Monday, July 14, 2008

 
TOT A PUNT DE RETORN.
En els darrers anys i desprès de tanta polèmica i tantes posicions forçades i exagerades per totes bandes, feia mandra ficar-se a discutir un tema que hauria d’haver trobat solució deu o quinze anys enrere, com a mínim. Estic parlant dels tristament famosos “papers de Salamanca”.
Ja hi ha acord definitiu perquè d’aquí a pocs dies s’entreguin les darreres 7 caixes de documents oficials , amb aquestes caixes i les 500 carpetes entregades anteriorment es donarà per acabat el retorn de tots els papers oficials. També hi ha acord per entregar 1.300 caixes , corresponents a documents de persones i entitats privades, i procedir al mateix temps a digitalitzar tota la documentació perquè se’n pugui disposar per sempre més, a l’arxiu històric de Salamanca.
Tot el procés dels darrers anys ,demostra que l’efectivitat va lligada a la confidencialitat i al treball callat , primer dels tècnics i desprès dels polítics. Quan un tema es converteix en bandera dels intransigents, d’una banda i de l’altra, es fa impossible arribar a un acord sensat i ràpid.
El que ha passat amb la documentació de Salamanca és de manual. S’han donat totes les exigències, intransigències, malentesos, mala fe, i ús partidista generalitzat de la petició i la entrega, fins arribar al dia d’avui en que es dona per resolt un problema que mai hagués hagut d’arribar a les cotes de crispació a que va arribar.
I més quan les noves tecnologies permeten reproduir i posar al servei dels estudiosos tota una documentació de gran rellevància per conèixer una part del nostre passat històric. No es tractava de quadres, ni de elements artístics o arquitectònics d’impossible reproducció o de inviable trasllat, sinó de documentació ,sentimentalment important pels seus legítims propietaris, o històricament rellevant per les institucions i organismes als quals els hi varen prendre com botí de guerra.
En pocs dies, tema resolt. Un conflicte menys i una mostra més d’eficàcia per les dues parts. En aquest cas per part del Ministre i del Conseller de Cultura. Amb poc soroll han arribat al final del procés de la millor manera possible.
Seria d’agrair que totes aquelles veus sentides , en els darrers anys, en que pronosticaven que mai “Madrid” entregaria el que era “nostre”, ara reconeguessin que el compromís pres pel President Zapatero, s’ha complert. I no deixa de ser amb satisfacció que es pot comprovar com a totalment fallida l’estratègia de l’alcalde de Salamanca, al llarg de tot el procés, amb actuacions que superaven el ridícul més espantós.
També, hem de felicitar el comportament d’un grapat d’estudiosos, bons coneixedors del contingut dels arxius, que han batallat, en silenci per aquest retorn i ho han fet, primer estudiant el contingut i desprès facilitant ponts de diàleg entre intel•lectuals de tot arreu per arribar a un acord que és bo per a tots.
Aquest resultat també pot servir per altres contenciosos, encara pendents que queden pel territori. Tots tenen les seves especials característiques, però la via del diàleg i la negociació sempre és la millor, per arribar a bon port. Sobretot si primen els contactes previs, el treball serè i profund, i la confidencialitat, en comptes de l’aprofitament mediàtic. El resultat dels acords de retorn de tots els papers de Salamanca, n’és la millor prova.
Joan Roma i Cunill, Conseller de la Fed. XI del PSC.





<< Home

This page is powered by Blogger. Isn't yours?