Monday, April 04, 2016
UN SOL PAÍS, UNA SOLA LLENGUA ? - art. Nació Digital Solsona
UN SOL PAÍS, UNA SOLA LLENGUA ?
Comencen a sortir preocupants símptomes del
que alguns consideren hauria de ser la futura República Catalana, amb canvis
substancials i preocupants, respecte el que ha estat una de les idees centrals
de la convivència en el nostre país, com el de la llengua , o millor dit, de
les llengües pròpies. Tenim acordada, aprovada i plenament vigent la pràctica
del bilingüisme, i és altament preocupant que aquests dies s’hagin reunit 250
suposats lingüistes , agrupats sota el nom de KOINÉ, per demanar una sola
llengua oficial: el català.
Aquesta proposta trenca totalment el consens i
l’acord entre partits, i la pròpia societat, en un tema essencial. Iniciar ara,
una nova guerra per un tema tant delicat com aquest és obrir la caixa dels
trons i malmetre molta de la feina feta en els darrers decennis. Hem aconseguit
una naturalitat, una llibertat plena en l’ús d’un o altre idioma sense
conflictes ni discriminacions. No entenc com aquest col·lectiu planteja,
precisament ara, una qüestió tant controvertida i tant poc intel·ligent, com
aquesta, i dona peu a creure que darrere les promeses de respectar els drets de
les diferents comunitats lingüístiques, s’hi amaguen voluntats hegemòniques.
Que volen aquests ara ? Ressuscitar velles
aspiracions o somnis ? Es que son tant limitats com per creure que només pot
existir un país si té una sola llengua ? Es que no coneixen realitats de països
amb dues o més llengües com Canadà, Suïssa, Irlanda, Bèlgica, etc, etc. Com és
que plantegen un canvi tant poc respectuós i tant poc pertinent, precisament en
un moment tant delicat com aquest ? Si algú dubtava de determinats
comportaments de molts representants de d’independentisme, ara se’ls hi ha
donat una eina fonamental: trencar la cooficialitat a favor de la llengua
única: el català.
Fa temps que els dirigents del país han perdut
el nord, i ningú sap cap on portar la nau del procés ni com sortir del carreró
sense sortida on s’han ficat. Però, si fins ara les decisions implicaven un
pols entre el govern català i l’espanyol, ara s’introdueix un element molt
perillós dintre de la pròpia societat. Ja hi havia malfiances respecte les
veritables intencions d’alguns partits independentistes, però és que ara, hi ha
arguments per pensar en posicions radicals, que poden deixar mig país, en fals.
Amb els sentiments i l’idioma, no s’hi juga. Es massa delicat, massa sensible
com per fer propostes com les que hem vist en aquesta assemblea. I si repassem
els noms de molts dels signants comprovarem les altes responsabilitats que han
tingut, i la pèssima senyal que envien cap als ciutadans.
Es un profund error. Més ben dit, és una
pèssima acció la duta a terme per aquest col·lectiu de lingüistes perquè
desconeix la realitat del país, i en vol imposar una altra, que per dur-la a
terme ha de ser imposada, amb actuacions similars a les que varem patir els
catalanoparlants en temps ben nefastos. Qui vulgui tornar a temps passats, que
ho digui clarament. Les llengües no s’imposen ni es prohibeixen. I son tant poc
innovadors com per pensar en una única llengua quan els qui pensem en el futur,
ens l’imaginem plurilingüe. Senyors meus que el futur passa per tenir plenament
consolidats el castellà, català i l’anglès. I a ser possible afegir-hi un quart
idioma, entre tants com existeixen. Volem treballar pel futur , no tornar al
passat.
# posted by joan roma cunill @ 6:52 AM 
