Tuesday, March 31, 2020
LA INFORMACIÓ, EN TEMPS DE CRISIS - art. Endavant Digital
LA INFORMACIÓ, EN
TEMPS DE CRISIS.
Informació verídica i objectiva, aquesta hauria de ser la prioritat , de tots
els mitjans de comunicació, oimés en temps de greu crisis, com la que patim,
des de fa unes setmanes. Des de fa molts anys, acostumo a informar-me , per
medi de diversos mitjans de comunicació, escrits, digitals, orals i / o
visuals. I de diverses procedències, per
raó de parlar mitja dotzena d’idiomes, la qual cosa, em permet veure i escoltar
què es diu, arreu del món.
Estudiats i revisats tots aquests canals d’informació, em quedo amb ben
pocs, a l’hora de considerar-los , lliures i objectius. Quan dic lliures,
equival a verídics, perquè no estan subjectes a propietaris, partits, institucions
o grups de pressió. Son lliures perquè han fet de la informació seriosa i
contrastada, la seva raó d’existir.
No és fàcil, ser i mantenir la independència, per aconseguir triomfi la
veritat, però com a mínim, hem d’exigir que s’hi acosti tot el possible. Tenir
fonts fiables, investigar, superar tota mena d’obstacles, per portar informació
verídica als lectors, ha de ser el fil conductor dels periodistes i del mitjà
de comunicació. He de dir que tenim pocs mitjans, amb aquest principi clar.
I puc entendre les dificultats, en els mitjans de propietat privada, perquè
al cap i a fi ,hi ha uns propietaris que volen obtenir i repartir beneficis, o
hi ha uns àmbits, que volen ser representats per aquest mitjà. Però,
precisament per a fer de contrapès, a aquests mitjans privats, es varen crear
els mitjans públics, finançats amb el diner de tots, per a poder dur a terme la
seva feina, amb plena llibertat i objectivitat.
I el diner de tots ha de ser sagrat. Hauria de servir per garantir la plena
llibertat a l’hora d’informar i documentar la realitat diària, per transmetre
als ciutadans la visió real del que passa en els nostre país, i fronteres
enllà. Així , hauria de ser, però , malgrat l’ús de diner públic, la majoria de
mitjans de comunicació públics, han esdevingut corretges de transmissió de la
propaganda del govern. Passa aquí, i passa a totes les comunitats autònomes, si
bé, en algunes és més visible o més descarada que en altres.
Aquí, a Catalunya, tenim el cas més visible i descarat de tots. Els mitjans
públics, aplegats en el CCMA ( Consell Català de Mitjans Audiovisuals) son
totalment dòcils, dependents i subjectius, a les ordres del govern. Portem
anys, criticant el partidisme i sectarisme, però, ara, en temps de greu i gran
crisis, encara han esdevinguts menys fiables, i més addictes al govern. I ja no
parlem només de TV3 i CatRadio, sinó també d’altres mitjans privats, si bé
dependents totalment, de les subvencions públiques de la Generalitat.
Aquest conglomerat de mitjans públics / privats, suposen la via principal
de propaganda, al servei del govern de la Generalitat, de manera que tenen
plena dedicació a escampar per totes les llars, els errors del govern central,
i els encerts del govern de la Generalitat. Es tanta la gosadia, que poden
dedicar hores i dies, a tapar les deficiències del govern , i en canvi tarden
segons en valorar, i si cal, inventar, possibles incidències del govern
central.
Aquests mitjans, suposen una clara toxicitat informativa, perquè hi ha gent
que se’ls creu. I això comporta , creure que hi ha males intencions, o
distribució irregular de recursos materials, econòmics, humans, vers Catalunya
per part del govern central. O fer creure que si Catalunya fos independent ,
aniria millor. Tapen tots els greus errors del govern, d’ara, i d’abans quan
varen desmantellar bona part de la Sanitat pública. O quan prometen, i no
compleixen. Quan refusen ajuda, per pur partidisme. Quan son incapaços d’ordenar
i planificar degudament. Quan deixen els ajuntaments a la seva sort.....i així,
podríem allargar-nos indefinidament. No tenim mitjans de comunicació públics,
lliures. Son simples veus de l’amo, al servei de qui decideix què dir i com
dir-ho. Un exemple més del que ha de
canviar de forma immediata, una vegada vençuda la pandèmia i anem cap eleccions
al Parlament.
Monday, March 30, 2020
CONFINATS I PARALITZATS - art. Nació Digital Solsona
CONFINATS I
PARALITZATS.
Als defensors del “jo ja ho deia”,
els hi hem de dir que ningú podia preveure ni imaginar el que ens cauria
al damunt, d’ençà les primeres noticies, procedents de Xina. Només, cal anar a
l’hemeroteca per demostrar, fins a quin punt, tots aquests que ara volen donar
lliçons de planificació i previsió, deien el contrari, just un mes enrere.
La pandèmia, s’ha estès, amb una rapidesa i unes proporcions, mai
imaginades, posant al límit totes les infraestructures, equipaments i serveis
dels països afectats, entre els quals, Espanya.
Quan hagi passat, serà el moment de valorar i planificar, per a poder
encarar noves crisis, en millors condicions de les que tenim, a dia d’avui. De
totes maneres, considero indecent i inacceptable, el cúmul de crítiques,
exigències i desqualificacions, procedents d’alguns partits de l’oposició i
d’alguns càrrecs institucionals.
En moments de crisis, ha d’imperar la prudència i la equanimitat. I
lògicament la lleialtat, entre administracions i entre professionals de la
Sanitat. En el que portem de crisis, hem vist i escoltat, autèntics atacs,
profundament injustos i totalment fora de lloc, contra decisions del govern
central, i contra el gabinet de crisis.
Això, em porta a llençar un repte, a tots els estimats lectors i lectores.
Us imagineu aquesta crisis, si en comptes de tenir com a president a Pedro
Sánchez, tinguéssim a Pablo Casado ? Us imagineu la situació, amb un PP,
prepotent , antisocialista, poc respectuós amb les autonomies, i encara menys
amb els ajuntaments ? Us imagineu traslladar les maneres de la presidenta de la
Comunitat de Madrid, al conjunt de l’Estat ? Us imagineu el govern central, en
mans de gent, tant poc preparada i tant poc protectora de la Sanitat pública ?
Fem-nos aquestes preguntes, perquè en algun moment, voldran “passar
comptes”, i voldran tirar per terra, totes i cadascuna de les decisions preses.
Ho estan fent, en el present, com no ho faran en el futur ¡¡¡ La mala fe i la
ignorància son agosarades i son capaços d’atacar qualsevol error, qualsevol
retard en la compra o recepció de material sanitari, sense entendre que quan
tot el món està necessitat, tot el món es converteix en adversaris –
competidors.
Sí, el PP, no ha estat a l’alçada del “sentit d’Estat” que tot partit
polític ha de tenir. Similars formes ha
tingut, el govern de la Generalitat, amb el seu president al capdavant. Ja no
ens estranya res, del que pugui fer o dir, aquest president de paper, perquè ha
superat totes les mediocritats imaginables. Tants mèrits ha fet, que ha assolit
el títol de “pitjor president” de la Generalitat. Tampoc el seu equip ha
mostrat un mínim d’eficàcia en la coordinació i lluita contra la pandèmia. I és
que son els hereus d’aquells que varen portar la Sanitat catalana, a uns mínims
deplorables, que ara s’han fet, especialment evidents.
Tots els països han de deixar clares les seves prioritats. I si una lliçó
s’ha d’aprendre d’aquesta crisis, és que determinats productes, determinats
materials, no poden dependre de països estrangers, perquè aleshores no en tenim
la direcció ni la gestió. En els propers anys, s’haurà d’establir un llistat de
sectors i àmbits estratègics, a mantenir, per casos de noves emergències. Per a
determinades urgències, no podem dependre de tercers. Hem de tenir les regnes
de les emergències.
Dit això. Aquesta crisis, la superarem, i ho farem de la mà d’un govern
central , ben organitzat i ben coordinat, posant tots els mitjans a l’abast per
minimitzar danys i protegir les persones. Estem confinats i paralitzats, uns
dies més. Es el tram de carrera per agafar embranzida, per a poder saltar el
més lluny possible, una vegada haguem vençut la pandèmia. Imagineu com
estaríem, si en el timó no hi tinguéssim gent tant preparada i eficient, com la
que hi tenim.
Sunday, March 29, 2020
BORREDÀ, SERVEIS ESTRATÈGICS, EN TEMPS DE CRISIS- art, blog personal
BORREDÀ, SECTORS
ESTRATÈGICS, EN TEMPS DE CRISIS.
Sempre passa, que és en temps de crisis, quan es valora el que es té, i
quan es troba a faltar el que s’ha perdut. I serà, després de vençuda la
pandèmia, que caldrà reprendre el debat de com mantenir vida activa, en el món
rural, sinó volem tancar la que queda.
Aquests dies, podem veure la importància de tenir unes botigues, ben
aprovisionades, diverses i variades, com per a poder fer una vida “normal”, tot
i la que cau. Cada dia, podem comprar els productes més essencials, en els cinc
establiments de menjar, i medicaments, a la farmàcia. Tot un luxe, si ens
comparem amb molts altres pobles i poblets de la geografia catalana i
espanyola. I podem pagar amb targeta, molt important, després de perdre el
caixer.
Disposar de provisions, és la principal preocupació, de qualsevol persona,
a nivell individual o col·lectiu, oimés si et trobes allunyat de les grans
ciutats. Hem d’agrair i alhora felicitar la bona organització de tots els
establiments, per a cobrir bé, les nostres necessitats. Horaris i serveis esplèndids,
marca de la casa, en tots els casos.
I també funcionen, altres serveis essencials. A nivell de salut, ens toca
trucar a Berga, però sabem que si en tenim necessitat, ens donaran visita, i si
fos el cas, enviarien un professional, a casa. El mateix podem dir de
l’assistència social, que manté els àpats a domicili, per a la gent gran que ha
demanat el servei. I per descomptat, la teleassistència que tenen les persones
grans, funciona a ple rendiment.
El mateix cal dir de l’ajuntament, amb servei a distància, per part de la
secretària – interventora, i de l’administrativa, de manera que tot el que
suposa de manteniment de la gestió, segueix el seu curs. Les noves tecnologies
permeten unes prestacions, impensables, anys enrere. El web municipal també està
al dia, i es posa al dia, constantment.
Pel que fa els serveis municipals, el gran avantatge de tenir tres membres
de la brigada municipal, especialitzats en tots els treballs essencials, permet
fer relleus, sense cap incidència en el bon funcionament de temes tants vitals
com el subministrament d’aigua potable, manteniment de les infraestructures,
equipaments i serveis, o altres actuacions, en cas de necessitat.
En quan al funcionament polític, també les noves tecnologies, permeten un
permanent contacte entre regidors de govern, i d’aquests amb els d’oposició,
per a resoldre, les incidències que aquesta dura crisis va produint.
I la resta de serveis dependents d’altres institucions, com és la recollida
de deixalles, correus, etc, van complint uns serveis mínims, establerts per
cada organisme o institució.
En resum, tot i la gravetat de la crisis, el fet de que mantinguem vius i
actius, tots els serveis essencials, fa que puguem complir el confinament , en
unes condicions molt millors de les que tenen altres indrets, suposadament
millor equipats. Agraïment i felicitats, a tots els que ho fan possible.
Borredà, 29 de març de 2020.
Saturday, March 28, 2020
LA UME, ENTRA EN ACCIÓ - art. Regió 7
LA UNITAT MILITAR
D’EMERGÈNCIES ( UME) ENTRA EN ACCIÓ.
La declaració d’Estat d’Alarma, ha comportat, d’immediat ,l’entrada en
acció de l’exèrcit , en les tasques d’ajuda i suport a les accions sanitàries,
per eradicar el coronavirus. La primera
unitat ,en entrar en servei , ha estat la UME ( unitat militar d’emergències)
que es troba en alerta permanent per a actuar, en qualsevol moment i en
qualsevol lloc del territori nacional.
Per als no degudament informats sobre aquesta Unitat, em permeto resumir el
seu historial i comprovar el grau d’eficàcia i encert en la seva creació i en
el seu funcionament.
La UME fou creada, per acord del Consell de Ministres ,de data 7 d’octubre
de 2005, a iniciativa del president socialista José Luís Rodríguez Zapatero. Va
entrar en funcionament el 11 d’abril de 2006, amb l’objectiu d’intervenir en
casos de greu risc, per catàstrofes, calamitats públiques, o altres que
aconsellin la seva activació.
Els efectius humans de que disposa son els següents:
3.063 militars procedents de l’exèrcit de Terra.
247 militars procedents de
l’exèrcit de l’Aire
76 militars procedents de
l’Armada
41 militars procedents de cossos
conjunts.
Així, doncs, disposa d’un total de 3.427 efectius humans, amb un
moderníssim equipament, en matèria de vehicles, sistema de comunicacions, i
estructura funcional. Tenint, a disposició, elements rellevants de material
aeri i nàutic, en funció de les necessitats.
La UME està desplegada en 7 bases fixes, però amb una capacitat immediata
per a cobrir qualsevol punt del territori, on aparegui una emergència.
Les bases fixes son: Base aèria de Torrejón de Ardoz ( Madrid). Base aèria de Morón ( Sevilla).
Base de Bétera ( València). Base aèria de Saragossa . Base de San Andrés de
Rabanedo ( León)
Base Las Palmas. Base de Tenerife.
En els 14 anys d’existència, ha mostrat una enorme eficàcia i rapidesa en
actuacions tant variades com extinció de grans incendis, inundacions,
terratrèmols, i ara mateix, en lluita contra la pandèmia del coronavirus.
Aquesta Unitat, és similar a algunes existents en països com Canadà, EUA,
França, Japó, Mèxic i Suïssa, i son diversos els països que estan estudiant la
seva estructura i funcionament per a copiar – la i implantar-la, a casa seva.
Pocs dies després del desplegament de la UME, han entrat en servei, altres
unitats dels tres exèrcits, per tal de suplir o complementar les tasques de la
resta de cossos de seguretat de l’Estat , les CCAA, i Ajuntaments.
Altres mesures preses, han estat les de destinar les indústries farmacèutiques
militars, a la producció de productes essencials com Paracetamol, gels
antivirus, i altres materials de primera necessitat. Igualment, han habilitat
espais per destinar a hospitals de campanya o per acollir persones, sense
sostre, entre moltes altres actuacions , com desinfeccions en equipaments
essencials i estratègics.
Aquesta mobilització general, permetrà comprovar la seva idoneïtat i
eficàcia, i potser farà veure a algunes alcaldesses ( com Barcelona i Girona)
que tenir estands de l’exèrcit en els Salons d’Ensenyament
, està plenament justificat. La carrera militar es tant útil i necessària com
moltes altres, al servei de la societat.
Thursday, March 26, 2020
ELS ERRORS ES PAGUEN - art. Diari de Terrassa
ELS ERRORS ES
PAGUEN.
Els errors es paguen, i els errors greus, es paguen doblement. Estem, en plena pandèmia, amb la vista posada
dintre del país, i a fora. Es un bon moment per a comprovar la reacció i gestió
de cada nivell administratiu, i veure quina estructura, equipaments i serveis,
tenien, per a fer front a una situació com la que vivim.
No vull dir, ara i aquí, que tothom havia d’haver previst una situació com
l’existent. Això, seria fer demagògia, però sí, hem de constatar el dany
produït, contra el sistema sanitari, quan l’executiu presidit per Artur Mas, va
decidir una reducció dràstica, del seu finançament. Una reducció d’un 30%, que
va suposar tirar per terra, molts anys de construcció d’un sistema, envejat, a
nivell d’Espanya i a nivell de la UE.
I tot canvi brutal en un sistema, beneficia un altre. En aquest cas, la
reducció de qualitat i quantitat, del sistema públic, engreixà els beneficis
del sistema privat. Es evident que qui pot, davant llistes llargues d’espera,
per ser atesos o intervinguts, si té diner, se’n va a la privada, i ja està.
Tema resolt, per a ell i els seus, però tema pendent per a les classes més
populars. Així, funcionen els governs de dretes o alguns, anomenats liberals,
però que apliquen mètodes, a benefici dels més poderosos.
El sistema sanitari català, no és el que era, perquè no ha recuperat, en
tots aquests anys de crisis econòmica i política, ni les inversions ni les
dotacions en personal i material, que li eren propis. Això, ha motivat un
desgast enorme del material, per una banda, i una fugida de professionals
mèdics i infermeres, cap a indrets on es valorés més la seva feina. Alguns
marxaren cap altres CCAA, altres, cap a l’estranger.
Segons dades dels anys 2015 i 2018, el dèficit de personal sanitari, en el
conjunt del sistema de Salut, superava els 11.000 professionals. En algunes
especialitats la manca era dramàtica ( pediatria, geriatria, psicologia
clínica, ...), dèficits que hem pogut veure , especialment, en el món rural,
però també en altres territoris del país.
Els experts diuen que per tenir un metge degudament format, entre estudis i
pràctiques, s’ha de comptar en prop de 10 anys. Un temps enorme, quan en tens
necessitat. Tenim, a fora d’Espanya, milers de metges / metgesses d’una gran
reputació que ara necessitem aquí, i el mateix podem dir de les infermeres,
especialment buscades en tots els països anglosaxons i nòrdics.
Què s’ha fet, per arribar on estem ? Doncs, com sempre, improvisar i deixar
per a l’any vinent el que tocava fer, l’any passat, o anys passats. S’han invertit
les prioritats, i s’han dedicat temps i esforços a muntar un procés, en comptes
de pensar en les necessitats de la gent. I ara que estem aquí, encara hi ha qui
vol justificar les dificultats , buscant culpes en un altre lloc, especialment
a Madrid. Sempre ha d’haver-hi un enemic exterior o interior, per a justificar
la improvisació i mala gestió.
El diner públic, ha de ser molt ben destinat i invertit. Puc assegurar, per
tota una vida al capdavant d’un ajuntament i mitja vida en el Parlament, que la
gestió pública catalana, ha estat clarament mediocre, i en alguns moments, com
els actuals, molt, molt mediocre, fins el punt de ser vergonyós el
comportaments dels principals responsables polítics, començant per un president
absent, incapaç de comandar cap equip eficient. I res pitjor que embarcar-se en
polèmiques estèrils, acusacions inventades o demanar drets i deures que
s’haurien d’haver cobert, quan se’n tenen les competències.
Toca restituir l’eficàcia i prestigi del nostre sistema sanitari, per tornar-lo
a posar com un dels millors del món. Però , toca fer-ho amb altres persones i
altres partits. Aquesta ha de ser una de les prioritats , posteriors a la
victòria sobre la pandèmia, i fruit de les eleccions al Parlament de Catalunya.
Tuesday, March 24, 2020
DISCURSOS I CONTINGUTS - art. Endavant Digital
DISCURSOS I
CONTINGUTS.
Al llarg de la meva vida, m’ha tocat fer multitud de discursos, xerrades i
actes informatius, de tota mena, en fòrums i espais, igualment variats. Mirant
enrere, és evident que les formes i fons, han variat substancialment, de manera
que ara i aquí, s’han d’emprar unes vies i models, radicalment diferents, als
que fèiem servir, anys enrere.
Durant uns anys, també vaig participar i assessorar, en la confecció de
discursos, per alguns càrrecs del partit socialista i de càrrecs
institucionals, de diferents nivells. Tot plegat, m’ha portat a seguir amb
interès tots els discursos que aquests dies es programen, des de les diferents
administracions del país. Em fixo tant en el fons com les formes, perquè és el
conjunt el que dona resposta a les peticions i inquietuds de la gent.
Si comencem pel nivell més elevat, el de Cap de l’Estat, he de dir que el
darrer missatge del Rei Felip VI , fou decebedor, per culpa d’un contingut,
excessivament banal. Entenc les dificultats de preparar un discurs del Rei,
però , precisament per això, ha d’haver-hi persones, prou preparades com per
elaborar un discurs curt, dens i amb contingut.
Aquest, no el tenia. La durada va ser adequada, però faltava contingut.
Perquè no ficar-hi, el que ahir va decidir: posar la Guàrdia Reial, al servei
del combat contra la pandèmia ? perquè no anunciar, la posada a disposició de
la sanitat, algun edifici, instal·lació o equipament, pertanyent al patrimoni
reial ? perquè no anunciar la compra de material sanitari d’emergència, a
càrrec del fons familiar ? Està bé, sortir per donar ànims, però , si a més,
s’hi posa esforç, molt millor.
Els discursos del president del govern, Pedro Sánchez, haurien de variar de
durada. Tot el que supera els 30 minuts, es fa massa llarg, en una societat
acostumada a anar, al gra. Estan ben estructurats, i els llegeix amb fluïdesa i
convicció, però la repetició de determinades formules, a part d’allargar-los,
els fa pesats. Em refereixo a l’apartat d’agraïments. Es lògic donar el condol
als familiars dels difunts i agrair l’esforç de tots plegats, però al cap i a
la fi, tots fem el que ens toca fer. La part de contingut, en concret, està bé.
Es informació concreta, i convincent de les mesures preses i de la incertesa de
cara el futur.
Dels discursos dels Ministres, puc dir que estan ben preparats, i donen
imatge de solidesa i comprensió dels temes que toquen. Em quedo amb la precisió i brevetat d’Abalos,
amb les contundències de Grande Marlaska i Margarita Robles, i amb la claredat
i explicacions pedagògiques de Salvador Illa. De fet, en l’apartat de
ministeris, han fet un bon paper, tots ells i elles, perquè es notava haver fet
els deures, abans de sortir a parlar. Molt important, perquè la seguretat de
les informacions, queda palesa de seguida o fa aigües per tot arreu.
Pel que fa els discursos dels tècnics, sense cap mena de dubte, em quedo ,
de forma destacada amb el Director del dispositiu, per part de Sanitat,
Fernando Simón. Té el problema i els números en el cap. Els explica de manera
entenedora, i se li veu una estimació per la bona feina, com per convertir-se
en l’element essencial, a l’hora de saber què i perquè passa. La resta de tècnics, JEMAD, caps de Policia
Nacional i Guardia Civil, donen els informes amb la precisió i detall, típiques
dels militars. Segurs i convincents.
Si hem de valorar els discursos dels nostres càrrecs institucionals, a
Catalunya, anem clarament a segona divisió.
El president Torra, dona una trista imatge, perquè ningú se’l pren com
l’autèntic president de la Generalitat. Es una mena d’actor secundari que no
saps mai si obeeix a Waterloo, o té el cap aquí. No coordina ni és capaç de
donar la imatge de saber ben bé què cal fer. Des de fa dies, té un únic
pensament, en el confinament total, quan cap altre país ni cap dels equips
científics, el consideren viable. Les
propostes es poden fer, però han d’anar acompanyades de les conseqüències, i
sobretot de les possibilitats. Un país, ha de continuar actiu, si no vol patir
una doble epidèmia: la mèdica i la econòmica.
Pel que fa l’equip de consellers, és nota la mediocritat. Meritxell Budó,
no hauria d’haver arribat mai a consellera, i menys de presidència i portaveu
del govern. Li falta autoritat, coneixement dels temes, i eines de comandament.
La Consellera de Sanitat, està depassada per les circumstàncies, incapaç de
garantir bons resultats, i el Conseller d’Interior, Miquel Buch, vol copiar les
compareixences de Madrid, però sense els arguments ni els dispositius que té
l’Estat. Millor no voler competir amb qui no pots.
Queda encara temps per córrer i discursos per escoltar, però escoltant els
representants del govern central, queda clar que estem en bones mans, dintre
d’un problema immens que donarà molt per avaluar i reflexionar. Pel que fa
Catalunya, ha quedat clar que la dependència, és total, i no han estat capaços
de demostrar més i millor eficàcia. També ha quedat clar, que la
unilateralitat, ha mort. Ningú s’ha atrevit ni s’atrevirà a fer un Decret, que
surti del marc legal de l’Estat d’Alarma. I també ha quedat clar que la
coordinació i la supeditació a un comandament únic, és essencial per a la
victòria final.
Monday, March 23, 2020
DESLLEIALTAT INSTITUCIONAL - art. Nació Digital Solsona
DESLLEIALTAT INSTITUCIONAL.
Es en temps de crisi, quan més important és ajuntar i coordinar esforços i
acceptar la via del comandament únic, per a fer-hi front, de la manera més
ràpida i eficient possible. En cap cas, es poden admetre ni permetre, desviacions
de decisions, incompliments, o actuacions fora del marc legal establert.
Va fer bé el president Sánchez, activant l’estat d’alarma, previst en la
Constitució, com a marc legal, per afrontar la pitjor crisis sanitària, però
alhora econòmica, que ha viscut Espanya des de la guerra civil i la postguerra,
o des de la segona guerra mundial, en la resta de països de la UE. Tenim una
pandèmia mundial, que obliga a uns sacrificis i unes actuacions, com mai haguéssim
pogut imaginar.
Si això, és així, qualsevol actuació , fora del marc legal, constitueix una
deslleialtat institucional, que cal denunciar i rebutjar. Se n’han produït unes
quantes, i correm el perill que augmentin, a la vista de la duresa i durada d’aquesta
crisis, incapaç ningú seriós, de posar-hi dates concretes. S’actua en base a
les informacions i dades de cada dia, posant tots els mitjans disponibles, en
coordinació amb altres països afectats, que, a dia d’avui, son majoria, a
nivell mundial.
No s’entén, doncs, la deslleialtat del president Torra, exigint un
confinament total, quan Espanya és el país més dur, a nivell de restricció de
moviments, seguint en tot moment, les directrius dels especialistes interns, i
de la OMS ( organització mundial de la salut). Tampoc s’entenen les ganes de
donar lliçons de confinament, quan el seu govern, ha estat incapaç de resoldre
el gravíssim problema de garantir les beques menjador per a 160.000 nens i
nenes, posant un sistema ràpid i directe de targetes – moneder , per a poder
anar a comprar els aliments necessaris. No se li ha ocorregut altra via, que
160.000 famílies, anessin a ajuntaments o consells comarcals a buscar-les. Això
suposa fer sortir de casa, i voltar per tot arreu, a una ingent xifra de
persones, i a multitud de funcionaris que haurien de trencar el treball a casa.
Tant o més greu encara, suposa la deslleialtat d’Oriol Mitjà, expert en malalties
infeccioses, principal assessor del departament de Salut, el qual ha buscat 70
signatures d’altres experts, fent públic un manifest, en que sustenta les tesis
de la Generalitat, quan just el 11 de març, el govern, per boca de la seva
Consellera de Sanitat, afirmava i reiterava el que venia dient des de molts
dies enrere, en que no hi havia motiu de preocupació ni de risc.
En la comunitat científica, ha estranyat molt, que un científic, utilitzi
la via d’un manifest per posar en qüestió, les decisions tècnics que es prenen,
i encara més, que demanés la dimissió d’un dels més prestigioses experts a nivell
espanyol, europeu i mundial, com és Fernando Simón, director general del Centre
de coordinació d’alertes i emergències del Ministeri de Sanitat. De fet,
immediatament després de la publicació del manifest, son multitud els
científics i experts que han contradit, les afirmacions del signants del
manifest. Però, és greu que un expert, jugui a polític, en uns moments com
aquests.
I encara és més sorprenent, que , a hores d’ara, ningú hagi concretat l’origen
del focus a Igualada, i amb ella la Conca d’Odena. Com pot ser que s’emeti un informe oficial,
posant com origen una infermera, en concret, sense haver parlat amb ella ni amb
el seu metge ??? Al cap de dues hores de publicar l’informe, el varen haver de
modificar, dient que hi havia dos focus, però que el primer no era cert....és
que hi ha més informació que no volen donar ?
I si això, pertany a Catalunya, no menys preocupant és la deslleialtat de
la presidenta de la Comunitat de Madrid, posant en qüestió, la distribució del
material comprat pel Ministeri de Sanitat, o dient si seria requisat el material
que portava un avió, en destí a la sanitat madrilenya...un estirabot que una
política, no hauria de fer mai, en un moment seriós, com aquest, perquè a més
és mentida. Com mentides, han estat algunes acusacions de manca de material o
mala distribució, quan les xifres del Ministeri son públiques. I ara mateix
estem en una altra situació de deslleialtat institucional, per part del
president de Múrcia, on vol aplicar un confinament, amb nombroses excepcions,
com per liar al personal, i voler emprendre una via per la qual no té
competències.
Ja arribarà el moment de fer auto crítica, i avaluar i reflexionar sobre
tot el dispositiu posat en marxa, però no és ara moment, per a deslleialtats.
Això trenca la necessària unitat i confiança de la gent, i desmoralitza el
personal, encarregat de resoldre la situació. El que sí, hem de pensar en que
les grans retallades en Sanitat, del passat, porten a les dificultats del
present. S’ha de recordar qui les va fer, i quan les va fer. En tots els casos,
son els mateixos que ara, actuen deslleialment.
Saturday, March 21, 2020
SENTIT D'ESTAT - art. Regió 7
SENTIT D’ESTAT.
Tots i totes som Estat, en el sentit que tots conformem un col·lectiu,
dintre d’un territori, perfectament delimitat. I tots plegats, hem decidit
formar part d’un territori molt més ampli, Confederació d’Estats, anomenat Unió
Europea. Queda ja lluny, l’individualisme i l’acció individualitzada que ha
donat pas, a una acció globalitzada, cada vegada més àmplia i complexa.
I si tots, som Estat, hem d’actuar, amb sentit d’Estat, començant per tots
aquells i aquelles que ostenten un càrrec públic. Tant sentit d’Estat ha de
tenir un regidor /a, com un alcalde/alcaldessa, puix que formen part d’un col·lectiu
de dirigents del país. Estan en el primer esglaó, però, precisament un dels més
fonamentals de la piràmide de responsabilitat. I si això, és així, igual de
sentit han de tenir els consellers/es de les CCAA i els presidents /tes, que
conformen el segon esglaó. I ja no diguem el que han de tenir els encarregats
del primer esglaó, format pels membres del Consell de Ministres, amb el seu
president, al capdavant.
Tots aquests servidors públics, tenen en les lleis vigents, el guió a seguir,
en el cas de catàstrofes, amenaces o perills evidents. Els 40 anys de
democràcia ,han donat temps de sobres, per legislar, en tots els assumptes i àmbits
més importants de la vida, de manera que a cada cas, li correspon aplicar la
pertinent legislació. Sense excepcions, sense vulneracions, sense parcel·lacions
del territori, si així està establert.
Perquè dic això ? Ho dic, a la vista d’una nova demostració de manca de
visió d’Estat, per part del president Torra, i amb ell d’una part del Consell Executiu
de la Generalitat. No dic de tot, perquè no queda clar qui el segueix i qui no,
des de fa mesos, o des del principi en que acceptà el càrrec. Un càrrec que mai
hagués hagut d’ostentar, per la falta de preparació, de lideratge, i de
coneixement del que significa un càrrec públic.
Si el país, i amb ell ,tota la seva gent, està amenaçada per una pandèmia,
és obligació del govern central, activar els mecanismes adequats per a fer-hi
front, començant per la declaració d’Estat d’Alarma. Aquest mecanisme,
contemplat en la Constitució, afecta a tot el territori i a tots els seus
ciutadans. No hi ha termes mitjos, ni possibilitats de trossejar-lo, perquè el
“comandament únic” esdevé essencial per a aconseguir la rapidesa i eficàcia
indispensables per a l’èxit final.
No entendre això, i no acceptar-ho, suposa la manca total de sentit
d’Estat, per part de qui ha mostrat el seu desacord. Ni que volgués, un
president de govern, no podria activar un mecanisme constitucional, vulnerant
d’entrada , una part del seu funcionament. Però, és que, a més, per ser
efectius, s’ha de ser globals, obviant límits territorials i nivells
administratius. Aquesta via és la que assegura la rapidesa i eficàcia de les
mesures a emprendre.
El menjar a part, o el trossejament de les mesures, suposaria garantir la
derrota, deixant una part del país
,indefens. Fins ara, pel que hem vist, son els tècnics els que proposen, i el
govern el que disposa. Així ha de ser, i així és com vencerem la pandèmia.
Després, serà hora, d’elegir noves persones que tinguin sentit d’Estat, per a
conformar un nou Parlament de Catalunya que realment passi a ser el centre de
la política catalana, i del qual en surti un nou President, amb sentit d’Estat,
que elegeixi un Consell Executiu amb persones preparades, serioses, dedicades a
promoure el benestar dels catalans i catalanes, deixant enrere ,els prop de deu
anys, de total inutilitat. Mentrestant no arribi aquest moment, només els hi
demanem, un mínim de dedicació a mantenir els seus departaments i a no entorpir
l’acció i decisions procedents del govern central. Estem en bones mans, i el
que desitgem, és que no les espatllin.
Thursday, March 19, 2020
GENT GRAN , EN EL MON RURAL - art. Diari de Terrassa
En anteriors
articles, he parlat, diverses vegades, del problema del despoblament, en el món
rural. A Catalunya, afecta a 600 dels 947 municipis. Les proporcions a la resta
d’Espanya, son similars a les nostres.
Però, si aquest és un dels grans problemes, no ho és menys, el fet de
l’envelliment de la població restant.
El percentatge
d’edat, a cada poble, suposa un clar decantament cap a les persones grans, amb
el que exigeix d’atenció personalitzada, per una banda, i col·lectiva, per una
altra. També, un gran esforç econòmic, per part dels ajuntaments, que no sempre
troben ajuda externa per a fer-hi front.
Es habitual, en
les normatives públiques, exigir uns determinats percentatges d’ús, en
determinats equipaments i serveis, que no poden assolir-se en pobles petits.
Aleshores, és quan es veuen les prioritats, d’uns i altres, en funció del color
polític i la sensibilitat per unes polítiques o unes altres. Però, tot té un
límit. Els recursos son escassos, i les despeses elevades, de manera que es fa
complicat arribar a tot arreu.
En el cas de la
província de Barcelona, sinó fos, per l’existència de la Diputació de
Barcelona, la major part dels equipaments i serveis, destinats a la gent gran,
no existirien. Així de clar i així de contundent. I, una vegada creats, sinó
fos pels ajuts anuals, no es podrien mantenir. En aquest cas, com en molts
altres, l’existència del govern de la Generalitat, passa desapercebuda, perquè
ha deixat de complir les seves obligacions. Un efecte més, del caos que impera
en el govern i en els partits independentistes, ocupats en les seves batalles
internes i externes, en comptes de resoldre els problemes dels ciutadans.
I perquè en els
pobles petits, hi ha aquesta necessitat d’equipaments i serveis , a la gent
gran ? Doncs, perquè son majoria els que tenen els fills, fora del poble, i fan
vida , sense tenir al costat ,els familiars més propers. Aleshores, és vital
crear i mantenir equipaments i serveis pensats per a ells. Centres de dia, o
casals de la gent gran, per poder sortir i compartir, ni que sigui unes hores
al dia, amb altres persones del poble. Àpats a domicili, per garantir menjar
saludable , a preu reduït, portat a casa, cosa que també serveix per a
controlar que no hi ha cap problema. Visites mèdiques i de la treballadora social,
per garantir l’estat de salut, i el cobriment de les necessitats bàsiques, i si
cal, una treballadora familiar, que ajudi a sortir una estona, per anar a
comprar o passejar.
I disposar del
servei de teleassistència . Aquest , ha estat i és, un servei fonamental per a
tenir a tothom, tranquil a casa. Els pobles petits, amb ajut de la Diputació,
hem facilitat aquest servei, de forma generalitzada i en molts casos, totalment
gratuïta , de manera que ningú ha de pensar si el pot o no tenir. Més de
noranta mil, s’han distribuït, via Diputació i ajuntaments. Amb tot, no pot ser
que el govern català, no compleixi amb les seves obligacions i deixi entitats,
organitzacions socials i ajuntaments, sense els ajuts necessaris.
Es parla molt i
es fan molt compromisos verbals, no traduïts en fets concrets, i això va
enfonsant el món rural, que precisament necessita garantir uns serveis
essencials per a poder competir amb els de les ciutats. En el món rural, es pot
viure molt millor que en les ciutats, sempre i quan la garantia dels
equipaments i serveis bàsics, sigui real. Aquest és el repte i aquesta és la
exigència.
Tuesday, March 17, 2020
LA UNITAT MILITAR D'EMERGÈNCIES ( UME ) , ENTRA EN ACCIÓ - art. Endavant Digital
LA UNITAT MILITAR
D’EMERGÈNCIES ( UME) ENTRA EN ACCIÓ.
La declaració d’Estat d’Alarma, ha comportat, d’immediat ,l’entrada en
acció de l’exèrcit , en les tasques d’ajuda i suport a les accions sanitàries,
per eradicar el coronavirus. La primera
unitat ,en entrar en servei , ha estat la UME ( unitat militar d’emergències)
que es troba en alerta permanent per a actuar, en qualsevol moment i en
qualsevol lloc del territori nacional.
Per als no degudament informats sobre aquesta Unitat, em permeto resumir el
seu historial i comprovar el grau d’eficàcia i encert en la seva creació i en
el seu funcionament.
La UME fou creada, per acord del Consell de Ministres ,de data 7 d’octubre
de 2005, a iniciativa del president socialista José Luís Rodríguez Zapatero. Va
entrar en funcionament el 11 d’abril de 2006, amb l’objectiu d’intervenir en
casos de greu risc, per catàstrofes, calamitats públics o altres que aconsellin
la seva activació.
Els efectius humans de que disposa son els següents:
3.063 militars procedents de l’exèrcit de Terra.
247 militars procedents de l’exèrcit
de l’Aire
76 militars procedents de l’Armada
41 militars procedents de cossos
conjunts.
Així, doncs, disposa d’un total de 3.427 efectius humans, amb un
moderníssim equipament, en matèria de vehicles, sistema de comunicacions, i
estructura funcional. Tenint, a disposició, elements rellevants de material
aeri i nàutic, en funció de les necessitats.
La UME està desplegada en 7 bases fixes, però amb una capacitat immediata
per a cobrir qualsevol punt del territori, on aparegui una emergència.
Les bases fixes son: Base aèria de Torrejón de Ardoz ( Madrid). Base aèria de Morón ( Sevilla).
Base de Bétera ( València). Base aèria de Saragossa . Base de San Andrés de
Rabanedo ( León)
Base Las Palmas. Base de Tenerife.
En els 14 anys d’existència, ha mostrat una enorme eficàcia i rapidesa en
actuacions tant variades com extinció de grans incendis, inundacions,
terratrèmols, i ara mateix, en lluita contra la pandèmia del coronavirus.
Aquesta Unitat, és similar a algunes existents en països com Canadà, EUA,
França, Japó, Mèxic i Suïssa, i son diversos els països que estan estudiant la
seva estructura i funcionament per a copiar – la i implantar-la, a casa seva.
Aquesta mobilització general, permetrà comprovar la seva idoneïtat i
eficàcia, i potser farà veure a algunes alcaldesses ( com Barcelona i Girona)
que tenir estands de l’exèrcit en els Salons d’Ensenyament , està plenament
justificat. La carrera militar es tant útil i necessària com moltes altres, al
servei de la societat.
Monday, March 16, 2020
COMANDAMENT ÚNIC - art. Nació Digital Solsona
COMANDAMENT ÚNIC.
Tothom sap o hauria de saber que davant
una catàstrofe, un conflicte, una guerra, ni que sigui bacteriològica, és
fonamental disposar d’un comandament únic. La dispersió, els dubtes, la
desorganització o la lentitud en prendre decisions son, sempre, fatals.
Alguns, semblen haver-ho descobert ara.
Altres, sembla els hi hagin pres una joguina, que creien era seva i la podien
fer anar com volien. Governar és donar garanties, infondre seguretat, prendre
decisions, el més ràpides i segures, en funció d’escoltar els tècnics més ben
preparats, i a la vista de mesures preses, en altres indrets del món,
demostrades eficaces.
Tot és molt complex i molt discutible,
però els dubtes no poden paralitzar l’acció. La pandèmia s’expandeix, i
aturar-la és la principal prioritat, aquí, i arreu del món. Ahir, varem viure
un d’aquells dies històrics, amb un Consell de Ministres , llarg i de ben
segur, complicat. Però, no per ser de govern de coalició sinó perquè estem
davant d’una enorme complexitat, que requereix una Declaració d’Estat d’Alarma,
que posi tot el país, en una situació de fer front a l’emergència, de la millor
manera possible.
Qui cregui que en un parell d’hores, es
pot implementar una declaració tant complicada, és que desconeix la
responsabilitat de governar. Tots tenim accés a la declaració aprovada i ja
publicada en el BOE. Tots podem veure l’enorme complexitat que conté, i tots
varem poder escoltar, de boca del president del govern, les principals mesures
preses.
La compareixença del president Sánchez,
suposà la deguda dosis de calma, seguretat i confiança que un líder polític ha
de saber transmetre a la totalitat de la ciutadania. Paraules clares,
entenedores per a tothom, fermes, segures i amb la suficient dosis de convicció
com perquè tothom entengui la gravetat del moment, i l’encert de les mesures
aprovades.
També la compareixença va deixar clar, què
és i com funciona un país, un Estat. Per molt descentralitzat i desconcentrat
que estigui, l’Estat funciona per un sistema piramidal. Aquí, i a Suïssa,
Alemanya o Austràlia, països federals, que han pres les mateixes decisions de
COMANDAMENT ÚNIC, com no pot ser d’altra manera.
Les decisions van de dalt cap a baix,
posant totes les institucions al servei d’una sola causa: combatre amb
eficàcia, l’amenaça existent. La coordinació es dona per suposada i per
continuada, però subordinada, sempre, al comandament central.
He vist algunes compareixences, i
declaracions, d’un infantilisme increïble, demostradores del desconeixement del
funcionament d’un estat de dret. Si pretenen continuar per aquest camí
trobaran, no solament la contundència de la legislació vigent, sinó, també de
la immensa majoria dels ciutadans.
No és hora de discrepàncies, sinó d’unió i
coordinació. Tenim un govern eficient i coherent amb les mesures proposades
pels millors tècnics en la matèria. Son ells els que proposen les mesures i el
govern , les disposa. Ens pertoca a tots fer confiança i seguir fidelment les
seves disposicions. Tot el demès, son batalletes inútils i impròpies de
persones que ostentin càrrecs institucionals.
Guanyarem la batalla, i la guanyarem, seguint els acords adoptats.
Friday, March 13, 2020
SOLIDESA MINISTERIAL - art. Regió 7
SOLIDESA
MINISTERIAL.
De sempre, he considerat que el factor “H”, el factor humà, és essencial
per a tirar endavant qualsevol projecte. I com més difícil i complicat, sigui,
més important és qui es posa al davant. De moment, les màquines no
substitueixen les persones, i tenim milers d’exemples, de resultats radicalment
diferents, en funció de qui ha estat al capdavant d’un projecte, una
institució, un país.
Dic això, després d’haver escoltat, entrevistes, debats i compareixences
dels nous membres del govern central, en tota mena de fòrums, comissions i
mitjans de comunicació. He de dir, que n’he quedat profundament impressionat,
per la preparació i solidesa dels seus coneixements i conviccions. En cap
moment, hi ha hagut dubtes sobre la realitat actual, ni sobre el camí a seguir.
Donen seguretat i tranquil·litat davant el tumultuós present i el dubtós futur.
Precisament, aquest és una de les principals virtuts que ha de tenir un
governant.
I és que, costa trobar un líder, però tant o més difícil és conformar un
equip. Buscar i trobar, cada persona amb perfil propi i adequat per les tasques
que se li volen encomanar, pot semblar fàcil, i en canvi, és d’una enorme
complexitat i dificultat. I sense un potent equip, no val cap lideratge.
Poso algun exemple, per deixar més clar a què em refereixo. Els qui
varem poder seguir molt d’a prop tots els preparatius dels JJOO de Barcelona
92, teníem clar que la figura de Pasqual Maragall era potentíssima, però,
l’equip que va saber muntar era de primera divisió. Fou un immens treball
d’equip ,el que va fer possible dur a terme uns dels JJOO més exitosos de la
història.
I si busquem, en ajuntaments de grans o petites ciutats, podem dir el
mateix. Al capdavant podia o pot haver-hi un alcalde o alcaldessa, de primer
nivell, però si al costat no té mitja dotzena, com a mínim, de regidors / es,
igual d’eficients, no aconseguirà transformar la realitat, de manera
sorprenent. Si revisem els primers vint anys, dels nous ajuntaments
democràtics, sorgits l’any 79, ho veurem clarament.
Aquests comentaris venen a tomb del que suposa tenir ,en el govern de la Generalitat , el líder
i l’equip més mediocre de la història. Almenys de la història que coneixem i
palpem, des de fa quaranta anys. Aquest és un exemple clar del que vull dir
quan el factor “H” falla. En aquest cas, falla el cap de colla, i falla la
composició de tots i cadascun dels membres del Consell Executiu. Costa de
salvar-ne un de sol, perquè la mediocritat, s’ha fet àmplia i generalitzada,
tant en el primer, com en els altres nivells de l’administració catalana.
D’aquí, tots els fenòmens que hem vist, en els darrers anys, impropis d’un
govern seriós i respectuós amb les normes i la legalitat. Però, també amb la
gestió.
No disposar d’un equip eficient, porta, no solament a cometre errors de
principiant, sinó a deixar passar grans ocasions que ja no tornaran. Vivim en
un món molt competitiu, i qui no s’espavila , li passen al davant. Així, estem,
a Catalunya. Per sort, al capdavant del govern central, hi ha lideratge i
equip, com per encarar el present i futur amb la preparació i eficàcia
suficients, per mirar endavant amb confiança. Es el que podem afirmar, a la
vista de la feina i resultats obtinguts, en tant poc de temps de funcionament.
Thursday, March 12, 2020
NETEJA DE BOSCOS - art. diari de Terrassa
NETEJA DE BOSCOS.
A pagès, quan diem “els boscos estan bruts”, no ens referim tant a que hi
ha brutícia en forma de llaunes, plàstics, papers, ampolles...sinó que hi ha
molt sotabosc i branques a peu de terra, com per suposar una bomba de
rellotgeria, en cas d’incendi.
També hi ha brutícia, en alguns llocs, especialment en aquells més
freqüentats per gent a la recerca de bolets, o per caminades, i altres
activitats a l’aire lliure. Queda molt per fer en aquest àmbit, fins aconseguir
que, qui vagi al bosc, torni amb les restes del que ha consumit.
Però, tornem al principi. Aquesta setmana, el món forestal s’ha tornat a
queixar de la situació explosiva dels boscos, en un moment en que ens acostem a
l’estiu, i hem tingut un hivern molt poc fred. Les greus dificultats
econòmiques de la
Generalitat , i el fet de que el Consell Executiu es dediqui
més a barallar-se uns amb els altres, fa que les coses importants es deixin per
altres temps.
I els incendis no perdonen, oimés quan el clima es converteix en el seu principal
instigador. Tots sabem que si en un pis de ciutat, hi ha pocs mobles, i poc
material inflamable, l’incendi serà fàcil d’apagar i no causarà greus danys.
Doncs bé, en un bosc, si el sotabosc està net i les branques més baixes s’han
tallat, i tot plegat, s’ha tret per convertir el material ,en pèl·let,
l’incendi tindrà una magnitud molt diferent de si troba milers de tones de
combustible, per tot arreu.
Les queixes d’ara, venen de molts anys enrere, per polítiques poc actives,
en matèria de prevenció d’incendis i de gestió forestal. Resumides en números,
si quatre o cinc anys enrere, hi havia 20 milions d’euros, en ajudes a neteges
forestals, ara n’hi ha 9,5 milions. Menys de la meitat, sense esperances de
canvis importants, de cara el futur immediat. Ningú s’estranyi, doncs, que en un incendi ,es
puguin gastar el doble, per apagar-lo. Així, anem.
En aquest àmbit, no s’hi val, ni a córrer ni a parar-se. Què vull dir ?
Doncs, que les polítiques forestals, sempre han de ser a llarg termini. Hi ha
arbres que tarden 20, 30 o 40 anys a ser adults, i ningú els farà créixer més
ràpidament, simplement perquè tingui pressa. Cada cosa, en el seu moment, i les
neteges forestals s’han de fer , sempre i en tot lloc, adaptades a la geografia
i composició dels boscos, però sense parar mai.
I aquí, és on falla el govern de torn. Es prometen canvis importants o fins
i tot radicals, però duren un o dos anys, i després tornem a temps passats.
Molta burocràcia, en forma de papers, permisos, comprovacions, controls....per
a molt poques ajudes que animin els propietaris a tirar endavant les neteges
necessàries. Alguns, poden pensar que els boscos donen molt diner. Això, era
abans, ara, en donen molt poc. Insuficient per carregar sobre les espatlles
dels propietaris, la neteja, en el marc de l’explotació general.
Per això, les ajudes son essencials. Sense elles, no hi ha actuació, i
sense actuació els boscos van creixent i es van “embrutant” amb tota mena
d’espècies vegetals, que alimentaran el foc, de forma espectacular.
El món rural, té grans carències, i d’aquí el seu despoblament, però si els
governs de torn, tinguessin plans a llarg termini, d’aprofitament dels
productes que hi creixen, podrien donar feina, a molta gent que assumiria
quedar-se a viure en petits pobles i cases de pagès. Aquest és un àmbit de
feina, poc aprofitat, per culpa de polítiques forestals molt pobres.
I tots hem de tenir clar que els boscos son els pulmons de la humanitat, i
si no es cuiden, no podran fer la seva funció. No sé si tindrem pressupostos
catalans d’aquí a pocs dies, però el que convé ,de forma urgent, és canviar de
govern, per aconseguir canviar les formes i prioritats . Suposo que tindrem
ocasió de votar d’aquí poc temps. Quan ho fem, pensem en elegir persones i
partits, molt diferents dels que ara tenim en el govern. Necessitem un bon
govern, no, venedors d’il·lusions.
Tuesday, March 10, 2020
EN BONES MANS - art. Endavant Digital
EN BONES MANS.
Es en moments de crisis, on es veu la fusta del lideratge i de l’equip que
l’acompanya. Estem, en una crisis inesperada, estranya, d’evolució ràpida i
imprevisible, amb un final impredictible , en el fons i les formes. No hi ha
científic que gosi posar data ni termini a l’obtenció d’un remei contundent, ni
fer previsions sobre el final de l’epidèmia.
En un marc tant complicat, tant incert, s’agraeix l’opció decidida pel
Ministre de Sanitat, Salvador Illa, i amb ell, tot l’Executiu espanyol, de ser
el màxim de transparents, donar informació , en temps real i sense embuts,
donant el protagonisme degut als grans experts, començant per Fernando Simón,
Director del Centre de Coordinació d’Alertes i Emergències Sanitàries del
Ministeri de Sanitat.
Les explicacions tècniques per a qui les pugui donar. Això, és el que
s’està fent des del primer moment, sense dissabtes ni diumenges de descans.
Cada dia, i si convé, dues o tres vegades al dia, com perquè ningú pugui dir
que no està degudament informat.
Reunions de coordinació amb totes les CCAA, i reforç dels sistemes
d’emergència, començant pel 061, per deixar lliure el 112, i poder atendre, de
forma directa totes les preguntes i dubtes de la ciutadania.
L’esforç és immens, i està donant els seus fruits, a la vista de com va en
altres països, si bé, no es pot abaixar la guàrdia fins que l’epidèmia doni
mostres de reculada i extinció. No sabem quan, de manera que tots hem de seguir
les directrius que ens vagin donant. I puc donar fe de que estem en bones mans.
Aquest és un tema essencial. Escoltar les explicacions del Ministre Illa, o
les del Director Fernando Simón, tranquil·litzen pel grau que tenen de precisió
i transparència. Res pitjor que voler emmascarar la realitat, per crear
psicosis. Estem preocupats, però tranquils, per considerar que es fa, el que
s’ha de fer. En una crisis, això és fonamental.
Només espero i desitjo que tothom sigui igual de responsable. No ho podrem
valorar fins arribar al final, però hi ha algunes notes discordants que fan
témer l’ús de la crisis per treure’n rèdit polític. Seria greu i irresponsable,
però algun primer detall ja l’hem vist, en forma d’una compareixença de la
presidenta de la Comunitat
de Madrid, Isabel Díaz Ayuso, en el mateix moment que el Ministre Illa, feia el
mateix. No hagués costat gens, esperar una hora, per convocar-la.
Tampoc el president del PP, és segur de comprendre la gravetat del moment,
per evitar enviar missatges contradictoris. Ja n’ha fet algun en que barreja
peticions d’ajudes, amb alguna reivindicació de finançament que no té cap
sentit, a dia d’avui. Veurem com segueix els propers dies. De fet, la
ciutadania no perdonarà qui vulgui augmentar popularitat i vots , a Galícia i
Pais Basc, per mitjà de crítiques i desqualificacions al govern central.
En temps de crisis, s’han de deixar de banda rivalitats, i remar junts.
Sincerament crec que Pedro Sánchez està fent les funcions de lideratge que li
corresponen, alternant la delegació en el ministeri, amb la presidència de
l’equip, quan fa falta. Estem en bones mans, està clar. Es la millor mostra
d’un govern preparat i compacte.
Monday, March 09, 2020
DOS MIRALLS CONTRAPOSATS - art. Nació Digital Solsona
DOS MIRALLS
CONTRAPOSATS.
Es duríssim, llevar-se, cada setmana, amb algun crim masclista, en
qualsevol indret d’Espanya, i ja no diguem del món. Et sents impotent, davant
tanta bogeria, tanta crueltat, per raons que no tenen cap comprensió possible.
I no sembla haver aturador, perquè quan creus que el panorama ha millorat, surt
una notícia, més esgarrifosa que l’anterior, deixant clar que és tot un
sistema, el que està malalt i necessita remei.
Prefereixo no seguir posant adjectius, a un dels problemes més greus de la
societat. El que s’han de trobar son remeis, per minimitzar el fenomen, i a la
llarga, fer-lo desaparèixer. Fàcil de dir, molt difícil d’aconseguir, però hi
ha motius per a la esperança i per un futur, radicalment diferent.
Des de sempre, he estat en un ambient clarament femení, per raó de feina.
Primer com a professor d’idiomes, després com a polític. I si en algun moment
m’ha tocat prendre decisions respecte candidats /tes i càrrecs, sempre he optat
per una presència important de dones. Estic, doncs, en consonància de donar
papers, cada vegada més rellevants, a dones, com per anar canviant la realitat,
en tots els seus àmbits i sectors.
Dit això, porto anys, molts anys, comptabilitzant mentalment, l’augment
exponencial , de la presència de dones, en multitud de sectors i àmbits, fins
el punt que en molts casos, la presència d’homes, ha esdevingut residual.
No deixo passar certàmens, fòrums, esdeveniments culturals, esportius,
socials, millors notes en Instituts, a les Universitats, a escoles de música,
presentació de treballs, organització d’entitats, recerca, idiomes, professions
d’homes, on les dones ja son multitud, etc. De fet, tots sabem que un element
essencial per a la independència personal, és tenir formació i feina. Doncs bé,
estem encara lluny de tenir el percentatge adequat, però cada any, va
millorant.
Aquesta, és la principal via per aconseguir la igualtat, i capgirar l’estat
de subordinació de moltes dones, respecte els homes. I les imatges de dones, en
els llocs més rellevants de la política i l’empresa, produeix un canvi de
mentalitat, més ràpid que moltes explicacions i teories.
I com sempre, l’educació , des de la primera edat, és fonamental per anar
pujant en un ambient, molt diferent del que han viscut pares i avis. Si des de
petits, queda clara la igualtat i el respecte, serà molt més difícil, la
subordinació, per raó de sexe.
Quan ara miro, on resideix el poder polític, el canvi ha estat radical, en
només vint anys. Un instant, en la història d’un país, ha donat pas a un salt
enorme en el paper de la dona, fins el punt que ja ningú trobaria estrany, la
candidatura d’una dona per a qualsevol de les més altes instàncies del país,
com ja s’ha fet a nivell de la UE.
D’aquí el títol de l’article: miralls contraposats. En aquests moments
conviuen, el flagell del masclisme, al costat de la promoció de la dona, a les
més altes responsabilitats del país, i en alguns casos, del món de l’empresa.
Queda molt per fer, però seria desmoralitzador, pensar que no s’ha fet res, o
molt poc, en la bona direcció. Si mirem enrere, en pocs anys, hem fet un llarg
recorregut, conscients de que falta molt per arribar als objectius desitjats,
però el camí, és encertat. Això, és l’important. I mentrestant, s’han
d’implementar tota mena d’accions, per prevenir i protegir, les que es troben
en situació de perill i marginació. Puc dir, a la vista de les propostes del
programa de govern progressista, que la voluntat hi és, i els mitjans
s’incrementaran. Ben aviat ho veurem.
Friday, March 06, 2020
LLUITA DEFINITIVA - art. Regió 7
LLUITA
DEFINITIVA.
El dissabte passat, dia vint-i-nou de febrer, va tenir lloc, a
Perpinyà, el primer míting de
precampanya, de no sabem ben bé quin moviment, partit o plataforma, lligada a
la colla de Puigdemont. Davant 110.000 assistents, segons la policia francesa,
molt més precisa i rigorosa amb les dades reals, els fugitius Puigdemont, Comin
i Ponsatí, varen exposar el seu ideari del moment. Si algú tenia algun dubte
sobre el partidisme de l’acte, va quedar ben aclarit, amb els xiulets dedicats a
la intervenció d’Oriol Junqueras, o amb altres intervencions, molt especialment,
les de Comin i Ponsatí, clarament contraris a l’estratègia d’ERC. Els de la CUP
ja havien decidit no assistir-hi.
Bé, el més destacat és que estem davant una clara i dura confrontació entre
la colla de Puigdemont i ERC, per dominar el primer lloc i aconseguir així,
marcar el camí a seguir, encara que ningú sàpiga cap on va el camí. També, quedà constatat que la colla Puigdemont,
va per lliure, i no se sap quin paper pot jugar Junts x Cat, PDeCAt, la Crida,
Consell per la república, etc, de cara el present i futur immediat. Es el
problema d’haver elegit una persona volàtil, amb un ego pujat de to, i fugitiu
de la Justícia. El seu lema, és “quan pitjor millor” o” enreda que fa fort”, i
que duri tant temps com es pugui. Del futur, ja en parlarem un altre dia.
Mostra del que dic, és el lema que va dir i repetir com a camí de futur:
anar cap a la “lluita definitiva”. Què vol dir ? Com s’hi va ? Qui l’ha de dur
a terme ? De moment, ell i els seus, encapçalen aquesta mena de “revolució
burgesa”, des de la comoditat del palau del consell per la república, a
Waterloo, amb uns sous d’alta burgesia.
Em permeto recordar als estimats lectors i lectores que els tres eurodiputats
gaudeixen d’un sou brut de 8.757 euros mensuals, que passats a net, son
6.824,85 euros, cada mes. Al sou, cal
afegir-hi 320 euros diaris de dietes, quan s’han de desplaçar al Parlament
Europeu o a algun dels seus organismes. I tenen altres retribucions o
compensacions, en funció de determinades activitats que puguin dur a terme.
Cosa curiosa i mai vista, és que Puigdemont, ha contractat el seu guarda
espatlles ( mosso d’esquadra, en excedència) com assistent polític, amb un bon
sou, a càrrec del Parlament Europeu. No sabem si té cap intenció de posar-hi a
la cuinera o algun altre treballador del palau, a la nòmina. Esperem que el
Parlament, prengui alguna decisió al respecte.
En aquestes condicions, podem entendre la crida al sacrifici i a l’acció
que Toni Comin i Clara Ponsatí, varen invocar, pensant en els durs temps que
poden venir si aquesta “lluita definitiva” dura uns quants anys més, sense
resultats concloents, com ha estat el cas, fins ara. De moment demanen
sacrifici als altres, entenent que ells ja el fan, vivint com fugitius, fora
del país. Veurem què diuen, el dia que perdin la immunitat, i s’acosti la data
de retre comptes davant la Justícia espanyola. Aixó, malgrat el que puguin dir,
es va acostant, i no tardarem gaires mesos, a veure-ho acomplert.
Mentrestant, però, és cert que aquesta forta divisió entre partits de
govern, impedeix l’acció de governar. Es comprensible, el canvi d’estratègia
d’ERC , perquè ha tingut el cap més clar i serè, per constatar els errors
comesos i la fortalesa de l’estat de dret, i del propi Estat. A més, porta la
cartera d’Economia, en un país que té vuitanta mil milions de deute, i no pot
tirar ni un any més, sense pressupost propi ,ni acords bilaterals que permetin
posar al dia, les finances i les inversions més indispensables. Contra el
realisme, la inconsciència, d’uns fugitius que temen rebre el càstig merescut,
i que allarguen com poden la seva situació, arrossegant l’altre partit de
govern, al capdavant del qual hi ha una colla d’il·luminats que segueixen les
directrius de la colla de Waterloo, sense ser conscients del mal infligit al
conjunt del poble català, una part minoritària del qual és independentista,
però que la majoritària no ho és, ni ho serà. Així, estem. Només, una forta
reacció ( que comença a aparèixer) pot canviar el futur, amb uns resultats
electorals, clarament diferents.
Thursday, March 05, 2020
RENOVACIÓ TOTAL SENYALITZACIÓ VIÀRIA - art. Diari de Terrassa
A vegades, poques vegades, el govern ens sorprèn amb alguna acció clarament
positiva i espectacular. Aquest és el cas de la renovació complerta de la
senyalització viària, a bona part de la C- 26. La que anomenem Eix prepirinenc.
Aquest pompós nom podria donar la sensació d’un autèntic “eix”, però no deixa
de ser una carretera normal i corrent, amb alguns trams, més aviat normaleta
que corrent.
Pels no assabentats de la numeració viària, la C-26 ,és la que connecta tot
un seguit de capitals de comarca com Olot – Ripoll- Berga- Solsona.... Doncs
bé, en tres setmanes, s’ha procedit a la renovació total de la vella
senyalització viària, per una de nova, esplèndida a nivell d’alçada, grandària
de les inscripcions, i molt més complerta pel que fa indicacions de pobles i
nuclis de població.
Es una bona actuació, després d’anys de senyalització clarament deficient,
tant per la manca d’alguns punts de població ,com per la situació inadequada
d’alguns d’aquests cartells. I és que, malgrat l’existència dels aparells digitals,
els cartells físics continuen tenint una gran importància, especialment de nit.
Pot semblar anecdòtic , però en el món rural, algunes de les actuacions
“habituals” en àmbits urbans, son molt excepcionals, d’aquí l’estranyesa i la
bona sorpresa d’aquesta actuació. N’han de venir algunes altres, com és la
substitució d’algunes de les proteccions metàl·liques, perilloses pels
motoristes, per altres, de més segures. Ja s’han dut a terme, en alguns trams,
i se suposa que es continuaran ,fins a cobrir tot el recorregut.
Queda per resoldre, l’ adequació dels
tancats de pastures de bestiar domèstic, per uns de nous amb doble fil ,
per evitar passin per sota els vedells , xais o cabres que pasturen prop de la
carretera. Aquest, és un dels perills habituals, de la circulació per les carreteres de muntanya.
En aquesta nova normativa, caldria haver previst ajudes , a tots els
propietaris per a fer més digeribles les inversions que això suposa. En molts
casos, parlem de quilòmetres de tanques, ben col·locades i ben mantingudes,
durant tot l’any. Però, aquesta és una mesura indispensable per evitar
accidents.
I d’aquesta mesura en depèn, en bona part, que la fauna salvatge tingui més
barreres, abans d’accedir a les carreteres. El progressiu increment de fauna, converteix
en habitual, el que abans era excepcional. Amb això vull dir que si abans
podies trobar-te un porc senglar, un cérvol, un cabirol o un isard a la
carretera, un dia al mes, ara, s’ha convertit en un fet molt quotidià,
especialment cap al vespre o la nit, quan travessen la carretera per qualsevol
dels indrets que tenen establerts.
La col·locació de tanques amb doble filat, és una bona decisió, perquè
evitarà molts dels accidents per fauna salvatge o domèstica, a les carreteres.
En els darrers anys els accidents han anat augmentant, i d’aquí la nova
normativa, bona per evitar accidents, però també complicada per la dificultat
de la fauna salvatge per moure’s pel territori. En altres països, han començat
a construir passos soterrats , per facilitar el pas de fauna d’una banda a
altra de la carretera, sense morir en l’intent. Estem encara lluny d’aquestes
solucions, però és un dels propers passos a donar.
BORREDÀ - VOTACIÓ - ELECCIÓ PAVIMENT CARRER DE LA FONT - nota pel blog personal
BORREDÀ – VOTACIÓ
- ELECCIÓ TIPUS PAVIMENT CARRER DE LA FONT.
L’Ajuntament ,ha decidit organitzar una consulta , oberta a tots els majors
de 12 anys, per a demanar la opinió, sobre quin tipus de paviment preferirien posar , en el Carrer
de la Font.
Aquest, és el carrer més antic del poble, per on hi passa la xarxa
principal de subministrament d’aigua al nucli urbà, i la pròpia claveguera del
carrer. Els dos serveis, tenen una antiguitat superior als 60 anys, de manera
que l’anterior equip de govern, va considerar indispensable i urgent ,procedir
a la seva complerta renovació.
L’actual paviment, és de pedra del país, posada fa uns 45 anys en el tram
més antic, i uns 40 a la resta del tram. L’actual normativa vigent, en qüestió
de paviments, obliga a posar uns tipus de paviments, aptes per a les persones
amb problemes de mobilitat, la qual cosa limita determinats tipus de materials.
L’Ajuntament, informa que els diferents models de paviment, estan exposats
en el vestíbul del Centre Cívic , des
del dia 4 fins el 14 d’aquest mes de març, des de les 18 a les 20 hores. Allà mateix és on hi ha les paperetes per a
votar.
Pel dia 15 de març, a les 17 hores, en el mateix lloc, està prevista una
Assemblea – col·loqui, per fer el
recompte i veure la opinió dels veïns interessats.
La finalitat de l’assemblea i la votació és per poder fonamentar la decisió
final, que es votarà en el ple ordinari del mes de març ( dilluns dia 16, a les
19 hores).
Puix que ens demanen la opinió, animo a expressar-la, anant a mirar les
opcions i votar per la que creguem millor.
Borredà, 5 de març de 2020.
Nota : Durant la setmana també es
podran fer totes les esmenes o comentaris al correu electrònic : borreda@diba.cat, o escrit que es pot dipositar a la
bústia negra de l’entrada de l’ajuntament o portar-lo en horari d’oficina.
-
Només
es podrà votar una vegada.
Tuesday, March 03, 2020
GANDULS PROFESSIONALS - art. Endavant Digital
GANDULS
PROFESSIONALS.
En tots els pobles i ciutats, l’existència d’uns pocs “ganduls
professionals” ,complica enormement la feina dels serveis socials i crea una
desconfiança en el sistema d’ajudes municipals, autonòmiques o estatals.
Com de fàcil i pràctic seria la creació d’ajudes a persones o famílies
necessitades, sinó fos per la presència de persones , que només busquen la
manera de viure sense treballar ni buscar feina. En aquestes condicions, s’ha
de destriar el gra de la palla, en un ambient molt complicat, perquè la llei de
protecció de dades impedeix fer determinades gestions o donar a conèixer
determinades situacions, a més de ser molt garantista, a tots els nivells.
Els qui hem estat al capdavant d’alguna institució del país, o els que encara
hi son, es troben amb un bon nombre de situacions, totalment injustes, pel que
tenen d’interpretació de la realitat. En un poble o ciutat petita, tothom es
coneix, i podem saber si realment una persona o família necessita ajuda o no.
Aleshores, què fer quan algú demana ajuda, i sabem que no la necessita ? En
aquests casos, no és fàcil actuar ni decidir. S’ha de provar i comprovar que
realment estem davant d’un impostor. I això, per a alguns pot semblar fàcil, i
en la majoria de casos, no ho és gens.
Hi ha autèntics coneixedors, experts i simuladors de necessitats, enmig
d’altres que sí mereixen ajuda. Destriar uns dels altres, és feina de tot el
sistema d’assistència social, fent un sobre esforç molt notable, especialment
en temps de crisis en que és més fàcil, emmascarar la realitat.
Sóc partidari d’actuar amb contundència en aquests casos d’abús de
confiança i simulació de necessitats. En alguns països, més ben organitzats que
el nostre, quan un aturat / aturada refusa el primer lloc de treball que se li
ofereix, ha de donar un munt d’explicacions del perquè. A la segona vegada,
se’l treu de les llistes i se li diu que s’espavili per ell / ella sol/sola. Un
sistema rigorós no es pot permetre tenir “ganduls professionals” que pensen
viure tota la vida d’ajudes, en detriment dels qui realment no poden treballar.
El mal que fan a la societat és enorme perquè creen desconfiança
generalitzada sobre la totalitat, quan en realitat, son una petita minoria.
Però , una minoria molt activa i fins i tot molt reivindicativa vers
l’increment d’ajudes o prestacions per multitud de serveis que exigeixen tenir:
lloguer de pis, drets d’aigua, llum, menjar, transport, etc,
Es molt important detectar aquest personal i evitar tinguin accés a ajudes
públiques perquè suposa malversar recursos i premiar la ganduleria per damunt
de la necessitat. Tenim moltes persones i famílies amb carències. Es del tot
essencial poder-les ajudar en tot el possible, especialment en l’aspecte de
sortir del forat en que es troben, proporcionant treball i vivenda, com eines
fonamentals.
I no ens podem permetre desviar recursos i esforços cap aquells que
n’abusen o en fan mal ús. I és que quedes sorprès de fins a quin punt alguns
s’han especialitzat en obtenir ajudes, com per convertir-nos tots plegats en
experts en foragitar-los del sistema. Les ajudes per qui les necessiti, no per qui
les vulgui per viure del “cuento”.
Sunday, March 01, 2020
GUARDERIES, PARLAMENT I PALAU- art. Nació Digital Solsona
GUARDERIES : PARLAMENT I PALAU.
Ni en els pitjors somnis, haguéssim pogut imaginar veure ,el Parlament de
Catalunya i el Palau de la Generalitat, reconvertits, en llars d’infants. No se m’acut ,cap altra descripció de les
actuacions i decisions que surten de les dues màximes institucions del país,
des de fa prop de deu anys.
Hem vist entrar i sortir de Palau, persones sense cap credencial especial,
que s’han permès posar i treure pancartes del balcó principal. Arriar la
bandera espanyola, uns minuts, o fer reunions de partit, en plena seu del
govern de Catalunya. I ja no dic, la ostentació de símbols partidistes, que en
res representen, a la totalitat del poble català.
En el Parlament, hi ha una mena de “galliner”, barrejat amb una llar
d’infants, on tant aviat podem veure reunions de partits, concentració
d’alcaldes i regidors per proclamar no sabem ben bé què , assemblees civils per
a impulsar accions contra el propi Parlament. Proclames i aprovacions,
repetides desenes de vegades, que tothom té clar no serviran per a res...i mil
altres formules de perdre el temps, a falta de feina per fer.
En resum, a falta de govern efectiu, és lògic no hi hagi acció de control
ni seguiment de l’acció del govern. A falta de feina, bo és fer bullir l’olla
amb altres formes d’entreteniment, sobretot si els participants reben el seu
sou, cada final de mes.
El que més sorprèn , tanmateix, és la manca de reacció de la ciutadania.
Se’ls hi ha encomanat el passotisme i la falta de crítica, davant una situació
que consideren no té solució. Es com veure una malaltia, amb resignació ,
pensant no té remei ni medicació. Cal esperar i confiar en alguna sortida
imprevista i imprevisible que recuperi la normalitat perduda. Mentrestant, res
a fer , res a dir.
I és que en aquestes dues llars d’infants, no hi ha mestres ni directors, capacitats per
reconvertir les llars, en escoles, o fins i tot en instituts. Les dues
presidències estan en mans de persones sense la preparació i el lideratge que
haurien de tenir, per a revertir la situació. Mantindrem, doncs, la categoria
fins que unes noves eleccions, canviïn el panorama.
Pot canviar el panorama ? Sí. Ni que sigui per avorriment i cansament del
personal, després de tantes festes de final de curs, de celebració
d’aniversaris i dates històriques. S’està preparant l’aparició d’alguna nova
candidatura electoral, per intentar sacsejar resultats i això podria fer
possible moure la composició del Parlament, i acabar amb aquesta etapa
d’infantilisme desbordant.
Trencar els resultats de Junts x Cat i ERC, pot suposar tancar les llars
d’infants, i recuperar-les com a les principals institucions del país. Es
possible i ho veig viable, a la vista del cansament generalitzat de la major part
del país, davant tantes insensateses i infantilismes. Tot té un principi i un
final, i només un determinat percentatge de ciutadans es manté aferrat al vell
procés, sense voler acceptar el fracàs.
Al final , la realitat s’acabarà imposant i tant de bo ho faci aquest any
mateix, aprofitant les properes eleccions al Parlament. El país, ha perdut ja
tant, que no es pot permetre continuar vivint en un món de jocs i despropòsits.
Es hora d’apostar per la serietat i la realitat.