Joan Roma

QUÈ FER EN EL TEMPS LLIURE?
Algú pot pensar que el títol és provocatiu, perquè sembla que tothom tingui prou coses per fer i no hi hagi temps per l’avorriment. Res més incert. Quanta gent té por dels caps de setmana perquè no troba com invertir les hores, on anar, què fer, amb qui anar,etc.
I ja no diguem el drama que pot suposar arribar a la jubilació i no haver-se preparat a temps per aquesta nova etapa de la vida. Viure sense objectius, sense una disciplina diària, sense noves activitats i noves ambicions, pot portar a l’aïllament i a males costums.
Fa pocs dies llegia els resultats de l’enquesta més gran feta mai sobre el benestar psicològic, publicat per l’Acadèmia Nacional de Ciències dels Estats Units, el qual conclou que els comportaments generosos i la participació en activitats socials son el principal ingredient per ser feliços.
Es a dir, res millor, per sentir-se satisfet amb un mateix, que participar en la resolució de problemes dels altres. En resum, puix que estem en aquest món, ajudem el millor que puguem a fer-lo més just i més habitable, en tots els sentits.
Pels qui es troben en el llindar de la jubilació, tenen la gran oportunitat de preparar-se per continuar sent actius en altres camps d’on procedeixen. Hi ha un munt d’organitzacions i entitats que demanen voluntaris per col•laborar en els projectes que volen dur a terme. Tot i viure en pobles petits, com la majoria del Lluçanès, es pot participar en aquests projectes, sigui en el mateix poble , a la capital, o a la comarca.
Les grans organitzacions humanitàries precisen de persones de totes les edats i totes les professions. Tothom pot ser útil, en algun camp o altre. En pobles petits, es pot col•laborar al manteniment dels parcs, jardins, zona esportiva, etc, Son feines voluntàries que tothom agraeix i el poble en surt clarament beneficiat.
Ho veiem a Prats, amb els voluntaris que fan el manteniment del Santuari de Lurdes. Es evident que el manteniment seria radicalment diferent si l’hagués de pagar l’església o l’ajuntament. Farien el més indispensable, però perdria bona part de l’encant que té el santuari i el seu entorn. I seria impensable tenir el Santuari obert tots els dies.
Però, hi ha d’altres ocupacions , més importants, sobretot quan es tracta d’atendre persones grans o amb discapacitats. Anar unes hores a la residència, d’aquí o de fora, per fer petar la xerrada, o passejar alguna persona gran, jugar a qualsevol joc de taula, fer gestions pels qui no es poden moure, etc, etc, son feines immensament agraïdes pels qui les reben.
N’hi ha d’altres, tant variades, com variades son les professions. Perquè no donar classes de català a immigrants ? Perquè no donar classes de repàs a nens amb problemes? Perquè no convertir-se en família d’acollida temporal ? Perquè no recollir aliments i roba per destinar als més necessitats? Perquè no ensenyar com portar un negoci a nous emprenedors ?
En fi, en els més petits pobles, hi ha menys diversitat d’ocupacions, però sempre n’hi ha algunes a l’abast i necessàries. I en els pobles ja més grans, les possibilitats es multipliquen, i si es vol, es pot anar un o dos dies a la setmana a la capital per oferir el temps lliure disponible.
El tema està en ser útil, i sentir-se satisfet, d’aquesta utilitat. I ara en temps de crisis les necessitats han augmentat enormement. Animo els lectors, a buscar temps, per dedicar als altres. En aquests moments Creu Roja fa una àmplia campanya per trobar nous socis i nous voluntaris. Es un bon lloc per anar, però sense exclusivitat. Hi ha d’altres organitzacions i entitats on oferir els serveis. I quan s’hi entra, es pot comprovar la satisfacció de ser realment útil a la societat i satisfet amb un mateix.
Joan Roma i Cunill, Alcalde de Borredà.