Wednesday, April 06, 2016
PLANTAR CARA A LA LLEI - art. Nació Digital Solsona
PLANTAR CARA A LA LLEI.
Tots som responsables dels nostres actes, i
ningú es pot amagar darrere de mals consells o mals assessoraments. Ho dic a la
vista dels plantejaments de l’alcaldessa de Berga, per afrontar la denúncia de
la Junta Electoral, per desobeir l’ordre de retirar les estelades de la façana
de la Casa Consistorial en dues ocasions, durant jornades electorals.
Cadascú és lliure d’actuar segons li sembli
millor, però , plantar cara a la Llei li pot suposar un greu conflicte personal
i institucional. En un cas semblant, mai hagués aconsellat les actuacions
vistes en el dia d’ahir, retransmeses en viu i en directe per molts mitjans de
comunicació, i demostratives d’una decisió de no respectar la legalitat vigent.
Potser ella o els qui té al costat o al
darrere volen tenir la imatge d’una alcaldessa conduïda al Jutjat per un parell
de Mossos d’Esquadra, i això ho consideraran una mostra de valentia i
coherència, però les conseqüències son imprevisibles des d’ara mateix. I no en
té prou amb l’acció d’ahir, que ja ha anunciat que tampoc acudirà a la segona
citació judicial.
Estem, doncs, davant una posició d’entestament
en vulnerar la llei vigent, ja no per un simple tema d’incompliment de les
normes pel que fa l’ús dels símbols oficials ( les banderes) , cosa que fan
molts altres ajuntaments al llarg de l’any, sinó d’un motiu molt més greu com
és desobeir una ordre d’una Junta Electoral, durant dues jornades
electorals. Els qui portem anys actuant
de representants electorals dels nostres partits, sabem de la contundència de
les resolucions de les Juntes Electorals. Els presidents son Jutges, i se’ls
investeix d’una autoritat extrema, per quan son els garants del compliment
estricte de les regles electorals, durant les més importants jornades, en la
vida democràtica d’un país.
Aquí rau la gravetat de la desobediència de
l’alcaldessa de Berga. No és per tenir les estelades, blava i vermella, a la
façana durant l’any, sinó per haver desobeït una ordre directe, per uns dies
determinats en que no pot haver-hi cap símbol, pancarta ni bandera de partit,
en cap col·legi electoral ni en cap edifici institucional. Jo crec que no ha
valorat prou bé l’enfrontament que va iniciar ahir. Com tampoc ho va valorar el
seu entorn, i només cal veure imatges de suport davant els Jutjats per comprovar
que estem en un país poc avesat a respectar les regles de joc, pròpies dels
països de llarga tradició democràtica.
En cap d’aquests països veurem manifestacions
davant dels seus Parlaments. Els Parlaments son els dipositaris de la voluntat
del poble, i no poden ser objecte de pressions, protestes o reivindicacions.
Tot això s’ha de fer davant la seu dels governs. I encara més sagrats es
consideren les seus judicials on rau l’acció de la Justícia. Son impensables
les accions de protesta, desobediència o provocació a una seu judicial. Mal pas
varen donar tots els que ahir varen ser-hi presents. La resposta serà dura i
contundent perquè s’han trencat les regles de joc en un tema tant elemental.
Personalment lamento la situació d’ahir. Ho
dic perquè he tingut ocasió de parlar en diverses ocasions amb l’alcaldessa i
m’ha semblat una persona prudent, treballadora, amb ganes d’arreglar situacions
enrevessades , heretades d’anteriors governs...però, ha iniciat un mal camí que
no porta cap enlloc. Més ben dit, ha entrat en terres ignotes , plenes
d’obstacles i perills que l’acompanyaran en els propers dies, mesos i potser,
anys. Res serà igual i aquesta via empresa ja no li permetrà tenir el cos i
l’ànima a plena disposició de la ciutat. S’ha convertit, per acció o omissió,
en un símbol per un determinat sector del país, i ara veurà el que costa
mantenir la simbologia, quan aquesta s’enfronta a la legalitat vigent. No crec
que els berguedans de Berga creguin que aquesta és la millor manera de
treballar per la ciutat. Alguns, segur que sí, però la majoria crec que no. El
temps ens ho deixarà més clar, i tindrem noves ocasions per valorar els propers
moviments i accions.