Monday, October 22, 2018
IMMATRICULACIONS BISBAT DE VIC - art. El 9 Nou
IMMATRICULACIONS
DEL BISBAT DE VIC.
Fa un parell de setmanes que la
Unió de Pagesos, va alertar sobre una possible immatriculació
“indeguda”, de centenars de propietats, per part del Bisbat de Vic,
corresponents a les parròquies de la seva demarcació eclesiàstica. Aquestes
immatriculacions s’haurien dut a terme durant el període 1998 – 2015, en que la
legislació vigent, donava grans facilitats als bisbes per registrar les
propietats, a nom de cada bisbat.
En aquesta denúncia, la UP
feia una crida – crítica als alcaldes, i grups parlamentaris, per no haver fet
prou esforços per supervisar, controlar i exercir les seves funcions, i haver
permès unes actuacions que ells consideren “poc ètiques” o poc fonamentades.
Obrien també unes reflexions sobre de qui havien de ser propietat, edificis,
monuments, cases rectorals, esglésies, ermites, santuaris...si al cap i a la
fi, la majoria, per no dir totes, havien estat construïdes amb el treball,
esforç i diners dels parroquians.
El debat i discussió pot ser interessant, a efectes històrics, però no sé a
què ve, tenir-la a dia d’avui. M’explico. Si hem de qüestionar el dret a la
propietat, ho hauríem de fer, des del principi, i en tots els seus elements,
començant per qui té la propietat de la terra, dels terrenys i les
muntanyes...millor no entrar en aquest debat, perquè no ens en sortiríem, per
molta dedicació i anys que hi passem.
Per la part que em toca, i com alcalde, he comprovat que el bisbat de Vic,
no ha immatriculat res que no li pertoqui. Es més, podria immatricular unes
quantes propietats més, que ningú li qüestionaria, perquè entenc, son de la
seva propietat, sense entrar en si dos o tres-cents anys enrere, o mil anys
enrere, foren els parroquians qui les varen edificar. Entrar, ara, a qüestionar
totes o la majoria de propietats eclesiàstiques ens portaria a conflictes de
mai acabar, i sobretot a deixar en els “llimbs”, durant anys, algunes de les
edificacions.
Prefereixo aclarir la propietat de totes i cadascuna de les propietats,
existents en el territori, per evitar buits legals, que ens compliquen la vida
a tots els qui estem a càrrec del territori. Per entendre’ns, es bo comprovar
el que diu UP, respecte de si hi ha hagut errors en alguna immatriculació, i si
es comprova, fer-la rectificar. Ja ho vaig dir en un anterior article que conec
força bé les interioritats del Bisbat de Vic, i em consta que l’inventari de
bens, s’ha dut a terme d’una manera eficient i exhaustiva, comprovant l’historial
de cadascun dels bens, abans de procedir a la seva immatriculació.
Tot i els anys dedicats, queda encara molta feina per fer, perquè el Bisbat
de Vic té una immensa quantitat de bens, però poca liquiditat econòmica, cosa
que l’obliga a aclarir les propietats, i procedir a la venda d’algunes per a
poder mantenir les altres...
Tornant al principi. Considero que les manifestacions de la UP han produït una alarma
innecessària, en un àmbit que està prou ben regulat i supervisat. Els alcaldes,
som els primers a voler aclarir el que és de cadascú, especialment pel que fa a
monuments, i edificis històrics. He de dir que sempre hem trobat una adequada
sintonia amb el bisbat quan hem proposat intervencions en alguns dels
monuments. En el meu cas concret, he oficialitzat dos convenis, per a poder
restaurar dues esglésies , amb ajuts de la Diputació de Barcelona. En algun altre cas, també
el propi bisbat ha contribuït a la restauració d’algun element de l’església
parroquial.
Mai es poden generalitzar determinades actuacions, perquè cal anar punt per
punt, i comprovar si s’ha actuat amb la prudència i legalitat necessàries, o
no. La polèmica pot haver anat bé, per remoure un àmbit, poc estudiat i poc
supervisat, que convé regular millor. L’important és que cada bé tingui
propietari conegut. S’entén propietari legal i legítim, perquè serà a ell a qui
podrem demanar responsabilitats a l’hora de fer el manteniment degut, per
evitar danys a tercers, o deixar perdre patrimoni històric. En tenim, molt,
moltíssim, i ens pertoca a tots els qui tenim càrrecs institucionals, en primer
lloc, i a tota la ciutadania en general, traspassar a les futures generacions
el ric patrimoni que tenim. Això és el més rellevant i el més urgent.
# posted by joan roma cunill @ 2:10 AM 
