Thursday, October 25, 2018
MES NOSA QUE SERVEI - art. Diari de Terrassa
MÉS NOSA QUE
SERVEI.
L’existència d’un servei, un organisme, i encara més, una institució, es
justifica per la seva utilitat i eficàcia. Així és com, els alcaldes, procurem
que els ajuntaments que presidim, tinguin una eficàcia diària, en tots i
cadascun dels serveis de que disposa, per atendre les necessitats dels
ciutadans. Elemental conclusió.
Aquest mateix interès, han de tenir, altres administracions, amb contacte
directe o indirecte amb els ciutadans, es diguin consells comarcals,
diputacions, o Generalitat i Govern Central.
Avui ,tractaré de la preocupant davallada d’eficàcia , per part de
l’administració que més problemes ens està donant a tots plegats, sense per
això, suposar cap millora en les prestacions. Al contrari, s’ha convertit en un
autèntic maldecap , fins el punt de que en molts casos, fa “més nosa que
servei”. M’explico.
Durant la dictadura, varem batallar per a recuperar les institucions
perdudes, i havíem posat en la
Generalitat ,totes les aspiracions de tenir una administració
propera, àgil i eficient.
Ben aviat, varem constatar que Jordi Pujol, copiava estructures i
funcionament de l’administració central, en comptes d’apostar per una d’
innovadora i diferent. Però bé, ja en parlarem un altre dia, d’aquest aspecte.
El que vull ressaltar és la importància pels ajuntaments petits, de disposar
d’administracions, al servei nostre. I quan dic “nostre” em refereixo a que
facilitin infraestructures, equipaments i serveis, a ciutadans que viuen en el
que anomenem “món rural” o d’interior. Son prop de 600, en un conjunt de 947
ajuntaments , a tot Catalunya.
Els ajuntaments petits ( tots els de menys de 5.000 habitants), recapten
per sobreviure. Es a dir, el que cobren dels seus veïns, se’n va tot en pagar
administració, brigada manteniment i costos dels serveis essencials. Per fer
qualsevol obra o inversió, necessiten ajudes, en forma de subvencions a fons
perdut, de les altres administracions, principalment Diputació, Generalitat,
Govern Central ( amb poques opcions) i de la UE ( també amb poques opcions).
Fins ara, la Diputació
de Barcelona , ha complert i compleix les seves obligacions. Res a dir. Pel que
fa la Generalitat ,
el desastre és total i absolut, de manera que de les dues cames que tenien els
ajuntaments, una funciona, l’altra està totalment tallada, seccionada, o
mutilada. Les causes son diverses, ja en parlaré un altre dia, però pels més
independentistes i menys objectius, tot és culpa de Madrid per un mal
finançament. Pels qui coneixem millor la casa gran, la disbauxa organitzativa i
financera, de més de 25 anys de governs de CiU, ha portat a la bancarrota.
Resultat. La
Generalitat , manté els aspectes menys atractius de la
política, basada en supervisió, control i autoritzacions a les accions dels ajuntaments, i ha eliminat les més
atractives, com eren les d’ajudes i participació. Es a dir, tenim ara un govern
de la Generalitat ,
mal organitzat, pèssimament gestionat, amb baralles internes i externes, amb el
cap en un altre lloc, a la recerca d’una república imaginària, que deixa els
ajuntaments en situacions molt, molt compromeses, a canvi de cap benefici.
Per entendre’ns. A dia d’avui , hi ha milers d’expedients voltant per
despatxos de la
Generalitat , a l’espera de ser atesos, informats, contradits,
estudiats , avaluats, o resolts..amb incompliment habitual dels terminis,
impossibilitat de predir resultats, costos afegits a impulsors i promotors
d’activitats, etc, etc. I mentrestant passa això, els ajuntaments ja ni reben
ajuts per obres ( el Pla Únic d’Obres i Serveis ) ha desaparegut, i fins i tot
han eliminat el petit pla de manteniment de serveis. El resum és penós, però
una administració com la que tenim ara, fa “més nosa que servei”.
# posted by joan roma cunill @ 10:59 PM 
