Tuesday, October 23, 2018
UNA TERCERA, SERIA LA BONA ? - art. Blogesfera socialista
UNA TERCERA,
SERIA LA BONA ?
Algú creu que una tercera consulta, seria la bona ? Ho dic perquè els
processistes, per distingir-los dels independentistes, que no sé ben bé què en
pensen, reclamen una tercera consulta o un referèndum com cal . Vol dir que els
dos anteriors no ho eren ?
Estem tant ficats, en un món paral·lel, en una dimensió desconeguda, o en
un món irreal, que aviat ningú entendrà ningú. Se’ns havia dit que la consulta
del 9 – N ( 2014 ) , havia estat una demostració del que realment pensava
Catalunya. Es igual que el percentatge de participants fos molt inferior al 50
%, i que els paràmetres de supervisió i control, no passessin el més mínim
nivell, però com que el resultat era espectacularment favorable, a les tesis
dels convocants, ja n’hi havia prou.
Però, no. L’independentisme sempre necessita una nova barrera per saltar,
un nou repte per assolir, un nou greuge per presentar batalla. I d’aquí, el
pols a l’Estat i a la Justícia, per convocar una nova consulta / referèndum,
per l’ 1-O ( 2017). Feta aquesta consulta, amb tots els conflictes que dia sí,
dia també, ens mostren determinats mitjans de comunicació, ara resulta que
tampoc s’accepta com a vàlida, o determinant. Deu ser que no hi ha dos sense
tres, perquè tornem estar en la reclamació d’un nou referèndum, aquesta vegada,
legal i acordat, segons els peticionaris.
Ara bé, algú creu que si fos possible, una tercera consulta / referèndum,
seria acceptada com a bona ??? Depèn .... que vull dir ? doncs, que si el
resultat fos favorable a les tesis dels convocants, la considerarien bona, i si
fos desfavorable, la considerarien inadequada, no vàlida, a l’espera d’una
quarta, una cinquena o sisena...fins que triomfessin les seves propostes. Aquí
rau una de les grans febleses i contradiccions de tots els moviments
separatistes arreu del món. I aquí rau un dels fonaments perquè cap país
democràtic del món, tingui programat el dret a la separació d’una part del
país, sinó es amb l’acord i participació de tots els seus ciutadans.
Molts independentistes al·leguen els casos de Quebec i Escòcia, com exemple
de que s’han permès consultes. El que ja
no diuen ni expliquen és la situació actual, després de les consultes fetes, i
és que ja no hi ha previsió de que se’n faci cap més. Perquè ? Doncs perquè els
moviments separatistes son insaciables, inesgotables, en si mateixos. Si
proposen una consulta, i no tenen el resultat esperat o desitjat, reclamen una
segona, sota l’excusa de que la primera ha estat poc preparada, poc informada,
poc divulgada ....i no ha permès copsar l’opinió real, de tots els ciutadans. I
apa, preparem-ne una altra, al cap de 8 o 10 anys, i si aquesta no sortís bé,
doncs, anem cap una tercera o una quarta. Cap país del món podria sobreviure a
una inestabilitat constant i permanent de qüestionament del país, per decisió
d’una petita part que es vol separar.
Dit això, els dos casos esmentats: Quebec i Escòcia, es varen fer en països
amb una realitat constitucional i jurídica, radicalment
diferent de l’espanyola, i amb tot, Canadà , va reaccionar amb una Llei de la Claredat,
molt contundent sobre les condicions per una nova consulta, com per haver
deixat fora , els separatistes, els quals han obtingut menys d’un 10 % dels
vots, en les eleccions generals, del mes passat. Pel que fa Escòcia, que tant
aviat diu que voldria fer una segona consulta, com se n’oblida, ja té clar que
no hi ha cap previsió de cara el futur.
En resum. No hi ha cap país que contempli la seva desintegració, mitjançant
formules en les que no hi participi tot el cos electoral. Pretendre partir una
part, sense participació del tot, és inviable, però sobretot, és del tot
impensable voler marxar del conjunt, sense un mínim d’acord intern. La realitat
és tossuda, i ara i aquí, els independentistes son minoria dintre de Catalunya,
i sino entenen aquesta realitat, aniran donant tombs i organitzant multitud de
moviments i perfomances, fent perdre el temps i la paciència, a la majoria,
però sense cap possibilitat de reeixir. En aquest punt estem, ara només falta
que una part dels que han emprès el camí, se’n donin compte.