Joan Roma

OFEC ECONÒMIC.

En aquesta nova etapa de govern, toca escoltar, dia rere dia, que res és possible per l’ofec econòmic que pateix la Generalitat. S’entén per part de Madrid, mai per la mala gestió dels governs de la Generalitat. Però, heus aquí que les xifres son tossudes i van apareixent estudis, informes i estadístiques que no sempre arriben a conclusions tant simples, curtes i radicals.

Sóc de lletres, i sempre he tingut molt respecte pels números, i molt especialment per l’economia petita. La del dia a dia. La que vaig aprendre durant els meus anys a Suïssa, un país, que tot i ser ric ara, havia estat immensament pobre en el passat. I d’aquells anys, vaig aprendre la importància de l’austeritat en tots els moments i aspectes de la vida privada, i la pública. La rellevància d’encomanar a les administracions més properes fer tot allò que surt més barat i millor. La de no estirar més el braç que la mànega, la de no fer-se la víctima per justificar els mals comportaments, la de ser eficient en tot lloc i moment. Doncs bé, les xifres que han aparegut fa molt pocs dies, donen una idea clara d’on prové l’ofec econòmic de la Generalitat.

Abans, però, voldria precisar que amb un finançament igual de deficient i poc just que té la Generalitat, els ajuntaments, en similars circumstàncies han estat capaços de reduir l’endeutament de forma espectacular i han sanejat les finances de manera exemplar, en contra del que no han fet ni el govern central ni els autonòmics.

Tornant als comptes catalans, amb l’exercici 2015 tancat, el deute de la Generalitat ha assolit una xifra de 72.274 milions d’euros, equivalent a un deute de cada català de 9.771 euros. O el que és el mateix, un deute del 35,5 % del PIB. D’aquí a que totes les agències de qualificació hagin posat el bonus català, a nivells mai vistos. En diuen “bonus escombraries “ per tenir una imatge gràfica contundent.

Es interessant veure el gràfic històric del deute per comprovar com el desgavell va anar pujant graus, any rere any, però fa un salt immens a partir del 2008, en ple govern del Tripartit. I no em costa gens acceptar-ho, perquè vaig ser espectador privilegiat d’algunes decisions que no s’haurien d’haver pres en aquells moments d’inici d’una crisis de grans proporcions. Però, per entendre’ns , fins l’any 2005, el deute era de 14.544 milions, equivalent al 8,3 % del PIB, i quan plega el segon govern Tripartit, el deute s’ha doblat, assolint els prop de 32.000 milions. Però, és que en només cinc anys, el deute s’ha més que doblat de nou, fins els actuals 72.274 milions.

Estem, doncs, en un autèntic ofec econòmic d’immenses proporcions, molt difícil de dominar, i sobretot gestionar. Ja no val criticar el passat, sinó pensar en accions de futur que permetin posar ordre, on hi ha hagut un desordre increïble. Per boca d’Oriol Junqueras i col.laboradors directes hem conegut molts dels deures, no fets, per anteriors Consellers d’Economia. Es bo aclarir xifres i assumir responsabilitats. Ara i aquí només amb una acció conjunta de la Generalitat i el Govern Central és possible iniciar un procés de reducció del deute. Cap entitat financera acudirà al rescat de les finances catalanes sinó té l’aval de l’estat, i li toca a l’estat facilitar la reducció del deute català per evitar mals majors. L’ofec econòmic és real, però no les explicacions i raons que s’han donat. Hi ha hagut responsabilitats clares internes, de gran profunditat, al mateix temps que incompliments de millores financeres, per part de l’estat. Però d’això també els ajuntaments en saben molt, i en canvi, han salvat la situació.