Joan Roma

SENSE PRIVILEGIS.

Porto pocs dies de pensionista, però voldria aprofitar aquest moment per tirar per terra algunes “llegendes urbanes” sobre els privilegis dels diputats i ex diputats, a l’hora de plegar o de “jubilar-se”. Ho dic perquè he estat testimoni de comentaris que m’han fet, directament a mi, i que res tenen a veure amb la realitat. N’exposaré tres o quatre, a títol d’exemple, però se n’han dit a centenars, donant una imatge dels polítics, com si es tractés d’ una “casta privilegiada”.

Es dona per segur que els diputats quan “pleguen”, continuen rebent un sou determinat ¡ o si han estat diputats durant un parell de legislatures, ja es poden jubilar amb la pensió màxima ¡ o que no han de cotitzar a la Seguretat Social, o que tenen gastos pagats en determinats llocs, no paguen autopistes, ni trens o avions...en fi, la llista de suposats, imaginats o inventats “privilegis” pot arribar a ser infinita. I és bo aclarir conceptes i donar informació fidedigna per evitar imatges distorsionades, o directament falses.

En el meu cas, vaig ser diputat al Parlament de Catalunya pel PSC durant quatre legislatures,de manera que si fossin certes algunes de les afirmacions, hauria tingut dret a un tractament clarament privilegiat. He de dir que quan vaig deixar el Parlament, vaig rebre una mena d’indemnització d’un mes per cada any de diputat. Aclareixo que es va tractar del sou bàsic mensual, sense complements. S’ha de saber que els diputats quan pleguen no tenen dret a subsidi d’atur ¡ Sorprenent i injust, però cert. Tampoc abans tenien subsidi d’atur els alcaldes i regidors que tenien plena dedicació i sou de l’ajuntament, però , afortunadament es va corregir aquesta injustícia. Ara poden tenir subsidi.  En el cas dels diputats, no. Segueixen fora d’aquest dret.

També és inventat que els diputats no cotitzin. Per descomptat que cotitzen com qualsevol treballador, i se’ls hi fan les retencions d’IRPF, i han de fer declaració de renda, etc, etc. Només faltaria. Tampoc tenen suposats privilegis que varen estar vigents durant un temps però que posteriorment es varen retirar. Em refereixo als Teletac’s per passar pels peatges d’autopistes de peatge, que abans abonava el Parlament. Ja no en disposen els diputats actuals. Com tampoc de targes per viatjar per RENFE.

Tenen, això sí, per poder treballar, unes eines bàsiques elementals com un telèfon mòbil a càrrec del Parlament, i un ordinador portàtil, per poder realitzar la feina tant a dintre com a fora de la seu parlamentària. Si entenem la feina d’un diputat com la d’una mena de comercial a disposició dels ciutadans, és evident que se’ls ha de poder localitzar en qualsevol hora i moment, mitjançant les eines més ràpides i essencials.  I per no allargar més l’historial, el sou brut anual d’un diputat ras, és de 37.330,41 euros, als quals s’hi podrà afegir una indemnització mensual, entre 1.500 i 2.000 euros, en funció de si viu dintre de l’àrea metropolitana o a distàncies superiors als vuitanta o cent noranta quilòmetres de la capital. Aquesta indemnització suposa el cost dels desplaçaments en cotxe particular, peatges, combustible, assegurança...cada mes. Es poc ,o molt ? Com en tot, depèn de la feina que es fa. En el meu cas feia habitualment quatre mil cinc-cents quilòmetres al mes, la qual cosa suposava comprar cotxe nou ,cada quatre anys, i una immensa despesa en combustible, rodes, etc.

I arribats a l’edat de jubilació , hi arribem a l’edat que toca, com qualsevol altre treballador, i rebem la pensió en funció dels anys i imports cotitzats, com tothom. Cap privilegi, cap excepcionalitat. L’espai no dona per més però que ningú inventi privilegis allà on no existeixen.