Monday, July 21, 2008

 
DE CAMPAMENTS.
En plena temporada d’estiu, és lògic que parli d’algun dels temes que ens preocupen als alcaldes de pobles petits, de muntanya, i molt coneguts per acollir campaments, cases de colònies, estades esportives, culturals,etc.
En el Berguedà, tenim uns quants pobles acollidors de centenars de nens i nenes, en les diferents variants d’estades temporals. Ho he dit en anteriors ocasions, i ho repeteixo ara, que per sort la immensa majoria de colles d’agrupaments, casals, o altres tipus d’entitats, tenen una organització i serietat, dignes d’elogi. Faciliten el contacte amb la natura als nens i nenes al seu càrrec i transmeten uns valors mediambientals de gran rellevància per aquests futurs ciutadans de ple dret.
Però , cada any, i aquest no és una excepció hem de patir la presència de colles i grups, amb monitors aprenents d’Indiana Jones, i que varen llegir el “Llibre de la selva”, uns anys enrere i creuen poder traslladar al nostre municipi aquelles aventures.
Monitors que envien correus electrònics, dient dia i hora que passaran pel poble, per tal de que l’ajuntament corresponent tingui a punt algun local, pavelló, poliesportiu, centre cívic, escoles ,a punt, per rebre’ls i poder passar la nit. A vegades, amb propostes de rutes que son una autèntica temeritat, com la d’anar caminant 3 o 4 dies, per pobles veïns, amb mainada de 8 a 10 anys, en ple mes de juliol i pensant que sempre trobaran cases de pagès, a punt per rebre’ls i llocs adequats per passar la nit.
Altres, demanen permís per parar tendes un dia o dos, en alguna esplanada del terme municipal, pensant-se que en el pre- Pirineu deu haver-n’hi una mica per tot arreu. Altres demanen fer bivac , aprofitant una altra ruta a peu per la zona. I així podria anar detallant peticions diverses, reiterades estiu rere estiu, fins el punt d’haver de passar de recomanar, a prohibir, algunes sol•licituds pel que tenen de temeritat.
En alguns casos, les explicacions i advertències son suficients per canviar el programa preparat, però en altres, no. I aquí poden venir els problemes. Alguns pensen que és un rotllo explicar que a l’estiu, i aquest estiu precisament és boig, es produeixen tempestes de forta intensitat, amb caigudes de temperatura de deu i quinze graus, amb vents forts, amb aiguats considerables , acompanyats de llamps i trons,etc.
Què pot passar, a grups de mainada, que es trobin en circumstàncies com les descrites, i que hem vist aquest mes de juliol quatre o cinc vegades ? Es evident que programes d’activitats com aquestes son inviables, en la zona on estem. Com també, exercicis de supervivència que ja hem expressament prohibit en tota autorització d’acampada.
Tot plegat, indica, que al costat dels magnífics grups ben organitzats, federats, agrupats, coexisteixen d’altres amb la improvisació a flor de pell i amb un cert grau d’irresponsabilitat per part de monitors i dels pares que els hi porten, podent veure com en alguns ocasions estan ben entaulats en algun restaurant, mentrestant la mainada es reparteixen uns trossos de pa amb xocolata en qualsevol racó del poble.
Es indispensable fer un seguiment de les activitats, així com de la organització i intendència, de cada colla, per comprovar compleixin amb els requisits mínims de seguretat, higiene, bona alimentació, i sobretot adequació del lloc i programa a les edats dels participants en la estada .
No només ha d’haver-hi entusiasme i bona predisposició , sinó un grau de professionalitat molt exigent per complir les funcions que se suposa ha de donar aquesta sortida a la natura.
Joan Roma i Cunill, Conseller de la Fed. XI del PSC.





<< Home

This page is powered by Blogger. Isn't yours?