Friday, October 05, 2018
POBLE OPRIMIT ? - art. Diari de Terrassa
POBLE OPRIMIT ?
En aquests dies convulsos, s’escolten declaracions que ben poc tenen a
veure amb la realitat. Sentir expressions com “poble oprimit “, “lluita per la
llibertat “, “volem democràcia”, i tantes altres , es contradiuen amb la
situació real del país, Espanya, situat en el dinovè lloc en qualitat
democràtica, a nivell mundial, per davant de països de llarga tradició com
França, EUA, o Bèlgica ( lloc 32), per posar uns exemples concrets.
I és que sobta comparar la nostra situació amb la que tenen els refugiats,
als quals dono classes de castellà, en tant que voluntari de Creu Roja,
procedents d’Ucraïna, Geòrgia, Camerun, Congo, Iran, Rússia, Mali, Pakistan, i
tants d’altres.
Recordem que en els 40 anys de democràcia recuperada, devem haver votat, no
menys d’unes trenta o trenta – cinc vegades, en plena llibertat, i amb
possibilitat d’elecció ben àmplia i variada, protegits per unes lleis que son
de profundes arrels democràtiques.
Què dir, a aquesta gent, vinguda de països en que no han ni pogut exercir
el dret de vot per primera vegada ? O que han estat perseguits i durament
castigats per reclamar drets bàsics com nosaltres ho havíem fet en temps del
franquisme ? Que tenen assumit que la majoria no podran retornar mai més a casa
seva ?
Et demanes què poden haver fet de mal, magnífiques persones, que volen
pujar una família amb un mínim de condicions de seguretat i llibertat. Les
paraules no son mai neutres, i hem de saber-los utilitzar en el moment i lloc
oportuns, amb la necessària ponderació i objectivitat.
Ara i aquí, ens cal recuperar el seny i guardar la rauxa, per a millor
ocasió. Tenim la gran oportunitat de centrar-nos en posar ordre en les nostres
diferències i aconseguir superar la crisis de convivència, en la que estem
ficats. No tenim un govern efectiu, capaç de canalitzar i encarrilar una
seriosa i profunda negociació interna, per a després , portar-la al govern
central. Portem anys, perduts en la cridòria i la gesticulació, prometent
objectius impossibles, que porten la frustració als qui els havien cregut.
Toca posar els peus al terra, i veure el marc intern que tenim a Catalunya
i la gran oportunitat a nivell d’Espanya, sabedors que la UE mai recolzarà el
trossejament d’un estat membre. La nostra democràcia és perfectible, com tota
obra humana, però repeteixo que estem dintre dels vint primers països del món,
en qualitat democràtica, i no per això no hem de batallar per avançar uns
quants llocs més, però desacreditar l’estat de dret que hem aconseguit, va en
contra de la nostra pròpia identitat.
Es dur veure la deriva en que alguns s’han instal.lat, i comprovar dia sí,
dia també, que els organismes, departaments, i serveis de la Generalitat tenen
el cap en altres coses i no en el que els hauria de preocupar. Fer gestions i
tràmits, sense terminis, o sense poder accedir als llocs autèntics de govern,
fa perdre temps, desanima al personal, i produeix danys irreparables sobre
l’economia del país.
En el meu cas concret, puc veure i comparar, les crides que es fan , amb la
realitat institucional en la que estic immers, i alhora, en la realitat social
de les persones procedents de dotzenes d’altres països en que no troben ni de
lluny, la democràcia de la que nosaltres gaudim. Pensem-hi abans de menystenir
el grau de llibertat en la que estem ubicats.