Joan Roma

STOP A NOVES COMARQUES
El que he escrit en diverses ocasions en aquestes mateixes pàgines ho acaba d’anunciar el Conseller de Governació, Jordi Ausàs, oficialment. No hi haurà noves comarques en els propers anys. El Govern mantindrà les 41 actuals i proposa organitzar els territoris en 7 vegueries, en les quals es descentralitzarien alguns serveis de la Generalitat per fer-los més àgils i propers.
Ara mateix acaba de constituir-se la Comissió Territorial d’Urbanisme de la Catalunya Central que sí serà positiva, ni que sigui per treure pressió i feina a la de la província de Barcelona que estava propera al col•lapse. El ritme de la construcció, en el passat, i les nombroses autoritzacions i modificacions que els ajuntaments han de presentar per fer qualsevol cosa relacionada amb urbanisme, provocava sessions amb 100 ,130 o 150 punts a l’ordre del dia de la Comissió.
Ara, es podrà descarregar la de Barcelona, amb aquesta nova Comissió limitada a les comarques centrals. Això significarà una major agilitat i proximitat a les peticions dels ajuntaments. Es una mesura encertada i en la bona direcció. Es a dir, a que les vegueries o regions funcionen com a organismes encarregats de descentralitzar la Generalitat i fer més àgils les tramitacions. Poc a poc, ho aniran fent els altres departaments.
I si això ja es complicat de posar en marxa, ho seria molt més si al mateix temps es volguessin crear noves comarques.
Ho he dit en anteriors ocasions. La gran oportunitat del Lluçanès va ser en el moment de discutir i aprovar les LLOT ( lleis d’ordenació territorial). En aquell moment es varen crear tres noves comarques i perfectament se n’haguessin pogut crear un parell més ( estic pensant en el Moianès i el Lluçanès) territoris realment amb característiques pròpies, homogenis i amb una consciència territorial clara. No es va fer, i ara no és oportú ni políticament viable, per la situació del país.
No hi ha acord, ni entre els propis socis de govern d’entesa per quins territoris podrien esdevenir comarques, ni amb la oposició. Es a dir amb CiU. I una modificació territorial profunda requereix comptar amb les tres cinquenes parts del Parlament . Vol dir estar-hi d’acord 4 dels 6 grups parlamentaris presents. Res a fer. Es lògic que el Conseller Ausàs hagi anunciat que renuncia a modificar l’actual mapa comarcal.
Amb tot, és propi també d’ERC donar esperances a molts col•lectius i territoris, en el passat, i donar poques explicacions en el present. Sóc testimoni de que en moltes ocasions, especialment abans d’eleccions el partit va fer reunions i va prometre tirar endavant modificacions territorials, per les quals no comptava ni amb forces suficients per fer-ho, ni amb el consens necessari per prometre-ho. Actuacions com aquestes no fan gens de bé a la política.
Però, estem on estem. Ara i aquí, la reivindicació del Lluçanès com a comarca, pot continuar però sabent que el Departament de Governació no ho contempla ni ho proposarà en les properes modificacions de les lleis territorials. Hi ha dos camins a seguir. Un, és acceptar la decisió i oblidar l’aspiració. L’altre, és continuar però adaptant-se a les oportunitats vigents, com seria la de convertir-se en Mancomunitat. Té molts avantatges i seria una fórmula adient de cara el futur en que es pugui replantejar el mapa comarcal.
En fi, s’ha fet una molt bona feina en el passat i seria una llàstima no continuar en el futur. Per part del govern de la Generalitat, en el passat i en el present, no sempre s’ha actuat amb la sinceritat i rigurositat que el tema requeria, i puc comprendre la decepció i fins i tot indignació que l’anunci del Departament de Governació hagi pogut causar. No fa pas gaire temps que encara alguns dirigents prometien coses que no podien complir. Mal exemple per tots plegats.
Joan Roma i Cunill, Conseller de la Fed. XI del PSC.