Friday, October 19, 2018
DE PARTIT, A SECTA - art REgió 7
DE PARTIT, A
SECTA.
Estem immersos en
una dinàmica , plena de conviccions, fermesa, inflexibilitat i afirmacions
contundents, tinguin a veure o no, amb la realitat. Em refereixo a bona part
dels impulsors, defensors i participants en el procés independentista. No val
la pena intentar discutir, reflexionar o debatre, sobre les accions dutes a
terme, i els resultats obtinguts, perquè estan en una altra òrbita. Van a la
seva, i al final, es produeix un diàleg de sords, que no produeix cap avenç, al
contrari, va crispant als discrepants, fins el punt de convertir la conversa,
en una cridòria o en monòlegs, sense cap possibilitat d’encontre.
Dona la impressió
d’existir dues realitats paral·leles, sense possibilitat de trobar-se en cap
moment ni lloc. A cada afirmació d’un conversador, apareix una resposta “de
manual”, tingui a veure o no, amb el tema tractat. Posem alguns exemples per
facilitar el que vull dir.
Els processistes,
insisteixen en que no hi hagué cap vulneració de la legalitat, en els fets del
6 i 7 de setembre de l’any passat. Si se’ls enumera la quantitat d’informes
emesos pels lletrats del Parlament, per la Comissió Jurídica Assessora, pel
propi Tribunal Constitucional...la resposta és ben senzilla. Bé, si volien
canviar les coses i tirar endavant, calia trencar amb la legalitat, però no
passa res ¡¡¡ Home, sí que passa. Només faltaria que no fos delicte,
carregar-se el Reglament del Parlament, vulnerar la Constitució i l’Estatut
d’Autonomia.
Continuem. Vist
que per ells no hi hagué delicte, no és lògic hagin intervingut els tribunals.
A més, consideren els tribunals espanyols, tots ells, manats pel PP, i sinó pel
PSOE. Ja està. No creuen en cap jutge just ni honest, ni objectiu. Tots estan a
les ordres de l’Estat, i l’Estat és el PP o el PSOE, o tots dos plegats. I ells
volen venjança, no justícia... Si se’ls hi diu que si fos així, no s’entenen
sentències tant dures i contundents contra alts càrrecs del PP, ni com ara hi
ha obert algun procès contra el PSOE, o fins i tot sentència, contra algun
membre proper a la Casa Reial...això son casos aïllats. Son excepcions, a la
regla. La realitat és que tots van contra Catalunya, i contra els
independentistes...
Tampoc accepten efectes
del procés, com la marxa de milers d’empreses, i ciutadans de peu, que varen
treure els comptes d’aquí, per portar-los cap a llocs, més segurs. Això, per a
ells son invencions, estratagemes de Madrid, o maniobres orquestrades per
organismes estatals d’obscur passat. I si l’ Agència del Medicament Europeu no
va venir, va ser perquè Madrid ho va propiciar. No volien que vingués a
Barcelona, i li varen dir que busqués una altra ciutat.
A falta d’un
adversari tant fàcilment odiós com el PP, ara es dediquen a anar contra el Rei,
considerant que el 3 – O, va pronunciar un discurs impensable, increïble ,
totalment fora de lògica. Consideren que hagués hagut de fer com el president
Torra que elogia els CDR’s pel matí i els hi envia els Mossos d’Esquadra per la
tarda...
En fi, s’ha creat
un món paral·lel, dintre del qual no es vol saber l’autèntica veritat, ni
reflexionar sobre els fets passats, els enganys i falsedats inventades. Els
propis membres dels partits independentistes, han passat de membres d’un partit,
a membres d’una secta, dintre de la qual no es discuteixen els temes, ni es
posen en qüestió. Es creuen i prou. Son com actes de fe, que es van repetint de
memòria, amb frases fetes, i expressions inventades per parar qualsevol cop.
Ells tenen la veritat, i la resta de mortals, sinó la comparteixen, son
mentiders, envejosos, o espanyolistes, que ve a ser gairebé el mateix. El que
s’ha fet, s’havia de fer, i sinó ha sortit bé, és perquè ningú s’esperava una
resposta tant contundent de l’Estat, que ha utilitzat totes les males arts, per
fer fracassar el procés. El procés estava prou ben planificat, però ja arribarà
el moment de la victòria. Sinó és d’aquí uns mesos, serà d’aquí uns anys, i
sinó el segle vinent. No tenen pressa, ja estan acostumats a les adversitats,
des del 1714 que hi fan front....El que diem, s’ha passat de les idees de
partit, a les d’una secta, amb tot el que significa de manca de reflexió,
crítica i obertura d’idees i pensaments. Costarà sortir-ne.
# posted by joan roma cunill @ 11:04 PM 
