Monday, October 22, 2018
LA BILATERALITAT, AVANÇA - art. Nació Digital Solsona
Malgrat les declaracions, de tota mena, que llencen els partits
independentistes, en una clara competició entre ells, la realitat és que els
contactes bilaterals, govern català – govern central, avancen. Es un dels bons
resultats, de fugir de polèmiques estèrils, creades per justificar un lent,
però inexorable, canvi d’estratègia, a la vista de la impossibilitat de tirar
endavant, cap iniciativa unilateral.
Poc a poc, van apareixent noticies molt rellevants sobre acords assolits,
en aquestes reunions bilaterals. Fa pocs dies, varem saber els amplis acords
presos en la reunió entre el Ministre de Cultura i la Consellera del ram, en
matèria de devolució d’alguns documents, pendents de retorn de l’Arxiu de
Salamanca, així com de tirar endavant diversos equipaments culturals, en el
conjunt de Catalunya, paralitzats durant anys.
Iguals avenços importants, en un tema tant vital com el de les
infraestructures i serveis, lligats al transport ferroviari, tant el relacionat
amb el Corredor del Mediterrani, com a Rodalies, o l’estació de la Sagrera. I sobretot, el
reconeixement de que moltes partides, incloses en els pressupostos generals de
l’Estat no s’havien dut a terme, en anys anteriors, de manera que s’han
acumulat incompliments que cal recuperar.
Tant rellevant com això, els acords financers per a incloure en el FLA (
fons de liquidesa autonòmic) una partida de 3.770 milions, a la qual la Generalitat havia de
fer front en els propers dies, sense disposar de prou tresoreria per tancar el deute.
Aquesta decisió, junt amb un reconeixement de deute de prop de 1.500 milions, a
pagar en quatre anys, donen oxigen a les finances del govern.
Als exemples anteriors, n’hi podem afegir d’altres, relacionats amb el
Departament d’Interior i els Mossos d’Esquadra, o amb Agricultura, Ensenyament,
etc. Es a dir, en pocs mesos s’han desencallat temes que portaven anys,
encallats. Alguns, des de feia prop de deu anys. Si algú dubtava de la voluntat
negociadora i dialogant del govern central, ha quedat en evidència. D’altra
manera tindríem el país, si aquesta manera d’actuar, hagués estat l’habitual en
els darrers anys. Precisament, el greuge comparatiu, el menyspreu, i la falta
de diàleg i consens, ha anat alimentant el procés independentista fins el
nivell actual.
Ara, toca desinflamar, i demostrar, amb fets, que les coses es poden fer
d’una altra manera i que la via del diàleg i la negociació és la única amb bons
resultats. Hem perduts molts anys, molts esforços i moltes ocasions, en una
batalla que no ens ha portat res de bo. Buscar greuges comparatius, promoure el
conflicte, en comptes dels acords, pretendre objectius impossibles, porta al
desastre. Per això, és molt important animar i recolzar tots els esforços en la
via bilateral, per després, fer ús també de la multilateral. Hi ha temes que
poden ser tractats de tu a tu, entre els dos governs, però n’hi ha d’altres que
precisen d’una visió i una negociació multilateral, no per això es rebaixa el
nivell dels interlocutors ni la possibilitat d’acords amplis. Precisament s’ha
d’aprofitar el presència del partit socialista en el govern, per avançar en
temes llargament reivindicats, i mai atesos. Ara mateix, en plena discussió
dels pressupostos generals per l’any vinent, pot haver-hi una partida de 2.200
milions per a Catalunya, que és un argument de pes per votar-los a favor. Entre
mig de tantes polèmiques, la bilateralitat avança, és una bona noticia.