Joan Roma

ESTALVIS MUNICIPALS
La crisis financera ha colpejat ,també ,durament les finances municipals. Tothom pot veure i llegir les dificultats per pagar de molts ajuntaments, degut a molt diverses causes. I els retards en els pagaments, provoca dificultats en els proveïdors, en una roda infernal que perjudica totes les parts.
Només els equips de govern que varen fer previsions adequades en els moments de vaques grasses, han pogut mantenir el nivell de pagaments d’anys enrere. La resta ho està passant molt malament, i provoca greus situacions , a multitud d’empreses.
Què fer, doncs, en situacions com l’actual? Lògicament, un ajuntament és com una economia familiar o empresarial. O s’ingressa més del que es gasta, o malament. I sobretot ha d’evitar despeses inútils, poc necessàries, o sumptuàries. Es hora d’estalviar en tot i per tot, i no carregar-se de despeses ordinàries, que ja no te les treus durant anys.
Aquest és un factor que molts ajuntaments no han tingut en compte a l’hora de construir infraestructures i equipaments. El primer que cal estudiar és la funcionalitat,la seguretat i molt especialment, un baix manteniment de tot el que s’edifica. Ara mateix hi ha molts equipaments de difícil manteniment. Pavellons poliesportius, amb costos de calefacció prohibitius, o de neteja o consum elèctric. Piscines cobertes, poc utilitzades i amb problemes de supervivència, etc, etc,
En fi, s’han acabat les alegries d’anys enrere, i també, a nivell municipal toca buscar com reduir despeses en tot el que es fa, sense, per això tocar serveis essencials que els ciutadans necessiten. Aquí és on entren a debat les posicions de cada partit i de cada equip de govern. Aquí és on es veuen les prioritats i les sensibilitats de cada ajuntament.
Hi haurà qui decidirà tancar determinats equipaments, per estalviar. O qui farà pagar per utilitzar-los. O qui dirà que només es faran servir determinats dies, o estacions de l’any.
N’hi haurà que reduiran despeses, reduint qualitat dels serveis. Sigui en matèria de neteja viària, fent més espaiats els serveis, o modificant les zones, o abandonant determinats espais.
Altres , faran manteniment molt menys acurat del mobiliari urbà, o de parcs i jardins. No és igual pintar o repintar bancs, paperes, parcs infantils, etc, cada any que cada dos o tres anys. O podar els arbres, cada any o cada dos o tres, etc.
En definitiva, ara és quan es comprova la bona gestió dels ajuntaments i com se les ingenien per mantenir el poble, en bones condicions, malgrat l’estretor econòmica.
Però, tota crisis té el seu costat positiu. Sense les dificultats financeres, no s’hagués avançat en estalvis contundents en determinats serveis.Per exemple, la despesa elèctrica dels ajuntaments és molt elevada. Queda clar, doncs, que tot el que pugui funcionar per reduir-la , s’ha de fer. En aquest camp, hi ha molt per fer, i molt per estalviar. El mateix podem dir de la factura telefònica, i la de les noves tecnologies. Hi ha noves empreses i noves modalitats que permeten reduir costos, a prop de la meitat.
Crear mancomunitats d’ajuntaments per fer compres conjuntes, o mantenir determinats serveis, pot afavorir estalvis importants. També s’ha d’anar per aquí. I tocar de peus a terra, oblidant alguns aires de grandesa que tenien alguns ajuntaments, a la vista del que havien fet d’altres, de veïns o més llunyans.
Alguns pensaven que podien tenir pavellons, piscines cobertes, camp de gespa artificial, biblioteques, locals polivalents, etc, etc, independentment del nombres d’habitants i dels ingressos ordinaris. Això s’ha acabat. La crisis ha fet veure la dura realitat a molts alcaldes que confiaven en ajuts de fora, sense pensar que després el manteniment anava a càrrec de les arques municipals. Arques que ara estan mig buides, i no donen per més.
Serà interessant veure els programes electorals de les eleccions del 22 de maig. De ben segur seran molt diferents de quatre anys enrere. Qui no sigui realista, no tindrà la confiança de la gent. No és hora de fer volar coloms, sinó de garantir que els serveis essencials es puguin mantenir. Aquesta és l’autentica prioritat.
Joan Roma i Cunill, alcalde de Borredà ( Berguedà).