Joan Roma

CORRUPCIÓ INSTITUCIONAL.

En tot lloc i moment, el diner públic, ha de tenir un destí molt clar i transparent. No es poden permetre despeses inútils, i encara menys, partidistes o sectàries. L’austeritat ha de ser norma de la casa, molt especialment en temps de crisis, com en la que estem, des de fa molts anys . Perquè dic això ? De fet el títol de l’article es podria canviar pel de “Malbaratament de recursos públics”. M’explico.

Durant molts anys, els governs de CiU varen tenir un especial interès en supervisar, influir i controlar els mitjans de comunicació, intentant posar-los al seu servei. Ells en deien “al servei de la causa”, sense especificar que la “causa” era recolzar i afluixar en qualsevol crítica o control al govern. Bona part de “l’oasi català” s’entén per la domesticació de bona part dels mitjans de comunicació catalans.

Com ho aconseguien ? Doncs, fent servir diverses formules per estovar consciències i facilitar la feina a periodistes i editors. Una de les formules més utilitzades, era regar amb publicitat institucional, els mitjans més afins, i castigar als més ferotges. Els governs de la Generalitat, han fet ús d’ingents sumes de diner públic, per fer callar crítiques o per “vendre” acció de govern. Cada Conselleria, cada organisme públic, disposa de partides generoses, destinades a publicitat institucional, o a accions de promoció i comunicació, que ve a ser el mateix. I per descomptat, per damunt de tots, Presidència, té una caixa immensa, destinada a aquest objectiu.

Ara i aquí, en plena crisis econòmica – financera, amb un deute i un endeutament brutals, que superen els setanta – cinc mil milions d’euros, el govern de la Generalitat, llença, malbarata , compra o premia multitud de mitjans de comunicació, en pro d’impulsar i animar el procés sobiranista. I ho fa, amb una periodicitat i entrega, com feia anys, no havíem vist. Perquè ?

Doncs, perquè durant l’aplicació de l’art. 155, es va tancar l’aixeta de les partides de publicitat, i molts mitjans i xiringuitos oberts, per viure del procés, varen patir la suspensió de partides, abocant-los al tancament, pur i dur. Altres, varen sobreviure a dures penes, esperant temps millors. Aquesta suspensió de publicitat, va motivar, atacs ferotges al 155, no tant per convicció política, com per ofegament econòmic, del mitjà del qual menjaven i vivien. L’exigència del retorn a la normalitat, era causa comuna, per recuperar els beneficis perduts.

I heus aquí, que el nou govern, presidit per un president adjunt, es posa mans a l’obra , busca i rebusca en tots els racons, d’on treure diner per mantenir els mitjans afins, pagats i mantinguts amb diner públic. I la recerca, té èxit, faltaria més. Al cap de poc de prendre possessió dels càrrecs, podem constatar com cada departament, cada organisme, cada xiringuito de la Generalitat es permet contractar publicitat institucional, venuda , ara, sota el nom de “pàgines especials”. En elles podrem veure, amb lletra semblant a la del diari, com la Generalitat fa campanya de la Generalitat. Un món meravellós, en un món eficient i feliç.

Però, no n’hi havia prou amb les “pàgines especials”, calia des de Presidència, regar millor, els mitjans més compromesos amb el procés. Per a tots ells, res millor que campanyes especials, com la del primer dia de classe, el 12 de setembre amb la campanya “Oda a la carmanyola”, o la del 14 de setembre, amb “Oda a la torrada”, suposo que aviat vindran les “odes a la xocolata”, o a la “tassa de llet”, a la “fruita”, etc, etc. Altres campanyes han vingut el 17 de setembre, el 5 d’octubre, o la de l’11 amb “55 urnes per la llibertat “, etc. Pels preus de pàgines senceres, i per la periodicitat, calculo que  a dia d’avui, el govern de la Generalitat ha llençat més de un milió i mig d’euros. I d’aquí, a finals d’any, seran més de tres milions, l’equivalent a la contractació de més d’un centenar de mestres o de metges, per parlar d’uns col·lectius indispensables, a dia d’avui per al país. Enteneu ara, el perquè de parlar de “corrupció institucional”o de “malbaratament de diner públic” ? Com podem permetre llençar, diner de tots, amb estupideses com aquestes ? Us recomano llegir el contingut, perquè tindreu vergonya aliena. Ni tant sols és publicitat, son pèssims escrits, sense to ni so, simplement destinats a pagar favors de submissió i propaganda. Es pot permetre aquest mal ús del nostre diner ?