni familiar, que ha heretat , però conscient de que la propietat conté valors que sobrepassen l’estricte cercle familiar, i el converteixen en un bé per a tothom.
Fa ben pocs dies que en Josep M. Duocastella Morera ens ha deixat. Amb ell desapareix una figura clau en el moviment que va portar a la creació de les Agrupacions de Defensa Forestal (ADF), per part de la Generalitat, copiant precisament un model que era ja incipient en diferents territoris, entre els quals el que conforma l’ADF Amics del Bosc, una de les primeres a ser constituïda, i fou presidida per ell mateix, durant un bon grapat d’anys.
L’existència d’aquestes agrupacions ha estat altament eficaç en la prevenció i extinció d’incendis, al llarg dels prop de vint-i-cinc anys de vida. Han sabut sumar esforços de particulars, ajuntaments, Diputació de Barcelona , Generalitat i un gran nombre de voluntaris. Una conjunció de forces que han permès prevenir i preparar-se per intervenir en cas d’incendi, i la seva eficàcia ha estat ben palpable al llarg i ample del país.
Com el tindríem sense aquestes agrupacions ? Sovint, cal perdre una persona rellevant per fer balanç de la feina feta. I també de la que queda per fer. En aquest camp , mai es pot donar per acabada la feina. Cada any toca actuar i cada any toca estar preparat per intervenir, al costat del cos de bombers.
I el país es despobla, i té grans territoris sense vigilància directa dels pagesos, ramaders o propietaris forestals. Aquests son els vigilants diaris i els que poden avisar des del primer instant en que el perill apareix. Son gent també molt coneixedora del temps, dels camps i dels boscos, i del que pot suposar actuacions imprudents per part de persones que van al bosc, sense prendre totes les precaucions.
El Sr. Duocastella era un pagès – propietari molt conscient dels perills del bosc i dels efectes devastadors d’un incendi. De fet ho va patir en la seva pròpia pell, durant el gran incendi del 98. Però, lluny d’acovardir-se, va encoratjar les ADF i el Govern a aprendre la lliçó i avançar més ràpidament en algunes tècniques , obres i defenses ,per millorar l’eficàcia en cas de grans catàstrofes, com la viscuda.
I la vida va continuar, i amb ella els treballs de repoblació, replantació, neteja i aclarides per retornar la verdor a milers d’hectàrees devastades. Queda molt per fer, però ell anava mirant cada dia des del seu privilegiat mirador de casa seva, com el bosc anava curant les ferides, i contemplava orgullós les alzines salvades, a tocar de la casa.
Estic segur, que tothom comparteix la tristesa per la seva desaparició, però també tots estem segurs que ha deixat una bona llavor, en el món forestal i que la finca passa als hereus, en una llarguíssima cadena de generacions, conscients de que el patrimoni natural és una riquesa delicada que cal preservar. En Josep M. Duocastella ho tenia clar, i va lluitar per aconseguir-ho. Ens toca agafar el relleu i continuar la feina. Que descansi en pau.
Joan Roma i Cunill, Alcalde de Borredà, i voluntari ADF Sobrepuny.