Thursday, October 18, 2018
PETITS I SECTARIS - art. Blogesfera socialista
PETITS I
SECTARIS.
En els darrers
dies , s’han produït dos fets, als quals se’ls ha donat importància diversa, en
funció dels interessos i afinitats dels mitjans de comunicació, però son símptomes
de canvis profunds, en el concepte de la obertura i universalitat del nostre
país, Catalunya. M’explico.
El primer fet
rellevant, fou la desaparició d’una figura universal, en el món del cant, en la
persona de Montserrat Caballé. Ningú, poc obviar ni relativitzar la seva
importància perquè ha estat a primera fila , durant prop de 40 anys. Ha estat
mundialment coneguda i reconeguda com una persona excelsa en la veu, i com una
persona propera, quan se l’ha requerit per dur a terme, concerts destinats a col·lectius
necessitats. Prou que ho sabem els qui l’hem coneguda i tractada, a l’hora de
demanar ajut.
No s’entén el
menysteniment del govern de la Generalitat, davant una de les principals “marques”
de Catalunya. Cap càrrec institucional va passar pel tanatori, a diferència del
govern central, representat pel Ministre de Cultura, i ja en el funeral, la
presència de les institucions espanyoles, fou molt per sobre de les catalanes.
La Reina Sofia, el president del Govern, el Ministre de Cultura, Delegada del
govern.....
Pèssim missatge a
la societat catalana, quan algú no es considerat “català de socarrel” o
simpatitzant del procés. Montserrat Caballé, era ciutadana del món, catalana
universal, espanyola sense complexes, i així ho havia manifestat quan algú
havia pretès atreure-la cap a les seves files. Malament podem anar si es pretén
fitxar la gent, no per les seves qualitats, sinó per les seves afinitats. L’obertura
, la innovació, la universalitat , han estat factors de la “marca” Catalunya
des de sempre. Que ningú pretengui fer-nos petits i sectaris.
Un segon fet
rellevant, fou l’absència de càrrecs institucionals, en el sopar de concessió
del Premi Planeta, el més important de les lletres castellanes a nivell
mundial. Fins i tot, el menyspreu va arribar al punt d’haver anunciat la
presència de la Consellera de Cultura, i no haver-hi comparegut. Doble
menyspreu.
Sembla ser, que
en aquesta estratègia infantil, que impera en alguns nivells del govern català,
d’aquesta manera es vol “castigar” a totes les empreses que varen marxar de
Catalunya, durant el període d’inestabilitat i inseguretat del mes de setembre
de l’any passat. Es a dir, en comptes de facilitar encontres i suavitzar
tensions, han optat per incrementar-les . Una bona mostra de la inoperància i
mediocritat d’un govern.
Però, és que
parlem de la pèrdua progressiva de la capitalitat mundial de l’edició en
castellà. I vull recordar que, ara i aquí, hi ha 500 milions d’hispano parlants
a tot el món. Una xifra immensa que ens situa al capdavant d’un imperi
lingüístic, que si no cuidem, el perdrem per sempre. Amb fets com els d’aquesta
setmana, anem per aquest camí.
Si a tot plegat
hi afegim el comportament divagador, dubitatiu i caòtic de l’ajuntament de
Barcelona, tenim el còctel perfecte per perdre un lloc de privilegi, a nivell
mundial. Durant anys, uns prohoms aixequen una ciutat i un país, i uns
mediocres, es dediquen a tirar per terra tota la feina feta. Es hora de pensar
en emprendre els canvis necessaris per acabar amb tanta estupidesa.
# posted by joan roma cunill @ 2:27 AM 
