Joan Roma

A UN PAS DEL CANVI.
La paraula canvi l’hem feta servir sempre els socialistes per expressar un capgirament radical en la manera de governar, en les prioritats, en les composicions dels organismes i òrgans de govern, en les propostes de futur.
Ara, tornem a fer-la servir per produir aquests efectes en el govern de la Unió Europea. Una realitat que pot semblar lluny i és més propera del que ens pensem, però sobretot ha de ser peça fonamental en els propers anys. Ho veiem cada dia en la gestió de la crisis que patim. De la fortalesa dels negociadors en depèn una sortida o una altra. I la UE és cada vegada més forta, però cal cohesionar-la més i enfortir-la en tots els seus àmbits i sectors.
Per això les eleccions d’aquest proper diumenge son especialment rellevants. Ara és la dreta la que té majoria en el Parlament Europeu i el seu entusiasme per impulsar canvis importants ja s’ha vist en els darrers anys. No tenen un projecte clar ni ganes d’accelerar el procés d’enfortiment de les polítiques socials, laborals, econòmiques, o d’altres àmbits de la realitat europea.
I no és el moment de contemporitzar. I menys ara en que les idees han de ser clares i les decisions valentes i contundents. Pels qui segueixen d’aprop la campanya hauran pogut veure com des del PP no els ha interessat parlar d’Europa sinó d’Espanya i ni tant sols dels grans temes nacionals sinó de polèmiques per intentar desviar l’atenció dels escàndols que els colpegen per tot arreu.
Estem ja acostumats a aquests tipus de campanya, en que volen apropiar-se de determinats símbols, per no entrar en detall sobre la falta de projecte comú . Ho veiem també en altres països europeus i és el que preocupa si la gent progressista no va a votar el dia 7. La falta de model de la dreta comporta continuar governant al ralentí. Fer el mínim per evitar entrar en els grans debats i els grans canvis que necessita la UE. No ens ho podem permetre.
En canvi, propiciar una majoria d’esquerres suposa entrar en matèria , en cada tema fonamental i proposar noves polítiques per fer front a les noves realitats. I de noves realitats en tenim per tot arreu. Ja no parlem només del fenomen de la immigració, sinó en les polítiques d’igualtat, en les socials , procurant facilitar una major interrelació entre països, augmentant i millorant els serveis als més necessitats. O integrant les polítiques educatives, culturals, esportives.
En definitiva ,ens convé una composició parlamentària que pugui actuar amb un elevat grau de sintonia, i eficàcia. Amb tot el respecte per les petites forces polítiques, ara és l’hora dels grans partits, i de les grans propostes. A Catalunya la campanya s’ha reduït a petites propostes faltades d’ambició, procedents de partits que saben que el seu pes, en el cas de sortir elegits, serà molt poc rellevant. A més , alguns encara no saben de quin grup parlamentari formaran part.
Tot el contrari del que passa amb el partit socialista. Una àmplia representació de candidats, encapçalats a Catalunya per una experimentada parlamentària, i amb un projecte clar de reforçament de la realitat federal, per una política al servei dels ciutadans. Qui vulgui comprovar-ho que entri en el web del PSC i ho constatarà. El dia 7 es decideix un gran projecte, i dels progressistes depèn la conformació d’un parlament disposat a emprendre un gran canvi.
Joan Roma i Cunill, President de la Fed. XI del PSC.