Thursday, October 11, 2018
ODA A LA CARMANYOLA - art. Diari de Terrassa
ODA A LA
CARMANYOLA.
Sí, senyors
lectors, heu llegit bé. També a mi, em va costar comprendre el sentit del
títol, quan el vaig veure publicat en multitud de diaris, revistes i mitjans
digitals del país, en una acció que
calculo ens ha costat uns tres-cents mil euros, a tots els catalans, en
un sol dia . M’explico.
Tots els governs
de la Generalitat han tingut com a gran prioritat, controlar, premiar o
pressionar els mitjans de comunicació amb ajuts, més o menys directes o
encoberts. Una via habitual, ha estat l’anomenada “publicitat institucional”.
Una publicitat que es dona , en funció dels mèrits merescuts, amb una
generositat molt pròpia de qui paga, amb diners dels altres. Això vol dir, amb
els nostres diners. Els de tots els catalans i catalanes.
Mireu, la cosa és
ben senzilla. Si el govern vol aconseguir entusiasme de cara el procés
independentista, per part dels mitjans de comunicació, res millor que regar-los
amb ajuts públics. Una via, és premiar-los amb subvencions, justificades per
impulsar el català, o campanyes institucionals. Una altra via, és posar-hi
anuncis, de pàgines senceres, sota qualsevol excusa o criteri. L’important és
donar diners. L’important és aconseguir fidelitat i recolzament.
Perquè ara
apareixen tants anuncis “institucionals “ ? Perquè tanta publicitat oberta, o
encoberta ? Doncs, per un motiu molt senzill, i molt poc explicat. L’aplicació
de l’article 155, va tenir conseqüències diverses, però, una d’elles fou la de
tancar l’aixeta a les despeses en publicitat institucional de la Generalitat,
la qual cosa va posar en perill nombroses publicacions i xiringuitos, creats a
major honor i glòria del processisme independentista. Alguns varen haver de
tancar, i altres estaven amb l’aigua al coll, d’aquí les presses per constituir
nou govern i deixar enrere el 155.
Arribat el nou
govern, es va demanar obrir de nou l’aixeta dels ajuts ( subvencions) als
mitjans addictes. De fet, es reparteix
amb criteris selectius. Una mica a tots, i ració doble o triple als més fidels,
de manera que puguin continuar exalçant les glòries del govern i la seva
batalla en pro del procés. Suposo, ara entendreu els furibunds atacs d’alguns
mitjans, en contra del 155. Lògic, perquè els havia tancat una de les
principals fonts de subministrament financer.
Dit tot això,
arribem al famós títol de l’article: ODA A LA CARMANYOLA. Aquest, és l’estúpid
títol de la campanya del 12 de setembre, el primer dia d’escola dels nens i
nenes de Catalunya. Sóc de Lletres, i sento vergonya aliena del contingut de la
pàgina sencera que va sortir publicada en multitud de mitjans de tot el país.
No la puc reproduir per motius d’espai, però recomano als lectors que busquin
diaris del dia 12 de setembre, i la llegeixin. Quedaran bocabadats,
estupefactes i sobretot indignats, de saber que el cost que calculo a aquesta
pàgina , pot haver estat d’uns 300.000 euros, en un sol dia . L’equivalent al
sou de 10 o 12 mestres, o 10 o 12 metges, en uns moments en que aquests
professionals manquen en multitud de llocs.
I el més greu. Es
que no passa res. No hi ha cap revolta, cap signe d’indignació, quan uns dies
després, apareix una altra campanya similar, ara amb ODA A LA TORRADA, i suposo
que aviat vindran l’Oda a la sopa d’all,
Oda a l’espardenya....Centenars de milers d’euros, llençats estúpidament
, pagats per tots nosaltres, siguem o no independentistes, per servir a la
causa del procés. Mentrestant hi ha restriccions de despeses fins extrems
increïbles, per manca de diner, i per l’elevat deute i
endeutament de la Generalitat. Es igual, el material mèdic o les prestacions
socials, poden esperar, però no les vies de finançament als mitjans addictes al
règim. Espero i confio en que el grup parlamentari socialista, emprengui les
accions oportunes com per demanar comptes, per tanta estupidesa i malbaratament
de recursos públics.
# posted by joan roma cunill @ 11:19 PM 
