Joan Roma

MÉS SOBRE IMMIGRACIÓ
Es evident que el tema de la immigració serà un dels més tractats en les properes eleccions municipals del 22 de maig, especialment a les ciutats. En moments de crisis, alguns partits i col•lectius aprofiten les dificultats per buscar possibles culpables, i res més fàcil que carregar-les a les espatlles dels més febles.
Portem uns anys de grans moviments migratoris a escala mundial. Espanya , en pocs anys s’ha convertit en un país receptor, després d’anys d’haver enviat centenars de milers de treballadors cap Europa i Llatinoamèrica. Actualment es calculen en prop de tres milions els immigrants presents en tot l’estat, i en uns vuit-cents mil, els instal•lats a Catalunya.
Es una xifra important, però no preocupant, si tots fan els seus deures. Un dels principals problemes s’ha produït en les concentracions excessives de població immigrant en determinades ciutats o barris. La capacitat d’absorció és proporcional al nombre de ciutadans del país, respecte els nous vinguts. Un gran desequilibri entre uns i altres, comporta l’aparició de problemes d’integració.
I la integració es fa difícil si es creen guetos, en llocs concrets. I a Catalunya en tenim uns quants que convé resoldre el més aviat possible per evitar problemes majors. També convé aclarir millor els drets i deures de tots ells. Aquest és un tema pendent que no entenc perquè no s’ha dut a terme, abans, i així evitar nombrosos malentesos entre uns i altres.
La crisis, ha complicat enormement la vida a tothom, però ha tingut un efecte contundent a l’hora d’aturar els fluxos migratoris. Ho podem veure en el nombre de pasteres capturades l’any passat, respecte anys anteriors, o en el gran nombre de retornats als seus països d’origen , sigui per falta de feina aquí, sigui perquè les condicions han millorat, allà.
El resultat és que la població immigrant està baixant, i fa més fàcil una bona integració. Això és fàcil de comprovar en la major part de les ciutats i pobles, on les escoles han vist disminuir el nombre de nens matriculats, o en l’ús d’altres serveis. Es un bon moment per passar revista a la situació anterior, i fer previsions de cara els propers anys.Qualsevol govern, ha de poder controlar les entrades i sortides, però ja no a nivell individual, com abans, sinó col•lectiu. Les fronteres ja no son nacionals, sinó comunitàries, i les polítiques migratòries han deixat de ser estatals, per passar a ser de la UE, i fins i tot a nivell mundial.
I hem de planificar la cooperació internacional, per facilitar formació i treball en els països emissors , per evitar la necessitat de marxar, a la recerca de millors condicions de vida. I només evitarem fluxos migratoris descontrolats, si som capaços de repartir la riquesa, de manera que la gent pugui viure en condicions adequades en els seus països d’origen.
Qui cregui que amb quatre regles senzilles és capaç de resoldre la problemàtica de la immigració és que no coneix la història de la humanitat. I res més irreal que pretendre solucionar un tema complexa, amb receptes úniques. Mai han funcionat.
Joan Roma i Cunill, President de la Fed. XI del PSC.