Joan Roma

GENT DESESPERADA , DEMANA AJUDA
En les darreres setmanes he rebut diferentes peticions d’informació, assessorament i ajuda , arran alguns dels articles publicats en diferents mitjans de comunicació. Acostumo a escriure entre 3 i 4 articles setmanals que apareixen publicats a Regió 7, la revista Celsona de Solsona i comarca, o a la revista La Rella del Lluçanès, al setmanari del Berguedà de Regió 7 o en alguna altra revista en la qual esporàdicament escric.
Diverses persones s’han posat en contacte amb mi per demanar consell i ajuda. Alguns casos son realment dramàtics. En vaig tenir un , en que m’exposava el naixement d’un nen amb la síndorme de Goldenhar o espectre oculo articulo vertebral. Realment una malaltia totalment desoconeguda per mi. I francament amb 7 mesos el nen requeria la intervenció d’un equip multidisciplinar de Sant Joan de Déu.
Qui espera desespera i era lògic demanar ajuda per agilitzar tràmits i aconseguir unes atencions urgents. En un cas com aquest el que faig és posar en contacte la família amb la Diputada socialista que s’ocupa dels temes de Sanitat en el Parlament de Catalunya.
Altres persones que han contactat amb mi feien referència a tractaments o intervencions mèdiques inadequades, o propostes de millora en determinats temes, etc. I per descomptat associacions de malalts que demanen una major i millor atenció.
En aquests casos, tant important és atendre les peticions i comprendre-les com proposar gestions que vagin en el camí adequat. No és fàcil perquè en molts casos el problema és de difícil o impossible solució, sobretot quan afecta relacions entre persones i en aquest cas els temes de separacions violentes és el més dramàtic, sobretot quan hi ha fills per entremig.
Darrerament m’han arribat diversos casos i francament alguns posen la pell de gallina, pel que tenen de mesquinesa i lluita entre pares.
De fet , aquests casos han arribat en un moment en que m’he apartat una mica dels temes habituals en els meus articles i la resposta demostra que hi ha molta gent que necessita ajuda i que s’agafa a la primera oportunitat que passa. Es lògic i comprensible, i això ens ha de fer veure la importància de les associacions i entitats dedicades a l’ajuda a malalts i el recolzament que han de tenir.
Moltes d’aquestes associacions viuen amb una gran precarietat i en canvi fan una tasca admirable. S’haurien d’impulsar iniciatives públiques i privades perquè totes elles tinguessin el finançament necessari per continuar. N’estic ajudant algunes a obtenir ajuts de la Diputació i la Generalitat , però en queden moltes mig abandonades. A la vista de les peticions rebudes queda clar que totes son indispensables.
Joan Roma, Conseller de la Fed. XI del PSC.