Thursday, July 31, 2008
LA FEINA DE LA TRUETA
Es curiós, però en pocs metres quadrats del carrer Barcelona a Berga, hi ha instal•lades, tres de les principals entitats d’ajuda humanitària, en els seus diversos aspectes i àmbits: la ONCE, la Creu Roja, i la Fundació Dr. Trueta. Avui, parlaré d’aquesta darrera i deixaré per més endavant tractar sobre les altres dues, i alguna altra de la comarca.
Conec la Fundació Humanitària pel 3er i 4rt món, Dr. Trueta, des de la seva creació a Vic , i poc temps després a Berga, però durant mesos he anat passant per davant del seu nou emplaçament , al carrer Barcelona sense entrar-hi. Finalment fa un parell de setmanes que em vaig decidir entrar i veure com estaven i com anaven. De fet, des de l’ajuntament de Borredà hi hem estat col•laborant des de bon principi, convençuts del bon destí de les ajudes i del material que se’ls fa arribar. Amb tot sempre va bé, veure personalment la feina diària.
I realment la impressió fou esplèndida. Després, hi he tornat un parell de vegades més i val la pena remarcar l’excel•lent tasca educativa, formativa i laboral amb persones especials que requereixen un tracte igualment personalitzat. En total son gairebé trenta persones, ocupades en feines de tria , reciclatge, i selecció per eliminació de medicaments recollits en multitud de contenidors repartits per tot Catalunya.
De fet, la Fundació té dos únics centres: Vic i Berga, i per tant una part del país porta els medicaments caducats cap a un lloc o cap a l’altre, fent una feina realment important des de tots els punts de vista. I és increïble el volum de medicaments que cada dia es recullen. I això fa pensar en quants altres es llencen a les escombraries o en qualsevol altre indret inadequat i perjudicial per a tothom.
Però, és que el gran magatzem del carrer Barcelona no només acull un volum enorme de medicaments recollits per tot arreu, sinó altre material que es rep i que se li busca un destí apropiat, per fer servei a d’altres persones necessitades: cadires de rodes, material sanitari divers, ulleres , audiòfons,etc. Amb la curiositat de saber que part d’aquest material és enviat a Cuba on es reparat artesanalment i reutilitzat .
En un altre racó podem veure altre tipus de material que la gent comença a seleccionar i destinar al reciclatge: cartutxos de tinta, material informàtic, radiografies, telèfons mòbils, etc. En fi, un munt de material que pot ser reutilitzat o desmuntat per evitar contaminar o donar-li nova vida.
I la Fundació també té una botiga d’objectes d’artesania ben curiosa. La majoria procedent de tallers ocupacionals de Madagascar, però també d’algun altre país africà. No és el millor lloc de Berga, com a botiga perquè no és lloc de pas multitudinari, però animo als lectors de donar-hi una volta i comprar algun dels objectes, sabedors que el diner té un bon destí.
Però, realment el que impressiona és el grau d’organització, de la excel•lent plantilla del voltant de 26 persones que hi troba feina . Una sola tècnica- monitora per tot el local, dirigint un centre especial de treball amb 5 persones i un servei de teràpia ocupacional amb una vintena més, procedents de tota la comarca, amb horaris diversos, transports complicats i desplaçaments individualitzats. I una altra persona voltant sempre amb la furgoneta per anar a buscar material per tot arreu. Dues tècniques-gestores per més de vint-i-cinc treballadors. Una difícil proporció que treu un enorme rendiment personal, i material. Val la pena conèixer aquesta realitat per valorar millor la feina que fa i garantir la seva continuïtat.
Joan Roma i Cunill, Alcalde de Borredà.
Es curiós, però en pocs metres quadrats del carrer Barcelona a Berga, hi ha instal•lades, tres de les principals entitats d’ajuda humanitària, en els seus diversos aspectes i àmbits: la ONCE, la Creu Roja, i la Fundació Dr. Trueta. Avui, parlaré d’aquesta darrera i deixaré per més endavant tractar sobre les altres dues, i alguna altra de la comarca.
Conec la Fundació Humanitària pel 3er i 4rt món, Dr. Trueta, des de la seva creació a Vic , i poc temps després a Berga, però durant mesos he anat passant per davant del seu nou emplaçament , al carrer Barcelona sense entrar-hi. Finalment fa un parell de setmanes que em vaig decidir entrar i veure com estaven i com anaven. De fet, des de l’ajuntament de Borredà hi hem estat col•laborant des de bon principi, convençuts del bon destí de les ajudes i del material que se’ls fa arribar. Amb tot sempre va bé, veure personalment la feina diària.
I realment la impressió fou esplèndida. Després, hi he tornat un parell de vegades més i val la pena remarcar l’excel•lent tasca educativa, formativa i laboral amb persones especials que requereixen un tracte igualment personalitzat. En total son gairebé trenta persones, ocupades en feines de tria , reciclatge, i selecció per eliminació de medicaments recollits en multitud de contenidors repartits per tot Catalunya.
De fet, la Fundació té dos únics centres: Vic i Berga, i per tant una part del país porta els medicaments caducats cap a un lloc o cap a l’altre, fent una feina realment important des de tots els punts de vista. I és increïble el volum de medicaments que cada dia es recullen. I això fa pensar en quants altres es llencen a les escombraries o en qualsevol altre indret inadequat i perjudicial per a tothom.
Però, és que el gran magatzem del carrer Barcelona no només acull un volum enorme de medicaments recollits per tot arreu, sinó altre material que es rep i que se li busca un destí apropiat, per fer servei a d’altres persones necessitades: cadires de rodes, material sanitari divers, ulleres , audiòfons,etc. Amb la curiositat de saber que part d’aquest material és enviat a Cuba on es reparat artesanalment i reutilitzat .
En un altre racó podem veure altre tipus de material que la gent comença a seleccionar i destinar al reciclatge: cartutxos de tinta, material informàtic, radiografies, telèfons mòbils, etc. En fi, un munt de material que pot ser reutilitzat o desmuntat per evitar contaminar o donar-li nova vida.
I la Fundació també té una botiga d’objectes d’artesania ben curiosa. La majoria procedent de tallers ocupacionals de Madagascar, però també d’algun altre país africà. No és el millor lloc de Berga, com a botiga perquè no és lloc de pas multitudinari, però animo als lectors de donar-hi una volta i comprar algun dels objectes, sabedors que el diner té un bon destí.
Però, realment el que impressiona és el grau d’organització, de la excel•lent plantilla del voltant de 26 persones que hi troba feina . Una sola tècnica- monitora per tot el local, dirigint un centre especial de treball amb 5 persones i un servei de teràpia ocupacional amb una vintena més, procedents de tota la comarca, amb horaris diversos, transports complicats i desplaçaments individualitzats. I una altra persona voltant sempre amb la furgoneta per anar a buscar material per tot arreu. Dues tècniques-gestores per més de vint-i-cinc treballadors. Una difícil proporció que treu un enorme rendiment personal, i material. Val la pena conèixer aquesta realitat per valorar millor la feina que fa i garantir la seva continuïtat.
Joan Roma i Cunill, Alcalde de Borredà.
# posted by joanroma @ 9:23 AM 
