Joan Roma

AUDITORIA D’INFART ?
Qui no recorda les auditories d’infart , que pronosticaven, als inicis de la democràcia ,tots els nous governs municipals, autonòmics i estatals ? Aquells, eren temps de desconfiança i de batalles polítiques, amb acusacions mútues de mala gestió, encobriment de deutes, o enginyeria comptable, per donar peu a interpretacions molt diverses sobre el resultat econòmic de les administracions, objectes de polèmica.
Era lògic, parlar d’auditories d’infart, o amb resultats sorprenents, quan es tractava d’auditar organismes i institucions procedents del franquisme. La malfiança era lògica, i obligada, per raó de tècnics i funcionaris sota sospita, i càrrecs polítics nomenats a dit, i sense gaires escrúpols, la majoria d’ells.
Es lògic, trenta anys després, que un president acabat de ser elegit, encarregui una auditoria externa ? Era lògic, tenir en el programa electoral , aquest compromís? Francament sorprèn, i no s’entén que un polític en actiu, amb un bon coneixement de la administració de la Generalitat, prengui aquesta decisió. No és comprensible ni raonable que ho faci el president, amb el vist i plau del Conseller d’Economia, i ningú es posi les mans al cap.
Bé, de fet, segurament que moltíssima gent s’ha posat les mans al cap i troben incomprensible aquesta decisió. I penso especialment en tots els alcaldes, regidors, i homes i dones d’empresa, entre molts d’altres.
Que ve a significar encarregar una auditoria externa als serveis de la Generalitat, per conèixer el deute real de l’administració autonòmica ? En primer lloc que no es fien dels comptes donats per l’anterior govern. Això ja resulta força agosarat perquè la serietat del President MOntilla s’ha pogut veure en tots i cadascun dels passos donats, durant el seu mandat, i en el moment dels traspassos de govern.
Es impensable que ell, o l’anterior Conseller, Antoni Castells, hagin volgut emmascarar, camuflar o enganyar sobre la realitat financera de la Generalitat. Son persones series, solvents i honestes, personal i políticament. Sembla de força mal gust, posar en qüestió les xifres donades.
Però, això seria el de menys, sinó fos perquè l’encàrrec suposa llençar diners, per fer una feina que els propis funcionaris de la Generalitat han fet. I més greu, encara, suposa desconfiar d’ells. Es a dir, el president de la Generalitat no confia en els alts càrrecs de l’administració, per saber quins son els números reals del govern. En totes les administracions hi ha un Inventor General, responsable de l’execució del pressupost i de vetllar per la comptabilitat de l’administració. I cada Departament té el seu servei d’intervenció, i és ben fàcil saber la situació real de les finances, consultant les dades de cada Departament, i el del conjunt, tant sols mirant els resultats econòmics anuals.
I si es vol tenir un desglós més puntual, res més fàcil que demanar-lo a qui correspon: a la Intervenció General de la Generalitat. Com és que es va a fora, per fer una feina que es pot fer dintre. Es més, que ja està feta. Es que volem fer planejar dubtes sobre la rigorositat pressupostària anterior? Es que es vol perdre un cert temps, per justificar no emprendre actuacions financeres, amb l’excusa de que no es disposa dels resultats de l’auditoria encarregada?
Una decisió com aquesta ja ni tant sols es veu en els ajuntaments. Ha deixat de ser una eina política, el tema de les auditories, perquè es contradiu amb la confiança que mereixen els funcionaris municipals. I només en casos molt excepcionals, ha fet falta encarregar-ne alguna.
Doncs, bé, no estaria malament renunciar a un compromís electoral, poc meditat, i creure els números confeccionats pels propis funcionaris que paguem entre tots i mereixen la credibilitat dels ciutadans. Si una de les primeres actuacions del nou govern, ha de ser qüestionar la seva professionalitat, comencem malament.
Joan Roma i Cunill, President de la Federació XI del PSC.