Joan Roma

ADEU A UN VOLUNTARI.
Pels qui vivim a pagès, o en l’anomenat món rural, sabem que res millor per protegir el territori que tenir-hi gent que se l’estimi, el conegui i el vulgui transmetre, en iguals o millors condicions de com l’ha trobat, a les noves generacions.
Gent que se sent responsable del patrimoni familiar, que ha heretat , però conscient de que la propietat conté valors que sobrepassen l’estricte cercle familiar, i el converteixen en un bé per a tothom.
Fa ben pocs dies que en Josep M. Duocastella Morera ens ha deixat. Amb ell desapareix una figura clau en el moviment que va portar a la creació de les Agrupacions de Defensa Forestal (ADF), per part de la Generalitat, copiant precisament un model que era ja incipient en diferents territoris, entre els quals el que conforma l’ADF Amics del Bosc, una de les primeres a ser constituïda, i fou presidida per ell mateix, durant un bon grapat d’anys.
L’existència d’aquestes agrupacions ha estat altament eficaç en la prevenció i extinció d’incendis, al llarg dels prop de vint-i-cinc anys de vida. Han sabut sumar esforços de particulars, ajuntaments, Diputació de Barcelona , Generalitat i un gran nombre de voluntaris. Una conjunció de forces que han permès prevenir i preparar-se per intervenir en cas d’incendi, i la seva eficàcia ha estat ben palpable al llarg i ample del país.
Com el tindríem sense aquestes agrupacions ? Sovint, cal perdre una persona rellevant per fer balanç de la feina feta. I també de la que queda per fer. En aquest camp , mai es pot donar per acabada la feina. Cada any toca actuar i cada any toca estar preparat per intervenir, al costat del cos de bombers.
I el país es despobla, i té grans territoris sense vigilància directa dels pagesos, ramaders o propietaris forestals. Aquests son els vigilants diaris i els que poden avisar des del primer instant en que el perill apareix. Son gent també molt coneixedora del temps, dels camps i dels boscos, i del que pot suposar actuacions imprudents per part de persones que van al bosc, sense prendre totes les precaucions.
El Sr. Duocastella era un pagès – propietari molt conscient dels perills del bosc i dels efectes devastadors d’un incendi. De fet ho va patir en la seva pròpia pell, durant el gran incendi del 98. Però, lluny d’acovardir-se, va encoratjar les ADF i el Govern a aprendre la lliçó i avançar més ràpidament en algunes tècniques , obres i defenses ,per millorar l’eficàcia en cas de grans catàstrofes, com la viscuda.
I la vida va continuar, i amb ella els treballs de repoblació, replantació, neteja i aclarides per retornar la verdor a milers d’hectàrees devastades. Queda molt per fer, però ell anava mirant cada dia des del seu privilegiat mirador de casa seva, com el bosc anava curant les ferides, i contemplava orgullós les alzines salvades, a tocar de la casa.
Estic segur, que tothom comparteix la tristesa per la seva desaparició, però també tots estem segurs que ha deixat una bona llavor, en el món forestal i que la finca passa als hereus, en una llarguíssima cadena de generacions, conscients de que el patrimoni natural és una riquesa delicada que cal preservar. En Josep M. Duocastella ho tenia clar, i va lluitar per aconseguir-ho. Ens toca agafar el relleu i continuar la feina. Que descansi en pau.
Joan Roma i Cunill, Alcalde de Borredà, i voluntari ADF Sobrepuny.