Tuesday, March 24, 2020
DISCURSOS I CONTINGUTS - art. Endavant Digital
DISCURSOS I
CONTINGUTS.
Al llarg de la meva vida, m’ha tocat fer multitud de discursos, xerrades i
actes informatius, de tota mena, en fòrums i espais, igualment variats. Mirant
enrere, és evident que les formes i fons, han variat substancialment, de manera
que ara i aquí, s’han d’emprar unes vies i models, radicalment diferents, als
que fèiem servir, anys enrere.
Durant uns anys, també vaig participar i assessorar, en la confecció de
discursos, per alguns càrrecs del partit socialista i de càrrecs
institucionals, de diferents nivells. Tot plegat, m’ha portat a seguir amb
interès tots els discursos que aquests dies es programen, des de les diferents
administracions del país. Em fixo tant en el fons com les formes, perquè és el
conjunt el que dona resposta a les peticions i inquietuds de la gent.
Si comencem pel nivell més elevat, el de Cap de l’Estat, he de dir que el
darrer missatge del Rei Felip VI , fou decebedor, per culpa d’un contingut,
excessivament banal. Entenc les dificultats de preparar un discurs del Rei,
però , precisament per això, ha d’haver-hi persones, prou preparades com per
elaborar un discurs curt, dens i amb contingut.
Aquest, no el tenia. La durada va ser adequada, però faltava contingut.
Perquè no ficar-hi, el que ahir va decidir: posar la Guàrdia Reial, al servei
del combat contra la pandèmia ? perquè no anunciar, la posada a disposició de
la sanitat, algun edifici, instal·lació o equipament, pertanyent al patrimoni
reial ? perquè no anunciar la compra de material sanitari d’emergència, a
càrrec del fons familiar ? Està bé, sortir per donar ànims, però , si a més,
s’hi posa esforç, molt millor.
Els discursos del president del govern, Pedro Sánchez, haurien de variar de
durada. Tot el que supera els 30 minuts, es fa massa llarg, en una societat
acostumada a anar, al gra. Estan ben estructurats, i els llegeix amb fluïdesa i
convicció, però la repetició de determinades formules, a part d’allargar-los,
els fa pesats. Em refereixo a l’apartat d’agraïments. Es lògic donar el condol
als familiars dels difunts i agrair l’esforç de tots plegats, però al cap i a
la fi, tots fem el que ens toca fer. La part de contingut, en concret, està bé.
Es informació concreta, i convincent de les mesures preses i de la incertesa de
cara el futur.
Dels discursos dels Ministres, puc dir que estan ben preparats, i donen
imatge de solidesa i comprensió dels temes que toquen. Em quedo amb la precisió i brevetat d’Abalos,
amb les contundències de Grande Marlaska i Margarita Robles, i amb la claredat
i explicacions pedagògiques de Salvador Illa. De fet, en l’apartat de
ministeris, han fet un bon paper, tots ells i elles, perquè es notava haver fet
els deures, abans de sortir a parlar. Molt important, perquè la seguretat de
les informacions, queda palesa de seguida o fa aigües per tot arreu.
Pel que fa els discursos dels tècnics, sense cap mena de dubte, em quedo ,
de forma destacada amb el Director del dispositiu, per part de Sanitat,
Fernando Simón. Té el problema i els números en el cap. Els explica de manera
entenedora, i se li veu una estimació per la bona feina, com per convertir-se
en l’element essencial, a l’hora de saber què i perquè passa. La resta de tècnics, JEMAD, caps de Policia
Nacional i Guardia Civil, donen els informes amb la precisió i detall, típiques
dels militars. Segurs i convincents.
Si hem de valorar els discursos dels nostres càrrecs institucionals, a
Catalunya, anem clarament a segona divisió.
El president Torra, dona una trista imatge, perquè ningú se’l pren com
l’autèntic president de la Generalitat. Es una mena d’actor secundari que no
saps mai si obeeix a Waterloo, o té el cap aquí. No coordina ni és capaç de
donar la imatge de saber ben bé què cal fer. Des de fa dies, té un únic
pensament, en el confinament total, quan cap altre país ni cap dels equips
científics, el consideren viable. Les
propostes es poden fer, però han d’anar acompanyades de les conseqüències, i
sobretot de les possibilitats. Un país, ha de continuar actiu, si no vol patir
una doble epidèmia: la mèdica i la econòmica.
Pel que fa l’equip de consellers, és nota la mediocritat. Meritxell Budó,
no hauria d’haver arribat mai a consellera, i menys de presidència i portaveu
del govern. Li falta autoritat, coneixement dels temes, i eines de comandament.
La Consellera de Sanitat, està depassada per les circumstàncies, incapaç de
garantir bons resultats, i el Conseller d’Interior, Miquel Buch, vol copiar les
compareixences de Madrid, però sense els arguments ni els dispositius que té
l’Estat. Millor no voler competir amb qui no pots.
Queda encara temps per córrer i discursos per escoltar, però escoltant els
representants del govern central, queda clar que estem en bones mans, dintre
d’un problema immens que donarà molt per avaluar i reflexionar. Pel que fa
Catalunya, ha quedat clar que la dependència, és total, i no han estat capaços
de demostrar més i millor eficàcia. També ha quedat clar, que la
unilateralitat, ha mort. Ningú s’ha atrevit ni s’atrevirà a fer un Decret, que
surti del marc legal de l’Estat d’Alarma. I també ha quedat clar que la
coordinació i la supeditació a un comandament únic, és essencial per a la
victòria final.
# posted by joan roma cunill @ 10:44 PM 
