Joan Roma

NOVES ENERGIES
Tot indica que la majoria de la gent ha assumit els riscos del canvi climàtic i està disposada a actuar en conseqüència. Es a dir, a sacrificar una part de l’actual benestar o despesa poc ecològica, a canvi de millorar les perspectives de futur. De totes maneres estem en situacions molt contradictòries, en molts aspectes.
Fa pocs dies s’explicava que el promig de temps necessari entre pensar, proposar i posar en funcionament un parc eòlic, se situava al voltant dels set anys. Repeteixo, set anys entre els primers papers i l’inici del funcionament real. Francament s’ha de tenir molt bona voluntad per resistir aquesta tramitació i tot el que suposa de despeses personals, econòmiques i tecnològiques.
En aquest apartat el govern s’ha compromès a reduir tràmits i a fer possible que tot alló que es feia en set anys, es pugui fer en dos. Realment si s’aconsegueix serà una autèntica revolució.
Però, a part de la tramitació queden situacions encara complicades de solucionar, per la contradicció entre la petició de noves energies, netes, i el seu encaix en el territori. Encara molta gent aposta per aquesta energia neta, però no la vol a prop de casa. Sempre hi ha alguna excusa per allunyar les instal.lacions cap altres indrets. I evidentment, en algun lloc s’han de col.locar si volem treure’n profit.
El mateix passa, ara, amb l’energia solar. Sembla encara més positiva i fàcil d’obtenir que la eòlica. Estem en un territori privilegiat i això hauria de garantir un fort impuls per aquesta altra energia neta. Doncs, no es tant senzill. Son molts els experts i industrials en aquest camp que reclamen una atenció especial per part de les Administracions públiques per modificar l’actual situació.
Una situació que qualifiquen de poc clara, lenta i de futur incert. També aquí les tramitacions s’allarguen considerablement. El promig d’instal.lacions de petit volum, es situa al voltant dels dos anys, però molt més i amb moltes contradiccions quan es tracta d’instal.lacions de més grandària i potència. En aquest cas, les tramitacions es compliquen enormement i no hi ha res segur a l’hora d’apostar per un lloc determinat.
Es comprensible des del govern de voler controlar i evitar una proliferació excesiva d’instal.lacions per tot el territori. No deixen de tenir impacte visual, i paisatgístic, sobretot aquelles de grans extensions, però si creiem que son necessàries, s’hauria de facilitar la seva implantació.
De moment, no queda clar el futur immediat, i encara menys, el de mig termini. Alguns promotors se’n van cap els territoris veins de l’ Aragó , País Valencià o Castelles, per impulsar instal.lacions allà perquè diuen trobar-hi més comprensió i facilitats. Aquesta exportació de projectes ens hauria de fer reflexionar per modificar la situació present i plantejar clarament la aposta que vol fer Catalunya en aquest camp. Sempre el país ha estat capdavanter en noves energies, i en canvi ara estem perdent posicions respecte altres autonomies que han avançat enormement , en els darrers anys.
I el govern ha de fer els deures, però també els ciutadans, en el sentit de comprendre i acceptar que si volem dependre menys del petroli i volem ajudar a superar els efectes negatius del canvi climàtic, hem d’acceptar algunes coses que no sempre ens agraden, com pot ser impactes visuals i paisatgístics, o línies de connexió entre unes energies i unes altres. La invisibilitat no existeix i sempre hi ha efectes colaterals en les noves instal.lacions. El que ha de comptar és l’increment de beneficis ambientals, per damunt d’altres consideracions.
Joan Roma i Cunill, Conseller de la Fed. XI del PSC.