Joan Roma

OPTIMISME MODERAT.

Tornem-hi. No queda altre remei que refer-nos de l’avorrida, mediocre i decebedora etapa viscuda, entre el 20D i el dia d’avui. Si algú tenia algun dubte sobre l’escassa matèria gris en el panorama polític espanyol, ha pogut comprovar quan de cert era. Abans ja ho havia pogut comprovar a Catalunya, en que tot i haver aconseguit formar govern, tampoc podem dir que l’èxit hagi estat , per saltar d’alegria. Aquí, simplement ens limitem a passar els dies, confiant en que alguna cosa resolgui l’embolic en que estem ficats, i poca cosa més.

Però bé, toca pensar en la propera campanya i sobretot fer previsions de com resoldre el conflicte si es donen resultats no massa diferents dels del 20 D. Com a militant socialista, considero que Pedro Sánchez ha fet un bon paper, malgrat el soroll d’un grapat de secretaris generals de federacions que podien haver callat, com a millor forma d’ajudar i no distreure el personal. Hi ha alguns càrrecs de partit i institucionals que no entenen el principi d’autoritat ni de fidelitat a la causa socialista, pensant més en el seu ego personal, que no en un programa col·lectiu.

Actituds com les viscudes no es poden tornar a produir, i qui s’entesti en continuar-les hauria de ser apartat de les funcions que se li han atorgat. No militem en un partit, per defensar vies individuals, sinó col·lectives. I quan una proposta, un programa o un objectiu és acordat pel partit, pertoca a tots i totes donar-li compliment. Recordar aquest principi causa autèntica sorpresa.

De totes maneres, tornant al principi, és lògic que la gent estigui emprenyada en com s’han portat les coses per part de la majoria de representants polítics. No hi ha hagut autèntica voluntat d’arribar a un acord majoritari per formar govern i les tàctiques han estat les típiques per buscar culpar l’adversari de no arribar a acords concrets. Massa infantil i massa visible com perquè pugui enganyar als electors. Considero que els principals mestres en aquestes tàctiques seran castigats de manera contundent el 26 J, i molt especialment PODEMOS que ho ha fet, amb un cinisme com mai havíem vist.

Que el PP faria un trist paper, ja era més que previsible i imaginable, però ha sorprès les males pràctiques de PODEMOS, en tota aquesta etapa. L’ego, excessivament pujat de to, de Pablo Iglesias s’ha vist amb claredat meridiana, i les seves formes de “ordeno i mando” encara més, de manera que sóc moderament optimista respecte els resultats que podem treure a Catalunya amb el PSC i a la resta del país amb el PSOE. Aquí, hem assistit a la renúncia de Carme Chacón a repetir com cap de llista, per on s’ha postulat Carles Martí. Confio i espero la proposta de que pugui ser-ho Meritxell Batet. S’ho ha guanyat a pols i en aquests mesos ha fet un paper rellevant a la recerca d’un acord entre les diferents forces polítiques. Aniria bé tenir-la com a cap de llista.

En quan a la resta del país, m’imagino que els desencantats socialistes, molts dels quals varen votar PODEMOS, pensant que eren uns socialistes més d’esquerres que nosaltres, ja hauran pogut comprovar que d’això, res de res. Per tant, confio en el seu retorn, encara que alguns optin per quedar-se a casa, davant tant decepció.

En resum, tenim un PP, colgat de corrupció pels quatre costats, amb un president en funcions incapaç de maniobrar en cap sentit, sotmès a la continuïtat a falta de trobar algú lleugerament millor. No és un candidat creïble com per atreure més vots dels que va tenir. Al contrari, tot indica que en pot perdre alguns pel camí i reduir resultats. C’s, no ho ha fet malament, però serà sotmès a atacs furibunds per part del PP, i es trobarà mancat de credibilitat com per poder estirar resultats. PODEMOS ja hem dit que és la gran decepció d’aquesta etapa i cada dia que passa apareix més com un muntatge de cartró, sense preparació ni experiència com per assumir responsabilitats de govern. Queda bé a la oposició, però no és imatge de govern. I finalment el PSOE té en Pedro Sánchez , la persona que més ha lluitat per aconseguir acords i preparar un programa de govern. Es creïble com a persona preparada per governar i té un partit amb gran experiència de govern al darrere, qüestió indispensable quan es tracta de votar qui ha de ser el proper president. Pot ser l’element clau per millorar resultats i reprendre les negociacions allà on han quedat encallades.