Friday, April 29, 2016
DEBATS ESTÈRILS - art. Regió 7
DEBATS ESTÈRILS.
En un país i un estat, potes enlaire, ningú s’estranya
que molts ajuntaments vulguin debatre
tota mena de qüestions, encara que res tinguin a veure amb les competències ni
recursos que els hi son propis. Ho acabem de veure en el darrer ple ordinari a
Manresa, a proposta de la CUP, per parlar de menstruació, però ho hem vist en
moltes altres ocasions per temes igual d’impropis d’un ple municipal.
I és que hi ha un enorme desconeixement del
funcionament d’un ajuntament, fins i tot per part de molts alcaldes, i regidors
de govern o d’oposició. D’entrada qui elabora l’ordre del dia d’un ple
municipal és l’alcalde, i no està obligat a posar-hi totes aquelles
iniciatives, propostes o mocions que presentin els grups d’oposició. Es més, la llei estableix que a cada nivell
d’administració li correspon tractar els temes dels quals té competència , i no
tractar-ne d’altres que no li corresponen. Es el lògic i és el que pertoca fer,
si volem ser efectius i dedicar-nos a resoldre els problemes directes dels
nostres ciutadans.
Alguns alcaldes consideren que tot el que
entra a registre de l’ajuntament, procedent dels grups d’oposició, s’ha de
posar a debat i votació del ple. Es una mena de portes obertes per no ser
considerat “poc democràtic” o “poc sensible” a les peticions de la oposició...i
així, entren en clara competència i controvèrsia en temes que son propis del
Parlament de Catalunya, del Congrés de Diputats, o de qualsevol altre organisme
com Universitats, Fòrums de Debats, o Tertúlies televisives o radiofòniques,
fins el punt de que molts plens municipals es converteixen en un batibull de
debats que deixen perplexos als pocs ciutadans que assisteixen, en viu i en
directe als plens, o que els segueixen per mitjans audiovisuals.
Aquesta pràctica deixa en molt mal lloc als
ajuntaments per quan es col·loquen tots en el mateix pot, i en surt una idea
generalitzada de que els polítics parlen de tot, menys del que interessa
realment. I és que en molts municipis hi ha regidors actuant com diputats
frustrats que volen tractar temes, tant si son com no, competència municipal, en
una mostra clara que no tenen propostes referides al municipi del qual son
regidors. Es paradoxal, perquè sembla que han de parlar d’altres coses perquè
res tenen a dir ni a proposar del seu poble o ciutat.
Aquesta manera d’actuar ja fa anys que dura,
en alguns municipis més que en altres, amb honroses excepcions. I és que de res
serveix presentar, discutir i aprovar en un ple municipal temes relacionats amb
cultius transgènics, joguines no sexistes, moratòria contra la caça de balenes,
iniciatives antitaurines, iniciatives pro corre bous, a favor d’una dieta
vegetariana, en contra de les armes nuclears, a favor dels ocells fringíl·lids,
contra l’ús de pesticides,i tants i tants altres temes que poden ser molt
importants però res tenen a veure amb les competències i deures d’un
ajuntament.
Cada nivell d’administració s’ha d’ocupar de
resoldre els temes que li son propis i deixar per les altres els que no en son.
I és que ningú ho explica, però de fet, aquestes mocions una vegada debatudes i
votades, les aprovades, van a un arxiu d’una altra administració on s’envia, o
directament a la paperera sin son desestimades. Feina en va, despesa vana,
simplement per demostrar la suposada preocupació per temes que pertoquen a una
altra administració o a d’altres organismes. Francament, si es vol, a cada
poble , a cada ciutat, hi ha un munt de temes per tractar i resoldre, sense
necessitat de buscar-ne d’altres que res tenen a veure amb la realitat diària
del municipi. Qui vulgui tractar d’aquests altres temes, ho té ben fàcil,
demanant al seu partit que els porti al lloc on li son propis. No deixa de ser
penós veure com en molts plens es ventilen els temes municipals en pocs minuts,
i s’allarguen els debats sobre temes aliens, durant hores. El món al revés.
Flac servei als ciutadans que ens han elegit per uns deures determinats i no
per altres que res podem fer-hi.
OPTIMISME MODERAT - art. blogesfera socialista
OPTIMISME MODERAT.
Tornem-hi. No queda altre remei que refer-nos de l’avorrida,
mediocre i decebedora etapa viscuda, entre el 20D i el dia d’avui. Si algú
tenia algun dubte sobre l’escassa matèria gris en el panorama polític espanyol,
ha pogut comprovar quan de cert era. Abans ja ho havia pogut comprovar a
Catalunya, en que tot i haver aconseguit formar govern, tampoc podem dir que
l’èxit hagi estat , per saltar d’alegria. Aquí, simplement ens limitem a passar
els dies, confiant en que alguna cosa resolgui l’embolic en que estem ficats, i
poca cosa més.
Però bé, toca pensar en la propera campanya i sobretot fer
previsions de com resoldre el conflicte si es donen resultats no massa
diferents dels del 20 D. Com a militant socialista, considero que Pedro Sánchez
ha fet un bon paper, malgrat el soroll d’un grapat de secretaris generals de
federacions que podien haver callat, com a millor forma d’ajudar i no distreure
el personal. Hi ha alguns càrrecs de partit i institucionals que no entenen el
principi d’autoritat ni de fidelitat a la causa socialista, pensant més en el
seu ego personal, que no en un programa col·lectiu.
Actituds com les viscudes no es poden tornar a produir, i
qui s’entesti en continuar-les hauria de ser apartat de les funcions que se li
han atorgat. No militem en un partit, per defensar vies individuals, sinó col·lectives.
I quan una proposta, un programa o un objectiu és acordat pel partit, pertoca a
tots i totes donar-li compliment. Recordar aquest principi causa autèntica
sorpresa.
De totes maneres, tornant al principi, és lògic que la gent
estigui emprenyada en com s’han portat les coses per part de la majoria de
representants polítics. No hi ha hagut autèntica voluntat d’arribar a un acord
majoritari per formar govern i les tàctiques han estat les típiques per buscar
culpar l’adversari de no arribar a acords concrets. Massa infantil i massa
visible com perquè pugui enganyar als electors. Considero que els principals
mestres en aquestes tàctiques seran castigats de manera contundent el 26 J, i
molt especialment PODEMOS que ho ha fet, amb un cinisme com mai havíem vist.
Que el PP faria un trist paper, ja era més que previsible i
imaginable, però ha sorprès les males pràctiques de PODEMOS, en tota aquesta
etapa. L’ego, excessivament pujat de to, de Pablo Iglesias s’ha vist amb
claredat meridiana, i les seves formes de “ordeno i mando” encara més, de
manera que sóc moderament optimista respecte els resultats que podem treure a
Catalunya amb el PSC i a la resta del país amb el PSOE. Aquí, hem assistit a la
renúncia de Carme Chacón a repetir com cap de llista, per on s’ha postulat
Carles Martí. Confio i espero la proposta de que pugui ser-ho Meritxell Batet.
S’ho ha guanyat a pols i en aquests mesos ha fet un paper rellevant a la
recerca d’un acord entre les diferents forces polítiques. Aniria bé tenir-la
com a cap de llista.
En quan a la resta del país, m’imagino que els desencantats
socialistes, molts dels quals varen votar PODEMOS, pensant que eren uns
socialistes més d’esquerres que nosaltres, ja hauran pogut comprovar que
d’això, res de res. Per tant, confio en el seu retorn, encara que alguns optin
per quedar-se a casa, davant tant decepció.
En resum, tenim un PP, colgat de corrupció pels quatre
costats, amb un president en funcions incapaç de maniobrar en cap sentit,
sotmès a la continuïtat a falta de trobar algú lleugerament millor. No és un
candidat creïble com per atreure més vots dels que va tenir. Al contrari, tot
indica que en pot perdre alguns pel camí i reduir resultats. C’s, no ho ha fet
malament, però serà sotmès a atacs furibunds per part del PP, i es trobarà
mancat de credibilitat com per poder estirar resultats. PODEMOS ja hem dit que
és la gran decepció d’aquesta etapa i cada dia que passa apareix més com un
muntatge de cartró, sense preparació ni experiència com per assumir
responsabilitats de govern. Queda bé a la oposició, però no és imatge de
govern. I finalment el PSOE té en Pedro Sánchez , la persona que més ha lluitat
per aconseguir acords i preparar un programa de govern. Es creïble com a
persona preparada per governar i té un partit amb gran experiència de govern al
darrere, qüestió indispensable quan es tracta de votar qui ha de ser el proper
president. Pot ser l’element clau per millorar resultats i reprendre les negociacions
allà on han quedat encallades.
Thursday, April 28, 2016
EXCÉS DE FAUNA - art. Nació Digital
EXCÉS DE FAUNA.
La manca de
depredadors naturals ha fet créixer d’una manera exponencial la presència de
fauna en els nostres territoris fins el punt d’esdevenir un autèntic problema
de sostenibilitat medi ambiental. Tots
els que vivim en el món rural, més allunyat de les ciutats, en som testimonis
habituals de la presència de cabirols, cérvols, porcs senglars, isards...en
unes xifres mai vistes ni imaginades.
Només cal passar en
cotxe per determinades carreteres per constatar la normalitat en que ens miren
des de prats i boscos, ramats de cérvols, famílies senceres de porcs senglars o
cabirols que salten d’un cantó a l’altre amb una sorprenent normalitat. Cal fer
atenció constantment per no topar amb cap d’ells, tant abundants son, en
determinats llocs i hores del dia o la nit.
Es evident que
aquest és un dels grans atractius actuals de la comarca del Berguedà,
especialment de l’Alt Berguedà, on son més abundants i diversificats. Poder
veure amb una gran facilitat com pasturen ramats de 10, 15 o 20 daines és un
espectacle digne d’admiració, a l’igual com contemplar les cabrioles dels
cabirols, molt més individualistes, que els cérvols; o trobar alguns isards en
zones baixes on abans mai els havíem vist. Aquesta nova realitat, feliç pel
turisme, topa amb els danys que provoca el seu nombre excessiu.
Els porcs senglars
no son tant ben vistos ni tant populars o entranyables, i sembla que la seva
caça no és tant criticada com la de les altres espècies, però ha arribat el
moment d’actuar per limitar les poblacions i així reduir els danys a les
pastures i camps de conreu de pagesos i ramaders. Un cérvol adult menja
l’equivalent a un vedell , i per tant es converteix en un competidor pels
ramaders. La seva proliferació complica la vida i pot produir un altre efecte
negatiu, com és traspassar determinades malalties cap als ramats domèstics.
Estem, doncs, en un
moment delicat, per quan s’ha d’establir la relació adequada de fauna salvatge
a cada territori, salvaguardant l’espècie, però fent-la compatible amb les
activitats pageses i ramaderes de la zona. Tant important son uns com altres
per un bon equilibri medi ambiental. I ara el desequilibri és més que evident.
Els pagesos i ramaders s’han convertit en una espècie en vies de desaparició, i
sinó els protegim i ajudem a sobreviure, no tindran relleu. Quan penso que en
el nostre terme municipal de Borredà hi havia prop de 180 cases de pageses
actives, cent anys enrere, i ara en queden una desena, està tot dit. Aquestes
son les proporcions habituals en la majoria de pobles de muntanya.
A falta de
depredadors naturals, pertoca als caçadors fer aquesta funció, i no tenen fàcil
la feina a fer. Se’ls hi ha donat una certa mala fama i se’ls hi ha imposat una
gran quantitat de normatives i reglaments que compliquen la seva existència i
provoquen falta de relleu generacional. Trobo a faltar explicacions detallades
i realistes , en programes de televisió, sobre l’equilibri de fauna en un
territori determinat. La gent de ciutat no coneix la problemàtica i considera
que quants més animals lliures hi ha , millor que millor, sense pensar en els
danys que causen o que les superpoblacions son negatives per les pròpies
espècies. I les superpoblacions es donen ja en diverses comarques de
característiques similars al Berguedà com son el Solsonès, Ripollès, Cerdanya,
etc. Per tant, toca garantir l’adequat equilibri, com a principal mesura per la
supervivència de la fauna salvatge i la domèstica.
Tuesday, April 26, 2016
NI DESCONNEXIÓ, NI DUI, NI DESOBEDIENCIA - art. Nació Digital Solsona
NI DESCONNEXIÓ, NI DUI, NI DESOBEDIÈNCIA.
En el manual bàsic, d’ús de les armes de destrucció massiva, s’exposa que és bo tenir un arma nuclear sempre que no s’hagi de fer servir. Es a dir, com arma disuasòria juga un paper important, però resulta inútil o molt perjudicial si s’ha d’utilitzar. I en qualsevol cas mai, sobre el propi territori perquè perjudicaria molt més del que pretendria salvar.
Ho varem poder veure al final de la segona guerra mundial amb l’ús que en va fer Estats Units, llençant-les sobre el Japó, però a ningú se li ocurriria tirar-les sobre el propi territori, per molt amenaçat que estigués.
Poso aquesta introducció com exemple del que suposaria pel govern de Catalunya, fer ús d’alguna de les accions proposades, en el seu conflicte amb el govern central. Son molts els independentistes que parlen de “desconnexió “, o aprovar una DUI ( declaració unilateral d’independència) o desobeir les lleis espanyoles que son d’obligat compliment en tot el territori espanyol ( inclòs el català).
Mentrestant se’n parli, no passa res, ara bé, si algú perdés el cap i procedís a aplicar aquestes accions, seria equivalent a llençar sobre el propi país, un arma de destrucció massiva que faria més mal al propi territori i als qui n’han fet ús que no pas a la resta del territori de l’estat.
Accionar alguna de les tres mesures, o les tres alhora, suposaria sortir del marge de la llei i convertir el govern català, en un govern fora de la llei. I fora de la llei no hi ha autoritat, ni respecte ni obediència. Tot esdevé caos. Quan alguns demanen a la presidenta del Parlament de Catalunya que emprengui el vol cap a la desobediència, no s’imaginen que perdria tota autoritat i cap diputat/diputada la seguiria en el seu camí. Quedaria al marge de la llei i deixaria de poder presidir la Cambra Catalana, i tot el que representa. Les ordres, disposicions o acords que volgués prendre, serien immediatament desobeïts per funcionaris, empleats i representants institucionals. Només li quedaria la sortida de plegar.
I si això és vàlid per la presidència del Parlament, ho és igualment per la de la Generalitat. Qui perd l’autoritat, perd el poder, perd la legitimitat que li han donat les lleis vigents, i si qui les ha de complir i fer complir, se les salta, no pot evitar que la resta de ciutadans facin el mateix. Per tant, no hi ha cap salt possible des de la legalitat cap a una altra legalitat imaginària, que trenqui amb la primera. Algú pot somiar-hi i els somnis son gratuïts però podem estar segurs que cap dels governants actuals emprendrà aquest camí, perquè li suposaria el fracàs total.
Estem, doncs, en temps de descompte sense saber com sortir de l’embolic en que ens han ficat Convergència, ERC i alguns altres grups que en algun moment varen creure possible una independència exprés, sense danys col.laterals, o simplement amenaçant amb l’ús d’armes de destrucció massiva, que ni tenen ni poden fer servir. Era un farol i tard o d'hora la realitat s'imposa. Per tant que ningú pensi en desconnexions, ni DUI ni actes de desobediència que no siguin simbòlics o per tenir contents el personal. Mai ho seran respecte temes mínimament rellevants. No s'atreviran perquè saben que llençar un arma com aquesta els deixa totalment indefensos per sempre més. Ens acostem a final de trajecte, i en algun moment, els principals impulsors de la independència hauran d'admetre que la via no té cap sortida possible. La solució ha de passar per negociar un nou encaix de Catalunya dintre d'Espanya, tal com proposa el PSC, I per fer-ho amb garanties, no pot haver-hi el PP en el govern.
En el manual bàsic, d’ús de les armes de destrucció massiva, s’exposa que és bo tenir un arma nuclear sempre que no s’hagi de fer servir. Es a dir, com arma disuasòria juga un paper important, però resulta inútil o molt perjudicial si s’ha d’utilitzar. I en qualsevol cas mai, sobre el propi territori perquè perjudicaria molt més del que pretendria salvar.
Ho varem poder veure al final de la segona guerra mundial amb l’ús que en va fer Estats Units, llençant-les sobre el Japó, però a ningú se li ocurriria tirar-les sobre el propi territori, per molt amenaçat que estigués.
Poso aquesta introducció com exemple del que suposaria pel govern de Catalunya, fer ús d’alguna de les accions proposades, en el seu conflicte amb el govern central. Son molts els independentistes que parlen de “desconnexió “, o aprovar una DUI ( declaració unilateral d’independència) o desobeir les lleis espanyoles que son d’obligat compliment en tot el territori espanyol ( inclòs el català).
Mentrestant se’n parli, no passa res, ara bé, si algú perdés el cap i procedís a aplicar aquestes accions, seria equivalent a llençar sobre el propi país, un arma de destrucció massiva que faria més mal al propi territori i als qui n’han fet ús que no pas a la resta del territori de l’estat.
Accionar alguna de les tres mesures, o les tres alhora, suposaria sortir del marge de la llei i convertir el govern català, en un govern fora de la llei. I fora de la llei no hi ha autoritat, ni respecte ni obediència. Tot esdevé caos. Quan alguns demanen a la presidenta del Parlament de Catalunya que emprengui el vol cap a la desobediència, no s’imaginen que perdria tota autoritat i cap diputat/diputada la seguiria en el seu camí. Quedaria al marge de la llei i deixaria de poder presidir la Cambra Catalana, i tot el que representa. Les ordres, disposicions o acords que volgués prendre, serien immediatament desobeïts per funcionaris, empleats i representants institucionals. Només li quedaria la sortida de plegar.
I si això és vàlid per la presidència del Parlament, ho és igualment per la de la Generalitat. Qui perd l’autoritat, perd el poder, perd la legitimitat que li han donat les lleis vigents, i si qui les ha de complir i fer complir, se les salta, no pot evitar que la resta de ciutadans facin el mateix. Per tant, no hi ha cap salt possible des de la legalitat cap a una altra legalitat imaginària, que trenqui amb la primera. Algú pot somiar-hi i els somnis son gratuïts però podem estar segurs que cap dels governants actuals emprendrà aquest camí, perquè li suposaria el fracàs total.
Estem, doncs, en temps de descompte sense saber com sortir de l’embolic en que ens han ficat Convergència, ERC i alguns altres grups que en algun moment varen creure possible una independència exprés, sense danys col.laterals, o simplement amenaçant amb l’ús d’armes de destrucció massiva, que ni tenen ni poden fer servir. Era un farol i tard o d'hora la realitat s'imposa. Per tant que ningú pensi en desconnexions, ni DUI ni actes de desobediència que no siguin simbòlics o per tenir contents el personal. Mai ho seran respecte temes mínimament rellevants. No s'atreviran perquè saben que llençar un arma com aquesta els deixa totalment indefensos per sempre més. Ens acostem a final de trajecte, i en algun moment, els principals impulsors de la independència hauran d'admetre que la via no té cap sortida possible. La solució ha de passar per negociar un nou encaix de Catalunya dintre d'Espanya, tal com proposa el PSC, I per fer-ho amb garanties, no pot haver-hi el PP en el govern.
Sunday, April 24, 2016
ESPLÈNDIDA CELEBRACIÓ DELS 25 ANYS ESCOLA NOVA
ESPLÈNDIDA
CELEBRACIÓ DELS 25 ANYS ESCOLA – BORREDÀ
En nom propi i de l’Ajuntament de Borredà, felicito l’equip organitzador
dels actes de celebració dels 25 anys de l’Escola nova.
Uns actes, molt ben elegits, fàcils de participar-hi per persones de totes
les edats, molt variats i molt adequats per cada moment i circumstància. Una
gran celebració per una gran fita aconseguida, l’any 91, després de 7 anys
d’esforços per deixar la vella escola i traslladar-se a la nova.
Una escola amb una gran versatilitat , lluminositat, i amplitud com per
poder-hi treballar còmodament. L’escola la fan els mestres, els alumnes, pares
i mares, però també l’edifici que els acull. Es molt important poder tenir
l’espai adequat per organitzar- se de manera eficient. La de Borredà és un
model per a moltes altres.
Era lògic fer una gran festa per haver arribat als 25 anys. Ahir, varem
poder comprovar el pas dels anys, i dels alumnes , en forma de fotos, treballs,
carpetes, dibuixos....Tothom va poder recordar els seus anys a l’escola, o la
dels seus fills, i tothom en guarda un bon record.
L’escola és tant important com la família, i les dues son vitals per formar
bons ciutadans i ciutadanes. Per molts anys, i que en puguem celebrar molts
anys.
De nou, felicitats a tots i totes les que heu posat el vostre esforç i
treball per recordar aquesta fita en la història del nostre poble. Ha merescut
la pena les hores dedicades.
Borredà, 25 d’abril de 2016.
L’Alcalde – President, Joan Roma i Cunill
Saturday, April 23, 2016
ELS MOSSOS DETENEN L'AUTOR DE DIVERSOS ROBATORIS A BORREDÀ
ELS MOSSOS DETENEN L’AUTOR DELS ROBATORIS DE BORREDÀ.
Avui he estat informat de la detenció de l’autor de diversos robatoris ocorreguts a Borredà en els darrers mesos. A
falta de més detalls , informo a la població d’aquesta magnífica noticia, i he
aprofitat la informació per felicitar , una vegada més, la excel·lent
professionalitat dels Mossos d’Esquadra. Em consten l’esforç i dedicació per
aconseguir esbrinar la procedència de l’autor o autors dels robatoris i l’exhaustiva
investigació oberta, fins aconseguir el gran objectiu.
Avui, Borredà, torna a la tranquil·litat sabent que ,qui la fa la paga.
Properament sabrem més detalls de la investigació i de l’autoria dels robatoris.
Oportunament us en informarem. Podem estar més tranquils, però no per això hem
d’abaixar la guàrdia. Cal continuar atents a tot el que passa en el nostre
entorn i prendre les precaucions mínimes indispensables.
També reitero el permanent contacte amb el Cap de la Comissaria de Mossos d’Esquadra
de Berga, que permet estar ben informat de tot el que afecta la seguretat del
nostre poble. Avui , el felicito, i li demano traslladi aquesta felicitació a
tot el cos dels Mossos d’Esquadra per la bona feina feta.
Borredà, 23 d’abril de 2016.
L’Alcalde – President, Joan Roma i Cunill
Friday, April 22, 2016
FINAL DE RÈGIM - art. Regió 7
FINAL DE RÈGIM.
Hi ha moments
determinats de la història en que s’acumulen tants esdeveniments, de tanta
gravetat i magnitud ,com per considerar-los propis d’un final de règim.
Antigament crèiem que un règim era sinònim de molts anys de govern, i
l’assimilàvem a governs despòtics, no democràtics. Ara, no. Ens hi podem
referir a etapes d’un govern determinat. Això sí, presidit per la mateixa
persona.
I heus aquí que si
la història abans es desenvolupava i s’escrivia a ritme de carro, després a
cavall; a dia d’avui, va en tren ràpid o en AVE. Tot va tant de pressa, tant
esvalotat, que res indica que la seguretat d’avui no es converteixi en situació
caòtica, demà. No cal posar exemples perquè tots els estimats lectors, en deveu
tenir una dotzena en el cap.
El que a mi em suggereix
la situació espanyola és un final de règim, en tota regla. Cada dia que passa
es pitjor que l’anterior, i tothom ja espera una nova noticia que tiri per
terra la darrera, i la superi àmpliament. Portem mesos, en aquest tobogan, i
estem segurs de multitud d’altres escàndols que esperen ser descoberts, o
simplement, informats. Ningú sap qui mou els fils, ni com es produeixen les
filtracions, ni a qui beneficien unes noticies i perjudiquen unes altres. Tot
és un batibull, impossible d’ordenar i controlar. Si el president Rajoy mai ha
estat un líder actiu, ara menys que mai. Aixecar el cap, només serveix per
tornar-lo a abaixar, per esperar la nova garrotada...fins l’escapada final. No
li queda cap altre remei que plegar. Un règim necessita canviar de lideratge
per poder –se regenerar.
I és que no tenim
gaire lluny casos similars, amb les lògiques diferències i especificitats de
cada període. Qui no recorda els darrers anys d’Adolfo Suárez ? Tot li queia al
damunt i cada dia hi havia novetats que empitjoraven la situació...fins a
plegar. Tampoc varen ser gens fàcils els darrers anys del govern de Felipe
González, en els quals per mèrits propis i atacs furibunds de totes bandes
varen aconseguir destrossar l’acció de govern... fins a perdre les eleccions. Podem
continuar en la darrera etapa d’Aznar, o en la de Rodríguez Zapatero. En totes
dues l’acció de govern va quedar totalment difuminada per casos tèrbols, atacs
a tort i a dret, fins final de mandat. I ara, estem en una situació similar. No
hi ha cap possibilitat de redreçar el rumb ni buscar nous objectius i reptes.
Toca plegar, i donar pas a un altre candidat. L’actual està cremat i res el
farà ressuscitar.
D’aquí l’enorme
responsabilitat de Podemos en no facilitar un canvi de govern, i emprendre una
nova etapa, radicalment diferent a la viscuda. Ja poden buscar excuses que tot
quedarà en justificacions per no “mullar-se” i tirar per terra la gran
oportunitat de regenerar la política en tots els seus àmbits i apartats.
Precisament els exemples del passat, obliguen a fer polítiques radicalment
diferents, per no caure en errors semblants. No és únicament la personalitat de
Pedro Sánchez la que garanteix una nova forma de fer i actuar en política. Es
que ja ningú permetria exercir-la, sense canvis radicals.
I si algú pensa que
això només passa en el Madrid polític, va errat, perquè cosa similar està
passant aquí, a Catalunya. També aquí vivim un final de règim, amb un exercici
erràtic de la política, sense lideratges clars ni sòlids, pensant més en quedar
bé i fer discursos bonics, que no pas en entomar seriosament l’acció de govern.
Ficat com està el govern en anar cap un xoc de trens, no té guió ni rumb per
veure com se’n surt de l’embolic en que està immers. Qui dia passa, any empeny,
però el compte enrere fa temps ha començat i ningú s’atreveix a dir que s’ha de
parar i anar cap altres objectius. Els finals de règim s’assemblen molt, en el
desconcert dels capdavanters i els seus immediats seguidors.
Thursday, April 21, 2016
BERGUEDÀ, MARCA QUALITAT - art. El Setmanari del Berguedà
BERGUEDÀ, MARCA DE QUALITAT.
Viatjar serveix per
veure altres realitats, i valorar millor, el que tenim . La nostra comarca té
unes immenses potencialitats en diferents àmbits, però molt especialment en
paisatge, flora i fauna, arquitectura i natura. Una natura exuberant, diversa i
feréstec , com per dur-hi a terme activitats esportives de tota mena, pensant
sempre en la seva preservació. Podem ser el pati de darrere de l’àrea metropolitana,
o la seva zona enjardinada, apta per acollir milers de persones , al llarg de
tot l’any, per gaudi de petits i grans, i el conseqüent benefici propi, traduït
en desenvolupament econòmic , creació de llocs de treball i arrelament de la
població.
L’objectiu bàsic,
ha de ser , la qualitat. Apostar perquè tot el que fem i organitzem tingui el
segell de qualitat i rigor. Per això, considero que el Consell Comarcal hauria
d’establir unes condicions molt exigents a l’hora de posar-hi l’adjectiu “comarcal”
o “Berguedà” en aquests esdeveniments, com a símbol del seu patronatge. I entre
tots, institucions públiques i entitats privades, recolzar els esdeveniments,
independentment d’on es duguin a terme. Per entendre’ns, d’un campionat mundial
de trial, en sortim tots beneficiats, encara que només es competeixi al
municipi d’Olvan. El mateix podem dir de la cursa Cavalls del vent, Ultra Trail Pirineu, o de la cursa ciclista
no competitiva Ruta Minera...
Si tots ens posem
d’acord, pot haver-hi una programació i un calendari , al llarg de tot l’any
que combini un gran nombre d’esdeveniments esportius de primer nivell, amb
altres de caràcter menys competitiu o simplement de lleure. Però tots,
coordinats i programats com perquè uns no destorbin d’altres, i en tots hi hagi
un segell de qualitat, sota la denominació elegida ,seguida de l’adjectiu
“comarcal, o Berguedà” com a distintiu i garantia de solvència i bon fer.
I si això ho
defensem per les activitats esportives, el mateix hauríem de fer per les
culturals. Hi ha segells de qualitat ben consolidades com el Festival de Música
Catalunya Centre de Puig-reig, les nits musicals de Guardiola, el festival de
teatre de Berga, etc...Es podria millorar sensiblement la programació i
qualitat amb una bona coordinació, acompanyada d’ajudes públiques i privades,
per fer-la viable, a nivell econòmic i de públic.
El mateix cal fer
en matèria de mostres i fires, aplicant els mateixos paràmetres i objectius,
consolidant les que ja tenen un mèrit adquirit com la Setmana Medieval de Bagà,
la Mostra de Formatges Artesanals de Borredà, la Fira de Berga, etc...No s’ha
de pretendre reduir o anul·lar res de l’existent, sinó coordinar-ho amb el
conjunt de la comarca, i aplicar-li uns paràmetres d’originalitat i qualitat
que no sempre tenen, en alguns casos concrets.
En resum, portar la
comarca cap uns nivells de qualitat i rigor que ens distingeixin d’altres
indrets de Catalunya. Fàcil de dir, complicat de dur a terme, però en els tres
àmbits descrits tenim una quinzena d’esdeveniments que ja compleixen amb
aquests paràmetres. Ara cal, portar-hi els que no els tenen. Aquest és el gran
repte.
CAMÍ SÍ, CARRETERA NO -art. La Rella
CAMÍ SÍ,
CARRETERA NO.
Fa un parell de setmanes la
Diputació de Barcelona va presentar un estudi – diagnòstic de
tot un seguit de camins de la comarca del Berguedà, susceptibles de passar a
ser carreteres, si s’hi dediquessin importants inversions , per part d’alguna
de les administracions del país.
Concretament es parlava de 16 camins, entre els quals 3 que porten a
municipis amb ajuntament propi com son Castell de l’Areny, Gisclareny i
Montclar. En aquests tres casos és lògic que el camí asfaltat que ara tenen es
pugui convertir en carretera i així millorar sensiblement la principal via de
comunicació. Tots els alcaldes varem estar d’acord en que la Diputació hi dediqui els
diners necessaris per fer-ho realitat.
Ara bé, en el cas dels altres 13 camins, hi ha diferents versions i
opinions, no sempre coincidents, però em centraré en un d’ells que és el que
pot interessar als lectors de La
Rella , per pertànyer a una part de la comarca del Lluçanès.
Es tracta del camí rural de la
Riera de Merlès. En aquest cas, hi ha alguns trams asfaltats,
i altres de terra, però no tindria cap lògica convertir aquest camí en carretera,
quan estem tots preocupats per protegir aquest territori.
En el Consell d’Alcaldes, ja vaig manifestar la meva opinió de no anar a
fer cap tràmit per convertir el camí en carretera. També he de dir que el cost
seria molt, molt elevat, i la destrossa
de territori , immensa, de manera que altres alcaldes també varen recolzar
aquesta posició.
Per part de l’ajuntament de Borredà ja hem acordat per Junta de Govern que
no impulsarem cap acció ni cap reivindicació que pretengui fer una carretera.
El que sí volem és fer un bon manteniment del camí, netejar marges, millorar la
senyalització, garantir l’entrada a tots els camins que porten a cases de pagès,
i fer complir l’ordenança d’aparcament i protecció de l’entorn.
Per això estem fent reunions els alcaldes dels ajuntaments més directament
afectats, per posar-nos d’acord i aconseguir reduir la presència de persones en
aquesta riera, des del principi fins el final. I a mantenir-la neta i protegida
com perquè la fauna i flora pugui viure sense els danys que una presència
massiva els hi pot causar. D’aquí que un camí ben cuidat, net i ben mantingut
és suficient per comunicar adequadament la gent que hi viu.
Joan Roma, alcalde de Borredà
Wednesday, April 20, 2016
25 ANYS DE L'ESCOLA NOVA - BORREDÀ
25 ANYS DE L’ESCOLA NOVA.
Avui, dia 19
d’abril, es compleixen exactament 37 anys de les primeres eleccions municipals
democràtiques, i el proper cap de setmana, celebrarem a Borredà, els 25 anys de
l’Escola nova que va substituir, la construïda per la Mancomunitat de
Catalunya, en el primer quart del segle passat. Escola restaurada i equipada
per fer les funcions de Centre Cívic de la
Gent Gran.
Pels qui no varen
viure el procés de petició, tramitació i construcció de la nova Escola, els pot
semblar que tot va ser fàcil i ràpid. En absolut. Precisament vull aprofitar
aquest aniversari per recordar algunes dades importants.
En primer lloc, cal
tenir present que les Escoles velles ( ara Centre Cívic) havien complert un
gran servei, des de la seva construcció, però no disposaven de prou espai, ni
prou al·licients com per complir les funcions d’un nou centre educatiu. Tenia
dues classes, i dos despatxos adjunts que havien servit per despatx dels dos
mestres. No tenia sistema de calefacció central, ni prou espai per magatzem o
local addicional. I per descomptat no tenia pati. El pati era el carrer amb tot
el que suposava de perills i falta d’espai per poder fer gimnàstica, esports,
etc
El primer ajuntament democràtic fou elegit el
19 d’abril de 1979, presidit per l’alcalde, Antoni Andreu ( UCD), amb un acord
entre els dos grups municipals presents en el Consistori. En aquell primer
mandat es van posar els fonaments per estudiar i dissenyar les mancances en
equipaments i infraestructures del poble, començant per tirar a terra i
construir una nova Casa Consistorial, redactar el primer pla d’urbanisme del
municipi, i tot seguit, pensar en disposar d’un nou Consultori mèdic, i unes
noves Escoles.
Fou ja en les
segones eleccions municipals de l’any 83, en que unes noves Escoles estaven en
el programa dels dos grups municipals, en un consistori de nou presidit per
l’alcalde Antoni Andreu (CiU), en el marc d’un govern unitari. Fou en aquell
mandat en que es va decidir comprar els terrenys on ara hi ha l’Escola nova i
les piscines municipals, però no l’amfiteatre que va venir més tard, per cessió
de terrenys quan es va construir la urbanització de la zona nord.
El govern de la Generalitat havia
promès construir l’Escola nova a principis dels anys 80, posant com a condició
que l’ajuntament tingués un terreny adient i de propietat. Seguides totes les
condicions, els tràmits es van anar allargant i complicant, fins el punt de que
l’Alcalde Andreu, cansat i indignat per tantes traves i incompliments de les
promeses va presentar la dimissió en senyal de protesta. Va ser substituït per
Josep Nadeu ( CiU), i els tràmits varen seguir fins aconseguir desencallar el
projecte i fer-lo realitat. Puc assegurar que no va ser gens senzill, en dono
fe, per totes les gestions en els que varem haver d’intervenir els dos grups
municipals, i tampoc es va complir el compromís de fer unes escoles tipus xalet
de pedra vista, per encaixar millor amb l’estètica del poble.
Malgrat tot,
l’interior de l’edifici sí complia les necessitats d’una nova escola, tal com
l’havien demanat mestres, pares i alumnes. Una escola àmplia, ben
compartimentada, amb llum natural, ben situada i amb un pati que, de moment,
era el camp de futbol. Anys més tard, els terrenys del darrere varen servir per
construir-hi l’amfiteatre cívic, destinat a servir de pati d’escola i zona esportiva
alhora, fins esdevenir el bon conjunt que és ara. Un edifici ampli, molt ben
equipat, amb una distribució versàtil i pràctica, i amb prou espai com per
dur-hi a terme totes les funcions que ha d’oferir una escola moderna.
Entre la decisió de
fer una Escola nova i la seva inauguració varen passar prop de 7 anys. Es bo
recordar-ho i tenir-ho present, per agrair i felicitar la gent que ho va fer
possible. En primer lloc l’ajuntament d’aquells anys( governs de l’Alcalde
Andreu, i Alcalde Nadeu), seguit de l’equip docent, pares i alumnes que varen
dur a terme accions i gestions per fer-la realitat. En definitiva el poble de
Borredà va aconseguir dur a terme una de les seves grans prioritats, i se’n va
sortir. La Generalitat
va finançar l’obra i l’ajuntament la va complementar, i l’ha mantinguda fins a
dia d’avui.
Però una Escola no
és només un edifici. Una Escola son els mestres , els alumnes i l’AMPA que
col·labora en el seu funcionament. Avui podem mirar amb orgull la feina feta, i
sobretot encarar el futur amb ambició i optimisme. Felicitats pels 25 anys
viscuts i que el poble pugui celebrar els 50, els 75...i molts més.
Gràcies a tots els
que ho han fet possible.
Borredà, 19 d’abril
de 2016.
L’Alcalde –
President, Joan Roma i Cunill
Tuesday, April 19, 2016
OBEIR O DESOBEIR ? - art. Nació Digital Solsona
OBEIR O DESOBEIR
?
Després de l’Assemblea de l’ANC a Manresa, amb la participació d’unes 2.000
persones, han tornat a sortir les velles consignes de desobeir les ordres,
normatives o propostes de Madrid, entenent Madrid, per govern central o Corts
generals que per a molts independentistes ve a ser el mateix...cras error, quan
un representa el poder executiu i l’altre el legislatiu. Tots dos es poden
discutir, però mai desobeir, i qui ho faci inicia un camí de molt difícil
retorn, plagat de problemes i conflictes i de mal final, com podrem veure en
els propers mesos o anys.
Em demano, perquè emprendre aquest camí, quan els qui ostentem càrrecs
institucionals hem de ser els màxims defensors de la legalitat vigent, ens
agradi o no. Fa tres dies vaig penjar ( en el sentit figurat de la paraula) el
president Puigdemont en el meu despatx, tal com he fet amb tots els presidents
que l’han precedit. Per cert, aprofito tant el material que vaig col·locant en
el mateix marc a tots els presidents, superposats un damunt l’altre, de manera
que hi ha tota la col·lecció en un mateix quadre.
No m’agrada aquest president com no m’agradava Artur Mas, però no per això
deixaré de complir la normativa sobre protocol. Si la seva persona ha d’estar
en un lloc adient, s’hi posa, a l’igual que el retrat del Rei presideix la Sala de Plens, o les banderes
estan presents com assenyala la normativa...
No es pot dir com he sentit de veu de Jordi Sánchez que en algun moment la
presidenta del Parlament haurà de desobeir la legalitat o el propi president de
la Generalitat ,
i tirar endavant amb el procés. Es increïble que algú com ell que coneix els
principis bàsics de la democràcia pugui fer aquestes afirmacions, pensant que
algú les pot dur a terme. Si la presidenta del Parlament emprèn una via il·legal
no la seguirà ningú, ni tindrà cap valor el que pugui dir o fer... s’haurà
acabat el seu mandat. Tant senzill com això. I el mateix li passaria al
president de la
Generalitat si seguís aquest camí. Podria dictar ordres, però
cap de nosaltres estaria obligat a complir-les. Més ben dit, qui les seguís se
situaria immediatament fora de la legalitat i pagaria per les seves accions o
omissions.
Fora de la llei no hi ha cap futur, cap possibilitat d’actuar. Ningú té la
capacitat per deixar fora de la llei, les normes legals d’Espanya, per dir que
a partir d’un moment donat, s’han de seguir les de Catalunya. No existeix
aquesta dicotomia, ni aquesta separació de legalitats. Estem en el mateix
vaixell i no hi ha ningú que pugui remar cap una banda i altres cap una altra.
Estem tots sota un mateix mantell legal, i a qui no li agradi el que pot fer és
intentar canviar-lo, però mentrestant li toca complir-lo i fer-lo complir.
Sembla estrany haver de repetir fins la sacietat aquestes obvietats, però
hi ha qui s’ha cregut la possibilitat d’una DUI ( declaració unilateral
d’independència) com qui diu adéu, i l’altre li contesta adéu. I ja està. Tot
resolt, ja tenim dos estats independents, sense més problemes ni complicacions.
Hem girat pàgina i hem iniciat una nova vida, en un nou món somiat, si bé amb
les mateixes persones i els mateixos problemes, però on tot anirà millor perquè
ja no estarem sotmesos a ningú...
Portem massa temps en aquesta situació conflictiva. La gent està cansada,
esgotada, crispada per la sensació d’estar donant voltes i més voltes, sense
trobar la sortida desitjada. Estem cansats de la prepotència del PP, de la
corrupció, de l’atur, de la mediocritat dels governs d’allà i d’aquí, i si una
cosa seria desitjable és poder formar un govern de progrés a Madrid, i canviar
les formes, i després el fons de les coses. Cap aquest objectiu hauríem d’anar
i no continuar amb soflames que queden bé per la premsa, però res resolen.
Monday, April 18, 2016
ESPLÈNDID CONCERT CORALS DE VILADA I BORREDÀ
ESPLÈNDID CONCERT
– CORALS VILADA I BORREDÀ.
El dissabte
passat dia 16 d’abril a les 7 de la tarda, a l’església parroquial de Borredà,
va tenir lloc el concert de tornada, del que havia ofert la Coral de Borredà , a Vilada.
En l’obertura de l’acte, l’Alcalde de Borredà va donar la benvinguda al
nombrós públic present, i va recordar els antics temps de rivalitat entre els
dos pobles veïns i com d’aquella rivalitat s’ha passat a la col·laboració
d’avui dia, no solament en un acte com aquest, sinó en molts altres àmbits i
sectors.
El concert va continuar amb la
Coral de casa, dirigida per Victor Borràs, amb dues populars mexicanes, una composició
de Beethoven, una tradicional japonesa, cantada en japonès i dedicada al país
del sol naixent, en un dia especialment amarg, pel terratrèmol que acabava de
patir. Va seguir amb una composició de F. Vila, una popular gallega, seguida de
El concert, i finalment una tradicional zulu.
Per rematar la feina, les dues corals juntes, varen cantar dues
tradicionals catalanes, seguint la batuta de la directora de Vilada, i a
continuació el director de Borredà. Més d’una hora intensa , plena d’emocions i
excel·lent resultat. Feia molt de temps que no assistíem a un concert tant
entranyable i demostratiu de que la constància, l’assaig, les ganes de quedar
bé, però , al mateix temps les ganes de gaudir – cantant, no es feia palès en
un acte com el de dissabte.
Aquest doble concert va deixar un molt bon gust de boca, i ganes de
continuïtat, com varem poder escoltar de boca de tots els assistents, de manera
que animem a les dues Corals a fer possible aquest intercanvi durant els
propers anys. I els felicitem per la bona tria de les interpretacions elegides,
i per la bona sintonia demostrada.
Al final de l’acte, les dues corals varen poder compartir impressions, amb
un pica en el Centre Cívic. Felicitats de nou, i per molts anys.
Joan Roma , Alcalde de Borredà
Saturday, April 16, 2016
SENSE PRIVILEGIS - art. Regió 7
SENSE PRIVILEGIS.
Porto pocs dies de pensionista, però voldria aprofitar
aquest moment per tirar per terra algunes “llegendes urbanes” sobre els
privilegis dels diputats i ex diputats, a l’hora de plegar o de “jubilar-se”.
Ho dic perquè he estat testimoni de comentaris que m’han fet, directament a mi,
i que res tenen a veure amb la realitat. N’exposaré tres o quatre, a títol
d’exemple, però se n’han dit a centenars, donant una imatge dels polítics, com
si es tractés d’ una “casta privilegiada”.
Es dona per segur que els diputats quan “pleguen”, continuen
rebent un sou determinat ¡ o si han estat diputats durant un parell de
legislatures, ja es poden jubilar amb la pensió màxima ¡ o que no han de
cotitzar a la Seguretat Social ,
o que tenen gastos pagats en determinats llocs, no paguen autopistes, ni trens
o avions...en fi, la llista de suposats, imaginats o inventats “privilegis” pot
arribar a ser infinita. I és bo aclarir conceptes i donar informació fidedigna
per evitar imatges distorsionades, o directament falses.
En el meu cas, vaig ser diputat al Parlament de Catalunya
pel PSC durant quatre legislatures,de manera que si fossin certes algunes de
les afirmacions, hauria tingut dret a un tractament clarament privilegiat. He
de dir que quan vaig deixar el Parlament, vaig rebre una mena d’indemnització
d’un mes per cada any de diputat. Aclareixo que es va tractar del sou bàsic
mensual, sense complements. S’ha de saber que els diputats quan pleguen no
tenen dret a subsidi d’atur ¡ Sorprenent i injust, però cert. Tampoc abans
tenien subsidi d’atur els alcaldes i regidors que tenien plena dedicació i sou
de l’ajuntament, però , afortunadament es va corregir aquesta injustícia. Ara
poden tenir subsidi. En el cas dels
diputats, no. Segueixen fora d’aquest dret.
També és inventat que els diputats no cotitzin. Per
descomptat que cotitzen com qualsevol treballador, i se’ls hi fan les
retencions d’IRPF, i han de fer declaració de renda, etc, etc. Només faltaria.
Tampoc tenen suposats privilegis que varen estar vigents durant un temps però
que posteriorment es varen retirar. Em refereixo als Teletac’s per passar pels
peatges d’autopistes de peatge, que abans abonava el Parlament. Ja no en
disposen els diputats actuals. Com tampoc de targes per viatjar per RENFE.
Tenen, això sí, per poder treballar, unes eines bàsiques
elementals com un telèfon mòbil a càrrec del Parlament, i un ordinador
portàtil, per poder realitzar la feina tant a dintre com a fora de la seu
parlamentària. Si entenem la feina d’un diputat com la d’una mena de comercial
a disposició dels ciutadans, és evident que se’ls ha de poder localitzar en
qualsevol hora i moment, mitjançant les eines més ràpides i essencials. I per no allargar més l’historial, el sou
brut anual d’un diputat ras, és de 37.330,41 euros, als quals s’hi podrà afegir
una indemnització mensual, entre 1.500 i 2.000 euros, en funció de si viu
dintre de l’àrea metropolitana o a distàncies superiors als vuitanta o cent
noranta quilòmetres de la capital. Aquesta indemnització suposa el cost dels
desplaçaments en cotxe particular, peatges, combustible, assegurança...cada
mes. Es poc ,o molt ? Com en tot, depèn de la feina que es fa. En el meu cas
feia habitualment quatre mil cinc-cents quilòmetres al mes, la qual cosa
suposava comprar cotxe nou ,cada quatre anys, i una immensa despesa en
combustible, rodes, etc.
I arribats a l’edat de jubilació , hi arribem a l’edat que
toca, com qualsevol altre treballador, i rebem la pensió en funció dels anys i
imports cotitzats, com tothom. Cap privilegi, cap excepcionalitat. L’espai no
dona per més però que ningú inventi privilegis allà on no existeixen.
Thursday, April 14, 2016
BORREDÀ, LLOC IDEAL X TURISME FAMILIAR - art. Revista Tasta
BORREDÀ, LLOC IDEAL X TURISME FAMILIAR.
Situat just en un extrem de la comarca del
Berguedà, a tocar del Ripollès i Osona, el poble de Borredà, amb 507 habitants
i 43,60 quilòmetres quadrats és el lloc ideal pel turisme familiar que busca un
indret tranquil, ple de recursos naturals i arquitectònics, immersos en un
paisatge espectacular i immaculat.
Amb prop de 1.200 anys d’història, el poble ha
passat per multitud de vicissituds, la darrera de les quals , la crisis del
tèxtil que el va fer decantar cap el turisme i el sector serveis, en els quals
ha excel·lit de forma destacada com demostren els equipaments turístics dintre
del nucli urbà, i altres, dispersos per l’ampli terme municipal.
La vocació turística i residencial va motivar
accions valentes en la protecció i preservació del paisatge, com a principal
font de riquesa, amb multitud d’indrets que no han tingut cap mena
d’intervenció humana durant segles. I la seva pertinença a la Catalunya vella,
amb una repoblació promoguda i dirigida pel Monestir de Ripoll, és lògic trobar
diverses esglésies romàniques en el terme municipal, amb una d’especial interès
i rellevància: Sant Sadurní de Rotgers, la qual es pot visitar amb guia propi,
tots els caps de setmana de l’any.
També podem trobar altres edificacions de gran
interès per si mateixes i per l’indret on es troben com és el Pont de Roma, que
ajuda a travessar la Riera de Merlès, una de les millor preservades i
protegides del país. O el Pont de Sant Joan, del segle XVIII, recentment
restaurat el qual travessa la Riera Margançol , a uns centenars de metres del
nucli urbà.
Un nucli urbà, nascut a finals del segle XVI,
com a pas obligat en el comerç entre Ripoll i Berga, en el qual s’hi instal·laren
tota mena d’artesans, fins esdevenir una autèntica potència en el mercat de la
llana, procedent dels seus grans ramats de xais. D’aquí l’existència de molins
bataners, compaginant la feina amb altres molins per moldre els cereals, fins a
comptar-ne 14 en el conjunt del terme municipal.
El nucli urbà està molt ben preservat i
restaurat, i és una mostra clara de l’arquitectura catalana dels darrers
segles, amb l’ús de materials nobles procedents de l’entorn del poble. L’acció
dels veïns i de l’ajuntament, en els darrers decennis, ha permès la restauració
de prop d’un centenar de cases i edificis, que donen una esplèndida imatge
individual i col·lectiva.
Es en aquest marc arquitectònic i paisatgístic
que val la pena venir a donar una volta, aprofitar per deixar el cotxe en un
gran aparcament municipal i fer a peu tot el nucli urbà. Les botigues i
comerços guarden les imatges del passat, amb els productes d’avui. Productes
artesanals i de qualitat, que poden ser assaborits en els bars i restaurants
del poble, i de l’entorn immediat.
I el poble està especialment pensat per un
turisme familiar que busca pau i tranquil·litat, alhora que espais per gaudir
de la natura o dels esports. D’aquí la disponibilitat d’una gran zona
esportiva, plena d’equipaments, tots ells gratuïts, a l’excepció de les
piscines, obertes durant els mesos de juliol i agost. I si el que es vol és
veure país, hi ha un munt d’excursions per realitzar. A qualsevol bar o botiga
poden demanar un plànol de caminades, el qual conté un codi QR amb una vintena
d’opcions per elegir. Caminades curtes, amb mainada, o més llargues i ja per a
professionals. Tot i té cabuda en uns paratges immensos, amb vistes
espectaculars i amb una flora i fauna d’una immensa varietat i riquesa.
En resum, Borredà, ha esdevingut un municipi
ideal pel turisme familiar, o per aquell que busca indrets intactes, preservats
i amagats com per trobar-hi la pau i tranquil·litat que totes les persones de
ciutat somien. Qui ve té immenses ganes de tornar. Proveu-ho.
NI PLEGA, NI LA CESSEN - art. Blogesfera socialista
NI PLEGA, NI LA CESSEN.
Haver convertit els
mitjans de comunicació públics en joguines al servei del règim, impedeix actuar
amb un mínim de seriositat quan convé. L’obsessió de Jordi Pujol i tots els
governs que va presidir i que el varen seguir, han tingut com a prioritat el
complet domini dels mitjans públics de la Generalitat , i de tots
aquells privats que podien ser comprats o sotmesos, mitjançant generoses
aportacions públiques.
Era i és la millor
via per enviar els missatges convenients a la ciutadania, impedir la crítica
envers l’acció de govern i adoctrinar la gent en tot allò considerat adient per
aconseguir els objectius perseguits. A més permet fer desaparèixer la oposició,
o tenir-la totalment al ralentí. Aquesta manera d’actuar és tant vella com la
mateixa política, però a Catalunya n’han estat mestres consumats.
I quan es dona un
fet tant impensable en altres latituds, com que una suposada escriptora –
periodista, es permeti cremar un exemplar de la Constitució Espanyola ,
en viu i en directa, i no passi res, és que els límits s’han superat fins
extrems insospitats. Però, que a més ho faci, sota una mena d’excusa per una
decisió del Tribunal Constitucional per un conflicte de competències entre
Generalitat i Govern central en matèria de “pobresa energètica” encara és més
indignant. El populisme crea situacions aberrants com la de dir que aquesta
decisió del TC deixa 895 famílies catalanes en desemparament, i sotmeses al
rigor del fred i la manca d’electricitat, quan la realitat és que son els ajuntaments
els que resolen aquestes situacions, i no la Generalitat , és que ni
tant sols sap del que parla.
Torno a recordar
que son els ajuntaments els que surten en auxili dels més desfavorits, en tots
els casos, i és la
Generalitat la que ha de prestar ajuda als ajuntaments. Però
no per un conflicte de competències, aquestes persones quedaran desateses. En
tot cas, els principals damnificats, seran com sempre, els ajuntaments que
avançaran els diners i no els hi seran retornats per la Generalitat.
Empar Moliner,
hauria de saber-ho en primer lloc , i en segon lloc, s’espera d’una persona que
surt en un mitjà de comunicació que tingui un comportament adient i respectuós
amb la Carta Magna ,
que regula i protegeix els drets i deures de tots els ciutadans. Ella no. Es
permet trencar les normes més elementals de respecte i veracitat, sense que ni
hagi plegat ni l’hagin cessat. Es més, encara alguns li riuen les gràcies o
ella mateixa, surt avui dient que en realitat no va cremar la Constitució sinó les
pàgines d’un altre llibre, i que ho va fer en tant que escriptora – pallassa.
Per sort els pallassos solen ser gent seria i treballadora que preparen la
feina a consciència i sabent el que volen fer. Aquest no és el seu cas quan ni
tant sols es va informar de quina repercussió tenia la decisió del TC, i quina
era la realitat del país.
Per tot el que ha
fet, ha dit, ha demostrat no saber, ni comprendre. Per la total manca de
respecte a la majoria de ciutadans, una persona com aquesta no pot continuar
treballant en un mitjà de comunicació públic que paguem entre tots. Si la
direcció no ho entén així és que la pèrdua dels papers i rols ha anat molt més
lluny de l’imaginat.
Wednesday, April 13, 2016
CALCULAR LA INEFICÀCIA - art. Blogesfera socialista
CALCULAR LA INEFICÀCIA.
El dissabte passat, dia 9 d’abril, va tenir
lloc a la seu del PSC un important Consell d’Alcaldes i Alcaldesses, Regidors i
Regidores, en el qual es varen donar a conèixer tot un seguit d’iniciatives del
món municipalista de cara a enfrontar els més importants reptes d’ara mateix i
dels propers anys. I no solament en el camp estrictament municipal sinó també
en aquells altres en els quals els ajuntaments poden tenir un paper molt
rellevant, sigui en pro de la Pau i la Solidaritat, o en matèria de Canvi
Climàtic, Sostenibilitat, Igualtat, i altres. Un acte dens, profitós i molt
representatiu del paper del PSC en el món municipal, deixant clar el
protagonisme socialista en tant que segona força política de Catalunya, amb una
presència més que destacada en múltiples fòrums catalans, espanyols i europeus
per part d’alcaldes i regidors del PSC. Acabat l’acte es va donar oportunitat
d’alguna intervenció sobre els temes tractats o altres nous, i no vaig dubtar a
fer d’espontani per exposar un tema que ara voldria especificar més, sense la
premura de temps a que obliga una intervenció en directe.
Després de 37 anys de vida municipal, 12 com a
Regidor de govern ( per pacte entre PSC i CiU) i de 25 com Alcalde, constato
que les relacions Generalitat – Ajuntaments, no solament no han millorat, sinó
que estem en un dels pitjors moments d’aquesta llarga etapa d’autogovern. Vaig
felicitar la Secretaria de Política Municipal per l’acte programat i les
iniciatives tractades, però a l’igual que hem calculat els deutes que la
Generalitat té envers els municipis governats pel PSC, el mateix hauríem de fer
respecte a CALCULAR EL COST DE LA INEFICÀCIA, de l’acció del govern.
M’explico. Es molt greu que la Generalitat no
pagui els deutes pendents, i ho dic en tant que alcalde d’un poble de 500
habitants al qual la Gene deu 300.000 euros, però igual de greu és el
deteriorament de la gestió de la Gene que tant afecta, el dia a dia dels
ajuntaments. I considero urgent , combinar la crítica a l’impagament, amb la de
la ineficàcia de tots els Departaments de la Generalitat.
Per entendre’ns estaria bé que el PSC
presentés una Interpel·lació al Govern, en la qual es demostrés l’immens
desgavell, la gran descoordinació, i els constants incompliments dels terminis,
condicions i regles de l’administració de la Gene, en la seva relació amb els
ajuntaments.
Hem de fer públics els resultats d’aquest
estudi, enquesta o llistat d’incompliments perquè els ciutadans comprovin la
EFICÀCIA DELS AJUNTAMENTS, en contrast amb la INEFICÀCIA DE LA GENE. Posem-hi
exemples, com que un informe urbanístic no especialment complicat pot tardar
entre 6 i 9 mesos, en qualsevol de les comissions territorials d’urbanisme. O
una autorització de la Direcció General de Carreteres que tindrà un recorregut
similar, o explicar que per determinats informes del Cos de Bombers, hi ha un
sol tècnic per tota la província de Barcelona, afegim-hi els informes o resolucions
de l’ACA, eterns i sovint contradictoris uns amb altres, o interpretacions
diferents per temes similars en funció dels tècnics de cada província, etc,
etc,
També convindria informar de la progressiva i
enrevessada burocràcia, de la Gene, pel que fa determinades activitats, per les
quals sovint, fan falta 5 o 6 informes diferents, procedents d’igual nombre de
Departaments, Organismes o Serveis de la Gene. I que pot passa, i passa que els
retards d’uns , provoquen retards en altres, o simplement la caducitat total...
En resum, no ens quedem només en l’apartat econòmic del deute pendent,
DEMOSTREM LA INEFICÀCIA d’una administració burocratitzada, desorganitzada,
desanimada i mancada d’objectius i controls. Si podéssim fer un càlcul del cost
d’aquesta ineficàcia arribaríem a la conclusió de milions d’euros al mes,
traduïts en milers d’hores a la setmana, dedicats per part de funcionaris i
polítics municipals a perseguir papers presentats a la Gene, i que no son
resolts ni el temps ni la forma requerides. Aquest era el plantejament que vaig
exposar, en el Consell del passat dia 9 d’abril.
Tuesday, April 12, 2016
LA COOPERATIVA KRAFTS-BORREDÀ PRESENTA EL SEU PROJECTE 2016:
LA COOPERATIVA
KRAFTS –BORREDÀ, PRESENTA EL PROJECTE A L’ALCALDE.
El passat divendres
dia 8 d’abril, tots els membres de la Cooperativa Krafts de l’Escola de
Borredà, va presentar el seu projecte 2016 a l’Alcalde de Borredà, en el marc
de la Sala de Plens de l’Ajuntament, com ja ve sent norma en els darrers anys.
Les explicacions
inicials varen anar a càrrec de la Junta Directiva, conformada per la
Presidenta – Portaveu, Júlia, per la Secretària, Paula i pel Tresorer, Daniyar,
En total la Cooperativa està formada per 19 socis i sòcies, que han fet una
aportació inicial de 5 euros, recollint un total de 95 euros.
Amb aquest capital
, varen decidir emprendre la fabricació de 6 productes: aguantallibres,
alfombretes per ratolí –ordinador, bijuteria, penjadors, petúnies, i a proposta
de l’alcalde, s’hi va afegir, caixes – niu. Aquesta darrera proposta va ser
considerada oportuna a la vista de la plaga de processionària que pateixen els
boscos de Borredà i de bona part de la comarca, i pretén facilitar l’acolliment
d’espècies d’ocells, propenses a alimentar-se amb aquestes erugues i així col·laborar
a la seva reducció.
Durant l’entrevista,
tots els membres de la Cooperativa varen exposar els motius per haver elegit
aquests productes i els objectius que pretenen assolir, amb la seva venda , en
els 2 mercats als quals acudiran. El primer a Berga, el proper dia 7 de maig i
el segon a Borredà el dia 4 de juny.
Pel que fa els
beneficis, tenen decidida una donació de 50 euros a favor d’una ONG destinada a
ajudar els refugiats sirians, i en quan a la resta, proposaran alguna sortida
cultural, esportiva o de lleure, en el moment oportú.
L’Alcalde,
acompanyat de la Regidora d’Ensenyament i la de Joventut, varen escoltar i fer
diverses preguntes als membres de la Cooperativa, aclarint alguns aspectes de
la feina i els productes elegits, i els varen felicitar per la diversitat i
sobretot la personalitat de cada producte elaborat.
Al cap d’una hora
de reunió, es va donar per acabada la presentació de la Cooperativa, tot
desitjant èxit en la venda, i animant a augmentar la quantitat , inicialment
prevista, si aconsegueixen vendre’ls.
Un detall important
d’aquesta Cooperativa es dona en el fet de que han implicat també els més
petits de l’escola, que tot i no ser socis, ajuden a elaborar els productes i a
integrar-se en un projecte que quan siguin més grans duran a terme ells
mateixos. D’aquí una especial felicitació per part de l’Ajuntament de Borredà,
i a mostrar-se especialment orgullosos de la bona organització demostrada.
Borredà, 11 d’abril
de 2016.
L’Alcalde, Joan
Roma i Cunill
MAGNÍFIC CONCERT A LA CATEDRAL - art. Nació Digital Solsona
MAGNÍFIC CONCERT A LA CATEDRAL DE SOLSONA.
Ahir, diumenge 10
d’abril , a les 6 de la tarda va tenir lloc el darrer concert de la Gira de
Setmana Santa 2016: Passió segons Sant Mateu de J.S Bach, a càrrec de la Orquestra Simfònica del
Vallès, amb quatre Cors, perfectament conjuntats i dirigits pel director Xavier
Puig, a més dels solistes i recitadors.
No pretenc fer cap
crònica musical del Concert, sinó unes reflexions de com és possible fer venir
a Solsona, una petita capital de comarca, un esdeveniment musical d’aquesta
grandiositat i qualitat. He esmentat que era el darrer concert d’una gira que
ha portat aquest espectacle a: Mataró, Olost, Manresa, Tortosa, Tarragona, Terrassa,
Barcelona, Cervera, i finalment a Solsona. Per la llista podeu comprovar com
Solsona és la més petita de totes, fins i tot sumant-hi tota la comarca, i en
canvi s’ha atrevit a programar-lo. Felicito la valentia i animo a continuar-la
en totes les facetes musicals, en que sigui possible.
Ho he dit en moltes
ocasions i en diversos indrets, que el paper a jugar per una capital de
comarca, és exercir autènticament de capital. Solsona, ho fa, més ara que
abans, i d’aquí també la felicitació a l’equip de govern per tenir present que
també una petita ciutat és capaç de fer grans coses. I en l’àmbit musical,
Solsona és un referent del què es pot fer, malgrat la migradesa de recursos
públics disponibles. El concert d’ahir va ser esplèndid, i la catedral lluïa com
mai l’havia vist. Vàrem gaudir de dues hores i mitja de música en majúscula, en
el marc idoni de la catedral que va donar un so perfecte tant als cantants com
els instrumentistes.
I ara, ja esperem
una nova edició de l’AIMS ( acadèmia internacional de música de Solsona) en ple
mes d’agost, dies en els quals podem assistir a assajos, i a concerts múltiples
i variats en un bon nombre de municipis de la comarca o comarques veïnes.
Bé, doncs, toca
valorar i reflexionar sobre el paper que juguen els ajuntaments en el
sosteniment de les escoles de música, primer, i de les oportunitats que donen
als intèrprets per poder oferir el seu art, i de rebot, poder-ne viure. La
crisis ha maltractat especialment totes les activitats artístiques, fins el
punt de que moltes escoles de música han hagut de tancar, i moltes altres estan
en vida molt precària. La Generalitat ha deixat de subvencionar la major part
d’aquests estudis, i ja no parlem de les immenses retallades en l’apartat de
Cultura, fins el punt en que les activitats han de sobreviure pels seus propis
mitjans.
Un país que no
recolza la seva Cultura, és un país encaminat a esdevenir secundari i
insignificant. Contrasten les grans paraules i discursos sobre sobirania, quan
deixem perdre alguns dels més importants trets de la nostra essència. I la
música, n’és un de principal, però el mateix podríem dir per la dansa, el
teatre, el cinema, les arts plàstiques... parleu amb els col·lectius més
representatius i us explicaran la precarietat i l’abandonament de que son objecte.
D’aquí, l’admiració
per com Solsona capeja el temporal i de com ha sabut implicar-se en grans
projectes, superiors al que seria d’esperar vistos els pressupostos que té, i
la població a la que van destinats. Ajuda molt, la feina feta, per anteriors Consistoris
a nivell de disposar d’equipaments molt adequats i polivalents. Si un
ajuntament o qualsevol empresa vol portar a terme grans esdeveniments ho ha de
planificar amb temps i forma, i Solsona ho ha aconseguit. Tenir equipaments
variats, polivalents i ben situats, li permet encaixar propostes plurals i
diversificades. I ser capital de Bisbat li permet tenir una Catedral, lloc
perfecte per alguns magnes concerts, com el d’ahir en que es combina a la
perfecció ,monumentalitat de l’edifici amb la dels
participants. Enhorabona per la iniciativa i que no defalleixin els ànims.
Monday, April 11, 2016
EXTREMAR SEGURETAT I VIGILÀNCIA - BORREDÀ
EXTREMAR LA SEGURETAT I
VIGILÀNCIA.
D’acord amb els Mossos d’Esquadra,
des de fa uns dies, s’ha incrementat la presència de patrulles , molt
especialment a altes hores de la nit. Aquest increment de vigilància durarà
mentrestant duri l’estat de preocupació, motivat per uns robatoris totalment
inhabituals en el nostre poble. Confiem en que es pugui atrapar als culpables i
retornar a la calma i tranquil·litat.
En temps passats, havíem tingut
algun altre episodi de robatoris, i en aquell moment vàrem fer alguna reunió en
el Centre Cívic per explicar les mesures més adequades per fer-hi front. I son
evidents: en primer lloc no obrir la porta a cap desconegut, i mai afirmar que
esteu sols o soles a casa. Es igual si sembla de mala educació, el més
important, és la seguretat, i per tant no s’ha d’obrir a cap persona
desconeguda. Si insisteix , li podeu dir que trucareu a l’ajuntament ( tel. 93
823 91 51) o als Mossos ( 112 ), o al veí o veïna.
No deixar mai la clau a la porta,
i menys deixar la porta sense un sistema de tancament automàtic, ni que sigui
per anar a comprar a la cantonada. Tot tancat i barrat com perquè els possibles
lladres vegin que Borredà és un poble previngut i complicat per ells. I fins un
segon pis i si cal fins a la teulada, balcons i finestres han d’estar
degudament tancats i reforçats. Ja no s’hi valen només persianes, en alguns
casos, cal pensar en reixes, o en porticons . I els panys de les portes, millor
especials, que no pas senzills.
També haurem d’evitar comentaris
sobre sortides de caps de setmana, per part nostre o de veïns propers, per no
donar pistes a persones que puguin passar la informació a malfactors. Algun
dels robatoris d’aquests dies fan sospitar d’informació privilegiada com per
actuar en un moment molt determinat sense por a ser descoberts. Pot ser fruit
de l’atzar, o d’informació d’algú que coneix molt bé el poble.
Sigui com sigui, no hem de caure
en cap situació extrema, però sí ser vigilants i desconfiats. I repassar les
parts febles de la nostra casa o vivenda. Els Mossos estan fent la seva feina i
han recollit empremtes dactilars, i estan permanentment interconnectats per
saber què passa en altres pobles i comarques del país, com per lligar caps i
veure quins son els autors d’aquests robatoris.
El grau de resolució de temes és
molt elevat, i estem segurs que també atraparan els autors dels que hem patit
aquí. Confiem en la seva professionalitat i treball, però ajudem-los i ajudem-nos
fent el que ens pertoca. Augmentar la vigilància i millorar la seguretat de les
nostres cases i establiments.
Borredà, 11 d’abril de 2016,
Joan Roma i Cunill, Alcalde de
Borredà.
Saturday, April 09, 2016
OFEC ECONÒMIC -art. Regió 7
OFEC ECONÒMIC.
En aquesta nova etapa de govern, toca escoltar, dia rere
dia, que res és possible per l’ofec econòmic que pateix la Generalitat. S ’entén
per part de Madrid, mai per la mala gestió dels governs de la Generalitat. Però ,
heus aquí que les xifres son tossudes i van apareixent estudis, informes i
estadístiques que no sempre arriben a conclusions tant simples, curtes i
radicals.
Sóc de lletres, i sempre he tingut molt respecte pels
números, i molt especialment per l’economia petita. La del dia a dia. La que
vaig aprendre durant els meus anys a Suïssa, un país, que tot i ser ric ara,
havia estat immensament pobre en el passat. I d’aquells anys, vaig aprendre la
importància de l’austeritat en tots els moments i aspectes de la vida privada,
i la pública. La rellevància d’encomanar a les administracions més properes fer
tot allò que surt més barat i millor. La de no estirar més el braç que la
mànega, la de no fer-se la víctima per justificar els mals comportaments, la de
ser eficient en tot lloc i moment. Doncs bé, les xifres que han aparegut fa
molt pocs dies, donen una idea clara d’on prové l’ofec econòmic de la Generalitat.
Abans, però, voldria precisar que amb un finançament igual
de deficient i poc just que té la Generalitat , els ajuntaments, en similars
circumstàncies han estat capaços de reduir l’endeutament de forma espectacular
i han sanejat les finances de manera exemplar, en contra del que no han fet ni
el govern central ni els autonòmics.
Tornant als comptes catalans, amb l’exercici 2015 tancat, el
deute de la Generalitat
ha assolit una xifra de 72.274 milions d’euros, equivalent a un deute de cada
català de 9.771 euros. O el que és el mateix, un deute del 35,5 % del PIB.
D’aquí a que totes les agències de qualificació hagin posat el bonus català, a
nivells mai vistos. En diuen “bonus escombraries “ per tenir una imatge gràfica
contundent.
Es interessant veure el gràfic històric del deute per
comprovar com el desgavell va anar pujant graus, any rere any, però fa un salt
immens a partir del 2008, en ple govern del Tripartit. I no em costa gens
acceptar-ho, perquè vaig ser espectador privilegiat d’algunes decisions que no
s’haurien d’haver pres en aquells moments d’inici d’una crisis de grans
proporcions. Però, per entendre’ns , fins l’any 2005, el deute era de 14.544
milions, equivalent al 8,3 % del PIB, i quan plega el segon govern Tripartit,
el deute s’ha doblat, assolint els prop de 32.000 milions. Però, és que en
només cinc anys, el deute s’ha més que doblat de nou, fins els actuals 72.274 milions.
Estem, doncs, en un autèntic ofec econòmic d’immenses
proporcions, molt difícil de dominar, i sobretot gestionar. Ja no val criticar
el passat, sinó pensar en accions de futur que permetin posar ordre, on hi ha
hagut un desordre increïble. Per boca d’Oriol Junqueras i col.laboradors
directes hem conegut molts dels deures, no fets, per anteriors Consellers
d’Economia. Es bo aclarir xifres i assumir responsabilitats. Ara i aquí només
amb una acció conjunta de la
Generalitat i el Govern Central és possible iniciar un procés
de reducció del deute. Cap entitat financera acudirà al rescat de les finances
catalanes sinó té l’aval de l’estat, i li toca a l’estat facilitar la reducció
del deute català per evitar mals majors. L’ofec econòmic és real, però no les
explicacions i raons que s’han donat. Hi ha hagut responsabilitats clares
internes, de gran profunditat, al mateix temps que incompliments de millores
financeres, per part de l’estat. Però d’això també els ajuntaments en saben
molt, i en canvi, han salvat la situació.
Wednesday, April 06, 2016
PLANTAR CARA A LA LLEI - art. Nació Digital Solsona
PLANTAR CARA A LA LLEI.
Tots som responsables dels nostres actes, i
ningú es pot amagar darrere de mals consells o mals assessoraments. Ho dic a la
vista dels plantejaments de l’alcaldessa de Berga, per afrontar la denúncia de
la Junta Electoral, per desobeir l’ordre de retirar les estelades de la façana
de la Casa Consistorial en dues ocasions, durant jornades electorals.
Cadascú és lliure d’actuar segons li sembli
millor, però , plantar cara a la Llei li pot suposar un greu conflicte personal
i institucional. En un cas semblant, mai hagués aconsellat les actuacions
vistes en el dia d’ahir, retransmeses en viu i en directe per molts mitjans de
comunicació, i demostratives d’una decisió de no respectar la legalitat vigent.
Potser ella o els qui té al costat o al
darrere volen tenir la imatge d’una alcaldessa conduïda al Jutjat per un parell
de Mossos d’Esquadra, i això ho consideraran una mostra de valentia i
coherència, però les conseqüències son imprevisibles des d’ara mateix. I no en
té prou amb l’acció d’ahir, que ja ha anunciat que tampoc acudirà a la segona
citació judicial.
Estem, doncs, davant una posició d’entestament
en vulnerar la llei vigent, ja no per un simple tema d’incompliment de les
normes pel que fa l’ús dels símbols oficials ( les banderes) , cosa que fan
molts altres ajuntaments al llarg de l’any, sinó d’un motiu molt més greu com
és desobeir una ordre d’una Junta Electoral, durant dues jornades
electorals. Els qui portem anys actuant
de representants electorals dels nostres partits, sabem de la contundència de
les resolucions de les Juntes Electorals. Els presidents son Jutges, i se’ls
investeix d’una autoritat extrema, per quan son els garants del compliment
estricte de les regles electorals, durant les més importants jornades, en la
vida democràtica d’un país.
Aquí rau la gravetat de la desobediència de
l’alcaldessa de Berga. No és per tenir les estelades, blava i vermella, a la
façana durant l’any, sinó per haver desobeït una ordre directe, per uns dies
determinats en que no pot haver-hi cap símbol, pancarta ni bandera de partit,
en cap col·legi electoral ni en cap edifici institucional. Jo crec que no ha
valorat prou bé l’enfrontament que va iniciar ahir. Com tampoc ho va valorar el
seu entorn, i només cal veure imatges de suport davant els Jutjats per comprovar
que estem en un país poc avesat a respectar les regles de joc, pròpies dels
països de llarga tradició democràtica.
En cap d’aquests països veurem manifestacions
davant dels seus Parlaments. Els Parlaments son els dipositaris de la voluntat
del poble, i no poden ser objecte de pressions, protestes o reivindicacions.
Tot això s’ha de fer davant la seu dels governs. I encara més sagrats es
consideren les seus judicials on rau l’acció de la Justícia. Son impensables
les accions de protesta, desobediència o provocació a una seu judicial. Mal pas
varen donar tots els que ahir varen ser-hi presents. La resposta serà dura i
contundent perquè s’han trencat les regles de joc en un tema tant elemental.
Personalment lamento la situació d’ahir. Ho
dic perquè he tingut ocasió de parlar en diverses ocasions amb l’alcaldessa i
m’ha semblat una persona prudent, treballadora, amb ganes d’arreglar situacions
enrevessades , heretades d’anteriors governs...però, ha iniciat un mal camí que
no porta cap enlloc. Més ben dit, ha entrat en terres ignotes , plenes
d’obstacles i perills que l’acompanyaran en els propers dies, mesos i potser,
anys. Res serà igual i aquesta via empresa ja no li permetrà tenir el cos i
l’ànima a plena disposició de la ciutat. S’ha convertit, per acció o omissió,
en un símbol per un determinat sector del país, i ara veurà el que costa
mantenir la simbologia, quan aquesta s’enfronta a la legalitat vigent. No crec
que els berguedans de Berga creguin que aquesta és la millor manera de
treballar per la ciutat. Alguns, segur que sí, però la majoria crec que no. El
temps ens ho deixarà més clar, i tindrem noves ocasions per valorar els propers
moviments i accions.
Tuesday, April 05, 2016
BORREDÀ ESTUDIA INSTAL.LAR CÀMERES DE VIGILÀNCIA.
BORREDÀ ESTUDIA INSTAL·LAR
CÀMERES DE VIGILÀNCIA.
En els darrers mesos s’han produït diversos robatoris en vivendes de
primera i segona residència, en uns dies i hores que fan sospitar de la col·laboració
o participació d’alguna persona vinculada al poble.
Els productes dels robatoris son poc importants, amb alguns comportaments
una mica xocants a la vista del que s’han emportat i han deixat. En algun cas,
l’interès era per algun aparell digital, en altres per buscar objectes de valor
que en vivendes de segona residència, difícilment trobaran, i en una altra
varen forçar una caixa forta...i se’n van emportar un parell de sabates
acabades d’estrenar...En altres casos varen deixar televisors o altres aparells
que semblaria podrien tenir interès comercial...
En qualsevol cas, no podem parlar de cap onada de robatoris però sí de
mitja dotzena de casos, en prop de mig any, cosa totalment inusual en un poble
petit com el nostre.
Des de fa anys, hem dut a terme campanyes de prevenció i vigilància que han
donat bons resultats, i tots els propietaris han reforçat les mesures de
seguretat en portes, balcons i finestres, i a tancar portes, ni que sigui només
per anar a comprar a pocs metres de la casa.
També a nivell de vigilància és habitual fer trucades entre veïns per
comprovar si esperen alguna persona, davant la presència d’algun vehicle
sospitós. I no deixem de preguntar quan veiem persones voltant per determinats
indrets del nucli urbà.
Com Alcalde, despatxo periòdicament amb el Cap de la Comissaria de Mossos d’Esquadra
per tenir constància dels casos coneguts o desconeguts, i aportar informació si
la tinc disponible.
Amb tot, vistos els casos tinguts, en la Junta de Govern Local celebrada ahir, varem
acordar estudiar la possibilitat d’instal·lar càmeres de vigilància en alguns
llocs concrets del nucli urbà per tal de poder constatar moviments sospitosos
de persones i vehicles. Abans, però volem tenir un informe jurídic per saber
les implicacions que comporta aquesta possible instal·lació i d’aquí que
acordéssim demanar a la
Diputació de Barcelona un dictamen sobre la normativa que
regula un servei com aquest.
Una vegada tinguem aquest dictamen, decidiríem si tirem endavant la
proposta o busquem altres alternatives. De moment, però , hem demanat un
increment de vigilància a la
Comissaria de Mossos d’Esquadra, i sobretot un reforç de les
mesures de protecció a tota la població. Per les maneres i hores d’actuar, hi
ha una opinió força generalitzada de que els lladres disposen d’informació ,
procedent d’algú del poble o molt relacionat amb ell.
Confiem en trobar els culpables i portar-los davant la justícia, i si per
això cal establir mesures de vigilància, no dubtarem a emprendre-les.
Borredà, 5 d’abril de 2016.
L’Alcalde, Joan Roma i Cunill
Monday, April 04, 2016
UN SOL PAÍS, UNA SOLA LLENGUA ? - art. Nació Digital Solsona
UN SOL PAÍS, UNA SOLA LLENGUA ?
Comencen a sortir preocupants símptomes del
que alguns consideren hauria de ser la futura República Catalana, amb canvis
substancials i preocupants, respecte el que ha estat una de les idees centrals
de la convivència en el nostre país, com el de la llengua , o millor dit, de
les llengües pròpies. Tenim acordada, aprovada i plenament vigent la pràctica
del bilingüisme, i és altament preocupant que aquests dies s’hagin reunit 250
suposats lingüistes , agrupats sota el nom de KOINÉ, per demanar una sola
llengua oficial: el català.
Aquesta proposta trenca totalment el consens i
l’acord entre partits, i la pròpia societat, en un tema essencial. Iniciar ara,
una nova guerra per un tema tant delicat com aquest és obrir la caixa dels
trons i malmetre molta de la feina feta en els darrers decennis. Hem aconseguit
una naturalitat, una llibertat plena en l’ús d’un o altre idioma sense
conflictes ni discriminacions. No entenc com aquest col·lectiu planteja,
precisament ara, una qüestió tant controvertida i tant poc intel·ligent, com
aquesta, i dona peu a creure que darrere les promeses de respectar els drets de
les diferents comunitats lingüístiques, s’hi amaguen voluntats hegemòniques.
Que volen aquests ara ? Ressuscitar velles
aspiracions o somnis ? Es que son tant limitats com per creure que només pot
existir un país si té una sola llengua ? Es que no coneixen realitats de països
amb dues o més llengües com Canadà, Suïssa, Irlanda, Bèlgica, etc, etc. Com és
que plantegen un canvi tant poc respectuós i tant poc pertinent, precisament en
un moment tant delicat com aquest ? Si algú dubtava de determinats
comportaments de molts representants de d’independentisme, ara se’ls hi ha
donat una eina fonamental: trencar la cooficialitat a favor de la llengua
única: el català.
Fa temps que els dirigents del país han perdut
el nord, i ningú sap cap on portar la nau del procés ni com sortir del carreró
sense sortida on s’han ficat. Però, si fins ara les decisions implicaven un
pols entre el govern català i l’espanyol, ara s’introdueix un element molt
perillós dintre de la pròpia societat. Ja hi havia malfiances respecte les
veritables intencions d’alguns partits independentistes, però és que ara, hi ha
arguments per pensar en posicions radicals, que poden deixar mig país, en fals.
Amb els sentiments i l’idioma, no s’hi juga. Es massa delicat, massa sensible
com per fer propostes com les que hem vist en aquesta assemblea. I si repassem
els noms de molts dels signants comprovarem les altes responsabilitats que han
tingut, i la pèssima senyal que envien cap als ciutadans.
Es un profund error. Més ben dit, és una
pèssima acció la duta a terme per aquest col·lectiu de lingüistes perquè
desconeix la realitat del país, i en vol imposar una altra, que per dur-la a
terme ha de ser imposada, amb actuacions similars a les que varem patir els
catalanoparlants en temps ben nefastos. Qui vulgui tornar a temps passats, que
ho digui clarament. Les llengües no s’imposen ni es prohibeixen. I son tant poc
innovadors com per pensar en una única llengua quan els qui pensem en el futur,
ens l’imaginem plurilingüe. Senyors meus que el futur passa per tenir plenament
consolidats el castellà, català i l’anglès. I a ser possible afegir-hi un quart
idioma, entre tants com existeixen. Volem treballar pel futur , no tornar al
passat.
Friday, April 01, 2016
EN UNA NORIA - art. Regió 7
EN UNA NORIA.
Estarem d’acord en que una nòria pot anar més
de pressa o més poc a poc, però no avança. No fa camí ni porta a cap lloc
concret. Doncs, aquesta és la sensació
que tinc a la vista de com van les coses en el Parlament i en el Govern de la
Generalitat.
Per raó del càrrec, em toca fer tràmits i
gestions en diversos Departaments de la Gene, i a tot arreu trobes funcionaris
desanimats i desorientats, a l’espera de la futura desconnexió. Cap d’ells la
veu possible ni viable, però toca fer el paper que els hi han encarregat, i la
millor sortida és contemporitzar. Es a dir, no prendre grans decisions a
l’espera del gran dia, i només resoldre petits temes del dia a dia. Estem,
doncs, en un pèssim moment, caracteritzat per congelar temes , evitar problemes
i esperar millors temps .Intentar portar a terme negociacions rellevants que
impliquin decisions delicades per part de la Gene, és anar directa al fracàs.
Així, doncs , anem paralitzant el país.
I res és més indignant que assistir a reunions
amb alts càrrecs de la Gene, per escoltar que no poden fer això o allò perquè
Madrid no paga. Cap d’ells s’atreveix a repetir vells eslògans de “Madrid ens
roba”, això no, però davant qualsevol reclamació, la resposta és que la Gene no
paga perquè Madrid tampoc ho fa. I ja està, tots tant contents i satisfets,
d’haver sortit airosos d’una pregunta molesta. M’ha tocat recordar múltiples
vegades, la pèssima gestió dels governs de la Gene, fins el punt d’arribar a
duplicar i triplicar pressupostos d’obres que ningú semblava supervisar ni
controlar. O com ara mateix, hi ha diner per auto bombo , però no per despeses
essencials, o com s’han inflat partides per poder mantenir estructures
totalment inadequades a les funcions que se’ls ha encomanat.
I en el Parlament la vida quotidiana s’ha
convertit en un guirigall d’accions sense ordre ni concert. Resulta que ara les
Comissions destinades a preparar la famosa desconnexió, treballaran amb només
dos dels cinc grups parlamentaris i en situació de semi clandestinitat. Sense
papers, sense documentació factible de ser portada davant el Tribunal
Constitucional. Una mostra més del pobre paper que li han assignat els nous
grups parlamentaris, encarregats de donar suport al Govern, i que un dia sí i
altre també, s’esbatussen per veure qui la diu més grossa.
Arribats en aquest punt, la millor imatge que
em ve al cap és la d’un nen que li fan menjar un aliment que detesta, i el va
mossegant, mastegant, passant d’una banda a l’altra de la boca, però sense
empassar-se’l, al mateix temps que va proclamant que no li agrada, i que
voldria menjar una altra cosa. Poc a poc, van apareixent declaracions ,
sobretot d’ERC en que ja diuen que la DUI ( declaració unilateral
d’independència) no és viable. O que la desconnexió només serà possible, previ
acord i negociació multilateral, o que la situació econòmica – financera de la
Gene és “molt complicada”....I al seu costat, molts ja retornen a la graella de
sortida d’un parell d’anys enrere, reclamant el “dret a decidir”, o un referèndum amb diverses
preguntes, o algun gest similar...
Què passa damunt de la nòria ? Doncs que ERC
ha vist els números “reals” de la situació, sense filtres ni enganys. I és que
el deute de la Gene ja està per damunt dels 72.000 milions d’euros. Es a dir,
tenim el deute propi d’un Estat, sense ser-ne, ni tenir cap element per
poder-hi fer front. En tot i per tot depèn del Govern central, i també han vist
que ningú , fora d’aquí, mourà un dit per recolzar accions il·legals. En resum,
que governar és topar amb la realitat, i tot canvia quan te la trobes. Per
això, la distància entre Junts pel Sí, i la CUP s’ha anat engrandint i més que
ho farà. Qui està a fora, pot donar lliçons i explicacions retòriques, però qui
governa ha d’estar dintre de la crua realitat. La noria va donant voltes, i més
en donarà, però no anirà enlloc. Algun dia, algú tindrà la valentia de dir-ho,
explicar-ho i canviar el sistema de moviment.
IMATGES IRREPETIBLES - art. La Rella
IMATGES IRREPETIBLES.
En el marc de les reunions dels ajuntaments amb trams a la Riera de Merlès, coordinades
per l’Agència de Desenvolupament del Berguedà, hem acordat tirar endavant una
ordenança única per tot el tram de la
Riera que va de Sant Jaume de Frontanyà on neix, fins a Gaià
on encaixa amb el Llobregat. Es la millor manera de que tothom sàpiga les
normes permeses i les que no. També hem acordat iniciar la redacció d’un Pla
Especial, que protegeixi d’igual manera tot el recorregut, i no només el que ara està protegit per Llei
del Parlament. Un pla com aquest requereix temps, diners i voluntat clara de
fer-lo realitat. Els diners per pagar un equip redactor, els posarà la Diputació de Barcelona,
el temps i la voluntat, els hem de posar els ajuntaments i propietaris
afectats. Si actuem amb diligència, podem tenir el Pla aprovat definitivament
en uns dos anys, a partir de l’adjudicació.
L’objectiu comú és evitar la massificació i destrucció d’una
Riera excepcional, en uns moments en que moltes altres que també ho eren, han
patit destrosses irreparables. No volem tornar a veure imatges irrepetibles, en
determinats gorgs del recorregut, on, un o dos centenars de persones, es
comporten com autèntics ocupants del territori, amos i senyors de l’espai, on deixen
brutícia per tot l’entorn, i on utilitzen sabons, detergents i altres productes
perjudicials per la flora i fauna.
Tampoc volem veure curses de cotxes en un camí rural
asfaltat, amb velocitat limitada a 40 / hora. O vehicles aparcats en qualsevol
indret, fins i tot taponant entrades i sortides a cases de pagès. D’aquí la
importància de tenir la mateixa ordenança per tot el recorregut, per tal que
Mossos d’Esquadra i Rurals puguin imposar sancions pel seu incompliment.
I també hem d’estar d’acord en no convertir el camí rural en
carretera. Aquest serà un proper debat per la nova reunió que tindrem dintre
d’unes setmanes. La
Diputació ha presentat un estudi de 16 camins rurals,
susceptibles de ser modificats per esdevenir carreteres, a la comarca del Berguedà.
No tindria cap lògica tota la feina feta per protegir aquest espai, per fer-lo
més accessible i massificat, amb una carretera. Els primers contactes que hem
tingut alguns dels alcaldes i alcaldesses, ja ho hem deixat clar, per tant , no
hi veig cap problema en arribar a un consens total.
En resum, encarem el proper estiu amb més eines legals, i
voluntat de donar un nou cop de volta, per evitar la massificació i els
comportaments inadequats. De tots nosaltres depèn l’èxit del projecte.
Expliquem i apliquem els acords presos, i tot anirà per bon camí.
Joan Roma, Alcalde de Borredà