Tuesday, April 19, 2016
OBEIR O DESOBEIR ? - art. Nació Digital Solsona
OBEIR O DESOBEIR
?
Després de l’Assemblea de l’ANC a Manresa, amb la participació d’unes 2.000
persones, han tornat a sortir les velles consignes de desobeir les ordres,
normatives o propostes de Madrid, entenent Madrid, per govern central o Corts
generals que per a molts independentistes ve a ser el mateix...cras error, quan
un representa el poder executiu i l’altre el legislatiu. Tots dos es poden
discutir, però mai desobeir, i qui ho faci inicia un camí de molt difícil
retorn, plagat de problemes i conflictes i de mal final, com podrem veure en
els propers mesos o anys.
Em demano, perquè emprendre aquest camí, quan els qui ostentem càrrecs
institucionals hem de ser els màxims defensors de la legalitat vigent, ens
agradi o no. Fa tres dies vaig penjar ( en el sentit figurat de la paraula) el
president Puigdemont en el meu despatx, tal com he fet amb tots els presidents
que l’han precedit. Per cert, aprofito tant el material que vaig col·locant en
el mateix marc a tots els presidents, superposats un damunt l’altre, de manera
que hi ha tota la col·lecció en un mateix quadre.
No m’agrada aquest president com no m’agradava Artur Mas, però no per això
deixaré de complir la normativa sobre protocol. Si la seva persona ha d’estar
en un lloc adient, s’hi posa, a l’igual que el retrat del Rei presideix la Sala de Plens, o les banderes
estan presents com assenyala la normativa...
No es pot dir com he sentit de veu de Jordi Sánchez que en algun moment la
presidenta del Parlament haurà de desobeir la legalitat o el propi president de
la Generalitat ,
i tirar endavant amb el procés. Es increïble que algú com ell que coneix els
principis bàsics de la democràcia pugui fer aquestes afirmacions, pensant que
algú les pot dur a terme. Si la presidenta del Parlament emprèn una via il·legal
no la seguirà ningú, ni tindrà cap valor el que pugui dir o fer... s’haurà
acabat el seu mandat. Tant senzill com això. I el mateix li passaria al
president de la
Generalitat si seguís aquest camí. Podria dictar ordres, però
cap de nosaltres estaria obligat a complir-les. Més ben dit, qui les seguís se
situaria immediatament fora de la legalitat i pagaria per les seves accions o
omissions.
Fora de la llei no hi ha cap futur, cap possibilitat d’actuar. Ningú té la
capacitat per deixar fora de la llei, les normes legals d’Espanya, per dir que
a partir d’un moment donat, s’han de seguir les de Catalunya. No existeix
aquesta dicotomia, ni aquesta separació de legalitats. Estem en el mateix
vaixell i no hi ha ningú que pugui remar cap una banda i altres cap una altra.
Estem tots sota un mateix mantell legal, i a qui no li agradi el que pot fer és
intentar canviar-lo, però mentrestant li toca complir-lo i fer-lo complir.
Sembla estrany haver de repetir fins la sacietat aquestes obvietats, però
hi ha qui s’ha cregut la possibilitat d’una DUI ( declaració unilateral
d’independència) com qui diu adéu, i l’altre li contesta adéu. I ja està. Tot
resolt, ja tenim dos estats independents, sense més problemes ni complicacions.
Hem girat pàgina i hem iniciat una nova vida, en un nou món somiat, si bé amb
les mateixes persones i els mateixos problemes, però on tot anirà millor perquè
ja no estarem sotmesos a ningú...
Portem massa temps en aquesta situació conflictiva. La gent està cansada,
esgotada, crispada per la sensació d’estar donant voltes i més voltes, sense
trobar la sortida desitjada. Estem cansats de la prepotència del PP, de la
corrupció, de l’atur, de la mediocritat dels governs d’allà i d’aquí, i si una
cosa seria desitjable és poder formar un govern de progrés a Madrid, i canviar
les formes, i després el fons de les coses. Cap aquest objectiu hauríem d’anar
i no continuar amb soflames que queden bé per la premsa, però res resolen.
# posted by joan roma cunill @ 3:09 AM 
