Joan Roma

AIGUA , CAMINS i NOVES TECNOLOGIES.
Pels qui vivim en el món rural, hi ha tres serveis essencials que han de poder ser coberts de manera universal . El primer evidentment és el de disposar d’aigua suficient, en qualitat i quantitat. Això semblava fàcil anys enrere, però els darrers anys ens han mostrat que de fàcil , res de res, i la cosa es complica cada any que passa. Ja n’hem parlat en anteriors ocasions i no cal tornar-hi. Simplement afegir que ja no es pot actuar en aquesta matèria a nivell individual, municipi per municipi, sinó a nivell molt més ampli i plural. Tot costa massa com per no ajuntar-se i actuar plegats, passant la Generalitat per davant per obrir i facilitar el camí.
I parlant de camí, una altra de les necessitats fonamentals és la de poder circular adequadament pel territori, en aquells indrets en que no hi ha carretera. La problemàtica dels camins s’ha convertit en un malson per la majoria d’ajuntaments, propietaris i llogaters que viuen a pagès.
Mantenir un camí de terra, es com un pou sense fons. Abans per aquest camí hi passava el pagès, i uns quants veins seus. Ara hi passa aquesta gent, i centenars d’altres , amb vehicles de tota mena que poden destrossar en un parell d’hores la feina de dies o setmanes de treball.
Els pagesos no volen ni poden mantenir aquests camins i demanen als ajuntaments que ho facin. I els pobres ajuntaments prou feines tenen a mantenir els carrers del poble com per poder fer front a les inversions en camins del seu terme municipal. Camins que poden sumar un bon grapat de quilòmetres .
Davant aquesta realitat alguns alcaldes ens hem dirigit tant a la Diputació de Barcelona com a la Generalitat per intentar trobar una sortida raonable. Tots estan d’acord en que cal un pacte global. En aquest cas, el Departament d’Agricultura ha encarregat un estudi a la Universitat de Barcelona per fer un inventari de camins i del que suposaria en inversions tenir-los en condicions raonables de accessibilitat. El resultat fa fredor perquè estaríem parlant de més de 10.000 quilòmetres de camins i inversions de més de 600 milions d’euros. Ja es pot veure que el problema és gros , en tots els sentits. Però, no per això hem de abandonar la reivindicació.
L’import és enorme, però també enormes son les inversions en AVE o en autopistes, i per tant el món rural ha de reivindicar que tant important son unes vies com unes altres, perquè si es despobla i s’abandona el territori, el conjunt del país hi perd. Per tant, la propera batalla que hem de fer els alcaldes de pobles petits, és reivindicar inversions en aquest camp.
I la tercera pota per arrelar la gent a la terra, son les noves tecnologies. Abans amb el telèfon n’hi havia prou, ara toca disposar de móbil, i de xarxa a internet. A més de bona recepció de radio i televisió, i en aquest apartat ja de la TDT. Aquí estem molt verds. La cobertura és clarament deficient i obliga a fer inversions de gran import i distribuir antenes per tot el territori per facilitar la connexió i bona recepció. Però, tampoc pot esperar més.
Portem ja un retard d’uns quants anys en matèria de telefonia mòbil. Les grans empreses han anat a les ciutats i pobles grans, però el món rural els aporta pocs ingressos i per tant el desprecien. Pertoca al govern exigir que si es mengen la carn, també agafin uns quants ossos . De fet totes les concessions obliguen a cobrir el territori, però sempre esperen fins que ja no poden més. I sempre quedem pel final de tot. I dintre d’un any hi haurà la apagada analògica en matèria de televisió i sinó existeix bona cobertura de TDT, no es podrà rebre la televisió digital en aquestes comarques. Estem ja en temps de recompte final.
En fi, en els tres apartats ,molts alcaldes estem anant a reunions per insistir en la necessitat de canvis en les prioritats del govern com perquè posi diners per cobrir aquestes deficiències. Alguns èxits trobem però queda molt per fer.
Joan Roma i Cunill, Conseller de la Fed. XI del PSC