Friday, April 01, 2016
EN UNA NORIA - art. Regió 7
EN UNA NORIA.
Estarem d’acord en que una nòria pot anar més
de pressa o més poc a poc, però no avança. No fa camí ni porta a cap lloc
concret. Doncs, aquesta és la sensació
que tinc a la vista de com van les coses en el Parlament i en el Govern de la
Generalitat.
Per raó del càrrec, em toca fer tràmits i
gestions en diversos Departaments de la Gene, i a tot arreu trobes funcionaris
desanimats i desorientats, a l’espera de la futura desconnexió. Cap d’ells la
veu possible ni viable, però toca fer el paper que els hi han encarregat, i la
millor sortida és contemporitzar. Es a dir, no prendre grans decisions a
l’espera del gran dia, i només resoldre petits temes del dia a dia. Estem,
doncs, en un pèssim moment, caracteritzat per congelar temes , evitar problemes
i esperar millors temps .Intentar portar a terme negociacions rellevants que
impliquin decisions delicades per part de la Gene, és anar directa al fracàs.
Així, doncs , anem paralitzant el país.
I res és més indignant que assistir a reunions
amb alts càrrecs de la Gene, per escoltar que no poden fer això o allò perquè
Madrid no paga. Cap d’ells s’atreveix a repetir vells eslògans de “Madrid ens
roba”, això no, però davant qualsevol reclamació, la resposta és que la Gene no
paga perquè Madrid tampoc ho fa. I ja està, tots tant contents i satisfets,
d’haver sortit airosos d’una pregunta molesta. M’ha tocat recordar múltiples
vegades, la pèssima gestió dels governs de la Gene, fins el punt d’arribar a
duplicar i triplicar pressupostos d’obres que ningú semblava supervisar ni
controlar. O com ara mateix, hi ha diner per auto bombo , però no per despeses
essencials, o com s’han inflat partides per poder mantenir estructures
totalment inadequades a les funcions que se’ls ha encomanat.
I en el Parlament la vida quotidiana s’ha
convertit en un guirigall d’accions sense ordre ni concert. Resulta que ara les
Comissions destinades a preparar la famosa desconnexió, treballaran amb només
dos dels cinc grups parlamentaris i en situació de semi clandestinitat. Sense
papers, sense documentació factible de ser portada davant el Tribunal
Constitucional. Una mostra més del pobre paper que li han assignat els nous
grups parlamentaris, encarregats de donar suport al Govern, i que un dia sí i
altre també, s’esbatussen per veure qui la diu més grossa.
Arribats en aquest punt, la millor imatge que
em ve al cap és la d’un nen que li fan menjar un aliment que detesta, i el va
mossegant, mastegant, passant d’una banda a l’altra de la boca, però sense
empassar-se’l, al mateix temps que va proclamant que no li agrada, i que
voldria menjar una altra cosa. Poc a poc, van apareixent declaracions ,
sobretot d’ERC en que ja diuen que la DUI ( declaració unilateral
d’independència) no és viable. O que la desconnexió només serà possible, previ
acord i negociació multilateral, o que la situació econòmica – financera de la
Gene és “molt complicada”....I al seu costat, molts ja retornen a la graella de
sortida d’un parell d’anys enrere, reclamant el “dret a decidir”, o un referèndum amb diverses
preguntes, o algun gest similar...
Què passa damunt de la nòria ? Doncs que ERC
ha vist els números “reals” de la situació, sense filtres ni enganys. I és que
el deute de la Gene ja està per damunt dels 72.000 milions d’euros. Es a dir,
tenim el deute propi d’un Estat, sense ser-ne, ni tenir cap element per
poder-hi fer front. En tot i per tot depèn del Govern central, i també han vist
que ningú , fora d’aquí, mourà un dit per recolzar accions il·legals. En resum,
que governar és topar amb la realitat, i tot canvia quan te la trobes. Per
això, la distància entre Junts pel Sí, i la CUP s’ha anat engrandint i més que
ho farà. Qui està a fora, pot donar lliçons i explicacions retòriques, però qui
governa ha d’estar dintre de la crua realitat. La noria va donant voltes, i més
en donarà, però no anirà enlloc. Algun dia, algú tindrà la valentia de dir-ho,
explicar-ho i canviar el sistema de moviment.
# posted by joan roma cunill @ 10:45 PM 
