Monday, October 29, 2018
TRES NOUS "ARTEFACTES" - art. Nació Digital Solsona
TRES NOUS
“ARTEFACTES”.
A falta de trobar un nom, més pràctic, més fidel a la realitat, permeteu-me
batejar els darrers tres nous esdeveniments , dintre del procés, com
“artefactes”, No goso posar-hi moviments, ni plataformes, ni col·lectius,
perquè tots procedeixen d’una mateixa matriu, i no els hi dono gaire temps de
vida. Temps al temps.
El primer, porta el nom rimbombant de Consell de la República , amb seu a
Waterloo ( Bèlgica), creat com una entitat privada, que s’ha de financiar al
100 % amb aportacions privades, i amb promesa de transparència. Per cert,
aquesta promesa de claredat i transparència, ja l’he escoltada en multitud
d’ocasions, i ningú ens explica qui paga totes les despeses de viure , fora del
país. Seria interessant , publicar les aportacions, ingressos i despeses, per
saber qui realment paga.
Però, bé, el funcionament d’un nou ens, per estrany que sigui, precisa d’un
impulsor, d’un director d’orquestra com per portar a bon port, la criatura que
li han posat a les mans. En aquest cas, es tracta de Toni Comín. Es un
dirigent, molt eficient per ocupar càrrecs institucionals, on sigui i com
sigui, no en va ha fet una trajectòria molt enrevessada. La resumeixo. Entra en
el Parlament en representació del moviment Ciutadans pel Canvi, impulsat per
Pasqual Maragall. El rigor en les incompatibilitats feia que al cap d’un mandat
institucional, haguessin de deixar pas, a un nou candidat. Per driblar aquesta
norma, entra en el PSC, i ja està. Ja té resolta la incompatibilitat. D’aquí,
passa a ERC, aprofitant els bons vents que tenia el partit, en aquelles dates,
i ara està al costat de Puigdemont, lluny d’ERC, que ja està tipa de que vagi
al seu aire.
Doncs bé, Comín des de Bèlgica, ha d’impulsar el que ha d’esdevenir una
mena de “govern a l’ombra”, des de fora, per ordenar què ha de fer el “govern
de dintre”, o per substituir-lo si un dia cau....Bé, els de dintre ja han dit,
que això no ho veuen gens, gens clar. Esperem , doncs unes setmanes i veurem
que la cosa es complica enormement.
El segon esdeveniment, ha estat la creació del Consell Assessor per a
l’impuls del Fòrum Cívic i Social, per al Debat Constituent. Deu n’hi do, del nom, i a falta de trobar
algú de nou, posen al davant, Lluís LLach. Em pensava que havia retornat al
Senegal, a descansar, però no , continua per aquí. Lluís Llach, passarà a la
història com un gran cantautor, però , crec que com un pèssim polític. Va ser
un dels principals “profetes” del procés, anant arreu del país, proclamant la
imminent república i independència. No he sentit cap disculpa pública per haver
enganyat a la gent, o per estar enganyat, i haver-ho transmès a la ciutadania.
En fi, ara, li toca lidiar amb aquest fòrum, més destinat a trobar-se de tant
en tant a fer el cafè i discutir què es pot fer de més, que encara no s’hagi
dut a terme. No queden gaires més “perfomances” per inventar, però segur en
trobaran alguna de no duta a terme.
I per acabar, el tercer esdeveniment, fet a Manresa, ha estat la creació de
la Crida Nacionalla República ,
que no se sap ben bé, que és ni què esdevindrà. Al capdavant hi figuren dues
persones amb una trajectòria també molt rocambolesca, com son Ferran Mascarell,
i Agustí Colomines. Li dono poc futur a la nova formació, perquè suposa voler
fer una “opa hostil” al PDECAT, sota l’excusa d’aplegar més gent, i més
transversalitat, però amb un fons econòmic clar, al darrere. M’explico. El
PDECAT és el propietari del nom de Junts x Cat, de manera que qui cobra les
subvencions electorals, i els generosos ingressos del Parlament, en diner i en
personal, va al partit i no a la formació. Es evident que l’idea de la Crida , és posar aquest nom a
la candidatura i ser-ne, amo i senyor...la resta excuses, son això, excuses. El
diner és el diner, i el poder de posar i treure candidats, és essencial. Aviat
ho veurem.
Així, doncs, tenim tres noves creacions, que justifiquen posar i treure
noms, enviar comunicats, fer reunions, proclamar futurs, etc, molt propis dels
actuals temps. Moltes declaracions i cap actuació concreta. Veurem en què queda
tot plegat.
# posted by joan roma cunill @ 11:53 PM 
