Monday, October 15, 2018
DISTENSIÓ - art. Nació Digital Solsona
DISTENSIÓ.
Portem sis anys de tensió i pressió, traduïdes en manifestacions,
concentracions, mobilitzacions...i tota mena d’altres accions, com per mantenir
els ànims dels independentistes, per no donar senyals de desànim o distensió.
La distensió, produeix refredament d’ànims, i capacitat de reflexió i crítica,
envers el guió seguit, i els objectius aconseguits.
No s’estranyi ningú, doncs, dels esforços de l’ANC i Omnium, i els partits
independentistes per donar ales a continuar per aquest camí d’accions, a tots
els nivells. Just s’acaba de pujar a 18 cims de Catalunya, que algú ja deu
pensar en una nova fita per assolir, mentrestant es van organitzant, en
diversos indrets, els “sopars grocs”, o altres esdeveniments de caràcter
cultural, social, esportiu o lúdic. La qüestió és no parar, i mostrar que res
ni ningú farà canviar les conviccions dels mobilitzats.
El govern central, conscient de la complicada situació de l’independentisme
català, s’esforça per no fer cap pas, en fals. Assumeix amb paciència franciscana,
els estirabots, que alguns prohoms de l’independentisme els hi dedica,
conscients de que la millora resposta, és el silenci. O simplement un comentari
amable, que tregui combustible a la foguera. Tenim conflicte per a molts anys,
i tot el que sigui, distendir l’ambient va en la bona direcció. Cada dia que
passa, sense un nou conflicte, cada setmana que passa sense una resposta
inadequada, és un temps guanyat a l’escalada del conflicte.
En aquest cas, perdre el temps, és guanyar estabilitat i tranquil·litat,
aspectes essencials per a poder treballar amb un mínim d’efectivitat.
Catalunya, no té govern efectiu. Té un conjunt de consellers/es, que van
vegetant pels seus departaments a l’espera de novetats o canvis d’aires, però
alguns tenen pressions de la societat civil, que no permeten viure tranquils,
sense prendre algunes decisions. Els casos més evidents son les de Salut,
Ensenyament, Benestar Social...o Interior, les quals han d’afrontar reptes que
s’han deixat , per a més endavant, i ja no hi ha més temps de descompte.
Es en moments com aquests, en que la negociació amb el govern central,
esdevé obligatòria per a poder desencallar temes molt, molt punyents. I, a
diferència, dels temps del PP, troben al davant interlocutors , amb ganes de
resoldre conflictes i proposar solucions. Tot i la poca publicitat feta, hi ha
dotzenes de temes desencallats, i altres que s’estan negociant de cara les
properes setmanes. Evidentment, que el més rellevant, és el dels Pressupostos
Generals de l’Estat ( PGE) dels quals en depenen importants transferències cap
a Catalunya.
En els propers dies, es veurà si els contactes van fructificant i si es
troba una via d’acord, que no passi per imposar condicions al govern central
que no pugui complir. Tots entenem que tenir presos polítics és un conflicte
greu, però creure que el govern central pot intervenir, és no conèixer ni
acceptar l’estat de dret, i la divisió de poders. Pot quedar bé, per a la
pròpia parròquia exigir canvis en la situació processal, però , pretendre tenir
èxit, és tancar els ulls a la realitat. La causa judicial, ha de fer el seu
curs, i mentrestant, procurar que el país no en pateixi més conseqüències de
les que ja ha patit.
D’aquí la importància de mantenir reunions bilaterals, i multilaterals, per
desencallar temes, i mostrar el nou tarannà que presideix les relacions
Catalunya – Madrid , en tant que representació d’Espanya. La voluntat d’entesa
hi és, i la distensió s’està produint, és una nota clarament positiva, en el
marc tant complicat en el que ens movem. Poc a poc, però a compta gotes,
s’avança cap a la realitat, i deixem enrere somnis impossibles.