Thursday, October 29, 2015
BORREDÀ - VISITA D'OBRES
VISITA D’OBRES – AJUNTAMENT BORREDÀ- EMPRESA –
CARRETERES GENERALITAT.
Avui, dimecres dia
28 d’octubre ha tingut lloc una visita oficial d’obres amb la participació dels
tècnics directors, responsables de l’empresa ,
tècnics de carreteres de la Generalitat I L’alcalde de Borredà per tal
de fixar les condicions de connexió de les obres de l’entrada del poble amb la
carretera.
S’ha arribat a un
acord en tots els temes tractats de manera que ara l’arquitecte municipal,
redactor del projecte, presentarà la proposta a la Direcció General de
Carreteres per tal de rebre l’aprovació oficial. Mentrestant l’empresa va
obrint la rasa del carrer Manresa , col.locant les dues canonades de desaigües
( aigües netes – aigües brutes) i posant els pous corresponents.
Passat un primer
tram de roca, ara s’està treballant en un nou tram de terra, la qual cosa
permet avançar a major velocitat. Poc a poc s’aniran fent totes les connexions
a les cases, tant de subministrament d’aigua com de clavegueram, i
posteriorment es construiran els imbornals de recollida d’aigües pluvials.
De moment tot va
segons el pla previst i si el temps acompanya es podrà anar avançant al ritme
programat.
Borredà, 28
d’octubre de 2015.
L’alcalde, Joan Roma
i Cunill
# posted by joanroma @ 12:59 AM
TRISTES IMATGES - art. Blogesfera
TRISTES IMATGES
Durant el dia
d’ahir, vàrem poder veure imatges d’un gran escorcoll policial, destinat a
trobar més proves sobre les presumptes actuacions irregulars de la família
Pujol. No me n’alegro en absolut i trobo penós que un polític com Jordi Pujol
hagi pogut malmetre la seva trajectòria per un grapat de diners.
Tampoc me n’alegro
de la destrucció de Convergència. Una autèntica auto destrucció plena d’accions
continuades d’opacitat, estranyes operacions financeres, connexions impròpies
d’un partit de govern i una dotzena més d’incomprensibles comportaments, fins
el punt d’estar en joc la supervivència per culpa d’ells mateixos i no de
l’acció dels altres partits.
Vaig conèixer i
patir els millors anys del president Pujol. Aquells anys en que ens enviava als
socialistes a “la merda de dos en dos”. Uns anys en que les seves
compareixences en el Parlament estaven plenes d’orgull, prepotència i supèrbia,
donant lliçons d’ètica a tots els qui l’escoltàvem i llençant anatemes contra
els qui gosaven discutir-li l’acció de govern.
Uns anys en que els
diputats de peu, aportàvem informacions sobre irregularitats en multitud
d’obres de la Generalitat. No hi havia obra pública que no tingués desviacions
pressupostàries immenses sense que ningú ho trobés estrany o investigués les
causes. Els qui combinàvem treball municipal i treball parlamentari ens fèiem
creus de veure com una obra de la Generalitat podia tenir increments d’un 30,
40 o 60% , sense cap problema i en canvi, en els nostres pobles batallàvem per
evitar increments del 5% o del 10%, considerat el màxim admissible.
Massa anys de
govern sense els controls indispensables. Massa anys de govern amb un control
absolut de tots els mitjans de comunicació públics i amb prou diner com per
comprar el silenci de molts mitjans privats. La publicitat passava per davant
de la veritat, i l’acció de govern era venuda com la única possible i la més
rigorosa imaginable.
I ara, que la
Justícia està desmantellant aquell sistema i està provant les enormes
falsedats, encara hi ha gent que no fa auto crítica. Encara molts justifiquen
comportaments i accions , carregant les culpes en el govern central o en la
paraula “Madrid” com origen de tots els mals de Catalunya. Tenim pendent el
judici de tota l’etapa Pujol. I amb ell de tota l’etapa de governs de CiU en
els quals, el victimisme justificava accions i actuacions que amagaven la
corrupció i el mal govern.
Encara no s’accepta
com evident la mala gestió de tots aquests anys, ni el malbaratament de
recursos, ni la mala planificació i organització. Es més fàcil donar les culpes
a Madrid que no pas haver d’admetre els greus errors interns. I sí, Catalunya
té un inadequat sistema de finançament, però l’acció de govern podia haver
actuat amb austeritat i rigor i evitar la bancarrota en la que estem. I no
solament estem en bancarrota, estem en uns nivells de decepció, desorientació i
tristesa , a la vista del que hem conegut i estem descobrint entorn la figura
d’un ex president, i d’un partit que tot ho dominava, fins fa quatre dies, i
que encara ara pretén assolir la presidència del país sota l’excusa de crear un
nou Estat, amb una nova política i una nova moral. El seu temps s’ha esgotat, i
el que toca, és iniciar una etapa radicalment diferent amb altres protagonistes
i altres partits.
# posted by joanroma @ 12:55 AM
Tuesday, October 27, 2015
QUIN IMMENS ERROR ! QUIN IMMENS FAVOR AL PP !
QUIN IMMENS
ERROR¡ ! QUIN GRAN FAVOR AL PP¡!
Pretendre iniciar el procés cap a la independència amb una votació al
Parlament, sense haver obtingut la majoria absoluta dels vots emesos a les
eleccions del 27 S, ni disposar dels dos terços dels diputats de la Cambra Catalana
Es el que pretenen Junts pel sí i la CUP.
El
Era difícil pronosticar un nou pas, pitjor dels que havien fet fins ara.
Aquí el tenim. El grupet de caps pensants, estrategues de saló, i amics de
jugar amb foc aliè, han tirat pel dret, en una nova fugida endavant de
conseqüències imprevisibles. Segurament tenien en el cap, uns altres fets
ocorreguts el 6 d’octubre del 34 (
proclamació de la República Catalana2015. A veure si algú busca
paral·lelismes i similituds, o si la jugada els surt bé¡
Si la nau del Govern i del procés anava sense brúixola, ni timó , ara va a
la deriva i de dret a les roques.
La presentació d’una proposta de resolució per ser debatuda i aprovada en
un Ple del Parlament, toparà, en primer lloc amb la realitat catalana. Es a
dir, els grups proposants reclamen no tenir en compte les institucions de
l’Estat, però, i les institucions catalanes? També creuen o proclamen que les
nostres institucions res tenen a dir ni a fer davant una proposta com aquesta ?
Es que obliden l’existència del Consell de Garanties Estatutàries, òrgan creat
per estudiar, valorar i dictaminar si les propostes i lleis catalanes s’avenen
amb l’Estatut vigent ?
Es que s’atreviran a anul·lar un òrgan com aquest ? Es que tampoc
respectaran els preceptes de l’Estatut d’Autonomia ? Es que consideren que els
dos terços que estableix l’Estatut d’Autonomia per modificar les lleis
fonamentals, no s’han de tenir en compte ?
Sortir de la legalitat espanyola és una insensatesa i una via impossible
com ben aviat comprovarem, però és que ni tant sols respectar la legalitat
catalana, és anar directes a la desacreditació interna i externa.
Si algú creu que estem davant un pols a l’Estat, va errat. No hi ha pols
possible perquè la legalitat està en una sola banda del terreny de joc, i a
l’altra, no hi ha res més que un acte il·legal, per il·legítim. Tampoc estem
davant un xoc de trens perquè algú s’hagi imaginat una fortalesa que no té, i
per la via ve un comboi ple de raonaments jurídics, legals, econòmics,
europeus, internacionals...que frenaran tot intent de trencar la legalitat
vigent.
Estem davant un moment molt delicat, molt complex, molt perillós pel que té
d’inesperat i sense maniobra possible per qui l’ha iniciat, excepte si retira
la proposta. Cas de no fer-ho, la confrontació està servida, i la iniciativa
està condemnada al més rotund fracàs. Estem de ple en terres ignotes, però
sabent que la nau no arribarà a bon port. Almenys la nau independentista, i
això suposa una inquietud per a la majoria de catalans, una incertesa per a tot
el món i un motiu més de preocupació en uns moments en que cal prudència i
sotmetiment a la legalitat vigent. Que ningú dubti de que la legalitat seguirà
el seu curs, demà, la setmana vinent, l’any vinent...I quan el fracàs sigui
evident, els responsables de tant irresponsable procediment, han de ser
conseqüents.
# posted by joanroma @ 10:00 AM
PETICIÓ AL CONSELLER D'AGRICULTURA
CONSELLER
D’AGRICULTURA, RAMADERIA, PESCA I ALIMENTACIÓ.
Gran Via, 612 –
614
Barcelona
Borredà, 27 d’octubre de 2015.
Honorable Sr.
Conseller,
En Joan Roma i Cunill, Alcalde – President de l’Ajuntament de Borredà (
Berguedà ) li fa arribar una petició de TRACTAMENT URGENT CONTRA LA PROCESSIONÀRIA , en
una part del terme municipal , limítrof amb el de Lluçà.
De fet, he comprovat afectacions semblants en altres indrets de la comarca
del Berguedà i segurament es donen en altres comarques veïnes: el resultat és
una extensió de la plaga d’una intensitat poques vegades vista..
El cas concret que tracto en aquest escrit, fa referència a un espai de
considerables dimensions, en el territori que abans havia ocupat el municipi de
Salselles ( ara T.M de Borredà). Els serveis territorials poden anar a
comprovar la greu afectació actual i el perill d’extensió cap a altres finques
i altres municipis.
Sóc conscient de les limitacions pressupostàries del seu Departament, però
hi ha actuacions que no poden esperar, i cal buscar recursos extraordinaris per
evitar mals majors. La climatologia d’aquest any, i de fet dels darrers anys
han permès una supervivència com mai
havíem vist, i la reproducció s’estén amb una rapidesa terrible.
Es per aquest motiu que diversos propietaris, així com persones a títol
individual o col·lectiu m’han fet arribar la seva inquietud i la necessitat de
procedir a algun tractament contundent.
Aquesta és la petició que li trameto, amb el prec de que sigui estudiada
amb caràcter d’urgència i amb la mateixa urgència es decideixi procedir a
iniciar la via més adequada per resoldre el problema.
A l’espera de que sigui atesa aquesta petició, aprofito per a saludar-lo
molt cordialment.
L’Alcalde – President
Joan Roma i Cunill
A L’HONORABLE CONSELLER D’AGRICULTURA, RAMADERIA, PESCA I ALIMENTACIÓ –
GENERALITAT DE CATALUNYA.
# posted by joanroma @ 2:36 AM
JA TENIM PARLAMENT - art. Nació Digital Solsona
JA TENIM PARLAMENT
Ja tenim Parlament,
ara només falta tenir Govern. Nou Govern, s’entén perquè un Parlament sense
govern seria com un vehicle sense motor ni combustible. La principal tasca
d’una cambra parlamentària és el control de l’acció de govern, presentació de
propostes i alternatives a les polítiques en curs.
Avui, doncs, s’ha
donat el primer pas per iniciar una nova legislatura però de poc serveix sinó
es dona el segon pas: l’elecció de President i formació de govern. I tot sembla
indicar que la cosa va per llarg, o fins i tot, pot quedar en no res, i haver
de convocar noves eleccions a principis del mes de març. Cada dia que passa les
coses es compliquen més per Artur Mas i CDC, fins el punt que no sembla viable,
planificar la seva investidura. Temps al temps.
Constituït el nou
Parlament, s’ha complert la notícia de l’elecció de Carme Forcadell com a
presidenta de la màxima institució del país i per tant segona autoritat després
del President de la Generalitat. Ho vaig dir fa uns dies i ho repeteixo avui
quan ja és una realitat. No em sembla la persona més adient. I no m’ho sembla
per diverses raons. La més rellevant és que no pot ser una persona de consens
dintre la cambra catalana, quan ha estat protagonista de mobilitzacions i
declaracions que recolzaven uns posicionaments i era radicalment contrària als
qui no els secundaven. I li agradi o no, el seu posicionament ha perdut. Tampoc
hi estic a favor per trencar una tradició no escrita d’elegir una persona de
prestigi a nivell polític i jurídic. Però, sobretot, perquè no compleix uns
requisits essencials com son els de coneixement, pràctica i experiència
parlamentària.
I és que avui s’ha
iniciat una nova legislatura molt complicada per qui presideix el Parlament. Un
Parlament ple de diputats i diputades sense cap experiència, però amb alguns
portaveus de grups que sí en tenen, i molt arrelada. Estic pensant en els
presidents i portaveus de C’s, PSC i PP, CSIEP, tots ells a la oposició, amb un
sol partit clarament de govern: Junts pel Sí, i un altre grup , CUP; que farà
de frontissa entre uns i altres, en segons quins temes.
La previsió son
conflictes permanents en matèria de Reglament, sobretot per part de C’s i PP
que buscaran sempre trencar consensos i interpretar les normes a la seva
conveniència. També pel fet de que hi ha propostes molt agosarades, per no dir
clarament de confrontació amb la legalitat vigent, de manera que qui hagi de
dirigir el Plenari ha de tenir un domini total i absolut de la situació, i no
pot ser que davant qualsevol interpretació o ús del Reglament la Presidenta
hagi de consultar en tot moment els lletrats presents, per decidir què fer ? Ho
veurem ben aviat, i ho veurem a cada sessió. I la imatge que se’n pot derivar
pot resultar molt penosa i conflictiva pels propis grups parlamentaris i per
tota la ciutadania que la segueixi pels mitjans de comunicació.
Ara més que mai
feia falta cobrir la presidència amb alguna persona de prestigi, molt preparada
i molt bregada en la direcció de debats. No ha estat així, i ara cal veure els
resultats. De fet no sabem el guió pels propers dies per quan no tenim noticies
de les negociacions entre Junts pel sí i la CUP. Teòricament hauríem de tenir
debat d’investidura d’aquí al 9 N, però ja tothom dona per fet que fins
passades les eleccions del 20 D no hi haurà acord. Penosa decisió perquè vol
dir que es fa dependre la política catalana, del que surti de les eleccions
espanyoles. Un autèntic contrasentit pels partits independentistes, però la
realitat, sempre s’acaba imposant i els qui no volien fer-les coincidir ni
deixar-se influenciar, resulta que ara demanen temps per prendre les grans
decisions. Veurem com van els nous esdeveniments. Avui estem al dia 1 de la
nova legislatura iniciada l’any 1980. En farem un puntual seguiment des de
fora, però també des de dins, en qualitat d’ex diputat, cosa que em permet
entrar i sortir del Parlament amb plena llibertat. El moment és apassionant , tot i el gran
interrogant que penja sobre el nostre futur col·lectiu.
# posted by joanroma @ 1:20 AM
Saturday, October 24, 2015
BENVINGUTS CANVIS - art. Regió 7
BENVINGUTS CANVIS.
L’entrada de nous
equips en uns quants grans ajuntaments mereix fer-ne un seguiment per comprovar
si el que deien a la oposició o en campanya, es tradueix en fets concrets i,
sobretot , positius. Hi ha una bona barreja de propostes, no sempre ben
explicades ni ben posades en pràctica, però alguns dels canvis son molt
benvinguts. Veiem-ne alguns d’ells.
Les ganes
d’explicar com han trobat calaixos i papers, ha donat peu a “fer dissabte” en
uns quants ajuntaments grans, de manera que s’ha pogut comprovar una certa
disbauxa en el funcionament de l’ens, durant un grapat d’anys. Aquest és el cas
sobretot de Madrid i València, on imperaven unes maneres de fer, totalment
contràries a l’austeritat que ha de presidir tota acció de govern.
En tots els nous
equips, hi ha hagut un especial interès per retallar despeses considerades
sumptuàries. Bona decisió perquè , en alguns casos, hi havia una inflació de
cotxes oficials, protocol excessiu, regals a dojo, àpats “de treball” massa
sovintejats i en llocs excessivament cars,viatges no sempre indispensables,
invitacions no sempre justificades, subvencions a entitats qüestionables,
adquisició de bens poc necessaris, o equips de premsa i publicitat sobre
dimensionats. No pretenc ser exhaustiu, però , amb el pas dels anys alguns
equips de govern havia anat augmentant la parafernàlia interna, sense
retallar-la en cap moment, ni ara, amb la crisi que colpeix a tots els
ciutadans.
De manera similar,
en alguns d’aquests grans ajuntaments, s’havia practicat un procés poc
transparent de creació d’empreses municipals o mixtes, per ocupar-se
d’activitats diverses, sota el principi que agilitzaven la gestió pública. En
alguns casos, era cert, en altres era més que discutible. Els nous equips han
emprés una bona retallada d’organismes, n’han ajuntat d’altres i els han posat
al dia.
Estem , doncs, en
la bona direcció perquè moltes d’aquestes actuacions han tingut la virtut de
servir d’exemple i model a molts altres municipis que tenien similars
estructures. Tot sigui dit, Catalunya ha estat sempre molt més rigorosa en la
gestió pública municipal, i eren molt pocs els ajuntaments amb despeses sobre
dimensionades en els àmbits, abans esmentats. La mateixa capital, Barcelona, no
tenia estructures ni organismes “estranys”com succeïa en altres ciutats de
l’Estat. Amb tot, alguna poda calia fer en alguns àmbits.
Dit això, ara cal
passar a una segona fase, més complicada i més complexa, com és la de gestionar
amb un màxim de celeritat i eficàcia. Aquí ja no s’hi valen mesures
espectaculars o propagandístiques perquè suposa garantir que el dia a dia
funciona degudament bé. En aquest apartat és on veiem carències importants. No
és fàcil formar part d’un equip de govern sense una preparació de base
importants, i sense disposar d’equips professionals que ajudin en la gestió. En
molts d’aquests casos s’havia posat èmfasis en suprimir o retallar molt el
nombre d’assessors, sense parar atenció que en grans ciutats o corporacions,
son indispensables per poder “alimentar” el polític de torn , a nivell tècnic o
jurídic. Un cas clar, el tenim a l’ajuntament de Barcelona, amb només onze
membre a l’equip de govern, per un Consistori de quaranta-un membres. Es
impossible gestionar la immensa maquinària municipal amb aquest escàs nombre de
polítics.
Amb tot, he de dir
que la crisi va portar a retallar fins extrems inusitats les despeses no
considerades fonamentals. Conec molt bé un gran nombre d’ajuntaments catalans,
governats per equips de diferent color polític i puc assegurar que en tots ells
l’austeritat és la norma des de fa molts anys. Es bo que els ciutadans hagin
vist com es governaven algunes grans ciutats, per comprovar que aquelles
maneres de fer han canviat, i els canvis han vingut per quedar-se.
# posted by joanroma @ 7:35 AM
MALESTAR GENERAL - art. Blogesfera
MALESTAR GENERAL.
Suposo que els
lectors estareu d’acord amb mi en que hi ha un malestar general en el país que
ens afecta a tots de manera individual i col·lectiva. Es viu una clara
crispació, indignació, estupefacció i un grapat més de qualificatius,
justificats en tot el que veiem en el nostre entorn i no comprenem, en detall.
Bé, ni en detall ni a l’engròs.
Tots volem un poder
judicial exemplar, ràpid, eficient i auster en els seus actes i resolucions.
Els jutges han de parlar en les sentències i no en altres fòrums, i sobretot
han de guardar confidencialitat en les seves investigacions i instruccions.
Ara i aquí tenim
tot el contrari, amb algunes honroses excepcions, però a cada acte judicial li
segueix una mena de diari de sessions detallant tota mena de temes relacionats
amb les investigacions en curs que poden ser o no veritat. Fatal per a tots els
acusats i fatal pel prestigi de la Justícia.
I aquesta dinàmica
que ja havíem vist en el passat, lluny de disminuir s’accelera quan s’acosten
eleccions, fins el punt que molts ciutadans poden constatar una causa – efecte
en algunes de les actuacions judicials. Una altra fatal impressió, que en
alguns casos té molta veracitat per no dir certesa.
Es difícil
pronosticar el futur proper perquè ara gairebé tot depèn dels resultats de les
eleccions generals del 20 D. O s’aconsegueix fer fora el PP, o un immens
conflicte està servit. No es pot continuar utilitzant les institucions per
interessos propis. Fa massa temps que dura i han estat massa evidents les
interferències en multitud de casos i moments de l’actual legislatura. Convé
girar pàgina i fer-ho de manera radical.
La incertesa que
vivim a Catalunya, impedeix tota acció de govern, i portem 5 anys amb un govern
a mig gas, però és que ara la paralització és total, i la situació es pot
allargar fins a principis de l’any vinent. Ningú s’atreveix a fer pronòstics
perquè ningú és propietari de la seva agenda.
Davant aquest
panorama és indispensable veure què ens ofereixen els partits dits nacionals,
entenent per nacionals els estatals. He tingut a les mans l’esborrany del
programa del PSOE i hi veig unes immenses ganes de trencar la dinàmica actual i
prendre nota de tots els grans reptes per fer-hi front amb eficàcia. Alguns
diran que això sempre es promet i moltes vegades no es compleix, però estic
segur que el grau de compliment serà molt elevat, cas de presidir el govern i
el que no es pugui fer, serà degudament explicat.
Vulguem o no, hi ha
canvis substancials que han vingut per quedar-se. Això afecta a tots els
partits i molt especialment els d’esquerres que son molt més sensibles a les
crítiques i a les ganes de servir al país i no a sectors determinats. La
transparència, la austeritat, el rigor, el compliment dels compromisos, la
proximitat....son factors essencials per la credibilitat d’un polític i d’un
partit, i ara i aquí tant el PSC a Catalunya com el PSOE a nivell d’Estat ho
han posat com a norma essencial de la seva acció política.
En quan a la
Justícia, deixem que actuï mirant més el fons que les formes. No m’ha agradat
mai la espectacularitat en aquest àmbit, però tampoc les reaccions igualment
espectaculars, a favor o en contra. Quanta més discreció, millor.
# posted by joanroma @ 7:33 AM
VISITES A MONUMENTS- art. Setmanari Regió 7
VISITES A MONUMENTS.
Cada vegada més,
qui visita un territori en vol conèixer tots els seus atractius i no només els
més “venuts”. El Berguedà és un exemple clar del que dic. Tenim el Pedraforca,
els bolets, La Baells, Queralt, etc....però moltíssims més indrets. D’entrada
un paisatge variat i espectacular en multitud de llocs, apte per senderisme,
escalada, parapent, i tota mena d’esports d’aventura, BTT, hípica, i tants
altres variants per fer a títol individual o col·lectiu.
Avui, però voldria
posar en valor, l’apartat cultural. Un atractiu cada vegada més buscat pels
visitants, i encara no prou promogut ni “venut”. En vull parlar arran d’una
decisió de la Diputació de Barcelona que m’ha agafat de sorpresa i en la que
estic treballant per fer-la reversible i aconseguir recuperar la idea inicial.
I la idea inicial
és ben senzilla i fàcil de comprendre per tots els lectors. Veieu-la aquí. La
Diputació de Barcelona fa més de 75 anys va crear el Servei de Protecció del
Patrimoni ( ara Servei de Patrimoni Local – SPAL) amb la finalitat de preservar
el ric patrimoni artístic – arquitectònic de la província de Barcelona. En poc
temps va esdevenir un model per tot el país, per tot l’Estat i fins i tot a
nivell europeu. El secret estava en posar al davant arquitectes de gran
prestigi, acompanyats d’equips multidisciplinaris ( historiadors, arqueòlegs,
tècnics en restauració, etc). El resultat fou espectacular, i va permetre
salvar centenars de monuments en tot el territori provincial.
En el Berguedà
tenim 5 exemples del que dic a, Sant Llorenç ( Guardiola), Sant Quirze de
Pedret (Cercs), Sant Vicenç d’Obiols ( Avià) , Sant Vicenç del Rus ( Castellar
de N’Hug) i Sant Sadurní de Rotgers ( Borredà). Cada restauració va ser objecte
d’estudis previs, excavacions, valoracions, i actuacions molt exhaustives.
Però, acabada la feina i salvat el monument, ens varem plantejar un tema
elemental. Es just dedicar diner públic a salvar monuments i que després
aquests estiguin tancats tot l’any ? La resposta va ser, un no rotund. Ni aquí
ni enlloc, i en altres països seria impensable invertir diner de tots, perquè
ningú en pugui gaudir.
Doncs bé, entre uns
quants varem aconseguir que la Diputació obrís una prova – pilot per fer
visitables aquests monuments, mitjançant la contractació d’una empresa
especialitzada que rebria un ajut de la Diputació, a canvi de fer el guiatge i
la promoció d’aquesta monuments restaurats. El mateix varem intentar amb la
Generalitat, però no ens en varem en sortir. Es un tema pendent que algun dia
hem de reprendre i generalitzar aquest model a tot el conjunt del ric patrimoni
comarcal.
El resultat pot
semblar poc espectacular però cada any han passat pels 5 monuments prop de
6.000 visitants. Es poc, és molt ? Puc assegurar que és molt a la vista de les
xifres de visitants de museus catalans de considerable renom. Però és que “el
camí es fa caminant” i l’empresa de guiatge, els ajuntaments, els ens
turístics....tots hem de fer un esforç per donar a conèixer aquests llocs de
gran interès cultural. I no podem renunciar a un atractiu de primer ordre, i
així ho he fet arribar a la Diputació davant la decisió de mantenir el guiatge
permanent, en caps de setmana a Sant Llorenç i Sant Quirze ( els més visitats)
però deixant els altres amb guiatge a la demanda. Es a dir, trucant dies abans
per programar la visita. Això només funciona per casos molt puntuals de grups
organitzats, però no pel públic en general. Aquest canvi no s’ha acordat ni
pactat amb els municipis afectats i d’aquí la petició de reconsiderar la
decisió i tornar al principi. Toca, doncs, sumar esforços i des d’aquí demano
la col·laboració de tots els organismes comarcals per aconseguir aquest
objectiu. Ens hi juguem la preservació d’un servei esplèndid amb uns resultats
clarament positius.
# posted by joanroma @ 7:29 AM
Tuesday, October 20, 2015
EGOS DESBORDANTS - art.Nació Digital Solsona
EGOS DESBORDANTS.
(La ignorància és
temerària)
No sortim d’un sobresalt quan ja entrem en un altre de més gran que alhora
fa preveure un tercer que pot superar àmpliament als dos precedents i així
estem des de fa prop de 5 anys. Qui digui que la política és avorrida és que no
viu a Catalunya ni segueix el docu-drama de l’anomenat “procés”.
Faig aquesta introducció, una vegada confirmat el rumor de que ERC
proposava Carme Forcadell com a candidata a la presidència del Parlament. Juro
que no entrava en els meus pronòstics aquesta proposta i no m’imaginava una
gosadia com aquesta ni per part d’un partit que ha mostrat al llarg de la seva
història que pot fer el més inversemblant en els moments més delicats.
Però, heus aquí que ho ha tornat a fer. I dic ho ha tornat a fer perquè
encara tinc a la retina i sobretot en el cervell, una altra proposta que ja ens
va costar molt de digerir i sobretot de superar, en la persona d’Ernest Benach.
Els set anys de Tripartit, varem tenir de President del Parlament ,Ernest Benach,
una persona que trencava la dinàmica de presidents preparats, amb prestigi, ben
valorats per tota la ciutadania, i amb garantia de saber portar l’hemicicle amb
autoritat i disciplina. Ens va fer patir.
Però bé, ara ens assabentem que un dels punts del pacte entre CDC i ERC, és
que a ERC li toca la presidència del Parlament, i pel que sembla, a falta de
candidat /a millor han decidit entronar Carme Forcadell cap a la segona
autoritat de Catalunya. Expliquen que han sacrificat el partit, posant-hi una
“independent” ??? Bé, no sé si gaire independent pot ser una ex regidora d’ERC
a l’ajuntament de Sabadell, entre els anys 2003 i 2007, i que no va poder
repetir de regidora perquè en el 2007 ERC només va treure un sol regidor i ella
anava de segona de la llista...Francament que ningú ens digui que va
d’independent.
De totes maneres el que em preocupa enormement és la constant i progressiva
devaluació del Parlament de Catalunya. Ara queda palès, més que mai, en una
presidència que no tindrà l’autoritat ni la preparació que se li suposa ha de
tenir la segona autoritat del país. També la veurem en la composició d’un
hemicicle format per un gran nombre de persones sense preparació política,
sense experiència, sense la deguda formació per encarar els debats en comissions
i plenari. Ho hem vist ja en els darrers anys quan molts diputats /des es
convertien en “llegidors” de discursos escrits per assessors o funcionaris de la Generalitat , sense
capacitat de debat ni controvèrsia amb representants d’altres grups. Feien la
pantomima d’oradors, i prou.
Considero deplorable devaluar el paper de la màxima institució del país, i
posar-hi al capdavant una persona que no té el perfil esperat o almenys
desitjat. I és que repassem breuement quins han estat els presidents del Parlament
en els darrers cent anys. Es a dir, des de la Generalitat recuperada
l’any 32 fins ara.
1.- Lluís Companys 2.- Joan
Casanovas 3.- Josep Irla 4.- Antoni Rovira Virgili. 5.- Manuel Serra i Moret 6.- Francesc Carreras Duran 7.- Heribert Barrera 8.- Miquel Coll Alentorn 9.- Joaquim Xicoy 10.- Joan Reventós
11.- Joan Rigol 12.- Ernest
Benach 13. Núria de Gispert.
Es pot estar més o menys d’acord amb la trajectòria d’alguns d’ells, però
la preparació i autoritat la tenien tots. Ja he esmentat abans un cas semblant
al que vivim ara en la persona d’Ernest Benach. Una mena de parèntesis que
pensava no es repetiria i que de nou , de la mà d’ERC ens la trobem sobre la
taula.
Tant responsable és qui l’ha proposada com ella d’acceptar el càrrec (
queda veure la votació però tot indica que el guió està marcat i segellat).
Totes les persones tenen dret a assumir càrrecs institucionals, però han de
saber si estan preparats per dur-los a terme amb la seguretat necessària. Qui
cregui que presidir el Parlament consisteix només en ordenar els debats en el
Plenari, s’equivoca, perquè aquest és la menor de les tasques a fer. Toca
governar el Parlament, negociar acords, planificar les sessions, fer de mediador
en determinats casos i moments, intercanviar experiències amb altres parlaments
regionals, etc, etc.
Els partidaris de la independència parlen d’un país nou, amb persones
noves....serà difícil demanar excel·lència si fem eleccions com aquesta, posant
de segona autoritat del país, una persona que no sembla tenir la preparació
deguda.
# posted by joanroma @ 7:58 AM
CANVIS IMPORTANTS CIRCULACIÓ X OBRES - BORREDÀ
CANVIS IMPORTANTS EN LA CIRCULACIÓ DE BORREDÀ-
PER OBRES A L’ENTRADA.
El passat dia 7
d’octubre varen començar les obres de Renovació de l’entrada del poble, i del
primer tram del Carrer Manresa i Carrer Queralt. Aquestes obres han obligat a
tancar a la circulació l’entrada del poble i a modificar sensiblement el
trànsit en tot el nucli urbà.
Les obres
contemplen la total renovació d’un part del nucli urbà, amb nova xarxa de
clavegueram, xarxa d’aigües pluvials, canonades d’aigua, voreres, pavimentació
i asfaltat de tota aquesta part del poble. En total prop de 370.000 euros
d’inversió, finançada en bona part per la Diputació de Barcelona ( 250.000
euros de subvenció) i amb un crèdit de caixa de 120.000 euros, a retornar en 10
anys al 0% d’interès.
L’empresa
adjudicatària , Salvador Serra de Porqueres, té 6 mesos per tenir l’obra
totalment acabada.
Aquesta és la
primera fase d’una obra de grans dimensions, consistent en la renovació de tot
el nucli antic de Borredà. Obra per un import total de 2,5 milions que es durà
a terme en 5 o 6 fases successives, en funció de les subvencions que
s’obtinguin de la Diputació de Barcelona, Generalitat de Catalunya i ,si
s’escau de la UE.
La segona fase està
prevista per a finals de l’any vinent, en un altre extrem del nucli urbà: el
Carrer de la Font, el més antic del poble i per on entra una de les dues
canonades generals del subministrament d’aigua. El seu import serà proper als
200.000 euros i consistirà en renovar tots els serveis, i canviar l’actual
empedrat del carrer per un de nou , adaptat a la normativa vigent en matèria
d’accessibilitat i mobilitat.
Aquesta obra havia
estat inclosa i aprovada en el darrer PUOSC, si bé la Generalitat l’ha anul·lat
per manca de disponibilitat econòmica, de manera que ara es presentarà a la
Diputació de Barcelona, tant bon punt, surti la convocatòria d’ajuts a la
inversió.
Les obres de
l’entrada del poble, han obligat a canvis importants en la circulació de
vehicles, i a demanar paciència i prudència a tots els habitants i visitants.
El carrer Manresa fa les funcions de carrer major i per tant, haver-lo de
tancar al trànsit suposa un problema, però no hi havia cap altra solució. Es
comença la renovació de tot el nucli urbà per aquí per posar les canonades molt
més grans que les existents, i així evitar colls d’ampolla que s’haguessin
produït cas d’iniciar-les per les parts més elevades del nucli. Per primera vegada hi haurà doble xarxa de
clavegueram, separant aigües netes de
les brutes , i una renovació complerta de la xarxa d’aigua, adaptada a les
necessitats presents. Les xarxes existents han superat els 50 anys de
funcionament.
Borredà, 18
d’octubre de 2015.
L’alcalde-
president, Joan Roma i Cunill
# posted by joanroma @ 6:52 AM
AJUDAR A RACONS DE MÓN - art. Regió 7
AJUDAR A RACONS DE MÓN.
La crisi de la
migració serà eterna sinó actuem a diferents nivells , de forma coordinada i
amb voluntat de servei , però també d’obligació. M’explico. La crisi dels
refugiats sirians passa per parar la guerra i aconseguir la pau. Tant complicat
i senzill alhora, tot el demès son bones paraules i, pal·liar la tragèdia,
sense resoldre el problema.
Però, la migració
en grans proporcions fa anys que dura i genera prop de 60 milions de desplaçats
per múltiples causes, però la principal és la misèria. La falta total de futur
en una immensa part del planeta, obliga a marxar dels seus països a generacions
senceres, trencant la cultura, tradicions, cultius, etc, i empobrint encara més
els llocs que abandonen.
Davant aquesta
situació podem parar-nos a reflexionar i debatre la magnitud de la tragèdia,
pensant que ens supera i no podem fer-hi res, o actuar en algun racó del món,
intentant canviar el seu destí. Aquesta és la decisió, voluntat i realitat
d’una de les ONG’s amb les quals col·laboro a títol individual, i a nivell
institucional en tant que alcalde de Borredà. Si ajudem a canviar una regió, ja
estem canviant el món, i aquest fet és constatable al Senegal, a la regió de
Boulimbou.
L’ONG, Amics de
Boulimbou, es va crear de forma espontània, arran una visita feta a la regió
per part de persones de Salt ( Gironès) convidades a un casament d’un dels
treballadors de l’empresa. La cerimònia va fer descobrir un territori ple de
potencialitats però vivint en la més absoluta de les precarietats, de manera
que la millor via per sobreviure era marxar cap als paradisos europeus i enviar
diners per ajudar a sobreviure als qui es quedaven, a l’espera de poder marxar
al seu torn, o passar a millor vida si no tenien edat per escapar del destí.
Retornats a casa,
varen decidir crear l’ONG, amb una barreja de gent d’aquí amb treballadors
emigrats d’allà. Deu anys després i milers d’euros invertits en el territori,
han permès canviar el futur i donar vida allà on només hi havia supervivència.
Campanyes de recollida de fons, quotes, ajuts privats i públics, han portat
aigua de boca, per rec, i per abeurar animals propis i transhumants en un ampli
territori. El monocultiu del cacauet ha donat pas a les primeres verdures i
fruites, per consum propi i per poder bescanviar en mercats propers. I els nens
i nenes sense escola, ja en disposen d’una de gran i raonablement equipada. I
de no tenir servei mèdic, s’ha passat a disposar d’una Casa de Salut, en la
qual Borredà hi ha participat adequant una part per poder atendre els parts que
abans es feien a casa, sense les mínimes mesures d’higiene i seguretat...Aquest
any hem col·laborat amb una aportació de 2.000 euros, poca cosa aquí, però una
fortuna , allà. L’alta mortaldat al néixer s’ha reduït
dràsticament.
Exposo aquest model
de participació conjunta com un exemple de bon funcionament en el
desenvolupament d’un territori. Gent d’aquí i d’allà, confrontant els problemes
i buscant-hi solució, fins el punt d’arreglar un racó de món que ha sortit del
carreró sense sortida en el qual es trobava. Ha costat molt i queda molt per
fer, però mirant enrere, l’esforç ha valgut la pena. Conec altres exemples i
altres actuacions en aquest mateix país o en molts d’altres, i els resultats
deixen clara la possibilitat de transformar el destí si s’ajuda en el moment
oportú.
Son lloables totes
les campanyes i aportacions en casos d’emergència, però hem d’intentar passar
al davant i evitar desplaçaments humans per causes “solucionables”, de manera
que aconseguim arrelar a casa seva, joves generacions que no tenen amb què
sobreviure i creuen en l’existència de paradisos terrenals llunyans, simplement
perquè veuen imatges dels nostres països on abunda el menjar, els cotxes i
altres objectes de “luxe” als quals ells volen tenir-hi dret. Tots podem ajudar
a arreglar un racó de món, i molts racons fan un país i molts països fan un
continent.
# posted by joanroma @ 6:46 AM
Thursday, October 15, 2015
NO SÓC UN DELS 400 ALCALDES.
NO SÓC UN DELS
400 ALCALDES.
Un despropòsit no s’arregla amb un altre despropòsit, ni que sigui molt més
gran que l’altre. Avui no he anat a Barcelona a fer el recorregut amb altres
alcaldes, des de la seu del Parlament de Catalunya fins la seu del Tribunal
Superior de Justícia de Catalunya, per donar un suposat suport al president
Mas, o una mostra de rebuig contra la seva imputació o contra l’actuació del
tribunal per la consulta del 9 N..
Les raons son molt simples i molt fonamentades, alhora. Durant molts anys
varem patir una dura dictadura, durant molts anys varem lluitar per aconseguir
la llibertat, durant molts anys anhelàvem viure en un estat de dret, en el qual
el poder legislatiu fos independent del poder executiu, a imatge i semblança de
les grans potències democràtiques , representades en els Estats Units
d’Amèrica, la Gran Bretanya
No estic d’acord amb la imputació, via penal, del president Mas ni de la ex
vicepresidenta Ortega i la Consellera Rigau.la Justícia , en majúscula, és manipulada i al servei
del govern de torn, sigui aquest el govern central, en uns casos, o el govern
de la Generalitat ,
en altres.
La imatge és fatal, i destrueix el principi de neutralitat i objectivitat
que es pressuposa a la
Justícia en tots els països democràtics, en un moment en que
volem convertir-nos en un país independent. Qui ha organitzat tot aquest immens
despropòsit pot estar segur que ha comès un gravíssim error que pagarem durant
molt de temps.
Tampoc estic d’acord amb els arguments de la defensa. Per alguns els
semblarà intel·ligent, astut o ben trobats els fonaments de traspassar als
voluntaris de la consulta del 9 N tota la responsabilitat en la organització
del procés, imaginant que amb la seva paraula n’hi ha prou per fer-la verídica.
En els meus anys a Suïssa, immers en un ambient ple de protestants, luterans,
calvinistes o seguidors d’Zwingly, vaig aprendre que la mentida mai té
justificació i tard o d’hora passa comptes.
En aquests moments el Tribunal demana còpia de les factures per la compra
de 7.000 ordinadors per part de la Generalitat , per comprovar si varen ser adquirits
per dedicar a la Consulta
o per la feina diària dels funcionaris de la Generalitat. Totla Generalitat cap als
ajuntaments i cap als alcaldes. En trobaran a centenars, relacionats amb els
preparatius del 9 N. Continuarà amb la petició de factures per la compra de les
urnes de cartró, el mateix farà per les paperetes i sobres, seguirà amb les
instruccions als directors d’escoles i instituts, etc, etc.
En resum, l’estratègia de desplaçar responsabilitats cap altres, em sembla
impròpia d’un càrrec polític – institucional. I em sembla increïble que un
mediocre Josep Rull, que ha arribat a coordinador general de CDC s’atreveixi a
proclamar, avui mateix, que si d’aquesta acció judicial en sortís una sentència
condemnatòria, no se li hauria de fer cas, i caldria, ignorar-la. Un
despropòsit immens, en una roda infernal, que no sembla tenir aturador.
Ho he dit en anteriors articles. Cap país democràtic pot acceptar la
destrucció de fronteres entre el poder legislatiu i l’executiu. Tots els qui
llegiu aquestes ratlles heu vist centenars de pel·lícules amb grans
manifestacions de protesta davant la Casa
Blanca
Aquí estem destrossant principis sagrats de la democràcia, sense atendre a raons
ni justificacions. L’interès personal o de partit, passa per davant del
general, en una dinàmica d’impossible predicció.
Amb aquestes actuacions, les resolucions del TSJC estaran contaminades,
siguin quines siguin, i el dany causat serà immens i perdurable. Per aquest
motiu no he volgut participar en un acte contrari als ideals de separació de
poders. Allà ells els qui hi ha participat.
# posted by joanroma @ 12:45 AM
TRENCAR LA LEGALITAT - art. Blogesfera socialista
TRENCAR LA LEGALITAT.
Des de fa mesos
escoltem expressions com “trencar la legalitat”, “desconnectar d’Espanya”,
“desvincular-se de l’Estat”....i similars, com si fossin un acte d’una enorme
senzillesa i normalitat.
Qui trenca la
legalitat perd la legitimitat. I només cal mirar en la història de tots els
pobles per donar-se compte de fins a quin punt tots els governants van a la
recerca de la legitimitat per justificar el seu càrrec i poder. Fins i tot en
èpoques ben fosques de la nostra història o dels països propers, no hi ha hagut
governant que no hagi volgut legitimar el seu poder en base a raons divines, en
alguns casos, a raons de llinatge, en altres, o a raons de necessitat, en molts
altres.
En un país
democràtic és impensable per impossible, trencar amb la legalitat vigent. Qui
doni aquest pas perdrà tota legitimitat i no serà mai reconegut per altres
països democràtics. Podria trobar la complicitat d’algun país no democràtic,
però mai encaixaria dintre del concert de les nacions lliures.
Estem en un moment
realment crític de la nostra història, amb un partit guanyador d’unes eleccions
que volia plebiscitàries, i ha quedat molt per sota de la majoria absoluta de
vots, però no vol reconèixer aquesta derrota i s’aferra a sumar els seus vots i
escons als de la CUP per continuar un full de ruta totalment impossible.
Es evident que la
CUP no té cap intenció de modificar els seus postulats i principis per resoldre
la problemàtica creada per Artur Mas, i posa unes condicions impossibles de
complir per part de CDC i ERC.
Per la CUP és fàcil
imposar el “trencament de la legalitat” com a pas previ per parlar d’altres
coses amb els components de Junts pel sí. La CUP està bregada en la lluita
política i en els moviments populars i no té por a fer apostes arriscades, fora
de les normes vigents, però no imagino els altres partits fent-los costat.
Perquè, què vol dir
“trencament de la legalitat” des del Parlament de Catalunya ? Es fàcil proposar
trencar a nivell verbal, però una altra cosa és a nivell de fets. Fins ara el
Parlament ha aprovat nombroses declaracions suposadament “il·legals”, però eren
simples declaracions d’intencions o de voluntats. Altra cosa serà si es vol
donar un pas endavant, i anar a fets concrets.
Posem alguns casos
ben pràctics i senzills. Trencar amb la legalitat vigent, pot significar treure
la bandera espanyola de l’edifici del Parlament i de l’hemicicle. Molts
alcaldes s’han atrevit a fer-ho en els seus ajuntaments, però la Mesa del
Parlament no s’ha atrevit . Tampoc el President de la Generalitat l’ha treta
del Palau de la Generalitat. Un altre fet concret, podria ser no jurar el
càrrec de diputat conforme a la llei vigent. Caldria veure si el dia de la
constitució de la Cambra Catalana, la mesa d’edat accedeix a donar per vàlid un
jurament que no comportés l’acatament a la Constitució , i així fos acceptat
per la Secretaria General que ha de vetllar pel compliment de la llei....
Podem exposar molts
altres “trencaments de la legalitat” si bé en tots ells es requereix la
participació de funcionaris sotmesos al compliment de la llei, de manera que es
fa molt difícil imaginar que seguirien i complirien ordres que comportarien
delictes penals. Dictar decrets és fàcil, el problema és fer-los complir si els
funcionaris no obeeixen les ordres que contenen.
Estem, doncs, en un
estrany impasse, en el qual CDC diu que pot haver-hi vies d’entesa amb la CUP
sense exposar quines son aquestes vies. I amb una ERC callada, esperant veure
cap on van les coses per reaccionar d’una manera o altra. Mentrestant la gent
mira amb desconcert les anades i vingudes d’uns i altres, per intentar
endevinar els passos següents. No sembla que ningú segueixi cap guió
predeterminat, ans al contrari, tot indica una improvisació constant a l’espera
de trobar algun forat per on sortir i guanyar una mica més de temps. Però, el
temps s’esgota i la data de constitució del nou Parlament està a tocar i a dia
d’avui encara no se sap quins son els candidats a cobrir els llocs de membres
de la Mesa. No sempre les improvisacions son bones conselleres. Aviat ho
comprovarem.
# posted by joanroma @ 12:39 AM
Tuesday, October 13, 2015
MOBILITZACIONS ERRÒNIES- art. Nació Digital Solsona
MOBILITZACIONS ERRÒNIES.
La mobilització
d’avui, dia 13 d’octubre, en suport a la
ex vicepresidenta del Govern, Joana Ortega, i a la Consellera Rigau, amb
assistència de tot el govern de la Generalitat, excepte del President Mas, i
unes 500 persones, em porta a reflexionar sobre la falta de maduresa
democràtica en el nostre país. En cap altre país europeu veurem imatges com les
d’avui i de les que previsiblement es repetiran el dia 15, en motiu de la
declaració del president Mas davant el TSJC. Alguns diran que tampoc en cap
país europeu es cridaria a declarar a 3 membres del govern per haver organitzat
una consulta popular ....
De fet l’espiral
de despropòsits és tant gran en una banda com una altra del riu Ebre i no és
motiu d’aquest escrit. Ja n’hem parlar i en tornarem a parlar en futurs
comentaris en aquestes mateixes pàgines.
El que avui vull
remarcar és el greu error que suposa una mobilització davant d’un edifici que
representa la Justícia, en un país democràtic. Es pot estar d’acord o no , en
aquesta convocatòria de declaració, però mai es pot organitzar una mobilització
davant el que ha de ser la representació d’un poder neutral, objectiu, immune a
pressions i exigències de les parts. I que la mobilització estigui encapçalada
per tot el Govern demostra la pèrdua de sentit d’estat i el nord, en política.
Les imatges
transmeses a tota la UE suposa un descrèdit pel sistema judicial espanyol i per
tant, també català. Que algú vulgui separar els països no significa que fora
d’aquí ho entenguin, ni justifiquin un fet semblant. Estic en desacord amb la
judicialització de l’acció política, però aquest error no justifica la comissió d’un altre error per part del govern català. La
consulta del 9N es podia haver organitzat, sense la intervenció del govern de
la Generalitat, una vegada posicionat el Tribunal Constitucional, i d’acord o
sense, les seves resolucions son d’obligat compliment.
Però, tornant al
títol de l’article. No solament considero errònia aquesta mobilització, sinó
altres que s’han fet i es faran en el futur immediat, davant del Parlament de
Catalunya. En els països de llarga tradició democràtica és impensable anar-se a
manifestar davant de la Cambra legislativa. Es fan davant de la seu del govern
, però no del Parlament que representa la sobirania popular i no pot ser
objecte de pressió ni reclamació. El Parlament actua per designació directa del
poble i el seu treball ha de ser valorat i respectat. D’aquí que les manifestacions es facin davant
de la seu del Govern, de qui depèn l’acció política i les mesures concretes.
No sé qui porta el guió en aquest i altres
casos, però va molt errat si creu que aquests moviments ajuden al procés o
porten cap algun lloc adequat. Més prudent hauria estat considerar l’actuació
judicial un error, que no pas organitzar mobilitzacions contra aquestes
accions. Ara, sigui quin sigui el nou pas, es podrà considerar “contaminat” per
les mobilitzacions o per altres motius, renyits amb l’estricte sentit
d’objectivitat i legalitat. Aquests dubtes no son bons ni per una part ni per
l’altra. Una mostra més del desconcert que presideix l’acció de govern d’Artur
Mas, i els seus acompanyants.
# posted by joanroma @ 8:28 AM
Friday, October 09, 2015
BUTLLETÍ - INFORMEM - NUMERO 2 - BORREDÀ / CP- PSC
INFORMEM – NÚMERO 2 – OCTUBRE 2015 – BORREDÀ
SUPERÀVIT RÈCORD – 188.159,52 eur.
En el darrer Ple
ordinari celebrat el passat 21 de setembre ,l’alcalde va informar del resultat
de la liquidació de l’exercici 2014, en el qual l’ajuntament va obtenir un
superàvit rècord de 188.159,52 euros. El més elevat de la història de Borredà.
Aquest superàvit dona un romanent de tresoreria de 349.214,55 euros. Uns
números molt positius que tanmateix no resolen un problema de falta de
liquidessa en els comptes municipals.
Aquesta aparent
contradicció és deguda a l’enorme deute de la Generalitat envers tots els
ajuntaments i lògicament, amb el nostre. A data 5 d’octubre el deute pendent de
cobrar procedent de la Generalitat era de: 284.435,00 euros. Un deute enorme
per un petit ajuntament com el de Borredà. I que no sabem quan el cobrarem,
perquè hi ha 12 deutes diversos que pugen aquest import total, de manera que
per poder funcionar en el dia a dia, varem contreure una pòlissa de crèdit amb
Banc de Sabadell per un import de 150.000,00 euros. Evidentment que de seguida
que cobrem una part o la totalitat del deute, el primer que farem serà liquidar
la pòlissa per no haver de pagar els interessos corresponents.
Pel que fa la
situació dels crèdits de l’ajuntament, aquí teniu el quadre en el qual hi
figuren tots els que estan vigents, i en quina anualitat es troben. Els 8
primers son crèdits de Caixa de Cooperació de la Diputació de Barcelona, a un
0% d’interès i a retornar en 10 anys. Com podeu veure estem al corrent de
retorn de tots ells, i cada any anem amortitzant la part que pertoca fins
tenir-los liquidats del tot. Els darrers contrets quedaran liquidats l’any
2020.
En quan al crèdit
contret amb Caixa de Manresa ( ara Catalunya Caixa)per un import de 475.000,00
l’any 2009 va servir per liquidar tots els deutes pendents en aquella data.
Cada mes retornem 3.428,99 euros ( entre interessos i amortització del
capital). A data de 5 d’octubre el
capital pendent d’amortització era de
232.244,09 euros.
I el crèdit de
Caixa de la Diputació per un import de 122.000 euros servirà per finançar la
part no subvencionada de les obres del carrer Manresa i carrer Queralt. El
resultat pressupostari és satisfactori i permet continuar gestionant i
invertint en tot allò considerat indispensable. Estem al corrent de totes els
deutes i paguem dintre dels terminis establerts per llei.
CONGELACIÓ
D’IMPOSTOS I TAXES PER L’ANY QUE VE.
En el Ple Ordinari
del passat dia 21 de setembre, l’equip de govern municipal va aprovar, amb
l’abstenció de la CUP, la congelació de tots els impostos i taxes de cara l’any
vinent. En el passat mandat es va arribar a un acord entre els grups municipals
del PSC i CiU per no apujar impostos i taxes mentrestant duri la crisis que
patim.
Vist que la crisis
continua viva, l’equip de govern de Compromís / PSC, ha decidit continuar amb
aquell acord i per això no proposarà noves puges fins no arribi la desitjada
recuperació econòmica.
També en aquest Ple
es va presentar una proposta per modificar l’Ordenança fiscal que regula la
tinença de guals permanents. La vella reglamentació procedent dels anys 90 ha
motivat alguns interpretacions que no son correctes i per aquest motiu l’equip
de govern va presentar una nova reglamentació a estudiar per part dels dos
grups municipals. En un proper Ple s’estudiarà la nova proposta que suposarà
simplificar el concepte de gual, i no imposar una taxa per travessar vorera,
sinó per reservar aparcament. En un proper butlletí donarem puntual informació
sobre aquest tema.
FESTES LOCALS 2016.
Tal com és
preceptiu , cada any el Ple de l’ajuntament ha d’aprovar les dues festes locals
que li toquen a cada municipi. Així ho varem fer en el Ple del dia 21 de
setembre, per unanimitat. Els dies acordats son el 22 i 23 d’agost de 2016.
Concretament i com és tradició, el dilluns i dimarts de Festa Major.
BON ÚS DELS
CONTENIDORS DE SELECTIVA.
Borredà ha anat
superant amb bona nota el repte d’estar entre els primers de la comarca en
matèria de bon ús dels contenidors d’escombraries i de selectiva. En diversos
punts del poble hi ha l’agrupació de contenidors, per tenir-los, el més a prop
possible de tots els ciutadans.
Tanmateix hem de
demanar fer molta atenció en el cas dels contenidors d’orgànica , per no
tirar-hi productes que no ho siguin. També en el de l’oli sovint hi trobem
algunes ampolles que contenen altres productes. En resum , de tots nosaltres
depèn el bon ús i aprofitament d’aquests contenidors, i així col·laborar en la
defensa del medi ambient.
Pel que fa
branques, troncs, i altres productes procedents de la poda de plantes i arbres,
convé tenir present l’existència dels contenidors d’orgànica públics, però
també en podeu demanar per tenir-ne a casa i produir adob vegetal. Qui en
necessiti , es pot adreçar a l’ajuntament. En quan a les restes de major volum,
cada hivern, durant els mesos de desembre, gener i febrer adeqüem un sector del
camp de futbol ( en la part més propera a Cales Monges) on s’hi pot dipositar
totes aquestes restes. Al final de l’hivern, la brigada crema totes aquestes
restes en el camp de futbol. Atenció, doncs, a triar bé i deixar cada cosa en
el seu lloc, puix que tenim un lloc per cada cosa.
AJUTS A ENTITATS,
2A PART.
En l’anterior
butlletí varem informar sobre uns quants dels ajuts que l’ajuntament concedeix
a càrrec el pressupost municipal. Ara , continuem aquella informació amb noves
dades. Classes de Teatre per infants, 216,00 euros al mes. Classes de Ballets,
per infants, 216 euros al mes. ONG, Amics de Boulimbou ( Senegal) 2.000,00
euros destinats a l’adaptació de la Casa de Salut per acollir dones
embarassades. Penya Blaugrana, 400 euros , destinats a pagar la representació
d’una obra de Teatre dels Amics del Teatre d’Avià, en motiu de la Marató de
TV3. A canvi la PBB dona tota la recaptació a la Marató. Fons Català de
Cooperació, 150,00 per la quota anual. Associació Santa Maria de Queralt,
200,00 euros, per destinar a l’Escola taller. Associació de la Gent Gran de
Borredà, 6.053,00 euros. Des de l’Associació s’organitzen diverses activitats,
a càrrec a aquest pressupost. Reproduïm el pressupost d’aquest any 2015 en el
qual es pot veure el destí de la subvenció de l’ajuntament, i les nombroses
activitats que duen a terme al llarg de tot l’any.
JOAN ROMA, DISPOSAT
A SER RELLEVAT DE PRESENTADOR DELS REIS.
Fa 42 anys que Joan
Roma es va iniciar en el càrrec de presentador del Príncep Hassan , carter de
SSMM els Reis de l’Orient( el dia 26 de desembre) i de la Cavalcada de Reis.
Durant aquests 42 anys, només en 5 o 6 ocasions, la presentació va anar a
càrrec d’altres persones. En alguns moments es va intentar traspassar el càrrec
a persones més joves però la prova no va reeixir i el càrrec continua en mans
d’ell.
En Joan Roma, deixa
clara la voluntat de ser rellevat si algú considera que ho pot fer millor,
canviant el format de la presentació, la cançó de benvinguda, l’acte en el
Local Puigmal, etc, etc. Cap problema per traspassar aquest important càrrec a
qui el vulgui. Només li cal entrar una instància a l’ajuntament des d’ara i
fins el 15 de novembre, explicant com ho voldria fer.
Rebuda la
instància, es passarà als responsables de l’organització de la Cavalcada i ells
decidiran. Animem, doncs, a tothom qui cregui arribada l’hora de canviar el
format i canviar fons i formes.
IMPORTANTS ESTADES
A BORREDÀ.
Aquest estiu hem
tingut algunes estades d’especial importància, amb persones vingudes d’arreu
del món. La fundació Josep Carol té una de les seves seus a la casa de Cal
Bisbe, situada en el carrer de la Font, i això facilita l’organització
d’esdeveniments que posen el nom de Borredà en el món de la Universitat, la
Cultura i el Lleure.
Per una banda hem
tingut una vintena de participants en un seminari ERASMUS, a finals del mes de
juliol, amb alumnes procedents de molt diversos països. I per altra, a principis d’agost un Camp de
Treball Internacional ha treballat en la recuperació de l’antic Molí de la
Font, a peu de la riera Margansol, abandonat des de fa més de cent anys. En un
i altre cas, han vingut estudiants del Japó, Mèxic, Ucraïna, Irlanda, Itàlia,
França, Alemanya, etc.
La decisió de venir
a Borredà ha vingut de la mà de la Fundació Josep Carol, però molt afavorida
per tota mena de facilitats rebudes per part de l’ajuntament. Considerem
aquesta una molt bona via de promoció del poble i d’atracció de persones que en
el futur tornaran. I deixen una bona despesa en els establiments comercials del
poble. La seva estada en el poble es motiu d’articles i publicacions en
nombrosos mitjans de comunicació i això ajuda a donar a conèixer el nostre
poble i els seus atractius.
Una tercera estada,
ja tradicional del mes de juliol, i d’alguna altra època de l’any és l’entitat
COLÒNIES A BORREDÀ, de Berga. Aquest any han celebrat els 40 anys d’estades, en
els quals han passat pel nostre pobles més de 3.500 infants, amb un bon nombre
de monitors. Aquesta és una de les entitats més importants de la comarca, i no
solament organitzen les colònies a Borredà sinó també multitud d’altres
activitats al llarg de tot l’any. Per aquest motiu varen ser rebuts a la Casa
Consistorial, i després es va fer foto de grup davant l’església.
Aquestes estades,
juntament amb altres campaments , fan que Borredà sigui conegut arreu del país,
i tots en marxin amb un molt bon record. Tant bo com per tornar anys més tard.
Aquesta és una de les millors vies per promocionar el poble.
ATENCIÓ – DILLUNS
DIA 5 D’OCTUBRE- COMENCEN LES OBRES
.......
# posted by joanroma @ 7:28 AM
COMPLICAT ESCENARI - art. REgió 7
COMPLICAT ESCENARI.
Segurament som els
alcaldes els qui millor constatem la falta de govern des de fa mesos per no dir
anys. Per això veig amb preocupació l’escenari sorgit de les eleccions del 27 S
i l’extraordinària dificultat per formar govern. Un govern que alguns volen
provisional, per un any o any i mig, a l’espera d’una suposada desconnexió
d’Espanya.
La realitat des de
fa molt de temps és que no es prenen decisions de govern per resoldre els
problemes del dia a dia ni es planifica de cara el futur més o menys immediat.
Anar a fer gestions a les Conselleries suposa perdre el temps perquè tenen el
cap en un altre lloc. No hi ha ordres diàries ni previsions perquè tot sembla
provisional. I el gravíssim deute i endeutament de la Generalitat ha paralitzat
la pròpia administració autonòmica i de retruc la dels ajuntaments que no reben
cap transferència des de fa molts mesos.
Davant aquest
panorama els resultats del 27 S, i les dificultats per elegir President,
suposen entrar en una etapa d’incertesa i inestabilitat. Tot el contrari del
que necessita el país. Però és que ni resolt el tema de la presidència, es veu
fàcil conformar un govern amb representants de CDC, ERC i independents. Els qui
ostentem un càrrec institucional sabem de la importància de construir un equip
cohesionat i fort per tirar endavant un projecte de govern. De fet és essencial
per garantir la governabilitat i la credibilitat en el propi executiu.
Toca, doncs,
prendre grans decisions, i a dia d’avui tampoc ho veig factible quan tenim les
eleccions generals a la volta de la cantonada, de manera que constituït el nou
Parlament, s’ha d’elegir President i conformar govern. Em temo molt que els
tràmits s’aniran allargant, allargant fins a principis d’any. Una nova
congelació de tota l’administració a l’espera de veure què en surt de les generals.
Es en moments com
aquests quan els lideratges prenen sentit i han de mostrar-se a la ciutadania
per resoldre la situació. Tots tenim la vista posada en els nous parlamentaris
i seguim les seves reunions i declaracions per esbrinar com pensen resoldre el
complicat escenari en el que es troben. Seria lamentable arribar als terminis
legals establerts sense cap solució i convocar noves eleccions.
Però perquè no
passi ha d’haver-hi moviments en el nou grup parlamentari de Junts pel sí. No
tenen majoria absoluta, però sí relativa i els pertoca presentar candidat a
president i prèviament arribar a acords per conformar la Mesa del Parlament amb
la resta de grups parlamentaris. El fet de que estiguin junts CDC i ERC,
significa que aquests dos partits seran invisibles a nivell públic –
parlamentari. Per primera vegada, des de la recuperació del Parlament, no hi
haurà grup parlamentari de CDC ni d’ERC: tots dos estaran en un mateix grup
parlamentari, amb un mateix portaveu, un mateix president de grup....Si algú
ens ho hagués anunciat, l’haguéssim titllat de viure en un altre món.
Bé, estem on estem,
i toca esperar quines propostes surten per desencallar la situació. Els
terminis es van escurçant i l’hora de la veritat s’acosta. L’escenari és molt
complicat, però no per ser-ho h ha excusa per no actuar. El país necessita
tenir govern el més aviat possible i deixar la provisionalitat dels darrers
anys. Un dels socis de Junts pel sí, ho ha dit, ningú és imprescindible . A
veure si ho demostren i troben sortida al complicat escenari que han deixat les
eleccions del 27 S.
# posted by joanroma @ 7:21 AM
MASSA INCERTESES
MASSA INCERTESES.
Ahir hi havia una gran expectació per saber la
posició de la CUP respecte la investidura d’Artur Mas i al final cap gran
novetat: primer es vol acordar el què, després el com, tot seguit el quan, i ja
arribarà el moment de parlar del qui.
Miquel Iceta té raó
quan diu que estem en una noria que va donant voltes per no avança, és una
imatge real del que passa en el país. Es posen condicions de recuperar les
polítiques socials, i de modificar determinades polítiques, sense parlar d’un
immens deute que fa impossible qualsevol marge de maniobra. Ningú recorda un
deute que ha superat els 66.000 milions.
Es preocupant la
situació d’impasse post electoral perquè congela tota acció de govern en un
moment especialment delicat per l’economia. I ara entrem en la nova contesa
electoral que encara ho complica més tot plegat. I des de Madrid, del que
denominem classe política arriben molt pocs gestos per recuperar la normalitat.
Del PP no podem esperar res més que no siguin improperis i actuacions
maldestres, per no dir clarament hostils, beneficioses per una part del seu
electorat però clarament provocadores a la vista de la majoria dels catalans.
I així anem passant
els dies, enmig d’una gran incertesa i incògnita. Serà en aquest marc en el que
s’ha de constituir el nou Parlament. Un Parlament que pot tardar a tenir la
feina que li és pròpia: controlar l’acció de govern de l’executiu català. A
falta d’aquesta feina, el PSC i ICV ha demanat la convocatòria de la Diputació
Permanent per exigir explicacions a tres conselleres respecte diferents temes
de gran rellevància i actualitat, com son la reducció de beques menjador, la
introducció de la praxis privada en hospitals públics, i tot el relacionat amb
les inversions de VW a Seat.
I és que de feina i
temes importants n’hi ha un munt i convé posar-se a treballar d’immediat per
evitar mals majors. Estem en un bucle mai imaginat i del qual convé sortir de
manera urgent. Fer previsions de pacte entre Junts pel sí i la CUP és molt
difícil perquè estan en posicions més que allunyades i pretendre una componenda
per sortir del pas, no porta enlloc. En aquest cas, la CUP es manté fidel a les
seves idees. S’hi pot estar d’acord o no , però ells no es mouen del que han
manifestat sempre, per això no em puc creure que Junts pel sí vegin vies
d’acords sinó volen trencar amb els seus principis de sempre. Oimés quan dintre
d’aquesta coalició conviuen realitats molt diferents.
En resum, les
eleccions han aportat més complexitat i dificultats per formar govern i qui
digui que el procés continua amb un guió determinat, ens ho haurà d’explicar
molt bé, perquè no es veu per enlloc. Davant aquesta situació ja no sé sinó és
millor pensar en unes noves eleccions que tampoc serien cap garantia de
millorar el panorama. Tantes incerteses causen un profund dany a la esperada
recuperació econòmica i en els ànims de tots els ciutadans. Tot el contrari del
que han de promoure les forces parlamentàries. No queda cap altre remei que
contemplar el panorama i creuar els dits perquè s’aclareixi en algun moment.
# posted by joanroma @ 7:14 AM
LA VOLUNTAT POPULAR COM A JUSTIFICACIÓ - art. Blogesfera
LA VOLUNTAT POPULAR COM A JUSTIFICACIÓ.
Malament quan es
busquen excuses i justificacions molt poc plausibles per tapar greus errors
comesos en el compliment de la legalitat. Aquests dies, arran de la imputació
del President Mas, i dues Conselleres per l’organització de la Consulta del 9
N, escoltem justificacions com les de donar compliment a la voluntat popular
d’emetre el vot, i d’aquí l’incompliment de la legalitat per part de la
Generalitat. Venen a dir que si “el poble català” vol votar, ells tenen la
obligació de facilitar-ho, tingui o no tingui cobertura legal. Aquesta és la
repetida justificació a tots els tràmits fets per la Generalitat, en motiu del
9 N. S’arroguen el paper de parlar en nom del “poble català” i no hi ha cap
altre interlocutor ni representant que no siguin ells, encara que no tinguessin majoria absoluta per
representar-lo . Es igual, son la veu “del poble”. I això és suficient per
tirar pel dret.
En democràcia, mai
un càrrec institucional , pot tirar pel dret i trencar la legalitat. Mai,
perquè és el primer a estar subjecte pel dret i deure de complir i fer complir
la legalitat vigent. Estem en un país i en un moment històric en que complir la
llei sembla una raresa. Una estranya manera d’actuar. Es increïble però quantes
vegades hem escoltat que si una llei no la considerem justa, adequada o actual,
ens la podem saltar ???? Si en països de llarga tradició democràtica algun
càrrec públic explicités una opinió com aquesta en públic, no duraria més de 8
hores en el càrrec. Hauria de presentar la dimissió d’immediat. Aquí, no. Es
igual que tots els qui tenim càrrecs haguem jurat fidelitat a la Constitució i
a l’Estatut d’Autonomia. No importa. Si algú creu representar la veu de tot un
poble, es considera legitimat per trencar la legalitat quan li convé, a ell o
al seu partit. En aquest punt ens trobem a Catalunya.
Ho he dit en
anteriors ocasions que la imputació del President i les dues Conselleres és un
greu error polític, però no menys error és la posició xul.lesca del President,
desafiant la justícia i considerant-se representant suprem del poble català,
com per actuar al marge de la Llei i organitzant una Consulta que podia
haver-se fet a l’empara de l’ANC, i així evitar la situació actual. Perquè
carai havia de gastar diner públic quan la Consulta podia haver tingut lloc amb
aportacions privades ? Perquè trencar amb la legalitat quan ell és qui l’ha de
protegir ? Perquè posar-se en una tessitura totalment desafiadora, en comptes
d’acceptar l’error comès ?
I és que si tots
ens posem a voler representar la “voluntat popular” podem acabar amb tot
l’ordre establert. Perquè no organitzar, amb diner públic, una Consulta sobre
el pagament d’impostos a la Generalitat ? Perquè no organitzar-ne una altra
sobre les retallades pressupostàries ? o sobre la sanitat pública ? o sobre el
model territorial de Catalunya ? ...en podria citar una dotzena més, que mai el
President Mas, ni el seu govern, acceptaria. I que posarien com excusa la falta
de legitimitat per convocar-les i dur-les a terme. Aleshores, ell sí que les
pot fer ?
S’ha d’anar molt en
compte a l’hora de parlar en nom del poble. Sigui un petit poble, una ciutat, o
tot un país. Es propi del món nacionalista voler representar tot el poble, com
si fos una massa homogènia, igualitària,
de pensament únic, i parlar en nom de tot ell. Ho hem vist tantes vegades en
boca del ex president Pujol, com ho veiem igual de sovint en boca del President
Mas. No volem salvadors ni intèrprets de les nostres voluntats. Un país és
plural, divers, si voleu fins i tot contradictori i no pot ser representat per
una sola veu.
I la llei és
sagrada, en un sistema democràtic. S’ha de complir i fer complir, i els primers
de tot han de ser els càrrecs institucionals. El seu incompliment porta al
caos, a l’anarquia total i complerta, perquè cap ciutadà es veurà obligat a
complir la legalitat vigent si els seus dirigents li marquen el camí de
l’incompliment. Deixem, doncs de
justificar les il·legalitats, en base a la “voluntat popular”.
# posted by joanroma @ 7:09 AM
Tuesday, October 06, 2015
L'HORA DELS ADÉUS...AL CANONGIA- art. Nació Digital Manresa
L’HORA DELS ADÉUS ...AL CANONGIA.
Bona iniciativa la
de la JSC , de donar una placa commemorativa al Canongia, aprofitant una visita
al Congrés de Diputats, en una de les
darreres sessions de l’actual legislatura. Dintre de pocs dies tancarà una
llarga etapa de 30 anys, dedicat en cós i ànima a la política. Es l’hora dels
adéus, no per sempre, sinó per iniciar una nova etapa, en el món de l’empresa
privada. No és fàcil trencar amb tota una vida dedicada als altres, per passar
a dependre d’altres.
Porto , per raons
d’edat, uns quants anys més que ell dedicat a la política i junts hem fet els
darrers 30 anys, intercanviant càrrecs en alguns casos, o treballant en
paral·lel, en altres. Si mirem enrere, ben poques coses d’ara, es poden
comparar amb les que vàrem viure a principis dels 80 i 90. No sóc dels que
penso que qualsevol temps passat era millor que ara. Son temps i moments
radicalment diferents, i res és comparable a uns temps en que tot estava per
fer, i tot era possible.
El Canongia, és el
que anomenem , un animal polític en estat pur. Té olfacte polític, reflexos ràpids i respostes contundents. En
molts moments em recorda el Jordi Marsal d’aquells anys, del qual tots vàrem
aprendre molt. Es dur per fora, però un sentimental , per dintre, capaç de fer
quatre crits en un moment donat, i plorar quan un fet el colpeix. Es la part
que ens varen transferir militants de soca rel, com el pare Badia de Callús, el
Manel Cano, o en Jacint Carrió.
Ha tingut una
llarga trajectòria de càrrecs institucionals i de partit, de manera que en tots
ells ha anat aprenent, i alhora ha pogut aplicar els principis de la justícia
social, la defensa dels més desvalguts, l’eficàcia en la gestió, la honestedat
polític i professional, i el posar per davant l’interès públic abans que el
privat. Ha actuat seguint el manual més tradicional de la doctrina socialista,
no en va ha conegut i treballat amb alguns dels nostres grans referents, a
nivell municipal, nacional o estatal.
En uns moments en
que hem vist alguns antics companys, marxar sota l’excusa del sobiranisme, per
buscar càrrecs i prebendes en altres indrets, s’agraeix la fidelitat i la
defensa dels valors socialistes de sempre, en persones que han ostentat o
ostenten importants càrrecs institucionals. En el seu cas, Diputat del Congrés,
un càrrec d’especial rellevància i dificultat, en els moments presents.
El Canongia ha
mantingut la coherència i la fidelitat al partit i als ideals que defensa el
PSC des dels llunyans temps de Joan Reventós, passant per Raimon Obiols, Narcís
Serra, Pep Montilla, Pere Navarro i Miquel Iceta. Sempre li hem fet confiança
per defensar les posicions de la Federació XI ( Bages, Berguedà i Solsonès)
segurs de que ho faria de la manera més eficient possible. Fos com a membre de
la Comissió Nacional de llistes, com a
ponent d’alguna de les Comissions dels Congressos del partit o en altres àmbits
. Té el partit en el cap, i també el país i bona part dels seus ciutadans. Una
bona manera de poder actuar en el món de les relacions institucionals.
I per edat, ha
recorregut un camí llarg, tortuós i complicat, equivalent al que recorren
polítics d’altres països en 40 o 50 anys. Aquí, l’arribada de la democràcia va
fer córrer als qui estàvem implicats en aquells moments, i s’ha hagut de fer
una feina ingent en menys anys que en altres indrets. D’aquí que el Canongia no
sigui un vell de 70 o 80 anys, sinó una persona que encara té 10 o 12 anys per
treballar en altres àmbits, fora de la política, perquè així ho ha decidit. Es
un nou repte, per uns nous temps. Tots els qui el coneixem, haguem o no
treballat directament amb ell, el felicitem per la feina feta, ens sentim
orgullosos de la seva trajectòria i li desitgem una llarga i profitosa vida
professional en l’àmbit que esculli. Segur que ho farà bé.
# posted by joanroma @ 9:16 AM
INCERTA VICTÒRIA - art. Regió 7
INCERTA VICTÒRIA
Alguns experiments
topen amb la crua realitat encara que se’n vulgui donar un resultat edulcorat i
molt esbiaixat . Es el que hem vist aquests dies arran dels resultats del ja
passat i històric 27 S. De fet, a la vista dels resultats de la llista d’Artur
Mas i Oriol Junqueras, podem dir que fan certa aquella dita “de victòria en
victòria, fins a la derrota final”. De manera molt similar a l’anterior
experiment en que Artur Mas amb 62 diputats, va convocar eleccions anticipades,
preveient superar els 68 de la majoria absoluta i en va perdre 12 pel camí,
quedant amb 50.
En aquest cas, els
independentistes de CDC i ERC, sumaven 50 i 21 = 71 escons, i ara en sumen 62.
Es a dir, n’han perdut 9 pel camí i tanmateix estan exultants d’alegria ¡¡¡ Bé,
no es conforma qui no vol, com podem veure cada nit electoral per part de gairebé
tots els partits de l’arc parlamentari.
Perquè encapçalo
aquest article amb “incerta victòria”? Doncs, perquè preveig un pelegrinatge
més semblant a un “via crucis” que no pas a una desfilada victoriosa. Si Artur
Mas vol repetir de president, necessita obligatòriament els vots de la CUP. Un
moviment anticapitalista, que no dubta en acceptar la sortida de la UE , del
euro i de tots els organismes internacionals en els quals es troba Catalunya,
en tant que part d’Espanya. Conformar pactes entre aquestes dues candidatures
ha de ser similar a encaixar l’oli i l’aigua.
D’aquí un parell de
setmanes s’ha de constituir el nou Parlament de Catalunya amb una composició
mai vista ni mai imaginada, amb nous diputats i diputades sense cap mena
d’experiència parlamentària, i molts d’ells fins i tot , completament nous en
política. Alguns ho consideraran una sort, altres, una temeritat. Ni una cosa
ni una altra, però és ben cert que el primer repte serà el d’elegir una Mesa
del Parlament, plural, representativa de la nova composició política, i un nou
president o presidenta.
D’entrada cal dir
que Junts pel sí, no té majoria absoluta ni la tindrà en cap dels organismes,
comissions ni estructures del Parlament, de manera que la CUP tindrà les mans
lliures en tot allò que cregui convenient per la seva estratègia, i no té
perquè conformar cap bloc amb Junts pel sí. Per entendre’ns, no hi ha cap
garantia de que la Mesa del Parlament no tingui una composició majoritària ,
diferent de la majoritària de l’independentisme. I el mateix podem dir de la
composició de les Comissions del Parlament.
En resum, la
composició del Parlament es converteix en un trencaclosques de molt difícil
governació des del primer dia. Però no menys difícil serà la formació del nou
govern i els primers passos a donar. Ja no per l’exigència d’un pacte entre
Junts pel sí i la CUP, sinó per la pròpia composició de la llista de Junts pel
sí, amb rivals eterns com son CDC i ERC, i la presència de nombrosos
independents que tenen procedències, sensibilitats i projectes molt diferents,
a banda de la lluita per l’independentisme. Es a dir, mentrestant no arriba la
independència, toca governar. I la tasca de govern obliga a mullar-se en
multitud de temes molt delicats i de mala resolució, sobretot en temps de vaques
flaques. I si a tot plegat, alguns volen trencar amb la legalitat vigent, ja
tenim el que podem qualificar com a tempesta perfecta.
Es evident que
estem en un moment històric apassionant, però no absent de dificultats i
perills immensos. No podem continuar amb el govern paralitzat com fins ara, un
o dos anys més, de manera que cal moure fitxa, i em temo molt que d’aquí a mig
any tornarem a parlar d’anar de nou a les urnes. Junts pel sí, aspirava a la
majoria absoluta, com a mínim d’escons. No ha assolit l’objectiu i ara depèn de
tot i per tot de la CUP. No els veig governant junts, compartint projectes i
objectius, i tampoc veig cap alternativa viable. Comencem a pensar en unes
noves eleccions, d’aquí no gaire mesos.
# posted by joanroma @ 9:13 AM
