Joan Roma

A PROP DE L’ACORD.
Portem un grapat de mesos discutint sobre el nou sistema de finançament que estableix l’Estatut de Catalunya, i encara no ha estat possible arribar a un acord. Per a molts, pot semblar que son els problemes de sempre amb Madrid. I no és ben bé així. Cada govern és gelós de les seves competències i del seu finançament i quan se n’ha de donar més a un s’ha de retallar d’algun altre. I aquí rau un dels principals problemes a resoldre.
N’hi ha un altre d’encara més rellevant, com és el d’haver de negociar un nou sistema en plena crisi mundial. A més d’unes dimensions incomparablement pitjors de les previstes un any enrere. I evidentment no és igual repartir diner en temps de vaques flaques que en temps de vagues grasses.
Amb tot, estic convençut d’un proper acord, satisfactori per Catalunya ,malgrat els factors abans descrits. I és que les negociacions han estat molt dures, però també molt clarificadores. Quan es tenen arguments i proves del mal finançament que tenim, és lògic que a nivell de Madrid , finalment canviïn de posició i busquin un acord raonable per les dues parts.
Algú dirà que han tardat molt a donar-se’n compte. Es cert, però en una negociació hi ha dues o més posicions i totes tenen part de raó i fonamentació. Cadascú defensa la que li va millor i finalment guanya la que té més pes o la que té més suport. En anteriors ocasions les presses per arribar a pactes per part de CiU feia que acceptessin acords que solucionaven el finançament durant un parell o tres d’anys, però reproduïen els problemes , passat aquest temps.
Ara, precisament no es vol caure en el mateix error. Es vol aconseguir un sistema que pugui durar molt més, a part de que sigui més just. I d’aquí la duresa de les negociacions i la duració de les mateixes. Si s’hagués volgut, l’acord era possible mig anys enrere, però hagués estat un mal acord per Catalunya, perquè al cap de poc temps haguéssim tornat a patir per la falta de diner.
Ara, conscients de que el moment no és el més oportú, com a mínim es vol negociar un sistema que compleixi amb uns requisits determinats, tant en els bons temps com en els dolents. I lògicament en un temps de crisi com el que vivim no tindrem més diner que el que teníem, però sí garantirà que es vagi incrementant a mesura que les condicions econòmiques millorin, fins arribar a les cotes previstes, en les quals tots els serveis estaran degudament finançats.
I en ben pocs dies estic convençut de que s’anunciarà aquest acord. I sortiran alguns, com CiU , dient que és un mal acord, i altres que diran que és insuficient. Ja sabem el paper que cadascú juga en aquesta obra, però si el President Montilla l’accepta serà perquè compleix amb els requisits indispensables de just, equilibrat i raonable. En pocs dies tindrem la resposta.
Joan Roma i Cunill, President de la Fed. XI del PSC.