Friday, October 12, 2018
PLANTAR CARA - art. REgió 7
PLANTAR CARA.
En temps passats, l’expressió “plantar cara “, tenia un
aspecte positiu, relacionat amb la voluntat de lluitar per una causa justa.
Dèiem “plantar cara” a la pobresa, a la discriminació , a la desigualtat, a les
injustícies, etc. Ara, però, alguns la fan servir, com a sinònim de “desobeir”,
encara que sigui anar contra lleis vigents, o decisions plenament
democràtiques.
Ho veiem ,tot sovint, per part de temes lligats al procés
independentista, com és qüestionar una part de l’estat de dret, o de lleis
concretes, com la que regula els símbols de l’Estat, o les relacions entre
administracions, per posar exemples concrets.
Alguns alcaldes creuen coherent, i justificat, trencar el
jurament fet, de respectar i fer respectar els preceptes constitucionals i
estatutaris , simplement perquè volen “plantar cara “ a l’Estat, oblidant que
l’Estat som tots, especialment els qui ostentem càrrecs institucionals.
D’aquí, situacions absolutament anòmales com la de treure la
bandera espanyola, i després tornar-la a posar, amb una nota, dient que la
posen “per decisió judicial”. Home, almenys, una mica de valentia i coherència.
Si es treu, es treu, i no es torna a posar, peti qui peti. En cas contrari, és
simple postureig.
El mateix podem dir del retrat del Rei que ha de presidir la Sala de Plens dels
Ajuntaments. Igual situació, idèntic, resultat. Francament, aquests fets donen
una molt mala imatge dels polítics, davant la ciutadania, que veu com els seus
representants es poden passar pel folre determinades lleis, i en canvi ,
demanen el compliment de les ordenances municipals, sense excepció ni sortides
estranyes o estirabots semblants, als que ells protagonitzen...
Ara mateix, tenim a Berga, una situació curiosa.
L’Alcaldessa diu plantar car a l’Estat ??? quan l’Estat, res té a veure amb la
seva situació que resulta d’una decisió judicial, però vaja, diu que continua
exercint el càrrec. Home, el que veiem és que ni convoca plens, ni els
presideix. Ni convoca juntes de govern, ni les presideix. No aprova factures,
ni ordena pagaments. No representa la ciutat, en cap de la vintena
d’organitzacions a les quals pertany. No fa ús del seu despatx, ni ordena
tasques funcionarials ni laborals. No signa decrets, ni presideix patronats ni
empreses municipals...Francament, el resultat és un acatament total i absolut a
la resolució judicial. No veig per enlloc, cap desobediència, ni cap
“plantament de cara”.
Cosa semblant veiem en el govern de la Generalitat quan diu
“plantar cara” a l’Estat, en matèria de finançament i despesa, o quan reclama
qüestions com posar escoltes a Carles Puigdemont, a Waterloo, o fer
convocatòries extraordinàries per augmentar la plantilla dels Mossos, o ampliar
les “ambaixades” a l’exterior...a tot plegat, es diu que no es farà cas, del
que digui el govern central, però, tot seguit es paren màquines i no es tiren
endavant .cap de les iniciatives anunciades.
El mateix, veiem en el Parlament de Catalunya, on un dels
grups parlamentaris, considera inadequat fer cas a les decisions judicials, al
contrari de la resta de grups que , tot i no estar-hi d’acord, tenen clar que
les resolucions judicials s’han de complir. Portem mesos, batallant per uns
temes que no haurien de comportar cap altra mesura que la de donar compliment
al que marquen les lleis vigents. L’estat de dret, consisteix en això. En
complir la llei. I sinó agrada, buscar aliats per canviar-les.
I que ningú s’equivoqui. Els plens municipals, poden prendre
acords, sobre temes de la seva competència, però mai sobre temes que pertanyen
a d’altres administracions, o que entrin en confrontació amb la legislació
vigent. Només faltaria que per acord de ple, es podessin imposar canvis en la
legislació. Això, en un país democràtic, és impensable. I qui vulgui defensar
un posicionament com aquest, que torni a llegir quins son les competències
pròpies d’un ajuntament i les que la legislació vigent, dona als plens
municipals.