Joan Roma

NI DESCONNEXIÓ, NI DUI, NI DESOBEDIÈNCIA.
En el manual bàsic, d’ús de les armes de destrucció massiva, s’exposa que és bo tenir un arma nuclear sempre que no s’hagi de fer servir. Es a dir, com arma disuasòria juga un paper important, però resulta inútil o molt perjudicial si s’ha d’utilitzar. I en qualsevol cas mai, sobre el propi territori perquè perjudicaria molt més del que pretendria salvar.
Ho varem poder veure al final de la segona guerra mundial amb l’ús que en va fer Estats Units, llençant-les sobre el Japó, però a ningú se li ocurriria tirar-les sobre el propi territori, per molt amenaçat que estigués.
Poso aquesta introducció com exemple del que suposaria pel govern de Catalunya, fer ús d’alguna de les accions proposades, en el seu conflicte amb el govern central. Son molts els independentistes que parlen de “desconnexió “, o aprovar una DUI ( declaració unilateral d’independència) o desobeir les lleis espanyoles que son d’obligat compliment en tot el territori espanyol ( inclòs el català).
Mentrestant se’n parli, no passa res, ara bé, si algú perdés el cap i procedís a aplicar aquestes accions, seria equivalent a llençar sobre el propi país, un arma de destrucció massiva que faria més mal al propi territori i als qui n’han fet ús que no pas a la resta del territori de l’estat.
Accionar alguna de les tres mesures, o les tres alhora, suposaria sortir del marge de la llei i convertir el govern català, en un govern fora de la llei. I fora de la llei no hi ha autoritat, ni respecte ni obediència. Tot esdevé caos. Quan alguns demanen a la presidenta del Parlament de Catalunya que emprengui el vol cap a la desobediència, no s’imaginen que perdria tota autoritat i cap diputat/diputada la seguiria en el seu camí. Quedaria al marge de la llei i deixaria de poder presidir la Cambra Catalana, i tot el que representa. Les ordres, disposicions o acords que volgués prendre, serien immediatament desobeïts per funcionaris, empleats i representants institucionals. Només li quedaria la sortida de plegar.
I si això és vàlid per la presidència del Parlament, ho és igualment per la de la Generalitat. Qui perd l’autoritat, perd el poder, perd la legitimitat que li han donat les lleis vigents, i si qui les ha de complir i fer complir, se les salta, no pot evitar que la resta de ciutadans facin el mateix. Per tant, no hi ha cap salt possible des de la legalitat cap a una altra legalitat imaginària, que trenqui amb la primera. Algú pot somiar-hi i els somnis son gratuïts però podem estar segurs que cap dels governants actuals emprendrà aquest camí, perquè li suposaria el fracàs total.
Estem, doncs, en temps de descompte sense saber com sortir de l’embolic en que ens han ficat Convergència, ERC i alguns altres grups que en algun moment varen creure possible una independència exprés, sense danys col.laterals, o simplement amenaçant amb l’ús d’armes de destrucció massiva, que ni tenen ni poden fer servir. Era un farol i tard o d'hora la realitat s'imposa. Per tant que ningú pensi en desconnexions, ni DUI ni actes de desobediència que no siguin simbòlics o per tenir contents el personal. Mai ho seran respecte temes mínimament rellevants. No s'atreviran perquè saben que llençar un arma com aquesta els deixa totalment indefensos per sempre més. Ens acostem a final de trajecte, i en algun moment, els principals impulsors de la independència hauran d'admetre que la via no té cap sortida possible. La solució ha de passar per negociar un nou encaix de Catalunya dintre d'Espanya, tal com proposa el PSC, I per fer-ho amb garanties, no pot haver-hi el PP en el govern.