Tuesday, July 15, 2008

 
RETORNEN TOTS.
No és el títol de cap pel•lícula, sinó informació sobre el definitiu retorn de la resta dels “papers de Salamanca”. Un dels temes que més tinta ha fet vessar en els darrers temps i que ha suposat un enfrontament greu entre uns i altres, amb demostracions clares del més ranci nacionalisme. Aquí i allà.
A finals d’aquest mes arribaran les darreres 7 caixes de documents oficials de la Generalitat i d’un parell de Jutjats. Aquestes caixes , juntament amb les 500 carpetes de material ja retornat conformen la totalitat de la documentació requisada durant la Guerra Civil.
També hi ha acord perquè 1.300 carpetes amb documentació de particulars i entitats privades, siguin retornades als seus legítims propietaris o hereus, i de tot plegat es faci còpia per deixar-la a l’arxiu històric de la Guerra Civil de Salamanca.
S’acaba així un dels episodis més discutits, controvertits i desgraciats dels darrers anys. Demostra també que quan alguns posen per davant el radicalisme o posicions personalistes, en comptes de historicistes, i legalistes, es poden veure situacions ridícules i fora de tota lògica. Hem vist manifestacions, aquí i allà, i compromisos trencats per tot arreu.
Ningú ha quedat del tot bé en aquest conflicte. Ni el govern central, d’abans i el d’ara, tot i que ha complert els compromisos adquirits, però amb retard i amb moments excessivament tensos, ni la Generalitat sota govern de CiU, que semblava més buscar l’enfrontament que no pas un resultat positiu. També diversos col•lectius semblaven més interessats a buscar l’enfrontament que no pas l’autèntic retorn de tot plegat.
Ara, l’acord és definitiu i irreversible. Sort que no hi ha eleccions a la vista i això ha permès discussions i pactes sense la pressió al darrere. He de dir que el Ministre de Cultura per una banda i el Conseller del mateix ram a Catalunya, han sabut portar el darrer tram amb discreció i decisió.
Bé, el que compta al final son els resultats i aquests son immillorables. S’ha arribat on calia. Els documents als seus propietaris i una còpia pública per poder ser consultada per tothom qui vulgui. Està bé el que bé acaba.
I aquest final hauria de servir com exemple d’altes conflictes del passat i del present. Tampoc s’entén com una petició ha estat tant d’anys a complir-se. I és que , sovint, als catalans ens passa que posem tota la passió en una reclamació per motius puntuals i electorals, i passat el primer moment, girem pàgina i ens decantem cap un altre tema. Només la constància i perseverança donen els fruits desitjats.
Al darrera d’aquest acord hi ha tècnics, i càrrecs institucionals que han fet una magnífica feina, fora dels focus i càmeres, preparant els llistats, estudiant els arxius i proposant solucions adients i satisfactòries per a tothom. Son aquests els que realment han resolt el problema. La resta, han fet molt de soroll, però amb escassos resultats.
I com sempre passa, els titulars dels mitjans de comunicació “obliden” aquest acord perquè ja no és d’actualitat. Ja no significa cap enfrontament ni batalla entre governs o entre territoris. Es la rutina de la “normalitat”. Efectivament per normalitat democràtica el govern central, presidit pel socialista Rodríguez Zapatero, ha complert el compromís de retornar TOTS els documents, oficials i privats , requisats durant la Guerra Civil, i dipositats a l’arxiu de Salamanca. No hi ha conflicte , simplement complir la llei.
Joan Roma i Cunill, Conseller de la Fed. XI del PSC.





<< Home

This page is powered by Blogger. Isn't yours?