Joan Roma

ACORDS IMMINENTS I RAONABLES
En contra del que molts comentaristes prediuen i molts representants de partit auguraven, estic convençut de que en pocs dies hi haurà un paquet d’importants i raonables acords entre el Govern Central i la Generalitat. I no és que tingui línia directa amb els negociadors, però els canvis de govern fets i el ferm posicionament del President Montilla respecte a la “qualitat “dels acords, fan previsible aquest final desitjat.
S’haurà demostrat que la serietat, la constància i la bona feina feta, darrera els bastidors, son la base per arribar a un pacte en les principals propostes que contempla el nou Estatut de Catalunya.
Molts poden pensar que hem assistit a una mena de comèdia, o a un estira i arronsa fictici, entre el PSC i el PSOE, i res menys cert. No és cap novetat afirmar que les batalles entre amics i companys, solen ser molt més virulentes i exigents que no pas amb altres forces polítiques. I així ha estat en aquests prop de dos anys de negociacions.
I no ens ha d’estranyar el posicionament de cada partit i cada govern. Cadascú ha de defensar les seves competències, els seus recursos i els seus postulats. Només faltaria que els grans acords depenguessin de les amistats o simpaties entre uns i altres partits o governs.
L’acció de govern és una cosa més seriosa i s’ha de fonamentar en les lleis vigents . I no sempre les lleis son prou clares i explícites com per no donar peu a interpretacions i valoracions diferents. El nostre passat recent està ple d’exemples d’acords entre governs, vistos de manera molt diferent a Madrid o a Barcelona, o en qualsevol altre capital de l’estat.
Però, ara, crec que s’ha arribat al final del procés de debat, discussió i interpretació. La renovació dels ministres encarregats de la negociació final, permet augurar aquest final raonable, amb unes interpretacions i valoracions acceptables per les dues parts. I perfectament explicables i assumides per la resta de territoris d’Espanya.
Ja ningú discuteix que Catalunya ha estat mal finançada des del principi. S’han corregit en acords anteriors algunes d’aquestes deficiències, com l’acord sobre el finançament d’infraestructures, però queda molt camí per fer i recórrer. I aquest és el camí que han recorregut els negociadors nous amb els representants de la Generalitat. I els nous negociadors tenen una doble rellevància: la que els dona el càrrec ministerial, i la autoritat que tenen dintre del partit socialista.
Ningú podrà dir que es decanten per una solució o altra, per una visió centralista, o partidista. Serà un acord per convicció i fonamentat en la transparència i els números ben fets. S’han acabat les negociacions amb presses i pensant en el populisme més elemental del “peix en el cove” i qui dia passa any empeny. Així hem arribat a una asfíxia econòmica , ja impossible d’allargar ni un any més.
Es hora d’un acord ampli, raonable i durador. Supeditat a les dificultats econòmiques del moment, però capaç de modular el finançament de cara el futur, quan s’hagi superat l’etapa actual. La meva aposta és que en pocs dies veurem aquest pacte ampli , just i adequat a les necessitats del país.
Joan Roma i Cunill, President de la Fed. XI del PSC