Joan Roma

PERILLA EL CATALÀ ?
En diversos números de la revista, han aparegut articles d’opinió, valorant recents sentències del Tribunal Suprem, o les anteriors del Tribunal Constitucional, lligades al nou Estatut.
Des de la recuperació de la democràcia, Catalunya ha tingut com a prioritat la salvaguarda de la llengua i la cultura, catalanes. Aquesta prioritat ha estat assumida per tots els partits catalans, amb alguna excepció. L’excepció no comporta cap perill pel futur de la nostra llengua, i els màxims defensors hem de ser tots, i cadascun de nosaltres, amb el seu ús i protecció.
Hem de creure els polítics i juristes quan diuen que ni la sentència referida al nou Estatut, ni les més recents del Suprem, no posen en perill el sistema d’immersió lingüística, bàsica per una correcte integració dels nou vinguts. Son molts els països que han fet servir aquest sistema, com el millor, per evitar guetos o diferències entre uns ciutadans i uns altres, especialment a nivell escolar.
Per articles i declaracions, podem pensar en sentències dispars, vistes les diferents interpretacions que n’han fet alguns partits, entitats i organismes. El cert, però, és que res ha canviat des que s’han produït. I això és l’important.
I tant des del Govern de la Generalitat, el d’abans i el d’ara, com des del govern central, s’ha deixat clar que res ha de canviar respecte la situació actual. La immersió lingüística, pot i ha de continuar, com fins ara. I si cal, només alguns petits retocs s’han de fer per millorar la coordinació i el coneixement de les llengües pròpies i de la principal forània, com per garantir que les futures generacions siguin trilingües, amb un total domini del català, castellà i anglès.
Tot i els retrets que molts han adreçat al govern central, el cert és que el propi Ministre d’Educació ha deixat clar que Catalunya compleix amb les competències que té, i amb els resultats obtinguts, de manera que no pensa emprendre cap actuació, amb sentències o sense. Per aquest cantó, doncs, no busquem enemics on no n’hi ha.
També és una bona noticia, el proper ús del català en el Senat. Fa anys i anys que es reclamava, però mai s’havia aconseguit. Ara serà una realitat. De fet una normalitat, en un país amb diverses llengües, que permet somiar en un futur similar al de Suïssa en que tenen 4 llengües nacionals, 3 de les quals,oficials. Una bona decisió , en un país que té clara la seva estructura federal.
Esperem arribar algun dia a una situació similar. Falta molt per arribar-hi. De federalistes convençuts no n’hi ha gaires, però moments com l’actual, en que la crisis colpeja fortament totes les administracions i tot el país, obliga a pensar en solucions adients, i no en les expressades per l’expresident Aznar en el sentit de suprimir Comunitats Autònomes o ajuntar-les o fer altres experiments, oblidant els preceptes de la Constitució.
Quan més federalista sigui Espanya, millor es poden coordinar i aplicar les receptes adients per superar la crisis. Alemanya ho està aconseguint, i la seva estructura és federal. A ningú se li ocorreria pensar en canvis constitucionals, en aquestes alçades, i menys que es puguin consensuar entre els dos grans partits. El PP pot tenir idees estranyes, però mai ens hi sumarem els socialistes. I els resultats, son els que compten. Ara per ara, ni el català està en perill ni es modificaran les normes que regulen l’ensenyament i la cultura catalana.
Joan Roma i Cunill, President de la Fed.XI del PSC.