Monday, October 15, 2018

 

DISTENSIÓ - art. Nació Digital Solsona



DISTENSIÓ.
Portem sis anys de tensió i pressió, traduïdes en manifestacions, concentracions, mobilitzacions...i tota mena d’altres accions, com per mantenir els ànims dels independentistes, per no donar senyals de desànim o distensió. La distensió, produeix refredament d’ànims, i capacitat de reflexió i crítica, envers el guió seguit, i els objectius aconseguits.
No s’estranyi ningú, doncs, dels esforços de l’ANC i Omnium, i els partits independentistes per donar ales a continuar per aquest camí d’accions, a tots els nivells. Just s’acaba de pujar a 18 cims de Catalunya, que algú ja deu pensar en una nova fita per assolir, mentrestant es van organitzant, en diversos indrets, els “sopars grocs”, o altres esdeveniments de caràcter cultural, social, esportiu o lúdic. La qüestió és no parar, i mostrar que res ni ningú farà canviar les conviccions dels mobilitzats.
El govern central, conscient de la complicada situació de l’independentisme català, s’esforça per no fer cap pas, en fals. Assumeix amb paciència franciscana, els estirabots, que alguns prohoms de l’independentisme els hi dedica, conscients de que la millora resposta, és el silenci. O simplement un comentari amable, que tregui combustible a la foguera. Tenim conflicte per a molts anys, i tot el que sigui, distendir l’ambient va en la bona direcció. Cada dia que passa, sense un nou conflicte, cada setmana que passa sense una resposta inadequada, és un temps guanyat a l’escalada del conflicte.
En aquest cas, perdre el temps, és guanyar estabilitat i tranquil·litat, aspectes essencials per a poder treballar amb un mínim d’efectivitat. Catalunya, no té govern efectiu. Té un conjunt de consellers/es, que van vegetant pels seus departaments a l’espera de novetats o canvis d’aires, però alguns tenen pressions de la societat civil, que no permeten viure tranquils, sense prendre algunes decisions. Els casos més evidents son les de Salut, Ensenyament, Benestar Social...o Interior, les quals han d’afrontar reptes que s’han deixat , per a més endavant, i ja no hi ha més temps de descompte.
Es en moments com aquests, en que la negociació amb el govern central, esdevé obligatòria per a poder desencallar temes molt, molt punyents. I, a diferència, dels temps del PP, troben al davant interlocutors , amb ganes de resoldre conflictes i proposar solucions. Tot i la poca publicitat feta, hi ha dotzenes de temes desencallats, i altres que s’estan negociant de cara les properes setmanes. Evidentment, que el més rellevant, és el dels Pressupostos Generals de l’Estat ( PGE) dels quals en depenen importants transferències cap a Catalunya.
En els propers dies, es veurà si els contactes van fructificant i si es troba una via d’acord, que no passi per imposar condicions al govern central que no pugui complir. Tots entenem que tenir presos polítics és un conflicte greu, però creure que el govern central pot intervenir, és no conèixer ni acceptar l’estat de dret, i la divisió de poders. Pot quedar bé, per a la pròpia parròquia exigir canvis en la situació processal, però , pretendre tenir èxit, és tancar els ulls a la realitat. La causa judicial, ha de fer el seu curs, i mentrestant, procurar que el país no en pateixi més conseqüències de les que ja ha patit.

D’aquí la importància de mantenir reunions bilaterals, i multilaterals, per desencallar temes, i mostrar el nou tarannà que presideix les relacions Catalunya – Madrid , en tant que representació d’Espanya. La voluntat d’entesa hi és, i la distensió s’està produint, és una nota clarament positiva, en el marc tant complicat en el que ens movem. Poc a poc, però a compta gotes, s’avança cap a la realitat, i deixem enrere somnis impossibles.





<< Home

This page is powered by Blogger. Isn't yours?