Monday, July 28, 2008

 
NOUS SERVEIS, NOUS RECURSOS.
Estic fent un seguiment del compliment de les lleis de dependència i de serveis socials a diferents municipis de la Catalunya Central, i preocupa el grau de lentitud i complexitat burocràtica que comporten.
Però, al costat de les mesures previstes en aquestes lleis, n’hi ha d’altres que estan cobrint els ajuntaments, tot sols, o amb l’ajut inestimable de la Diputació de Barcelona. Son serveis bàsics, en qualsevol ciutat, però molt més en pobles petits. I és que en molts pobles les antigues famílies s’han desestructurat per la marxa dels joves cap a d’altres municipis i queden els pares, sense el suport dels fills. Com a mínim a nivell directe, de presència física, capaços d’ajudar en qualsevol moment de necessitat.
Les teleassistències estan cobrint una funció bàsica de seguretat i proximitat , i el seu cost seria impossible d’assumir sense comptar amb el recolzament tècnic i econòmic de la Diputació per medi del Servei d’Acció Social.
Però, a part d’aquest servei, fan falta molts d’altres que permetin trencar l’aïllament de la gent gran i facilitin la organització d’activitats, de tota mena. Programes com “Activa’t”, o les intercanvis d’activitats entre pobles , més o menys veins, l’agermanament amb altres, o facilitar l’entrada en el món de les noves tecnologies han suposat canvis radicals en el funcionament i perspectives de municipis molt petits.
Aquests dies els ajuntaments estan rebent les notificacions d’ajuts de la Diputació, i en el cas de l’àmbit social, és essencial comptar amb les subvencions del Servei d’Acció Social. En totes les enquestes que s’han fet en els petits municipis es constata la voluntad de la majoira de persones grans de continuar a casa seva mentres puguin. Es una de les prioritats que queden contemplades en el programa “Com a casa, enlloc”.
Però, significa un esforç enorme pels ajuntaments impulsar programes com aquest, perquè suposa disposar de personal adient i suficient per cobrir unes necessitats que s’han multiplicat per dos o per tres en tant sols quatre o cinc anys. Es cert que les ajudes de Diputació, i darrerament també de la Generalitat estan facilitant aquests serveis, però queda molt per fer, sobretot en l’area de la coordinació i del finançament econòmic.
Amb tot, nomès un canvi substancial en el sistema de finançament municipal podrà garantir en el futur aquests nous serveis, amb nous recursos. El gran repte de les administracions locals ja no és tant l’apartat d’obres, com el dels serveis. I especialment els destinats a la gent gran, sobretot en municipis on aquest col.lectiu és clarament majoritari, i on la dispersió pel terme municipal fa més complicat i car la seva deguda atenció.
Es per aquest motiu que la lentitud i burocràcia en l’aplicació de les lleis de dependència i serveis socials, complica la vida als ajuntaments perquè mentrestant s’han de cobrir les necessitats amb recursos propis, i no sempre el que es concedeix es correspon amb el que s’havia anunciat i promès.
Preocupa també llegir i escoltar de que les previsions pressupostàries fetes , tant a nivell d’estat com de Catalunya estaven per sota del nombre real de peticionaris. I el que ara no es podria admetre és que les mancances, en previsió, comportin problemes en les aprovacions i aplicacions del preceptes legals.
Joan Roma i Cunill, Conseller de la Fed. XI del PSC.





<< Home

This page is powered by Blogger. Isn't yours?