Joan Roma

POSICIONS CATÒLIQUES CONTRADICTÒRIES.
Estem en una nova campanya electoral, i alguns partits i la jerarquia de l’església catòlica semblen més interessats en parlar dels afers interns que no pas de la realitat i futur europeus.
Per part d’alguns partits es pot entendre el seu posicionament perquè tenen poc a dir, i encara menys a fer en un Parlament Europeu en que només hi tenen un o dos representants. Presència simbòlica que serveix per ben poc a l’hora de proposar i decidir sobre el futur de la UE.
Però, per part de la jerarquia catòlica, semblaria més intel•ligent deixar els afers polítics pels polítics, i dedicar-se en cos i ànima, a treballar pel benestar dels feligresos. I fugir de posicions retrògrades o, fins i tot, acientífiques de molts dels seus plantejaments, quan no clarament contràries a la realitat científica contrastada.
Em refereixo a la nova creuada en contra de la modificació de la llei d’avortament que pretén actualitzar, i modernitzar la llei fins ara vigent, per acostar-la o calcar-la d’altres existents en diferents països europeus, amb uns bons resultats, a l’hora d’evitar gestacions no volgudes.
El mateix passa amb l’ús de preservatius, i la lluita contra la sida. El millor sistema per evitar el contagi, i tanmateix motiu de polèmica i refús per part de la mateixa jerarquia.
Però, com sovint passa, immersos en aquestes batalles, n’obliden d’altres que qüestionen greument el funcionament i actuacions de múltiples entitats, organismes, i institucions eclesiàstiques que durant molts anys varen cometre tota mena d’atropellaments a la dignitat humana.
Just la setmana passada vaig tenir ocasió de llegir una part de l’ampli, detallat i rigorós informe sobre les denúncies de milers de persones que havien estat en internats governats per institucions religioses a Irlanda, un dels països, considerats més catòlics del món.
L’informe és contundent, amb milers de casos provats d’abusos de tota mena, produïts a nens i nenes, suposadament “sota protecció “ d’entitats catòliques. L’acord de l’església catòlica amb el govern irlandès ha motivat una despesa de més de 1.200 milions d’euros en indemnitzacions, dels quals només uns 128, procedents de l’església. Un altre escàndol que causa indignació en aquell país.
I ens podríem demanar, per a quan un informe semblant en el nostre país? Si tenim informes sobre fets similars als EUA, amb alguna diòcesis arruïnada per haver de pagar milions de dòlars, i ara tenim el cas d’Irlanda. Aquí a Espanya, en general, i a Catalunya en particular les coses no eren massa diferents. Per què no s’ha generat un informe similar?
I és que som molts els que hem vist actuacions inadequades, en molts llocs i durant molts anys. Com podem acceptar, que ara ,una jerarquia que no ha liquidat comptes amb el passat, vulgui donar lliçons de moralitat a tord i a dret? Es fàcil predicar. Es fàcil exigir als altres el que no s’exigeix a un mateix. Seria bo per a tots deixar les consciències tranquil•les en temes realment molt personals i íntims. I d’aquí la separació que he fet i hem fet , entre la jerarquia i molts dels feligresos i practicants.
Joan Roma i Cunill, President de la Fed. XI del PSC.