Joan Roma

NI RACISME NI REALISME
Em va arribar tard el Celsona núm 703, d’aquí la meva opinió, una mica tardana a l’article d’opinió, signat per Elena Testagorda, sota el títol “racisme o realisme”. Recomano rellegir l’article, als qui no ho hagin fet, per tal de poder tenir més fresques les opinions donades, per una votant del partit Plataforma X Catalunya.
Com a ex-immigrant del 72 al 79 a Suïssa, i actualment Alcalde d’un municipi, que té un 18% d’immigració, bàsicament de Romania, Alemanya i Llatinoamèrica, voldria exposar alguns arguments basats en la realitat i no en la demagògia o les invencions.
Circulen per Internet, tot un seguit de vídeos, correus i documents, suposadament reals que mostren situacions “escandaloses” referides a col•lectius immigrants, especialment relacionats amb magrebins. Es tracta d’explicacions sobre suposades ajudes econòmiques, alimentàries, etc, que reberien persones que el que volen és viure sense treballar, i aprofitar-se del nostre sistema sanitari i social.
He fet comprovar en alguns casos, si les informacions eren verídiques o no, i en la majoria dels casos eren “casos inventats”. Tenim molts altres exemples de “llegendes urbanes” en que figura que hi ha ajuntaments que regalen vals de compra, cotxets de luxe, bolquers a dojo, etc, etc,
Fa ben poc, persones serioses, afirmaven que sabien d’algun immigrant que havia anat a comprar a botigues de perfums, amb vals d’un ajuntament determinat. Em va interessar el tema, i quan vaig voler saber el nom concret de l’ajuntament, o la botiga concreta, la informació es va desballestar.
En el meu mateix municipi, fa mesos va circular que nens immigrants no pagaven el menjador escolar, o l’escola de música, i alguna família disposava de vals, etc. Vaig anar a l’arrel del problema i vaig demanar qui feia córrer aquests rumors. Es varen acabar en dos dies. Ni existien vals de compra, ni regals ,pagats per l’ajuntament ni serveis sense pagar.
Podria allargar la llista de falsos rumors, que causen greus perjudicis a tots plegats. La veritat és més senzilla i real.
Tots hem estat en algun moment o altre, immigrants. Parlar de nosaltres i dels altres, ja forma part d’una determinada manera de pensar que comporta prejudicis i desitjos de crear diferències.
Recents estudis demostren que sense la immigració interior , a nivell d’Espanya, dels anys 60 i 70, Catalunya tindria uns dos milions d’habitants i una renda familiar molt per sota de l’actual. Si varen venir d’Andalusia, Extremadura, Galícia, etc, centenars de milers de persones, era perquè aquí feien falta. Es convertiren en els nous catalans, barrejats amb els vells catalans i formant , ara una sola comunitat.
Ara, arriben nous immigrants de llocs més llunyans. Uns de la Unió Europea que ja és el nostre nou país, i altres de més lluny. La immensa majoria estan treballant en sectors i àmbits que no son atractius o desitjats pels catalans. I es converteixen o convertiran en els novíssims catalans, barrejats amb els nous catalans dels anys seixanta, i amb els vells catalans, conformant una nova realitat.
Ara, som 7,5 milions d’habitants a Catalunya, i tenim una renda familiar raonablement alta, gràcies a l’esforç de tots els que hi vivim. Comporten alguns problemes el creixement i la conducta d’un determinat petit percentatge dels nous vinguts? Sense cap mena de dubte, però no generalitzem, ni anem ara a buscar el cost d’un estranger a la presó, o en algun altre servei, mal utilitzat.
Qui la fa, la paga, sigui originari d’aquí o d’un altre lloc. Tothom ha de tenir papers en regle, i adaptar-se a les condicions del país. S’expulsen d’Espanya milers de persones ,cada any, per no complir els requisits legals, i estem d’acord en que cal parar atenció a determinades conductes que no son apropiades i s’han d’obligar a modificar. Els comportaments individuals i col•lectius s’han d’adaptar a les habituals en el nostre país i no a l’inrevés, però no vulguem ara exigir als nou vinguts, coses que no fem pels originaris d’aquí.
Qualsevol estudi una mica seriós de la demografia i el progrés, indica la necessitat de mantenir un cert creixement, sinó es vol caure en la paràlisis. Els treballadors actuals paguen les pensions dels antics treballadors, i la roda s’ha d’anar renovant sinó es vol trencar la trajectòria.
Els immigrants son peça fonamental per garantir la continuïtat de l’activitat . Ho han estat sempre, si bé en mesura molt diferent. I l’actual crisis ajuda a veure’ls com competidors dels aturats nacionals. No era així, tres o quatre anys enrere, i tampoc ho serà dintre de poc temps, amb la represa econòmica.
Guardem-nos, doncs, d’opinions com la de l’article, perquè barreja conceptes tant contradictoris com democràcia, racisme, religió, fanatisme, il•legalitat i criminalitat. L’existència de màfies, comportaments indignes, discriminatoris, abusius, etc, no poden mai generalitzar-se al col•lectiu “immigrant” sense més. S’han de perseguir, castigar i foragitar. I així es fa, i qui tingui proves del contrari, que les mostri públicament, amb noms i cognoms. No emparats per anonimats i generalitzacions impossibles de comprovar.
Joan Roma i Cunill, President de la Fed. XI del PSC.